Immersió lingüística: sí o no?

Fa uns quants dies feia aquesta entrada com una primera “incursió” al castellà pel que fa a l’objectiu principal que té aquest bloc, el de vetllar per un ús correcte del català escrit (ja no em poso amb el parlat) i en el sentit que també hauríem de procurar que el castellà tingués aquesta mateixa preocupació. Al cap i a la fi, aquest idioma forma part també del nostre patrimoni i és evident que com més en dominem (anglès, alemany, xinès, etc.), millor ens en podrem sortir. Doncs bé, la repassada habitual que faig de la premsa en versió digital m’ha portat a trobar dos articles recents que incideixen en la mateixa línia però des de dos pols diferents. És clar que provenen de diaris oposats i això també es nota. Tots dos tracten la qüestió de la immersió lingüística en català, un per criticar-la i l’altre per desmitificar tots els mals que sovint, des de més enllà del riu Sènia, se li atribueixen; el primer publicat al diari ABC (que encabiríem en allò que des d’aquí s’ha titllat de “Caverna mediàtica” i alhora, gens sospitós de combregar amb la política lingüística del govern de la Generalitat), mentre que el segon és de El Periódico, que tampoc és que li rigui totes les gràcies al Sr. Artur Mas però sí és més prudent i moderat quan toca certs temes que, com aquest, es fàcil que aixequin ampolles.

L’article del rotatiu madrileny ja, des del primer paràgraf, vol marcar el terreny: “Madrid apuesta, desde hace años, por el bilingüismo en la escuela y eso le abre al mundo. Cataluña, por el contrario, se empeña en políticas de «inmersión» con la lengua catalana como único protagonista y, eso, le lleva al aislamiento.” A grans trets, fa una lloança de la política educativa del govern madrileny i com la seva aposta per un model educatiu bilingüe (castellà i anglès) sembla que funcioni com oli en un llum, i sigui alhora la panacea per resoldre el problema crònic de l’educació al nostre país (el fracàs escolar i el baix nivell general dels nostres estudiants). Per contra, ja us podeu imaginar què diu quan ho compara amb la política educativa del govern català, i per utilitzar un símil futbolístic, Madrid guanyaria per golejada: qui no tingui una mica d’objectivitat i es quedi només amb el titular, pensarà que de la Meseta han de sortir tots els futurs premis Nobel (del que sigui) per saecula saeculorum, mentre que la gent de l'”irreductible” cantó nord-oriental de la Península Ibèrica està condemnada a ser uns analfabets, pel cap baix, i com diu l’article, aïllada del món. Per contra, el segon article aprofita la presentació de la polèmica nova llei d’educació (una més i van …) del Ministre Wert per, sobretot als primers paràgrafs, trencar el tòpic negatiu de la immersió educativa en català per a un estudiant que vingui de fora (en aquest cas, justament de Madrid) i de fet, hi ha un parell de frases clau: “Conclusión: cero dramas. En ningún caso me he planteado ir al colegio a reclamar más horas de castellano. El sistema que se utiliza asegura el perfecto uso de los dos idiomas al concluir la educación obligatoria“.

Presentación1

Vés per on la realitat és tossuda i per molt que no agradi a determinats polítics i determinats territoris d’aquesta mal anomenada “España plurinacional”, no canviarà per si mateixa. Tothom reconeix les virtuts del model d’immersió lingüística que s’ha aplicat a les escoles catalanes durant dècades i no té cap mena de sentit canviar allò que funciona. No em crec que els estudiants catalans sàpiguen menys que els madrilenys, o que siguin molt més tancats (tampoc que els nostres siguin molt millors i oberts que la resta) i si uns i altres no són cap exemple per anar presumint per Europa deu respondre, més aviat, al fet que l’educació és susceptible de canvi cada cop que canvia l’inquilí del Palau de la Moncloa. Però tant se val, sempre que surt a la palestra aquesta qüestió educativa em vénen al cap dues reflexions: la primera és que no hi ha pitjor analfabet que aquell que no vulgui ser il·lustrat; i segona, estic més que convençut que totes aquestes polèmiques lingüístiques a l’escola (a Catalunya) s’acabarien si a les famílies que les generen se’ls digués que d’ara endavant, els seus fills no rebran educació ni en català ni en castellà, sinó només en anglès. Temps al temps.

Per cert, i per acabar aquest apunt, un matís a fer; al final de la notícia publicada a l’ABC és diu que els estudiants Erasmus prefereixen Madrid abans que Catalunya pel fet de poder aprendre el castellà. D’entrada és una qüestió molt lògica i respectable (igual que jo m’aniria a l’Àfrica Oriental si volgués estudiar el suahili). Ara bé, si seguim la mateixa lògica que està aplicant el Partit Popular en això dels idiomes, haurem d’acceptar que aquesta preferència dels estudiants europeus per la capital del Regne d’Espanya per sobre de Catalunya, deu ser per altres motius, atès que no ens hauríem de creure que el castellà sigui un idioma parlat per més de 500 milions de persones a tot el món: a l’Argentina deuen tenir l’argentí, a Xile el xilè i als altres països llatinoamericans trobaríem l’uruguaià, paraguaià, colombià, peruà, veneçolà, cubà, etc. O és que ara no es parla el LAPAO a la franja oriental de l’Aragó? o el valencià al País Valencià (perdó, la Comunitat valenciana”)?

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s