Passeguem el gos?

Vagi per endavant que a mi sempre m’han agradat els animals de companyia més “habituals” (per entendre’ns, gats i gossos però res d’exotismes d’aquests que es posen de moda) i de fet, a casa tenim un felí gatú del qual n’estem molt, tot sigui dit. Òbviament, com tots els gats, respon al nom de “Mishi”. Quan era bastant més jove tenia una gossa i perquè veieu com m’agraden també, quan vaig pel carrer abans em miro el gos que la dona que el porta i tant se’m fot si aquesta està de bon veure. Per tot això, i quan tinc temps i hi penso, sempre em miro amb simpatia els programes d’aquesta temàtica “animalística”, tipus “Veterinaris” i maleeixo fins l’oll de l’os la gent que maltracta els animals. Ja en tenia prou, de raó, el gran Mahatma Gandhi quan deia que un país o una civilització pot ser jutjat per la forma com tracta els seus animals. Però no ens desviem del tema i anem a l’objectiu del bloc: fa un temps vaig veure aquesta foto en un plafó publicitari situat ben bé al centre de Manresa (a la plaça de Crist Rei) i que com veieu, és d’una residència canina i dels diferents serveis que ofereix. Fins aquí, res de nou. Potser ens pot cridar l’atenció la referència a això d'”Hotel caní”, qui sap si per diferenciar-ho d’un hotel no “caní” (posem per cas, “humà”?) però deu ser una qüestió de màrqueting o de naming. De ben segur que estaríem millor tractats i servits en aquest que en segons quins altres hotels de la nostra costa catalana, tan farcida com està.

Ara bé, fixeu-vos en els serveis d’aquest hotel perquè n’hi ha un de nou que no coneixia: el de “passegar” el gos. Fins ara sempre he pensat que en questió d’animals com aquests i de persones humanes, la gent els “passeja” (amb J) perquè fer el mateix amb G no sé ben bé què vol dir. És clar que també podria ser que el servei de “cangur” no es refereixi al que hom pot pensar com a més habitual sinó al de poder gaudir una estona de la companyia d’un mamífer marsupial del gènere Macropus, que camina a salts valent-se de les potes posteriors i de la cua, que són llargues i potents, propi d’Austràlia, Nova Guinea i les illes adjacents.

Sort que com va dir l’escriptora britànica George Elliot, “els animals són uns bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen“.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s