Afany en empenyorar?

De nou aquest bloc es fa ressò d’una carta enviada per un lector al diari La Vanguardia i publicada amb data d’avui a la seva edició digital. De fet, més que una carta és una foto que porta com a títol “Traductor, ¿traïdor?” amb un breu descriptor (aquí us en deixo l’enllaç). Un cop més el sector de la compra d’or, plata, joies, etc. ens il·lustra amb una altra “perla” de com es pot arribar a maltractar una llengua per, diria jo, simple desídia de voler fer bé les coses amb molt poc esforç. En primer lloc, en un cartell que sense aparèixer sencer a la foto, sembla que està redactat en català, apareix la paraula castellana “empeños” quan la seva traducció correcta de tota la vida és “empenyoraments”. En aquesta altra entrada publicada fa un temps ja sortia aquesta mateixa “maleïda” paraula, tot i que en aquest cas podríem dir que “catalanitzada”, per mor d’haver escrit “empenyo” al cartell. Per tant, semblaria que aquest sector d’activitat fos procliu a nodrir el bloc amb les seves “heretgies lingüístiques”.

Mala-traduccion-en-esta-tienda_54398062340_53389389549_600_396

Però és que a més a més, i en segon lloc, es fa un mal ús del corrector i/o traductor. I és que tot sembla indicar que com bé diu el títol de la carta, el traductor de l’ordinador ha fet una mala jugada, prenent-li el pèl a l’autor del cartell que, d’altra banda, no deixa de ser una mica fet i deixat estar en no haver comprovat que per “afany” s’entén en català un esforç, un desig intens per fer o aconseguir una fita. Segons les entrades aparegudes al diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, la paraula “empeño” vol dir, entre altres, un “deseo vehemente de hacer o conseguir algo” o “tesón y constancia en seguir una cosa o un intento”. És clar que també accepta la que diu “acción y efecto de empeñarse” i si després es busca el verb “empeñar”, apareix com a “dejar algo en prenda como garantía del cumplimiento de un compromiso o de la devolución de un préstamo”. És a dir, el que en català seria l’empenyorament, de tota la vida. Això sí, i per si algú té l’afany irresistible, una obstinació vital en visitar aquest establiment, que tingui en compte que almeny s’ha tingut la “delicadesa” de traduir la paraula al català. Així doncs, quant d’or val un bon diccionari? i un bon corrector? I ja posats, que no pagaríem per una mica de seny abans de publicitar aquests cartells que no fan més que provocar el riure -de bona fe- entre la gent, i n’hi ha molta, que vetlla per un correcte ús del català?

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Segona mà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s