Per treure la gana!

Gairebé cada dia faig una ullada a les edicions digitals dels principals diaris -per mi allò del paper ja s’ha acabat- tant per estar una mica al cas de l’actualitat d’una forma més immediata i amb format de “píndoles”, com també perquè de tant en tant hi trobo articles interessants per a les meves classes a la universitat. Això inclou diaris en català i castellà i de totes les línies ideològiques, ergo, La Vanguardia, El Periódico, El País, Público, ABC, La Razón, Ara, El Punt-Avui, El Confidencial i fins i tot … La Gaceta de Intereconomía (perdoneu per la gosadia però sempre és bo saber què pensa i diu l'”enemic”). Doncs bé, avui em faig ressò d’una fantàstica “perla” que es mereix un lloc al pòdium de les entrades publicades fins ara en aquest bloc: no és pas “meva” sinó que es una fotografia del menú del restaurant de l’Ateneu de Berga que va enviar una lectora (una tal Pilar Fernández) i que està escrit, com diu el peu de fotografia, “en català o alguna cosa semblant”. El text acaba suggerint que no li aniria malament passar-hi un corrector ortogràfic i jo hi afegiria també que, aprofitant la darrera reforma laboral aplicada pel govern -molt criticada perquè segons diuen, facilita més l’acomiadament que no pas la contractació- que facin fora la persona responsable d’aquest vil “assassinat ortogràfic”.

Menu-de-l-Ateneu-de-Berga_54374380611_53389389549_600_396

Si repasseu el menú, dels primers plats no se’n salva ni un, però és que ni un! Que si ara s’han “menjat” els accents (a “arros”, “entremes”, “melo” o “esparracs”), que si ara un apòstrof (“de arros”), que si paraules incorrectes perquè s’han escrit tal i com les deuen pronunciar (“formaxa” i no “formatge” o “esparracs” per “espàrrecs”) i la cirereta del pastís, paraules literalment inventades (els ous poden ser ferrats, en forma de truita, escaldats, crus, etc. i també “farcits” però en cap cap “rellens”). I en els segons plats, la cosa millora un pèl llevat del “pavo” (ains!! si encara ho haguessin escrit acabat amb “U” perquè sembli més català …) i confesso també que mai he menjat una “hemburgesa”: se’m passen pel cap unes quantes opcions d’escriure malament el que no deixa de ser una porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa, però en aquesta no hi havia caigut; encara rai que no s’han deixat la lletra “hac” que, com és muda, el més normal és que hagués desaparegut després de fer-ne una “esferificació” al més pur estil d’en Ferran Adrià. Per cert, un apunt: entenc que el “formaxa” deu ser un ingredient o acompanyament culinari diferent del “formacha”.

Tot plegat, i com diu el títol de la foto publicada al diari, és ben bé per treure la gana. Veient això penso que hi ha alguns restaurants que es mereixen ipso facto una visita d’en Chicote, aquest personatge que protagonitza el programa “Pesadilla en la cocina” (de La Sexta) i que va de cuina en cuina guanyant-se amics a tort i dret dient com de malament s’hi cuina. I tot just ahir nit vaig estar veient una estona aquest altre programa de cuina que emeten al primer canal de TVE i que es diu “MasterChef“. Malauradament, hi ha gent que hi deu posar tantes ganes i coneixements en intentar cuinar bé que després s’oblida de la presentació de la seva feina; i aquesta també inclou la de la carta o el menú dels plats. Al cap i a la fi, és el primer que veuen els clients quan entren en un restaurant. Tal faràs, tal trobaràs, tal escriuràs, tal cuinaràs, potser?

Advertisements

3 comentaris

Filed under Restauració

3 responses to “Per treure la gana!

  1. Mateu

    Caram! Aquesta entrada és molt bona. He rigut molt.

    Avui (30/05/2013) he vist la següent notícia a La Vanguardia: “Un hombre amenaza con volar por los aires el letrero de un edificio gubernamental de EE.UU. por una falta tipográfica”.

    http://www.lavanguardia.com/sucesos/20130530/54374531003/amenaza-volar-aires-cartel-edificio-gubernamental-falta-tipografica.html

    Aquí tindria molta feina.

  2. JC

    Mateu,
    Gràcies per la informació ja que no ho sabia. Entre poc i massa, tampoc cal ser tan extremista com per amenaçar de volar pels aires un edifici. Ara, siguem coherents, si amenaces, com a mínim cal portar l’olla plena d’explosius. ja que un s’hi posa, que s’hi posi bé.
    Gràcies i seguim en contacte.
    JC

  3. Retroenllaç: I després de l’estiu, fem règim? | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s