En David Bisbal menja brioixos?

La darrera entrada tractava un tema tan “nostre” com és la “invasió” de certs castellanismes en l’ús del català i aquesta segueix el mateix fil, tot i que canviem de sector ja que deixem el financer i ens endinsem en un de molt més saborós com el de les pastisseries. Es tracta d’un cartell que ja té un cert temps atès que la foto va ser presa ara farà gairebé un any i que estava penjat a la porta d’una pastisseria de Manresa que havia obert feia poc temps (val a dir que sembla tenir bastant d’èxit entre els paladars de la gent). Us he de dir també que durant un cert temps, el local va “contribuir” a alimentar aquest modest bloc amb aquesta altra entrada tan “curiosa”. Desconec si en el cas que ara us presento el cartell en qüestió era propi o per contra, fou elaborat per la cadena corresponent i convenientment distribuït als seus establiments. En qualsevol cas, però, ni en un supòsit ni en l’altre és pot disculpar aquest castellanisme tan fefaent com el de la paraula “bollería”.

Bolleria

En primer lloc, cal saber que “bollería” és el terme genèric que agruparia el conjunt de “bollos” (generalment dolços) i en què el seu component principal és la massa de farina en les seves diverses formes. Per tant, de “bollo” es derivaria “bollería”. Segon, encara que no sigui una paraula gaire sentida pel carrer -fins i tot estic convençut que hi ha molta gent que no sabria què vol dir- l’equivalent català del “bollo” castellà és el “brioix” per la qual cosa hauríem de deduir que el seu terme derivat és la “brioixeria”. Entenc que la primera opció resulta més fàcil d’escriure i de pronunciar i que  … quines ganes de tocar els ous tenim la gent que, com jo, s’esforça per la bona “salut” del català, encara que sigui a base de fer ús de paraules tan impronunciables com aquesta. I és que a qui se li passa pel cap escriure una paraula amb tres vocals seguides abans d’una lletra tan particular com una “X”.

En aquest cas, si com a mínim haguessin escrit “bUlleria”, encara podria passar per una paraula més “catalana”, tot i el risc que s’acabés confonent amb el títol d’una famosa cançó d’un cantant tan nostre com és en David Bisbal. Qui no recorda la tornada de Bulería, bulería, tan dentro del alma mia es la sangre de la tierra en que naci. Buleria, buleria, mas te quiero cada dia … Per cert, i fora bromes, sapigueu que la “bulería” té molt de significat i transcendència en el món del flamenc (aquí teniu una defició). Tot plegat, la decadència de la brioxeria artesanal enfront de la més industrial, de què tant es parla, potser ha començat per aquí. Qui vulgui que s’atipi de “bollus” que jo ho faré de brioixos.

Última hora!! si mireu aquesta pàgina web que justament avui, diada de Sant Jordi, he trobat casualment us adonareu que nosaltres mateixos no estem lliures de cometre “pecats” lingüístics: és d’un llibre escrit per un forner en què mentre el títol principal és correcte, alhora que curt i ras –Brioixeria– no ho és la paraula amb què l’editorial l’anuncia per a la seva venda, ja que qui l’hagi escrita hauria de saber que s’ha deixat una de les dues vocals “i”.

Advertisements

2 comentaris

Filed under Cafeteries-forns-fleques

2 responses to “En David Bisbal menja brioixos?

  1. Retroenllaç: Mengem-nos les cometes! | Fartografia

  2. Retroenllaç: Briox? no però anem pel bon camí | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s