Briox? no però anem pel bon camí

Malgrat la meva envejable figura (no rigueu!!) us confesso que em costa molt mantenir-la sense que hagi de canviar de talla de pantalons, i de vegades he de fer esforços per no deixar-me portar per la golafreria més absoluta. Allò de la gola com a pecat capital és ben cert i si fos creient, m’estaria confessant dia sí i dia també per tenir pensaments gastronòmicament” impurs. Per això, cada cop que passo per davant d’una pastisseria, forn, fleca, etc. se’m va la vista als aparadors, sobretot si estan atapeïts de pastes en la seva més àmplia diversitat. I de resultes d’això no és estrany que aquest àmbit botiguer de l’alimentació rebi una especial atenció en aquest bloc. Dit en altres paraules, i per posar dos casos oposats, difícilment em fixaré en les ferreteries (no sóc destre en bricolatge) o en floristeries (la mortalitat botànica a casa meva acostuma a ser bastant alta). I perquè veieu de què parlo, us deixo els enllaços a tres entrades anteriors on m’hi esplaio (enllaç 1, enllaç 2 i enllaç 3). I com mai s’acaba d’omplir la pica, de nou topem amb la maledicció dels brioixos i per descomptat, de la brioixeria. Ja hem comentat més d’un cop que és molt habitual sentir la paraula “bollería” (un castellanisme com una casa de pagès) en comptes del seu equivalent català, “brioixeria”. Per descomptat que la primera és molt més fàcil de pronunciar i d’escriure -encara que siguis una persona amb ADN genuïnament català i comparteixis gens amb el mateix Guifré el Pilós- i posats a ser pràctics, tirem pel dret. I suposo que per molt que hi insistim, aquesta no deixa de ser una batalla perduda i qui sap si al final ens haurem de resignar i acabar per incorporar-la al nostre diccionari.

En aquesta primera foto fixeu-vos com quasi han aconseguit escriure correctament la “maleïda” paraula i tot sigui dit, s’ha d’agrair l’intent. De totes formes l’autor/a de l’escrit hauria de saber que de vegades, abans de la lletra “X” hi ha la vocal “I”. I és que si no tinc mal entès, en aquest cas estem parlant del que es coneix com a “dígraf”, és a dir dues lletres que representen un mateix so. I val a dir que aquest no és l’únic sinó que en català tenim altres dígrafs com GU, RR, SS, SC, IX, L·L, TX, QU, LL, TJ, TG, IG i NY. Però bé, poc a poc, intent rere intent, ja ens estem acostant a la “veritat absoluta” d’un dels misteris més habituals dels forns i fleques. Qui sap si en poc temps veurem, finalment, aparèixer el brioix com per art de màgia. Això sí, de la falta d’accents al cartell no en parlem: no s’entén com “entrepà” el porta, i correctament, i en canvi els cafÈs no (potser és que aquests es refereixen a si són descafeïnats o curts). I és que encara que sigui en MAJÚSCULES, cal posar-hi els accents quan les normes d’ortografia així ho indiquin, malgrat molta gent pensi el contrari.

Briox

De totes formes, i com a mostra de com l’ésser humà pot deixar d’evolucionar, quan no anar enrere, us poso aquesta altra foto on sembla que tornem als temps “foscos” de la “bolleria”. Algú pot dir que encara rai que no han posat l’accent a la vocal “I” (en castellà sí que en porta), alhora que aquest castellanisme pot veure’s compensat pel bon ús dels pronoms. De totes formes, el que més crida l’atenció d’aquest cartell -d’altra banda, ben maco i formós com correspon a una prestigiosa pastisseria del centre de Manresa-, no seria tant aquesta qüestió “bollera” sinó el que us remarco amb una fletxa  vermella, i que correspon al símbol del programa del “Voluntariat per la llengua”, impulsat pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El seu objectiu és facilitar que aquelles persones amb uns coneixements bàsics de català el puguin practicar en un context real i relaxat, agafin fluïdesa i perdin vergonya per parlar-lo. Per això el programa els assigna una “parella lingüística” que ja parla el català habitualment i que destina una part del seu temps a conversar.

bolleria_i_voluntariat_linguistic

Per descomptat que no seré jo que critiqui aquesta tasca tan lloable (oimés si és voluntària) en fer que el català acabi sent d’ús habitual  per aquelles persones que no el tenen com a primer idioma. Faltaria més!! De ben segur que, qui més qui menys, tothom coneix algú que malgrat tenir el català com a idioma matern, li convindria una bona “parella de ball” ja que més que parlar-lo el que fa és maltractar-lo així que obre la boca. Per tant, que ningú interpreti l’aparició d’aquesta foto en aquest bloc amb un ànim estrictament crític i de mofa, res més lluny de la meva intenció. Només que m’ha semblat curiós que un establiment que comet una “heretgia lingüística” tan clàssica com és aquest castellanisme, alhora es promocioni en aquest programa. Però posats a fer, fem que aquelles persones que no gosen parlar el català, ho facin, ni que sigui amb imperfeccions. Al cap i a la fi, una de les millors maneres d’acabar dominant bé un idioma és cometre errades perquè després algú te les pugui esmenar. La qüestió, però, és que se suposa que si un vol aprendre a ballar, la seva parella hauria de dominar el ball, o no?

Advertisements

1 comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

One response to “Briox? no però anem pel bon camí

  1. Retroenllaç: Brioixeria? finalmente al·leluia! | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s