Monthly Archives: Mai 2012

La Universitat ja no és el que era

Ja sabem que aquests són temps difícils per a les universitats públiques del nostre país, i que si més no a la UAB s’ho han agafat molt a pit això de les jornades de vaga, reflexió, accions de protesta, etc. En aquest espai -no és el més adient per fer-ho- no seré jo qui critiqui llur eficàcia i aquí cadascú que faci com opini i cregui més convenient. De totes formes, ja són unes quantes les pintades reivindicatives que he anat observant al llarg d’aquest curs que inclouen unes quantes faltes d’ortografia i és clar, veure-les en un entorn on se suposa que els estudiants hi han hagut d’accedir havent demostrat prèviament un cert nivell de preparació (el famós examen de sel.lectivitat), com a mínim crida una mica l’atenció. D’altra banda hom podria pensar que això és una conseqüència més d’un sistema d’ensenyament de grau mitjà deficient i val a dir-ho també, francament millorable (en opinió de molta gent). Sense anar més lluny, jo, que faig docència a grups de primer curs, ho veig any rere any i sembla que la cosa no té vis de millora. Al cap i a la fi, un examen que aproven 9 de cada 10 estudiants no és que sigui gaire sel.lectiu, que diguem, i no seguiria al peu de la lletra la idea més bàsica de Darwin i de la seva obra mestra de la selecció natural de les espècies. Però no ens desviem del tema.

Aquí us ofereixo dues mostres més de la incompetència ortogràfica d’alguns dels membres de la comunitat universitària de la UAB (no puc assegurar que els seus autors siguin estudiants però tampoc ho hauríem de descartar). A la primera foto, i seguint al peu de la lletra el seu missatge, estic d’acord que sí ens hauríem de trobar però no tant al carrer sinó més aviat en una aula de reforç de català a fi de corregir errades tan ximples i simples com accentuar la forma verbal “” quan tothom sap, o ho hauria de saber, que no va accentuada (potser hagués quedat millor escriure el sinònim “vinent”). I encara sort que el seu autor/a no va escriure “” que sí va accentuat però que aquí no hi fa res. I pel que fa a la segona, és ben bé que les successives retallades aplicades al món universitari ha fet minvar la seva “excel.lència” (amb ela geminada) o potser, simplement, aquestes retallades també s’han acarnissat amb l’abecedari català i han fet desaparèixer aquesta lletra. Per tant, un motiu més per retrobar-nos tot plegat en una aula de reforç o com a mínim, de comprar uns quants quaderns d’exercicis per fer durant l’estiu ja que és quan, curiosament, les jornades de vaga s’esvaeixen del calendari reivindicatiu.

Per cert, un apunt que em va fer el meu col.lega en Pere Pinós quan vaig publicar aquesta segona foto al Facebook, i que se’m va passar per alt: en català el verb “acomiadar” és transitiu i per tant ha d’anar acompanyat d’un complement directe; ergo, s’acomiada algú, “EL” professorat i no “AL“.

Anuncis

5 comentaris

Filed under Universitat

Sector immobiliari: definitivament va de baixa

Definitivament, si volíeu una prova fefaent que el sector immobiliari, col.loquialment anomenat del totxo o de la totxana (ambdues formes són correctes), aquí la teniu. Pocs pisos i altres propietats deuen vendre o llogar com per no fer calaix ni per canviar els cartells dels establiments. En aquesta fotografia -d’una oficina del c/ Bruc de Manresa- podeu veure el que sembla que ha estat un intent de catalanitzar el cartell original escrit en castellà. D’entrada la iniciativa l’hem de lloar, tot sigui dit, en un intent per normalitzar l’ús del català al carrer i en això, òbviament, no hi tindria res a dir, més aviat donar les gràcies als responsables. Ara bé, si això es confirma podem assegurar que han comès una petita espifiada. Potser pensant que n’hi hauria prou amb eliminar la vocal final “o“, atès que les dues paraules s’escriuen gairebé iguals, van esborrar-la del cartell i es van quedar tan amples. Ara bé, suposo que no devien adonar-se -i per suposat ningú va pensar en consultar un diccionari … per a què?- que en català aquesta paraula presenta una altra diferència respecte la seva homònima castellana, ja que “immobiliari” en realitat s’escriu amb dues “m” seguides i no amb la forma “nm“.

