Quin “xurro” de “xurru”!

Recordo quan era petit que el meu pare em feia anar a una xurreria a comprar una bossa de patates per fer el típic piscolabis de la matinal del diumenge, la qual, per cert, encara segueix oberta després de tants anys. Aleshores, i suposo que era el més habitual pels condicionaments de l’època, el seu cartell estava escrit en castellà (què us penseu? que jo ja tinc una edat!) per la qual cosa deia, i correctament, “Churrería”. El cas que us exposo ara és un més de com la pronunciació al català de determinades paraules sempre pot portar una mica d’embolic, si prenem com a referència l’altre idioma que tenim més a ma, el castellà, amb la qual cosa fins un cert punt es podria “disculpar” aquest tipus d’errades entre vocals (que si una “O” o una “U”, que si una “A” o una “E”). Oimés si tenim la tendència a escriure tal qual pronunciem i ningú es veu lliure de caure-hi (jo el primer). Però justament per evitar-ho, i no em cansaré mai de repetir-ho, existeixen els diccionaris (en el format que vulgueu) que ens permeten fer una ràpida i fàcil consulta i no penjar cartells a l’aparador de l’establiment en qüestió que després siguin objecte de l’atac per part de l'”Inquisidor contra les heretgies lingüístiques en català”.

Xurrus

En aquest sentit, el cartell reprodueix una molt més que generalitzada errada ortogràfica en una paraula que, de tan “saborosa” que resulta, se’ns pot passar per alt i com deia abans, fins a un cert punt, disculpable. Com es dedueix, correspon a l’anunci d’un establiment del ram de la xocolateria, berenars i esmorzars i que anuncia a so de bombo i platerets la disponibilitat de un producte fet a base de pasta de bunyol i que té forma allargada i estriada, que es pot menjar recobert de xocolata o sucre, i que si està ben fet, obligadament ha de tacar (o “pringar”) d’oli . És ben cert, però, que si el demaneu tal qual està escrit en aquest exemple, no us amoïneu pas que ja us entendran perquè la pronunciació que utilitzarem serà amb la vocal “U”. Ara bé, sapigueu que si ho heu d’escriure i, encara amb més raó, anunciar-ho perquè ho vegi la gent, la segona “U” és en realitat, una “O”, ergo, “xurros”.

Fixeu-vos que fins i tot, per ressaltar l’oferta i donar-li un cert valor, l’autor del cartell ha posat entre cometes l’adjectiu “gratis” i amb una mida de text més gran que la paraula que designa el producte. Potser hagués estat millor posar dites cometes als “xurrus” ja que de vegades s’utilitzen (desconec si correctament o no) per indicar paraules o expressions que ja sabem que no són del tot correctes o que pertanyen a un altre idioma i per a les quals no trobem cap equivalència. I ja de passada, substituir aquest “gratis” per una expressió tan nostra com “de franc” (allò que s’obté sense pagar res) o per l’adjectiu “gratuït”.

Tot plegat, en part una espifiada de cartell (sóc conscient que tampoc és quelcom que faci obrir els ulls de bat a bat) però que de dues paraules, una sigui incorrecta i l’altra, millorable … què voleu que us digui? És gairebé un cent per cent d’encert en errades. Imagineu-vos si a més a més de “xurrus” oferissin també les típiques “porras”. Per cert, aquí us deixo aquest enllaç on s’explica breument què és una cosa i què és l’altra. Que us aprofitin.

Per acabar, us deixo aquí els enllaços a altres entrades relacionades amb la temàtica d’aquesta. Així també anem “refrescant” continguts ja publicats:

Anuncis

1 comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

One response to “Quin “xurro” de “xurru”!

  1. Retroenllaç: Briox? no però anem pel bon camí | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s