Intel·li … com?

Manresa és una ciutat que no és que sigui gaire coneguda arreu per res d’especial i si de cas, sempre he pensat que un dels seus ambaixadors de sempre ha estat l’equip de bàsquet el qual, amb prou feines es manté encara a la màxima categoria nacional (i fins i tot a guanyar una lliga l’any 1998). També és cert que hi ha altres entitats, empreses i persones que qui tingui una mica de cultura general, les coneixerà, si més no d’oïda. Doncs bé, una empresa que no dubto en cap moment que ningú no conegui és Tous, avui dia un dels referents mundials en el món de la joieria i que el seu origen es remunta a l’any 1920. És a dir, que en pocs anys haurà de celebrar el seu primer centenari, que aviat és dit. Des d’aquest bloc ja m’avenço en la meva més sincera enhorabona per aquest proper segle d’existència. Amb tant recorregut a les seves espatlles i havent aconseguit una expansió als cinc continents, és normal que acabin sent els protagonistes de nombrosos articles de revistes. Però malgrat ser una empresa omnipresent arreu, de vegades no es pot controlar tot allò que se n’escriu per vés a saber qui, i és clar, és inevitable que tard o d’hora aparegui algun nyap com el que us remarco a la fotografia.

Tous

Tal i com han anat les coses ningú hauria de dubtar de com de bé s’ha hagut d’espavilar la família Tous perquè l’empresa hagi romàs sota el control familiar durant nou dècades i per tant, de com d’intel·ligents han hagut de ser en un àmbit tan procliu a males jugades i traïdories com és el dels negocis (i no compto que el món de la joieria sigui, des d’aquest punt de vista, una bassa d’oli). Llàstima, però, que la persona que hagi redactat aquest breu article no hagi estat a la mateixa alçada: uns tan intel·ligents i uns altres que no fan gaire honor a aquest concepte. I és que ja sabem que els catalans tenim la dèria d’afegir al nostre abecedari lletres tan rares com una ela geminada (sí, sí, aquella que és com una “ll” i amb un punt enmig). Però és que a més, això d’acabar la “maleïda” paraula d’una forma tan poc intel·ligent que amb les consonants “ts” … no sé jo d’on ha pogut sortir; si fins i tot és un pèl complicat de pronunciar-la tal i com està escrita!

Ainss! una nissaga tan respectada a Manresa, amb tant d’èxit empresarial i heus aquí que ha de compartir el seu nom en un tros de paper d’una revista amb un nyap tan remarcable com aquest. El món és tan injust que per molt bé que un faci les coses, sempre hi haurà algú altre que voldrà restar-te protagonisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Joieria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s