O és que potser, com es deia abans, no havia prou diners per encarregar un nou cartell? Però al cap i a la fi, deuen pensar també que molt poca gent sap d’aquestes foteses lingüístiques. Ara ja fa un temps que no és el cas però us ben asseguro que en plena època de la bombolla immobiliària -i d’això no en fan tants anys encara- aquest bloc hauria tingut un bon pretext per crear una secció específica dedicada al sector. I és que de la mateixa manera que abans tothom es veia capaç de vendre pisos i apartaments -la gent que s’hi havia dedicat tota la vida et deien que havia aparegut molt “paleta avantatjat”- també hi havia gent que escrivia de qualsevol manera. Bé, en això sí que hi ha una diferència, i és que d’aquesta encara n’hi ha, i molta, mentre que els manobres avui dia deuen ser una espècie en vies d’extinció de tan pocs que queden en circulació. I encara rai que en català la paraula “corredor” s’escriu igual que en castellà.



Deixa un comentari

Filed under Immobiliàries

Errades amb lletra petita

Suposo que si jo tingués un negoci i m’hagués de guanyar la vida faria el que s’acostuma quant a la captació de clients, el màrqueting, etc. I també procuraria no cometre errades ortogràfiques i d’altra mena si hagués de distribuir fulletons de les meves ofertes. I si no hi hagués més remei, com a mínim tindria la delicadesa que el text més visible -el que ha de captar l’atenció dels meus potencials clients- fos el correcte i deixar les errades per allò que tan sovint diem la “lletra petita”, la que és menys visible i que la gent no acostuma a fixar-s’hi. En aquest sentit, us poso dues imatges de sengles fulletons de dos sectors diferents que acompleixen aquesta regla: restauració (pizzeria) i mobiliari. La primera és l’adverbi “abans”, que en aquest cartell hi té una “t” afegida, com qui demana d’afegir un ingredient més a la pizza que està encarregant per telèfon. Ara bé, un hi ha de posar molt la vista per veure-ho perquè entre la mida de la lletra i la posició de la paraula a l’extrem inferior del full, un no s’adona, passa molt desapercebuda.

La segona imatge és l’anunci d’un creuer de regal per acollir-se a l’oferta de moblar el pis amb els mobles d’un determinat establiment que, casualment (o no), ja ha sortit en aquest bloc per un tema dels pronoms febles (veure entrada). D’una banda, l’adjectiu “gratuït” va amb dièresi, signe que aquí no hi és, tret que els dos asteriscs (que indicarien la recomanació de llegir les condicions per acollir-se a l’oferta) ho vulguin simbolitzar, que jo diria que no és el cas. I de l’altra, al costat esquerre del fulletó hi ha el verb (o tal i com està escrit, el participi) “embarcat” quan suposo que la forma correcta ha de ser “embarca’t” (en castellà, “embárcate” i no “embarcado”).

 En ambdós casos les errades están bastant dissimulades  però no per això deixen de ser errades igual de greus que a un li pugui semblar (poc o molt). Per acabar, que sàpiguen els i les responsables de qualsevol establiment comercial que hi ha gent tan rara com jo que, de vegades, ens fixem en la lletra petita. No per aquestes errades he de deixar de menjar pizzes amb l’ingredient “t” afegit o de moblar el pis amb o sense embarcament en un creuer, però tampoc és gaire difícil fer millor les coses, per petites que siguin.

1 comentari

Filed under Mobiliari-parament llar, Restauració

Passeguem el gos?

