Adéu a un estiu, de … “granit”?

Malgrat que oficialment som a la tardor i que l’estiu astronòmic ja s’ha acabat, la sensació que té tothom en aquesta segona quinzena d’octubre és que la calor es resisteix a deixar-nos i vol allargar la seva presència entre nosaltres. No sé si és gaire normal que encara haguem d’anar amb samarreta de màniga curta i gairebé amb sandàlies. Qui sap si aquest és un símptoma més del canvi climàtic que sembla que, més d’hora que tard, el tindrem entre nosaltres quan menys ens ho esperem. Deixant de banda aquesta qüestió, sens dubte un dels símptomes que té la gent per saber que ja som a l’estiu, apart de la calor, és començar a veure als quioscos dels passeigs, bars i restaurants una beguda tant típicament estiuenca i alhora d’allò més refrescant, com és un granissat … sí, sí, escrit amb doble essa. Si aneu al diccionari veureu que us diu una cosa semblant a aquesta: “beguda refrescant mig glaçada que forma grumolls”. Per contra no he trobat enlloc aquesta entrada escrita amb les lletres “TZ” i m’imagino que un cop més, l’escriure va més ràpid que el pensar ja que no és gens habitual trobar la paraula escrita d’aquesta forma i de fet, molta gent la pronuncia així.

Afortunadament en aquest primer cas que us mostro, el cartell original era molt molt més gran i l’errada quedava bastant amagada (a la part inferior dreta). És a dir, calia fixar-s’hi molt per adonar-se’n i només gent que està al cas i que té el radar posat ho hauria vist. Potser és allò que diuen que la millor manera de dissimular alguna mancança és que quedi en un segon pla, rere altres virtuts. Això últim no ho devia pensar, però, l’autor del segon cartell, més petit i on l’espai disponible per escriure-hi està ocupat per quatre paraules, de les quals només una és correcta. I és que la “limona” deu ser, potser, el femení del “limón” en castellà (ha de saber que la primera, però, no està registrada al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española), mentre que la “sindria” tal i com està escrita seria una paraula aguda perquè li falta un detall, de vegades tan important com és posar l’accent allà on ha d’anar. Curiosament el “cafè” sí està ben escrit quan sospito que molta gent té tendència a posar-hi un accent tancat a l’e en comptes d’obert.

Granitzat_2

Granitzat_1

És clar que potser jo estic del tot equivocat i realment existeix una beguda refrescant a base de gel triturat i que té un gust de … GRANIT. Com avui dia la gastronomia en general avança que dóna gust no resultaria estrany que algú s’inventés un granissat tan peculiar. Això sí, abans d’oferir-lo caldria avisar els clients de la importància de tenir una bona i resistent dentadura o si més no, oferir alguna mena de descomptes per a un servei d’odontologia i/o digestòleg, si fos el cas que el granit hagués superat la primera fase de la deglució i provoqués una digestió d’allò més pesada. Sigui com sigui, ja s’ha acabat el temps de prendre granissats i ara tocaria castanyes i moniatos.

Advertisements

2 comentaris

Filed under Restauració

2 responses to “Adéu a un estiu, de … “granit”?

  1. Retroenllaç: Espifiada canina d’elaboració pròpia | Fartografia

  2. Retroenllaç: Espifiada canina d’elaboració pròpia | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s