Quo vadis, teatro español?

Fa unes quantes setmanes, en el meu repàs gairebé diari a les edicions digitals d’alguns mitjans de premsa, vaig trobar aquesta notícia de El Confidencial que es feia ressò de com, un cop més, una persona que exerceix un càrrec públic deixa en evidència la seva més que dubtosa formació en coses tan bàsiques com saber redactar un escrit sense que estigui lliure de faltes d’ortografia. En aquest cas es tracta d’una carta (amb data del 19 de setembre) de la regidora de cultura per Izquierda Unida a l’Ajuntament de Madrid en la qual es plany per la situació que viu el Teatro Español, arran la crisi (no el teatre en general sinó aquest edifici en particular). Si llegiu la notícia i la citada carta en qüestió comprovareu que inclou unes quantes faltes d’ortografia (en castellà tot i que algunes també serien extrapolables al català), algunes d’aquelles que són de calaix i clamen al cel; fins i tot sembla que per tal que ningú posi en dubte la ignorància de la seva autora, ja l’espifia a la primera paraula: tant en castellà com en català la lletra “A” de l’expressió interrogativa “A on … ” s’escriu sense l’hac. Després, si us hi fixeu bé veureu que n’hi més, d’errades, així com també uns quants espais buits entre paraules que no hi haurien de ser. D’altra banda, tampoc és gaire complicat fer un redactat justificat a ambdós costats del full que sempre és, estèticament parlant, més “agradable” de llegir.

Teatro_Español

A tot això, no us hauríeu de perdre tampoc la resposta que li envia el director del citat teatre, un tal Natalio Grueso, i que d’una forma “contundent” i en poques paraules, li replica dient que millor que torno a l’escola: “Estimada Milagros. Tu carta me ha dejado perplejo y estupefacto. En primer lugar por la forma: es imposible cometer más faltas de ortografía en menos espacio. Que la máxima responsable de cultura de un partido político con aspiraciones de gobierno maltrate así el diccionario dice mucho de esa terrible crisis que sufre nuestro país de la que hablas en tu carta. Ni la primera palabra has escrito correctamente. Ni la segunda. Es desolador, tristísimo, si los responsables culturales escriben así me temo que no hay solución para la cultura. Tu carta es la mejor explicación de esa crisis, porque antes de tener un puesto de responsabilidad deberías volver a la escuela. A mí me avergüenza profundamente que un responsable cultural escriba así y, por tanto, cualquier propuesta que hagas pierde toda credibilidad“. Val a dir que el mateix dia 19, la carta es publicava de nou en aquesta web, ara sí, corregida. Tot i això, el mal ja estava fet com se sol dir en aquests casos.

LA MISIVA DE LA RESPONSABLE DE CULTURA DE IU EN MADRID HA DONDE VA EL TEATRO..., EN RECORTES DE LA PRENSA DIGITAL, DE XAVIER VALDERAS

Curiosament, després d’haver fet una ràpida cerca per la xarxa no he trobat gairebé cap altra notícia que en parli. Dic això perquè en altres situacions semblants la premsa de centre-dreta no ha perdut la més mínima ocasió de fer-ne mofa i de passada, establir una relació clara i directa entre certs “analfabetismes epistolars” (en paper i en format de missatges en xarxes socials) provinents de membres de partits de centre-esquerra, i el fracàs del sistema educatiu encara vigent avui dia a l’estat espanyol. En aquest mateix bloc ho he comentat algun cop i aquí us deixo en un exemple. Des d’aquest punt de vista, confesso d’entrada que no sé ben bé de quin peu coixeja el diari El Confidencial ja que després d’un temps de fer-hi una ullada, observo que reparteix estopa a uns i altres, a priori sense cap distinció ideològica. Això sí, també s’ha apuntat a la moda de vilipendiar i lapidar qualsevol iniciativa, del tipus que sigui, relacionada amb el procés sobiranista català. D’això no se n’està i aquí no ens en salvem.

Però reprenguem el fil d’aquesta entrada. L’autora de la criticada missiva -la Sra. Milagros Hernández- va atribuir les seves errades a una redacció feta amb presses. Doncs què vol li digui: amb presses un es pot deixar de teclejar un accent, cometre alguna falta tipogràfica (posar una “v” en comptes de “b” perquè ambdues lletres estan juntes al teclat de l’ordinador), etc. i que després se’ns passi per alt de repassar-ho. Ara bé, crec que en cap cas la pressa ha de justificar altres errades més greus, oimés quan la versió correcta de certes paraules i expressions sol ser de més sentit comú que la incorrecta, per descomptat sempre i quan es dominin uns nivells mínims d’ortografia. Aquest vindria a ser un altre exemple de com en el cas de persones amb responsabilitats polítiques, potser haurien de fer un curs propedèutic abans de prendre possessió del càrrec. En aquest sentit, ser ministre d’Economia no és  garantia de portar bé els comptes d’un país, de la mateixa manera que no saber-se de memòria la llista dels reis gots no hauria d’incapacitar ningú de ser ministre d’Educació.

De totes formes, i sent aquesta una regidora que porta temes de cultura, per què no utilitzar una expressió tan “nostra” com un llatinisme que tothom coneix, com és el de ¿Quo vadis, Teatro Español? Sempre quedes bé i pots donar una imatge de persona culta (o de pedant si ho portes a l’exageració).

Advertisements

3 comentaris

Filed under Castellà, Reflexió, Xarxes socials

3 responses to “Quo vadis, teatro español?

  1. Retroenllaç: De càrrecs públics i Twitter | Fartografia

  2. Retroenllaç: “Cazicada” ortogràfica | Fartografia

  3. Retroenllaç: Twitter: Podemos pifiar-la de nou | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s