Com aneu de llatí? IIII o IV?

De la mateixa manera que en aquest bloc he fet alguna incursió al castellà -al cap i a la fi també és un idioma que molts de nosaltres dominem, malgrat que des de fora s’entossudeixin a dir que a Catalunya està arraconat i que gairebé és tractat com una llengua estrangera- em remunto en el temps i en faig una altra cap al llatí. Qui hagi fet una mica d’història recordarà que de la seva versió vulgar en derivaren després altres idiomes avui dia parlats en alguns països europeus: castellà, català, portuguès, francès, italià, romanès, etc. Per tant, si bé avui dia es pot considerar un idioma més mort que viu i  gairebé enterrat, no està de més saber-ne alguns conceptes bàsics, ni que sigui per després quedar bé davant la gent; sempre hom ha pensat que deixar anar de tant un llatinisme enmig d’una conversa col·loquial pot donar la impressió o imatge de ser una persona “intel·lectual”, un pou de ciència i que sap molt de tot o, pel contrari, la de simplement un snob i que si es grata una mica, no hi ha res més que unes quantes expressions en llatí d’aquelles tan populars que tothom sap: a tall d’exemple, Quo vadis? Vade retro, Pax vobiscum, Requiescat in pace, Carpe diem, Cum laude, Vox populi i un munt més (aquí en podeu trobar un llistat ordenat per ordre alfabètic).

Ajuntament_Agramunt

Doncs bé, potser us demanareu el motiu d’aquesta entrada “llatina” i és ben fàcil d’entendre si feu una ullada a la imatge que adjunto i que correspon a la façana de l’edifici de l’Ajuntament de la vila d’Agramunt (comarca de l’Urgell). Doncs bé, resulta que una de les poques coses que se’m va quedar de quan jo vaig estudiar llatí (a segon curs de l’antic B.U.P.  o “Batxillerat Unificat Polivalent” i d’això ha plogut molt), a més d’algunes de les famoses declinacions, va ser el procediment per expressar els números romans i, en concret, el número quatre. Després de fer una breu indagació per la web recupero unes quantes normes bàsiques, de les quals n’hi ha dues que es podrien aplicar a aquest cas:

  • En cap número es pot posar una mateixa lletra més de tres cops seguits.
  • La xifra “I” col·locada davant la “V” o la “X”, els resta una unitat.

D’acord amb això, podríem deduir que el número o any de la façana (1834) estaria mal escrit ja que suposadament aquest “4” hauria d’estar indicat en forma “IV” i no amb quatre IIII. De totes formes, també us confesso que no les tinc totes: primer, la façana és restaurada en època moderna i seria bastant fort que el taller o persona encarregada de la seva restauració l’hagués espifiada (a més que no he trobat cap indici de què indica aquest any en concret); segon, no he trobat tampoc cap referència a aquesta possible errada -i seria ben estrany perquè de ben segur que si realment ho és, algú o altre ja se n’hauria adonat i comentat. Tercer, tot i el que deia abans de les normes, en alguna web sobre els números romans també es diu que a l’antiguitat es veia de vegades la “I” i la “X” repetida fins a quatre cops. És clar que sent l’Ajuntament del segle XVIII no sembla que tampoc sigui molt antic (enllaç).

Tot plegat, si mes no resulta curiós veure aquest “4” en un format que a priori (un llatinisme) no és el correcte i l’acceptat per tothom que sàpiga una mica de llatí. No serà que els romans també cometien errades ortogràfiques? Al respecte, ara em ve al cap una mítica escena de la pel·lícula “La vida de Brian”, aquella en què un centurió enxampa in fraganti (un altre) en Brian pintant en un mur un missatge antiromà (a l’estil de “Romans, aneu-vos-en a casa”) i com a càstig, li fa repetir un munt de cops perquè l’estava escrivint malament. Us en deixo l’enllaç (aneu a partir del minut 22′:45″ i durant tres minuts): us partireu el cul de riure.

Per cert, aprofito l’avinentesa per demanar si algú em pot aclarir aquest misteri: “IIII” o “IV”? Gràcies per endavant.

Advertisements

6 comentaris

Filed under Miscel·lània

6 responses to “Com aneu de llatí? IIII o IV?

  1. Sergi

    La Normativa és molt clara, “IIII” és incorrecte. Ara bé, és ben sabut que tots els rellotges amb nombres romans utilitzen “IIII” en comptes de “IV”. El per què d’aquest fenomen no està clar, però et deixo l’enllaç de la viquipedia (castellà) on hi apareixen les principals teories: http://es.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3n_romana#El_4_en_los_relojes

  2. JC

    Faig una primera esmena a partir d’un comentari rebut d’un antic estudiant meu -en Josep Pinyol- i que fa referència a la indicació del “IIII” en els rellotges. Si més no, és curiosa. És aquesta:
    http://es.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3n_romana#El_4_en_los_relojes

  3. JC

    Faig una segona possible esmena a partir d’un comentari d’un altre antic estudiant meu i que de nou, he rebut a través del Facebook. Apunta al fet que durant els primers anys de l’imperi aquesta forma d’escriure el 4 era correcte.

  4. El tema del IIII als rellotges pot ser una qüestió purament pràctica: atès que es distribueixen a l’esfera, la lectura del IV un xic invertit pot provocar confusions amb el VI.
    Per cert, l’escena de la Vida de Brian és una de les meves favorites: l’he vist un miler de vegades i encara em peto de riure. L’altra és l’escena amb Brian, Pilat i els soldats romans que es pixen de riure amb els noms dels amics de Pilat.

    • JC

      Xavier, gràcies per l’apunt.
      I confirmo el segon comentari: aquesta escena que dius de la pel·licula també és per pixar-se de riure. De fet, ho és tota la pel·lícula.
      Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s