Lingüistes? pa què?

El passat mes de maig, en un dels programes que al meu parer podrien ser eliminats de la graella de TV3, “Els matins” -pel poc que sé vindria a ser una versió una mica més refinada dels seus homòlegs de Tele5 i A3- hi va haver una intervenció d’una de les seves col·laboradores més habituals, l’Empar Moliner, i que té una certa relació amb la filosofia d’aquest bloc. D’entrada, manifesto la meva més clara animadversió vers aquesta dona ja que els cops que l’he vista en televisió m’ha semblat sempre una persona que per voler semblar la més simpàtica de totes, tinc la sensació que exagera en la manera com fa les seves intervencions; potser no coneix aquella dita de “val més caure en gràcia que ser graciós”. És clar que si l’Empar és així de mena, el seu estat més natural, aleshores potser la direcció de TV3 hauria d’avisar un equip de psicòlegs. Però tant és, deixant de banda aquesta opinió del tot personal, i anant al tema que ens porta aquí, en aquesta intervenció reconec que no hi puc estar més d’acord amb ella.

L’Empar comenta les paraules del conegut periodista Albert Castillón (fa un temps que el podeu veure al programa matinal de la Susanna Grisó a Antena 3) en una entrevista feta al diari encapçalat pel no menys polèmic Alfonso Rojo, Periodista Digital (ja veieu que en aquets país a qualsevol se li dóna el títol de periodista). Si sentiu els talls de veu, bàsicament es queixa de l’exigència de parlar bé el català en el cas que hagués de presentar un programa a TV3. En primer lloc, m’agradaria saber de qui va ser la idea que aquest personatge trepitgés un plató de la televisió pública catalana, amb les declaracions que fa dia rere dia sobre l’actual situació que es viu a Catalunya amb tot això del procés sobiranista i bla, bla, bla. M’imagino que les proves a què es refereix les va fer abans, quan aquesta situació no era tan calenta com l’actual, però sabent quina és la seva posició al respecte és com posar un quintacolumnista a les pròpies files.

Presentación1

Del que diu aquest paio es desprèn que ser un bon periodista (no sé si ell ho és) no ha d’incloure forçosament haver de parlar bé, una llengua. I pot sorprendre això quan a més, no crec que ell estigui gaire en segona fila, darrera una taula i davant un ordinador redactant les notícies que sortiran publicades l’endemà. Ans al contrari, és un comunicador que surt per la televisió i en programes de molta audiència, i suposo que també li deuen donar peixet en alguns programes de ràdio. Per tant, què menys que parlar bé davant el públic. Estic segur que repassant les seves intervencions, qualsevol lingüista expert en castellà li trobaria alguna que altra errada, com és obvi perquè no compto que ningú sàpiga parlar a la perfecció més sublim cap llengua, la de Cervantes inclosa. És clar que com ell es deu sentir més còmode en aquesta que no pas en català (és nascut a Barcelona), aquest “detall” d’haver de parlar correctament un idioma li deu importar més en una que en una altra. Per si de cas, Alberto, et poso uns quants enllaços que faries bé de tenir en compte, sobretot si mai t’has de posar a escriure en castellà: d’accents, errors gramaticals, alguns dubtes resolts pel RAE, més errors gramaticals, les paraules pitjor pronunciades, de signes de puntuació, etc. Pots veure que les possibilitats d’equivocar-se són infinites.

