Que tal un “relaxing” diccionari?

Encara cueja la polèmica i les rialletes (aquí teniu un bon exemple) per la presentació que va fer l’alcadesa Ana Botella per la candidatura de Madrid a l’organització dels Jocs Olímpics del 2020, més pel baix nivell d’anglès que va demostrar que no pas pel missatge que, d’altra banda, potser hauria de ser el més important. Però com en moltes altres situacions, ens deixem enlluernar més per l’embolcall que pel contingut. En aquest sentit coincideixo amb la Dolors Camats (portanveu d’IC alParlament català) quan diu que va fer una exposició com si els membres del COI fossin nens i Madrid fos una ciutat sense problemes, on tot és jauja (La Vanguardia, 15 de setembre). Ja sabem que el nostre és un país que sovint s’ha caracteritzat per no haver tingut gaire en consideració la qüestió dels idiomes estranger en els (massa?) plans  educatius implementats, de la qual cosa n’ha resultat un domini general d’aquests bastant pèssim entre els nostres estudiants. Sempre ens hem mirat el melic pensant que sabent espanyol se’ns obririen totes les portes i que ens posarien la catifa vermella allà on anéssim. Òbviament estem comprovant que això no és ben bé així i que per molta nacionalitat espanyola que indiqui el passaport, la gent de més enllà les nostres fronteres no fa el mínim esforç per parlar el nostre idioma. Faltaria més!! Hem de fer cas d’aquella dita que diu (perdoneu però no sé l’equivalent al català), “allá donde fueres haz lo que vieres”.
De totes formes, i per trencar una llança a favor de la Botella, no sé què redimonis li estem criticant i en fem mofa quan, reconeguem-ho, molts de nosaltres tampoc sabem gaire més anglès que ella. Al cap i a la fi, per la seva edat (fregant els 60) hem de suposar que quan anava a escola poc anglès (o res) devia estudiar (lògicament, en país franquista i sent aquest l’idioma de la “perfida albión”), i ja se sap que en això dels idiomes, o ho agafes de petit o ja de gran no cal ni posar-s’hi. És clar que sent alcaldessa d’una de les principals capitals europees i que aspira també a ser focus mediàtic mundial amb uns Jocs Olímpics, crec que se li hauria d’exigir un major nivell idiomàtic. Però d’altra banda, on s’ha vist demanar això en un país com el nostre en què per repartir propaganda per les bústies t’exigeixin un títol universitari i en canvi, es pot ser president del govern no sabent fer l’O ni amb un canutet. Al cap i  la fi, ben o mal construït en sintaxi i gramàtica, el que va dir se li va entendre perfectament i si en canvi, no sap ni un borrall d’anglès, aleshores va demostrar també una bona capacitat memorística. Sigui com sigui, sí és cert també que ha estat bastant ridícula la imatge que se’n va desprendre de tot això, una mostra més de com amb la marca “España” (tan esbombada ara a bombo i plateret pel govern espanyol) no podem anar enlloc. Potser faríem bé de tornar mig segle enrere, als temps de l’autarquia, i esperar que passi la tempesta de la crisi per tornar a treure el cap.

Presentación1

Ara bé, no cal que ens esquincem les vestidures i pensar que nosaltres som els únics que no parlem bé l’anglès. Estic fart de sentir que tenint quatre nocions bàsiques d’aquest idioma pots anar arreu i després et trobes que a fora encara en saben menys que nosaltres. I per descomptat, també els japonesos que van fer-se amb el premi de la candidatura de Tokyo. I ja posats a exigir un domini més que suficient d’idiomes estrangers, per què no començar per demostrar que sabem parlar el nostre correctament? Fixeu-vos en la següent imatge corresponent al flyer de propaganda d’una acadèmia d’anglès que em vaig trobar no fa gaire a la meva bústia. El seu text està escrit en català però inclou unes quantes faltes d’ortografia d’aquelles que no cal fixar-s’hi gaire per adonar-se’n. I és clar, tractant-se d’una qüestió d’aprenentatge d’idiomes no és, crec jo, una bona promoció. És com si el rellotge que sovint trobem a l’exterior d’una rellotgeria el veiéssim sempre aturat, o com si passéssim per davant una peixeteria i tinguessin el gènere de l’aparador més mort que fresc. En aquest cas concret, i si no em deixo res, inclou una preocupant manca d’accents (“es”, “son”, “venen”, “que”), algun barbarisme (“a tamany”), errors en la diferència entre “per als” (en castellà para los) i “pels” (en castellà por los) i altres “perles” com “apendre” i “assentat” (eps!! veure postdata).

Anglès_MACCA

Tot plegat, si aquesta acadèmia està gestionada per gent catalanoparlant, fóra bo que abans s’assegurin de la correcció d’allò que escriuen. Potser que en comptes de tantes tablets, pantalles tàctils i altres gadgets tecnològics moderns, comprin un diccionari clàssic de tota la vida, o que el consultin per Internet i després ho passin per la pantalla “a tamany” gegant que diuen tenir. D’aquesta forma quedaria ben palès el domini més que discutible del català. Com més gran sigui el dispositiu, més visibles són les mancances. I ja posats, que dediquin aquests 15′ que diuen donar als seus alumnes perquè juguin a repassar el seu català. I si en canvi, el centre és portat per personal natiu en anglès (també es pot dir “nadiu”), que sigui conscient que si ja és bastant difícil dominar completament l’idioma matern, què no ho ha de ser quan es tracta d’un d’estranger?

