Heretgia ortogràfica, mai millor dit!

Atès que vam acabar l’anterior entrada amb una referència religiosa, us en poso una altra ben curiosa en aquesta amb què encetem el juny. El passat 18 de maig el diari Naciodigital.cat publicava una breu notícia que es feia ressò d’unes pintades aparegudes en el mur que tanca els terrenys de la coneguda Fàbrica Nova i que fa un temps que s’estan morint de fàstic perquè amb la crisi actual, s’han aturat els projectes que hi havia per remodelar l’immens espai d’aquest antic recinte fabril. Però deixem de banda aquesta qüestió, que ara no toca, i anem al tema: unes pintades amb connotacions sagrades -no sé jo si qualificar-les de “missatge” en el sentit més literal de la paraula- perquè pel contingut sembla més aviat que el seu autor devia estar en un pla místic, quan no directament una mica fumat (ja m’enteneu, oi?). No sé si em sap més greu que el text contingui una errada ortogràfica o més aviat el fet que el mur -llarg i que no s’acaba mai- pintat amb franges que donen un toc de color a un carrer molt monòton, hagi acabat sent víctima d’aquesta bretolada.

Jeova

La qüestió és que encara que sigueu ateus, com és el meu cas, hauríeu de saber, en primer lloc, que Jehovà és el nom propi de Déu que surt a la Bíblia; segon, que tot i que aquesta sigui la forma més habitual amb què apareix escrit, existeixen altres variants del mateix nom com ara Javeh, Jahvè o Juvoh, sent una de les transcripcions possibles de יהוה, que són les lletres que correspondrien al grup de quatre anomenat “tetragrama” o “tetragràmaton”: YHWH. Aquesta variabilitat respon a dos motius principalment: el primer, que en hebreu antic no s’escrivien les vocals i per tant es desconeix quines eren aquestes. El segon, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre la comunitat jueva, la pronunciació va acabar desapareixent del tot. Sigui com sigui, el que està clar és que la lletra “H” hi hauria d’aparèixer en un moment o altre. Davant d’això podríem pensar que Déu nostre Senyor va fer volar pels aires amb una bomba l’herètica lletra, o sent més benèvols, que va organitzar una festa orgiàstica amb les altres divinitats del panteó i ningú hi va voler que hi fos per ser molt avorrida i no poder mantenir-hi una conversa (per allò que és muda). D’altra banda, noteu que l’accent de la lletra final “A” hauria de ser tancat i no pas obert però en comparació a l’altra heretgia, aquest és un detall molt menor.

Tot plegat, posats a ser un herètic, posem-nos-hi de ple, no sigui que haguem de ressuscitar encara la figura d’en Tomás de Torquemada, el primer Inquisidor General del regne dels Reis Catòlics i descrit per Hernando de Pulgar com el martillo de los herejes, la luz de España, el salvador de su país, el honor de su orden. Al seu costat, a veure qui era el valent que deixava anar un renec!

Anuncis

2 comentaris

Filed under Religió

2 responses to “Heretgia ortogràfica, mai millor dit!

  1. Sóc Anònim, Ho Sento

    > l’accent de la lletra final “A” hauria de ser tancat i no pas obert
    Em sembla que és al revés…

  2. Hola anònim, de fet ja ho dic al final del penúltim paràgraf però aquesta errada de l’accent no em semblava tan greu com l’altra “heretgia”.
    Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s