Doncs què voleu que us digui? em sembla molt bé que no se l’acabés contractant per TV3 ja que si hem de suposar que aquesta ha de ser el pal de paller de la normalització lingüística, què menys que sentir-hi un català correcte (no entro en el tema dels accents i les varietats). Ara bé, això hauria d’incloure també fer fora alguns presentadors actuals que tenen el català a l’alçada de la sola de les sabates. D’altra banda, us imagineu una persona presentant les notícies en prime time que parli un andalús d’aquells més tancats, menjant-se lletres a les paraules i que un hagi de posar els quatre sentits per entendre mínimament què esta dient? oi que això no se’ns passa pel cap? Si fins i tot quan veig el Juan y Medio al seu programa del Canal Sur en el zapping de l’APM de TV3, quedo meravellat de com de bé parla el castellà, al contrari que els seus convidats, per cert. Doncs bé, el mateix passaria, al meu parer, en aquest cas: si ets el conductor d’un programa has de comunicar bé parlant bé l’idioma que utilitzis, sigui el castellà, català o farsi. I “punto pelota”. És clar que ser exigent amb el català passa per ser exemple d’una actitud discriminatòria i en canvi, sembla ser que parlar el castellà incorrectament deu ser una qüestió menor. Coses dels nostres veïns …

Per cert, no us perdeu el tros final del vídeo que parla de la venda de roba amb un èmfasi, per mi molt exagerat, en la terminologia anglesa, on una de cada dues paraules que fa servir la periodista són importades de la llengua de “Xespir”: vintage, farmer, oversized … De tant anglicisme intercalat la periodista sembla, més aviat, una esnob i li recomano que llegeixi aquest article on hi trobarà alguns estrangerismes per als quals la nostra llengua disposa de paraules pròpies. Sigui com sigui, i com l’Empar, també reivindico la necessitat que hagin lingüistes als mitjans de comunicació perquè tot i el que puguem pensar, ningú neix ensenyat (i jo el primer). Ja m’agradaria que en acabar les meves classes a la universitat vingués una persona que em digués què he dit malament i què hauria d’haver dit. I això que procuro ser curós en l’ús de l’idioma. Malauradament, si aquesta és una professió que va de baixa en el món de la comunicació més mediàtica, no hauríem d’esperar una situació més favorable en la universitat. Si els lingüistes no són necessaris perquè sembla que no ha d’importar gaire parlar correctament, aleshores tampoc ho haurien de ser els periodistes que ens informin del que passa al món perquè navegant per Internet, un ja se’n pot fer una idea.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Reflexió

4 responses to “Lingüistes? pa què?

  1. Ferran

    Sense voler investir-me de la pretensió de voler ser l’inquisidor de l’inquisidor, comentar-te que hauries de fer una repassada al text ja que conté algunes errades en l”ús dels pronoms febles, algunes d’elles una mica garrafals. Més enllà d’això, completament d’acord amb la visió de la jugada que dones. Salut i endavant! 😉

  2. Ferran,
    Segur que el text d’aquesta entrada (i d’altres) inclouen errades vàries i per descomptat, dels pronoms febles també, atès que per mi encara pertanyen a un món indesxifrable. I crec que no me’n sortiré mai. Seguiré el teu consell i la repassaré però també t’agrairia que em diguessis on he errat, em facilitaria la feina: només aprenent de les errades d’un mateix es pot arribar a no cometre’n més.
    Salut i agraïments d’un “inquisidor” posat damunt el cadalfe.
    JC

  3. Xavier

    Benvolgut Joan Carles,
    Els periodistes sóla redacció n, amb comptades excepcions (en Salvador Cardús, per exemple), uns bàrbars lingüístics, ignorants del funcionament de la seva llengua i satisfets de la seva ignorància. Si mires el pla docent de la facultat de comunicació, podràs apreciar com valoren la lingüística.
    Bé, no sé gaire què valoren, perquè a la redacció es limiten a mal traduir teletips d’agències perquè els locutors els llegeixin en un (des)ordre indesxifrable. Millor informar-se’n personalment.

  4. Benvolgut Xavier,
    Gràcies per la teva aportació. No conec el pla docent de la facultat de Comunicació per criticar-lo però si tu ho dius, m’ho crec: la lingüística està molt infravalorada com de fet, passa en molts més àmbits del nostre país.
    Seguim en contacte.
    Joan Carles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s