La llibertat del cementiri

Ho sé, ho reconec, són aquests uns temps convulsos i confusos on molta gent no sap on acaba una cosa i comença la següent, on els blancs i negres s’han difuminat tant que podem trobar enmig una àmplia gamma de grisos, en què no saps on t’has de situar des d’un punt de vista ideològic perquè depenent del que diguis, a qui ho diguis, com ho diguis i en quin context ho facis, sembla que avui siguis d’esquerres i demà de dretes, passat demà apolític i al cap d’uns dies tinguis ganes d’estripar el teu carnet d’afiliat al partit perquè pensis que aquest t’ha traït fent pacte amb no sé quin altre. Oimés si ens hem de deixar guiar per la classe política del nostre país, i tant se val si això ho limiteu al racó nord-oriental de la Península Ibèrica com si eixampleu l’escala i abraceu tot l’estat espanyol, atès que no compto que en això hi hagi el fet diferencial que de vegades es reivindica des d’aquí. El guirigall del Parlament de Barcelona i del Congrés de Diputats de Madrid és tan esperpèntic que estic més que convençut que el divertit programa de TV3, Polònia, més d’un cop es queda curt o, voluntàriament, s’autocensura. És allò de la realitat superant la ficció.

Per tant, no ens hauria de semblar estrany que si anem confusos d’ideologies, ho estiguem també d’ortografia, fins i tot quan es tracta d’escriure conceptes carregats de significat ideològic, com és el de “Llibertat”: qui no l’ha reivindicat en un moment o altre de la seva vida? des del líder de masses més carismàtic al polític que hi és ficat només per pur oportunisme, des del polític més idealista al veí del replà que no s’assabenta de res del que passa al seu voltant. De ben segur deu ser un dels conceptes de què més se’n parla, s’escriu, es comenta, es piula al Twitter, es polemitza, s’apropia la gent, etc. Per aquest motiu se’m fa molt difícil veure’l escrit d’aquesta manera i de fet, confesso que mai fins ara havia vist la llibertat a un nivell tan baix com el que pot desprendre’s de la imatge. Potser l’autor de la pintada ha tingut la mala sort d’haver estat captiu tota la seva vida per un suposat estat espanyol opressor, i el primer que va fer en ser alliberat ha estat reivindicar l’alliberament d’uns encara més suposats “Països catalans”. També podria ser que amb tanta barreja d’ideologies vàries tan típica d’avui dia, a mode de barreja kischt i “bizarra” -com per exemple “socialisme” i “feminisme”, “anticapitalisme” i “antipatriarcat”, “independència” i “socialisme” i altres per l’estil- la persona en qüestió tingués un garbuix de mil dimonis al cap que oblidés algunes de les normes més bàsiques d’ortografia.

Llivertat

És clar que si ara em féssiu explicar perquè aquest concepte s’escriu amb “B” i no amb “V” tampoc me’n sortiria. És allò que sovint acabem escrivint correctament més aviat per mimetisme i memorització i no tant per conèixer realment tots els ets i uts del català. Sigui com sigui, si el suposat futur estat català ha d’estar dirigit per analfabets com l’autor del missatge, no sé si és millor quedar-nos com estem. Per cert, heu de saber que aquesta pintada la podíeu trobar a l’exterior d’un dels murs que limiten el recinte del cementiri municipal de Manresa. Amb això ja està tot dit, la llibertat ha mort, visca la dictadura!

Anuncis

2 comentaris

Filed under Miscel·lània, Reflexió

2 responses to “La llibertat del cementiri

  1. Xavier Villalba

    Llibertat per escriure malament…

  2. Xavier,
    La llibertat és un concepte tan reivindicat per tothom i tan a la lleugera que que de vegades passen coses com aquesta. Què hi farem!
    Records.

    JC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s