Ortografia futbolística: Brasil 2014

Ha començat la Copa del Món de Futbol Brasil 2014 i el nostre país estarà pendent de què farà la “Roja”, de si serà capaç de reeditar la glòria de fa 4 anys quan va guanyar el torneig a Sud-Àfrica o pel contrari, tornarà a reviure la maledicció que des de feia temps venia arrossegant abans d’aquest cicle triomfal (cal sumar-hi també les Eurocopes del 2008 i 2012), quan la selecció sempre queia als quarts de final. Qui em conegui ja sabrà que se’m fot el que acabi fent i fins i tot no em sabrà gens greu que fos eliminada a la primera fase. I no és tant una qüestió de patriotisme mal entès. Potser d’aquesta forma molta gent acabarà traient-se la bena dels ulls i s’adonarà que continuem vivint en un país de pandereta, amb temes molt més importants de què amoïnar-se. De moment, però, res de nou a l’horitzó: panem et circenses. I pel que es veu al país Brasil hi ha molta gent que es planteja aquesta mateixa reflexió, si hem de fer cas dels moviments de protesta que hi ha en vàries ciutats, del que suposa dedicar molts esforços i diners en organitzar un esdeveniment d’aquest calibre per a un país que tot i ser considerat una potència econòmica en creixement, no deixa de patir greus situacions de desequilibris interns. Per exemple, aquí teniu una notícia sobre la supeditació de l’educació al futbol i aquesta altra que, justament, critica això mateix. Em temo, però, que aquesta mena de pensaments no anirà més enllà perquè ja sabem que al Brasil el futbol és la religió oficial, més i tot que a casa nostra, que ja és dir.

Retornant a Espanya, poques protestes ha aixecat la publicació de les primes que cobraran els nostres jugadors en el cas que guanyin el Mundial: 720.000€, més del doble que brasilers i alemanys. I si per cas tenen la mala sort (o bona, segons com es miri) de caure eliminats a vuitens “només” s’embutxacarien 60.000€. No entraré ara a discutir sobre aquesta, per mi, injustícia moral però sí més no em resulta curiós que no es protesti per situacions tan escandaloses com aquesta: no toquem el Déu totèmic a qui li hem de retre devoció absoluta, no sigui que s’enfadi i ens condemni al desastre més absolut. Feia poc veia pel Facebook una imatge que deia el següent: “Pobres canadienses: Canadá no va al mundial y tendrá que conformarse com 20 premios Nobel y uno de los niveles más altos en calidad de vida. Pobres diablos, cuánto nos deben envidiar”. Aquí, però, continuem afartant les masses amb pa i el circ futbolístic.

Futbol_i_ortografia

En canvi, i perquè veieu com de curiosa pot ser la vida mateixa, us poso una mostra de com es generen polèmiques gratuïtes de situacions que apareixen, justament, per provocar discussió, debat, reflexió. A finals d’abril apareixia en alguns mitjans de la premsa escrita una notícia en relació a l’exposició de l’artista Enric Farrés al voltant de la figura de l’escriptor Josep Pla i que proposava una reflexió sobre les normes ortogràfiques (article). Bàsicament consisteix en “maltractar” la llengua escrivint incorrectament -i amb tota la intenció- certes frases de la seva obra literària. Segurament el rebombori que això va provocar tampoc devia ser molt gran i a més, potser més aviat circumscrit a una escala municipal. Però també estic segur que en qualsevol cas se’n va parlar més d’aquest cas que no pas de l’altre amb què encetava aquesta reflexió. Com explica molt millor que jo la Imma Monsó en un article del diari La Vanguardia (us el podeu descarregar des d’aquest enllaç a la Fundació Josep Pla), és bo que es parli de trencar certes rigideses ortogràfiques per acostar més la llengua a la gent. Com a organisme viu que és, aquesta evoluciona amb el temps i per tant l’ortografia s’ha d’adaptar, alhora que també les autoritats que vetllen per la bona salut de la llengua que diuen protegir. És clar que el ritme d’adaptació és molt més lent entre aquestes que no pas en la resta de gent: és com allò que sovint es reivindica de la necessitat que les lleis vagin al mateix pas que la realitat.

La-pintada-con-el-error-de-ort_54407390351_54028874188_960_639

Eps! quedi clar que com la Imma, no estic cridant a una revolta per fer miques l’ortografia i que la llengua deixi de tenir unes normes de com escriure correctament. En canvi, no trobo per enlloc aquest tipus de reflexió al voltant del futbol. Res d’estrany, d’altra banda, perquè ja sabem que les semblances entre aquest món i el de les lletres són tantes com les que trobem entre el llibre (¿?) de la Belén Esteban i l’obra completa d’en Friedrich Nietzsche, és a dir, res de res. De fet, tinc la impressió que molts futbolistes de primera fila i encara molts més aficionats sabrien escriure sense cap màcula el nom dels jugadors de seleccions com, posem per cas, japonesa o iraniana, i alhora també serien capaços de cometre uns quants abusos ortogràfics en una única frase simple que inclogui tan sols un subjecte, un verb i un complement. No ens suposa cap dificultat plantejar qüestions polèmiques al voltant de la llengua, el seu correcte ús i en canvi trencar amb els tòpics, exageracions, dramatismes … que envolten el p*** futbol al nostre país és vist com un anatema tan o més gran com plantejar certs canvis polítics de gran calat. Així ens va i així ens continuarà anant. Pa i circ, piloteta i futbol.

Nota: aquesta entrada la vaig redactar fa uns quants dies, abans que comencés el Mundial i del catastròfic debut de la selecció espanyola davant Holanda, però fins avui no m’he pogut posar per revisar-la i publicar-la. No és que ara vulgui fer llenya de l’arbre caigut però com us deia al principi, no veuria amb mals ulls que els jugadors haguessin de fer les maletes bastant abans del previst.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s