Tampoc n’hi ha per tant!

Un dels seguidors d’aquest bloc i alhora un antic bon estudiant meu -en Mateu Morillas- m’ha enviat un enllaç a una notícia publicada el dijous a l’edició digital de La Vanguardia. I confesso que quan vaig veure el seu titular pensava que, o bé es tractava d’una broma o bé el redactor de la notícia s’havia passat, en la seva frenada, uns quants pobles i el titular no es corresponia amb el fet relatat. Però després de llegir-la dos cops vaig arribar a la conclusió que no m’havia equivocat i que, efectivament, la cosa anava de debò. I ara em pregunto: Potser aquest home vol fer el mateix (amb l’anglès) que jo amb el català però amb mètodes molt més expeditius? Hauré tingut jo alguna malèvola influència? Potser les meves ànsies inquisitorials contra les heretgies lingüístiques en català s’han trasllat a altres idiomes i encara més, han travessat l’oceà?

El-letrero-de-la-discordia_54374530855_51351706917_600_226

Si llegiu la notícia veureu que es tracta d’un intent d’atemptat -matusser, tot sigui dit- d’una persona indignada perquè el cartell que veieu en la imatge conté una errada tipogràfica: a la conjunció an (en català “i”) li falta una “d” final (hauria de ser and). No sé què se li devia passar pel seu cap per tenir aquesta sortida; potser el seu estat de … m’imagino que d’una certa indignació responia al fet que aquesta errada provenia d’una entitat que es dedica, justament, a la formació de personal educatiu: si perdeu una mica el temps i aneu al web comprovareu que la Teacher Standards and Practices Commission is Oregon’s licensing agency for all educators (no us ho tradueixo perquè a aquestes alçades ja deuríeu saber què significa). No m’imagino aquesta actitud tan radical a casa nostra, més que res perquè de ben segur que si ens ho agaféssim al peu de la lletra, faltarien olles a pressió de totes les que serien menester. Finalment, per sort tot va quedar en un ensurt i la cosa no va anar més enllà. De totes formes, és de suposar que a partir d’ara la gent d’aquella contrada tindrà més cura d’allò que escriu i sobretot, d’allò que encarrega que s’escrigui perquè després s’exposi al públic en general.

I la cirereta del pastís, un apunt que no deixa de ser còmic: aquest home no va poder fer explotar la bomba que finalment no existia, perquè per a la seva preparació havia seguit unes instruccions descarregades d’internet que estaven farcides d’errades ortogràfiques i tipogràfiques i a les quals va atribuir que no funcionés. Doncs noi, ximple que has estat, potser que abans et facis amb un manual d’instruccions que sigui fiable. Perquè veieu que no sempre ens podem refiar de tot el que es publica a la xarxa.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània, Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s