Vagi per endavant que a mi sempre m’han agradat els animals de companyia més “habituals” (per entendre’ns, gats i gossos però res d’exotismes d’aquests que es posen de moda) i de fet, a casa tenim un felí gatú del qual n’estem molt, tot sigui dit. Òbviament, com tots els gats, respon al nom de “Mishi”. Quan era bastant més jove tenia una gossa i perquè veieu com m’agraden també, quan vaig pel carrer abans em miro el gos que la dona que el porta i tant se’m fot si aquesta està de bon veure. Per tot això, i quan tinc temps i hi penso, sempre em miro amb simpatia els programes d’aquesta temàtica “animalística”, tipus “Veterinaris” i maleeixo fins l’oll de l’os la gent que maltracta els animals. Ja en tenia prou, de raó, el gran Mahatma Gandhi quan deia que un país o una civilització pot ser jutjat per la forma com tracta els seus animals. Però no ens desviem del tema i anem a l’objectiu del bloc: fa un temps vaig veure aquesta foto en un plafó publicitari situat ben bé al centre de Manresa (a la plaça de Crist Rei) i que com veieu, és d’una residència canina i dels diferents serveis que ofereix. Fins aquí, res de nou. Potser ens pot cridar l’atenció la referència a això d'”Hotel caní”, qui sap si per diferenciar-ho d’un hotel no “caní” (posem per cas, “humà”?) però deu ser una qüestió de màrqueting o de naming. De ben segur que estaríem millor tractats i servits en aquest que en segons quins altres hotels de la nostra costa catalana, tan farcida com està.

Ara bé, fixeu-vos en els serveis d’aquest hotel perquè n’hi ha un de nou que no coneixia: el de “passegar” el gos. Fins ara sempre he pensat que en questió d’animals com aquests i de persones humanes, la gent els “passeja” (amb J) perquè fer el mateix amb G no sé ben bé què vol dir. És clar que també podria ser que el servei de “cangur” no es refereixi al que hom pot pensar com a més habitual sinó al de poder gaudir una estona de la companyia d’un mamífer marsupial del gènere Macropus, que camina a salts valent-se de les potes posteriors i de la cua, que són llargues i potents, propi d’Austràlia, Nova Guinea i les illes adjacents.

Sort que com va dir l’escriptora britànica George Elliot, “els animals són uns bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen“.

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris

Perfumeria no gaire pronominal

Fa temps que vaig veure aquest cartell en un establiment de les perfumeries “if” que no fa gaires mesos han obert a la deu ser la via més cèntrica de la ciutat de Manresa, el Passeig Pere III. Jo no sóc gaire coneixedor d’aquest món de la perfumeria i estètica variada, doncs amb prou feines em perfumo, no acostumo a posar-me cap colònia (tret de la del meu nen) i això sí, de tant en tant alguna cremeta a la cara en un va intent per detenir el pas del temps i dels anys. De vegades penso, però, que si un fa comptes deu sortir més rendible operar-se directament i fer-se una revisió de dalt a baix que no gastar-se calés en potingues i més potingues que, per a mi, són moltes vegades, una enganyifa. És clar que si aquesta branca del negoci s’ha de refiar de gent com jo ja pot agafar les maletes i deslocalitzar-se vers un altre país (igual que si parlem de món dels mòbils, per exemple). Però com no tothom ha d’actuar de la mateixa manera que jo, entenc que hi hagi gent (i molta) que es deixi “enlluernar” per les aromes i olors dels perfums, colònies i productes relacionats.

De totes formes, potser en aquesta cadena els efectes nasals dels seus articles són tan potents que fins i tot poden arribar a fer que la gent escrigui incorrectament els seus cartells publicitaris. Fixeu-vos en aquest -situat just al costat de l’entrada- com ja van començar malament ja que el verb “emportar” no existeix doncs en realitat és un verb pronominal, és a dir, un d’aquells que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement (altres vers d’aquest tipus són: abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se, etc.). Més enllà d’aquesta definició -que jo no ho hagués dit millor- el que està fora de dubte és que si un té una mica de cultural general ja veu que el verb està mal escrit i que fins i tot, la seva pronunciació no sona com hauria de sonar. En altres paraules, pronunciar això ja comporta, gairebé de forma implícita, afegir-hi al final el corresponent pronom, és a dir, “emporta‘t” (o “endur-se”). És més, acceptaria més fàcilment aquesta opció encara que després es pogués escriure malament (tipus “emportat”, com he vist en altres cartells similars), que no vol dir que potser després no li dediqués també una entrada com aquesta.

