SMS, Whatsapps … practicitat o rigor?

Digueu-me antic, vetust, pretèrit, obsolet, arcaic, passat de moda i tots els qualificatius que us poden venir al cap i que serveixin per titllar qualsevol persona que no està al dia en qüestió de noves tecnologies d’informació i comunicació. O si més no en l’ús d’alguna d’aquestes. Qui em conegui ja sabrà que sóc un ferm partidari de la seva introducció en l’àmbit educatiu perquè crec a fe cega en algunes de les seves virtuts, tot i que hem de ser conscients de la importància de no perdre l’oremus i deixar-nos portar més per la forma que pel fons, o si ho preferiu, pel continent i no pel contingut. Ara bé, jo m’he quedat aquí i no he fet el pas de portar aquesta “inquietud” a altres àmbits. M’explico molt breument: no tinc un smartphone i fins que ho pugui evitar, no en tindré. Tinc un telefon mòbil convencional, amb una tarifa mínima més que reduïda i que em permet trucar i rebre trucades, enviar missatges i rebre’n. I no em cal res més.

En el post anterior us deia que la proliferació d’establiments de compra i venda d’or eren una bona mostra de com ha canviat el paisatge urbà de les ciutats. Doncs bé, si en voleu un altre només cal fer una ullada pel carrer i veure-hi com més va més gent amb el telefon a la ma, mirant-lo i/o teclejant-hi. I com si fossin autòmats caminant del tot aïllats de la realitat que els envolta, hem de ser els altres -val a dir que anem a menys- els que hem de procurar no fotre’ns de morros amb ells. A aquesta escena urbana cada cop més habitual podríem afegir la no menys habitual de la parella en un restaurant i cadascú més pendent del telefon que de l’àpat i d’ells mateixos. I fins i tot -i en sóc testimoni- de com en un lavabo un jove amb la ma dreta ocupada amb el mòbil i l’esquerra amb l’altre “mòbil”. No m’imagino com se la devia espolsar després. És aquest un exemple que trencaria el tòpic tan feminista que els homes no som capaços de fer dues coses alhora. Sigui com sigui, digueu-me “analògic” però fins que aquests suposats telèfons intel·ligents no m’ofereixen altres serveis i prestacions, no compto que me’n faci amb cap. Però temps al temps perquè també hem de reconèixer que torres més altes han caigut. De totes formes, intento encara seguir els motius que s’exposen en aquest enllaç de perquè no cal tenir un smartphone.

Hi ha coses que no les acabaré d’entendre mai però alhora sí tinc clar que per si mateixa la tecnologia no ens ha de fer uns éssers més intel·ligents. Ja fa temps que es discuteix de si el fet d’escriure amb llenguatge “mòbil” (llegeixi’s enviar SMS, whatsapps, etc.) fa que la gent escrigui cada cop pitjor pel simple fet d’haver-hi un “transvasament” d’aquest format de llenguatge a un context molt diferent, que no li pertocaria. La priorització que hom dóna a la rapidesa i immediatesa en la comunicació afavoreix que acabem escapçant paraules, ens mengem lletres, substituïm unes per altres, utilitzem emoticons en els missatges, etc. Per mi, i sense ser cap expert en el tema, el problema no és tant això com sí que la gent no sàpiga diferenciar contextos i com actuar en un o altre: comença a ser relativament habitual que en els exàmens els estudiants escriguin com si estiguessin whatspapejant. Per descomptat que aquest fenomen, com molts altres, forma part d’una lògica evolutiva que fa que el llenguatge no sigui el mateix ara que fa uns segles, però això no treu que de vegades pensi que en aquest sentit, potser més aviat estaríem “devolucionant”. En aquest sentit, us convido a llegir aquest article que vindria a reflectir una relació inversament proporcional entre la suposada intel·ligència del telefon i la humana.

ninos-adictos-tecnologia-smartphones-telefono-mensajes-texto-adolescentes

No pretenc afegir més llenya als debats que de tant en tant es fan i es desfan però sí vinc observant d’ençà un temps que els meus estudiants escriuen cada cop pitjor, tant quant a ortografia com en termes d’expressió. Per descomptat hi té també molt a veure el nostre model educatiu, tant millorable com lleis d’educació s’han aprovat a les darreres dècades (i per això els que estem al darrer esgraó del sistema rebem el que rebem); també el context social que ha portat a un desprestigi de la tasca docent (i en això l’entorn familiar hi ha tingut molt a dir), i sens dubte, també la difusió d’aquestes noves tecnologies, tan a l’abast de tothom com fàcils d’utilitzar (allò que en diuen user friendly) tampoc ha facilitat la feina. Ara bé, sobre això últim ens hi haurem d’acostumar (o resignar) si fem cas d’aquest altre article. Suposo que els que com jo ens resistim a acceptar això com un fet irreversible devem ser unes rara avis o si ho preferiu, uns inadaptats a ulls de la resta de gent; però què voleu que us digui, tinc la impressió que amb el pretext d’haver d’escriure ràpid, abreujat i amb un teclat ideat per a gent amb dits minúsculs, es volen dissimular les mancances de molta gent en l’art del bon escriure. Però al meu parer, el problema més greu és justament, pensar que aquest no és un greu problema, que allò que importa de veritat és que el missatge arribi, s’entengui i la resta són ximpleries lingüístiques de gent que s’ha quedat ancorada al segle XX. Quan de vegades em vénen al cap les històries d’Astèrix i la seva colla de gals irreductibles, penso que em falta una mica de poció màgica per continuar amb aquesta “batalla”.

I parlant de gals, aquí us deixo l’enllaç a un breu reportatge sobre la preocupació dels francesos en veure com la seva llengua és “maltractada” per tot això que estem diem. De fet, fixeu-vos que es de fa poc més d’un any. Aleshores ja me’l vaig guardar per escriure una entrada com aquesta i fixeu-vos si ha passat temps. Però agafant una dita del castellà, “nunca es tarde si la dicha es buena”.

Anuncis

1 comentari

Filed under Reflexió, Xarxes socials

One response to “SMS, Whatsapps … practicitat o rigor?

  1. Retroenllaç: Accents … quina fotesa! | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s