“Rebentar” l’ortografia en castellà

Aprofito aquesta entrada, com en altres ocasions, per fer una incursió al castellà, el meu segon idioma, i per deixar palès que d’heretgies lingüístiques també se’n cometen, i moltes. I és que aquesta és una qüestió prou transversal com per no conèixer fronteres, ni de llengua, ni de territoris. Fa uns dies, i com qui no vol la cosa, vaig endinsar-me en la web del diari Libertat Digital que, de “digital” no nego pas que ho sigui però que en relació a l’altre concepte, no sé jo si … De fet, si mai feu una ullada a la premsa i televisió de l’ala més radical de l’anomenat TDT party (per posar uns quants exemples, els canals 13TV, Intereconomia o el diari La Gaceta), veureu que de tant en tant treuen pit dient que com no estan sotmesos a cap directriu de cap partit polític, són més lliures que ningú per dir el que diuen. Jo no sóc ningú per negar d’entrada aquesta màxima però potser és allò de “digues-me de què presumeixes i et diré que et falta” (nota: confesso que he de repassar el refranyer en català).

Però deixem de banda aquesta qüestió, més anecdòtica que res més, i anem al tema. A la citada web vaig veure un recull fotogràfic que sota el títol “Kale borroka” a la catalana: la ley del silencio il·lustrava com, segons el diari, d’ençà les darreres eleccions autonòmiques a Catalunya s’han multiplicat els atacs a les seus del PP i de Ciutadans, així com també els insults a militants no nacionalistes. Vagi per endavant tres qüestions al respecte: una, la multiplicació pot ser per zero (com diria en Burt Simpson); segona, un cop més aquestes plataformes informatives només conceben un nacionalisme (perifèric) i no el seu propi (centralista, com si no n’hi hagués un d’espanyol); i tercera, ha de quedar molt clar que condemno qualsevol mena d’atac o agressió, física o verbal, a persones o seus de partits, en raó d’una determinada ideologia política, encara que estigui a les antípodes de la meva. El tarannà democràtic de la gent i d’una societat ha de basar-se, primer de tot, en el respecte a les diferències.

Sigui com sigui, el recull inclou aquesta fotografia d’una pintada a la seu del Partit Popular de Mataró, “firmada” amb les sigles F.I.J.L. i que sota risc d’equivocar-me i que coincideixin amb una altra associació, correspondrien a la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias. De fet, en aquest enllaç de la Wikipedia (ho sento però no he trobat gaire més informació més fiable) es diu al final de tot que tenen presència a diverses localitats de l’estat espanyol, entre les quals, Mataró. I anant d’enllaç a enllaç he topat amb aquest altre del grup anarquista mataroní L’Albada Social que, imagino, deu ser la facció maresmenca del FIJL. Però tant se val, no estem aquí per parlar del moviment anarquista a casa nostra sinó per un altre motiu radicalment diferent. O és que ningú s’ha adonat que el verb “reventar” està mal escrit i que a diferència del català, en castellà porta una “v” en comptes d’una “b”?

Imatge

Si busqueu la paraula en qüestió al diccionari en web de la Real Academia de la Lengua Española us sortiran unes quantes accepcions, entre les quals aquestes dues que, crec, s’ajusten bastant bé a la intencionalitat del missatge: “Causar gran daño a alguien” i “Deshacer o desbaratar algo aplastándolo con violencia”. De fet, l’enigmàtic món d’aquestes dues consonants, que es pronuncien igual però s’escriuen diferent, deu ser un d’aquells en què més gent hi cau, cometent una errada. Val a dir que jo mateix no conec les regles de quan s’escriuen una o altra i si ho faig bé la majoria de vegades és perquè ja m’ho sé de memòria. Però pel que fa a aquest cas concret, hi hauria una doble condemna moral: una per vandalisme i amenaces i una segona per analfabetisme (sobretot per no consultar un diccionari abans de ruixar el vidre de pintura). Per cert, aquí us deixo un enllaç amb un breu recull de les errades ortogràfiques més habituals en l’idioma d’en Cervantes, per gentilesa d’un altre diari, El Confidencial.

Per acabar, i responent a la pregunta que feia abans de per què semblava que ningú s’havia adonat d’aquesta errada, podríem pensar que potser el mateix editor de la notícia no n’era conscient. I és que seguint la línia d’altres notícies provinents de la premsa d’aquest mateix espectre ideològic -i que fan sorna de la “incultura” de certes persones d’ideologia d’esquerres quan publiquen algun tuit o missatge al Facebook amb alguna pífia ortogràfica- estic segur que no hauria perdut l’ocasió de ridiculitzar-ho (aquí teniu un botó de mostra). Com si les “heretgies lingüístiques” en un idioma o altre només poguessin ser comeses per uns i no altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s