Tot plegat, si recordeu la pel.lícula “El perfum”, podríem imitar el protagonista principal que anava assassinant dones per trobar el perfum perfecte i aquí fer el mateix amb els que redacten malament els cartells, fins trobar una persona que no s’equivoqués mai, a l’estil del “El cartellista perfecte”. Potser ara m’he passat deu pobles … Apa, us deixo que em vaig a perfumar una miqueta.

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria

Amables … ho són, sens dubte.

Just ahir, passejant per Manresa, vaig veure aquest cartell en una perruqueria que em va cridar l’atenció. I és clar, ja em va faltar temps per fer una fotografia. D’entrada és una bona mostra de respecte que l’establiment ja avisi amb antelació que no podrà atendre els seus clients durant aquests dos dies i és més, que digui també el motiu. Aquests clients podran estar encara més convençuts que deixaran els seus cabells en mans de personal realment preparat i competent. De totes formes, veient el cartell i la paraula “molessties” escrita d’aquesta forma no em queda clar si a la persona que l’ha escrit li convé també, i urgentment, un curs accelerat de català. Jo mateix confesso que de vegades tinc dubtes sobre si una determinada paraula s’escriu amb una o dues “S” i si ho sé (o ho endevino) és més aviat per haver-la vist escrita altres vegades o també per una prèvia consulta a allò tan bàsic que s’anomena “diccionari”. Ara bé, que jo recordi els casos en què hem d’escriure les dues “S” són sempre entre dues vocals i no pas abans d’una consonant. Podríem pensar, d’altra banda, que qui ha escrit el cartell potser té algun problema o dèria amb aquesta lletra (vés a saber quin) o no, i tan sols volia posar èmfasi ortogràfic a les molèsties causades als clients i que li sabia molt greu el tancament temporal.

Per cert, fixeu-vos que no dic res de la conjunció “Y” (grega) de la primera línia quan hauria de ser la “I” (llatina). I és que davant l’altre cas s’ha de reconèixer que no crida tant l’atenció. Per cert, que sàpiguen els clients de la perruqueria que suposadament demà (16) tornarà a obrir les portes i esperem que hagin tret, també, el cartell.

1 comentari

Filed under Estètica-perfumeria

Un nou sabor?

Començo per indicar el significat més habitual de la paraula “mànec” segons el diccionari català i que diu el següent: “Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s’agafa en servir-se’n. El mànec d’una destral, d’un ganivet, d’un paraigua. El mànec d’una escombra, d’una pala, d’una aixada. El mànec d’una paella“. Fins aquí res d’estrany per a una paraula d’ús molt comú per fer referència a una part d’uns quants estris o eines que podem tenir per casa i utilitzar amb una certa regularitat: qui no ha agafat mai una paella per cuinar-se un ou ferrat, o un ganivet per tallar formatge o una serra elèctrica per tallar uns quants caps? I per on acostumem a fer-ho? doncs sí senyor, pels seus respectius mànecs. Així de simple i senzill. Ara bé, quan em van passar aquesta foto -crec recordar que el company Raul Suhet- em vaig quedar una mica bocabadat en comprovar que tot i no ser un devot de la beguda del te, no sabia tampoc que hi hagués aquest nou sabor de fruita. Òbviament la promoció es refereix a un te de mango, o el que és el mateix, “fruit comestible del mango, gros, generalment asimètric, de pela gruixuda sovint vermellosa o groguenca i polpa de color variable entre el groc i el vermell, tova, aromàtica i dolça“. I malgrat no saber ni un borrall del fantàstic món de les plantes i vegetals en general, no en sé de cap que tingui per nom el de “mànec”.