En definitiva, que potser la Sra. Botella no es va equivocar en fer la seva exposició en anglès ja que com a mínim, ha posat sobre la taula -un cop més- el debat de l’aprenentatge dels idiomes estrangers al nostre país. I el que ha acabat generant a les xarxes socials no té preu; per exemple, un breu acudit: “A Madrid esperaven fer un botellón i es va acabar trencant la botella“.

Postdata: un lector -en Ferran- m’ha fet veure que la paraula “natiu” també és correcta en català quan sempre havia cregut que només ho és “nadiu”. Després de la confirmació mitjançant consulta al diccionari, li he de donar la raó i he corregit el text original en aquell fragment en què es feia referència a aquesta qüestió; no així, però, la imatge ja que no disposo de l’original. Com veieu, fins i tot l'”inquisidor lingüístic” del català pot ser, de vegades, massa incisiu i cometre alguna errada. De totes formes, però, això no ha d’invalidar en absolut la totalitat de l’entrada.

Anuncis

10 comentaris

Filed under Acadèmies

10 responses to “Que tal un “relaxing” diccionari?

  1. ferran

    Fins on jo se, nadiu i natiu són correctes igualment i es poden utilitzar de forma indistinta….bon article

  2. Ferran,
    Tens tota la raó, “natiu” també s’utilitza. Fins i tot l’inquisidor lingüístic més incisiu pot mostrar un excès de cel en la seva feina. Faig la postdata corresponent a mode de correcció.
    Gràcies i seguim en contacte.
    Joan Carles

  3. ferran

    Ai, jeje no és per tocar la pera ni la poma, però “cel” és una altra cosa…en aquest cas seria “zel” 😉

    • Ferran, de nou m’has deixat en evidència. Estic perdent facultats. Això del “zel” (“celo” en castellà, que no “cielo”) és el que passa quan estàs fent vàries coses alhora, per escriure ràpidament i després no repassar el text. Potser que et faci administrador d’aquest bloc!
      Gràcies.

  4. jajaja

    sorry cocksucker, we admit we are not perfect. I will speak to my catalan staff they fucked up, sadly all the smart people sit at home and blog nothing but shit and bitterness. get of your fat arse and do something good for your country. sorry no grammer or punctuation,you aint worth it……………

    • Hola usuari “ja,ja,ja”,

      Vés per on, tenim gent que s’enfada perquè deixem en evidència certes mancances. Esto … crec que no has entés res de què va aquest bloc: jo no critico la gent que no s’expressa correctament en català (jo també sóc humà i per tant, tampoc sóc perfecte en aquesta qüestió ja que fins i tot, cometo errades). Més aviat critico aquella gent que s’entossudeix en demostrar que no cal utilitzar un diccionari o si més no, demanar una segona opinió sobre si allò que s’escriu per publicitar està ben escrit, i després passa el que passa. O bé es pensa que domina l’idioma com el que mes, o bé no li importa en absolut que gent com jo faci sorna de qüestions com aquesta (per tant, tampoc hauria de reaccionar com ho fas tu). Jo no domino perfectament l’anglès i per això, quan l’he d’escriure, consulto uns quants diccionaris i traductors i si això crec que hauria de ser el més normal, no veig perquè no hem de fer el mateix amb altres idiomes (siguin els propis o no).

      I tant se val que siguis català, castellà, anglès o del Pol nord: tots els meus escrits del bloc pretenen reflectir el maltractament que s’està fent al català (també al castellà) i contràriament al que dius en el teu comentari, jo sí procuro aportar el meu granet de sorra, fer quelcom de bo i positiu per al meu país, tenint en compte que un dels seus signes d’identitat és, justament, l’idioma.

      No sé si tu tens a veure quelcom amb aquesta acadèmia d’anglès (diria que sí per la teva reacció) però sàpigues que al cap i a la fi, qui ha començat la qüestió ets tu/vosaltres deixant el vostre flyer a la meva bústia. I si et plau, no t’ho agafis tot d’aquesta manera perquè potser estàs demostrant que tu sí tens bitterness (gràcies per haver obligat a buscar al diccionari el seu significat). Al cap a ia la fi, quan faig sorna només pretenc riure amb la gent, no de la gent: no sé si copses la diferència del matís.

      Gràcies. Ara aixeco el meu gras cul de la cadira perquè vaig a dinar. Bon profit.

      JC

  5. ferran

    You are welcome, JC

  6. Jordi

    Joan Carles, hauràs de pensar en posar un filtre al teu bloc, perquè llegir aportacions com les que t’ha fet el/la Jajaja treu les ganes de seguir.

    A riscos de veure com em dedica una aportació del nivell de la que t’ha fet a tu, diré que matricular-se a una escola de llengües que la seva tarja de presentació no aconsegueix un paràgraf sense faltes no es gaire engrescador. Això sí, si necessito un curs temàtic sobre com ser groller en anglès, crec que he trobat el lloc ideal.

    • Jordi,
      Cap filtre!! que cadascú sigui lliure de dir el que vulgui i així quedem tots retratats. Jo diria en aquest cas concret que esmentes que el “susodicho” no té ni idea de què va aquest bloc i potser devia llegir el text en un mal moment. No ho sé i no em treu tampoc la son. Val a dir que després em va escriure una altra persona, catalana d’origen, que amb paraules més amables, estava una mica ofesa i jo li vaig respondre, també amb bones paraules, quina era la finalitat del bloc i que en cap moment pretenia enfotre’m de la gent que no sap escriure correctament el català (jo el primer). No m’ha respost, però. Què hi farem.
      Vagi bé.

  7. Retroenllaç: Balanç del 2013 | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s