Aquesta és una prova més -després en farem referència a una altra- de com molta gent no és conscient encara que davant un ordinador, qui realment “ordena” (dicta les ordres) és l’usuari, la persona que es posa al davant de la pantalla i el teclat, mentre que la màquina tan sols és l’instrument executor de les ordres. I és clar, si aquella rep unes ordres incorrectes no esperem que després ho faci bé. En aquest cas, el processador de text de l’ordinador devia tenir instal.lat per defecte el traductor i apa … va traduir “mango” (fruita) per “mànec” (part de l’eina). Fins aquí podríem fer la vista grossa i no dir-ne res. Ara bé, la pregunta és: no hi ha ningú que després s’ho repassi, abans d’encarregar el cartell? Suposo que aquest és el mateix cas de què es van fer ressò els mitjans de comunicació fa pocs dies de la traducció anglesa de la pàgina web de la Generalitat amb l’aplicació del Google, i els errors descomunals que va cometre amb els noms d’alguns consellers i fins i tot del mateix President; recordeu que el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, era Joseph and Mary Pilgrim, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries González, es va rebatejar com a Clergy and José Luis González i el cap de l’executiu apareixia com The President More o More President. Eps, potser en aquest cas la màquina no es va equivocar i va fer seu el lema electoral de CiU de “Més per menys”.

I per acabar aquesta entrada, a veure si resultarà que realment som tots nosaltres els qui estem equivocats i realment existeix un te amb gust de mànec, tot i que em faria molt fàstic beure-me’l; si consulteu el diccionari comprovareu que “mànec” pot ser també o bé un mol.lusc (per això que treguin al mercat un te d’escopinyes o musclos) o bé la peça d’un os (potser un te una mica antropòfag).

3 comentaris

Filed under alimentació, Supermercat

Anem a berenar?

Aquesta imatge correspon a un d’aquells típics plafons que els restaurants i cafeteries posen a fora al carrer per promocionar les ofertes del dia i fer que alguna persona s’hi deixi caure. I aquesta en concret és d’una granja-pastisseria oberta no fa gaire temps en un dels carrers més comercials i transitats del centre de Manresa. Per tant, ja podeu deduir que era vist per molta gent, com era el seu objectiu, d’altra banda. Fins aquí, res de nou a l’horitzó: una estratègia bastant simple de màrqueting i no per això menys efectiva. Ara bé, no sé jo si aquest cartell mal escrit va fer la funció que havia de fer o més aviat va servir perquè la gent amb una mica de coneixements lingüístics de català, se’n fotés a la cara i que persones com jo, s’afanyessin per “immortalitzar-lo”. I recordo que va estar uns quants dies a l’exterior, a la vista de tothom fins que potser algú ho devia comentar a l’encarregat/da de l’establiment i ho van canviar. O potser el canvi va ser, simplement, perquè l’oferta que anunciava ja havia deixat de ser vigent. Vés a saber …

El que està clar és que no crec que es pugui escriure pitjor la invitació que feien perquè hi anem a berenar: i és que em poso a rumiar en possibles combinacions de com fer-ho malament i estic convençut que no em surt pitjor que aquesta. Posats a ser una mica magnànims, podria disculpar l’infinitiu “brenar” ja que moltes vegades i molta gent ho pronuncia realment així, tal com està escrit, “menjant-nos” la primera vocal “e” (suposo que seria el mateix cas de “taronja” o “tronja”). Ara bé, pel que fa a l’altra part de la frase, crec que fins aleshores no havia vist mai escrit d’aquesta manera la forma verbal “vine”. Per cert, encara hi he d’anar però no sigueu mal pensats: no hi he anat encara perquè no és el tipus d’establiment que acostumo a visitar, no perquè donin un mal servei o el “brenar” que serveixin no valgui gaire la pena. Com no ho sé, m’estaré de dir l’opinió. Ara, ja em disculparan però és que t’ho posen tan bé que un no pot evitar d’agafar la càmera.

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques