Reflexions pronominals?

La gent que em coneix ja deu saber que per a les meves classes d’Economia a la UAB utilitzo com a recurs didàctic imatges de pintades que em trobo pel carrer, així com altres que “pesco” de les xarxes socials. En l’itinerari de camí cap a l’escola on porto el meu fill, sovint passo per un carreró del nucli antic i en un dels seus costats hi ha el mur d’un edifici, els baixos del qual estan ocupats per un establiment de la coneguda cooperativa Abacus. Doncs bé, en aquest mur hi podem llegir -us hi heu de fixar bé perquè tampoc és que destaquin gaire per la seva mida- uns quants missatges d’aquells que conviden a reflexionar, alhora que també curiosos. Casualment, no fa gaire el seu autor em va “enxampar” prenent les fotos que us publico aquí. I encara més casual va ser descobrir que el coneixia perquè va ser un estudiant meu a la universitat i feia tot just un dia que ens vam trobar per parlar (d’un altre tema del tot diferent). No diré el seu nom no sigui que la policia local es presenti a casa seva i li endossi una multa (ell mateix em va dir que aquest mur era el seu propi espai d’expressió i que quan hi escriu ho ha de fer d’amagatotis).

Abacus

Feta aquest llarga introducció al tema que ens porta aquí, no m’estendré gaire a comentar l’errada ortogràfica que he trobat en un dels missatges. Ja es veu que es refereix a una qüestió dels sempre “torracollons” pronoms febles que ens compliquen la vida i que, confesso, és un dels trets diferencials del català respecte el castellà que amb molt de gust, esborraria d’un plomall. Potser perquè sóc molt aficionat a veure el programa “Polònia” de TV3 però cada cop que surt pel mig la qüestió dels pronoms, no puc deixar de pensar en l’imitador de qui va ser president de la Generalitat, en José Montilla. Si us fixeu en el text en qüestió, és aquesta una curiosa manera d’escriure la forma verbal “dedica’t” i posats a fer-ho en un format “alternatiu” al correcte, potser hagués estat més lògic escriure-hi “dedicat” (seguint el mateix estil d’aquesta altra entrada, una de les primeres publicades al bloc). Quan vaig parlar amb el seu autor no li vaig fer notar aquest “detall” no fos cas que se sentís després cohibit i a més, pensant en no mossegar la ma que dóna de menjar, o si més no que proporciona material per publicar al bloc, encara que no en sigui conscient.

Dediquet_Abacus

Arrodoniria aquesta reflexió que, d’altra banda la trobo ben encertada, amb una de les meves que al seu costat, però, no passaria el càsting d’un concurs de reflexions filosòfiques: “els pensaments més elevats arriben més amunt quan la gent que els llegeix no s’ha de distreure més en la forma que en el contingut”. Com a mínim, però, en aquest cas l’interès del contingut fa que la forma equivocada d’expressar-ho passi a un segon terme. Ara bé, què em dieu d’aquest altre exemple sobre pronoms febles? Més que ajudar els estudiants per al viatge de fi de curs ho faria amb molt de gust en la compra d’un manual de gramàtica i uns quants quaderns d’exercicis per practicar a les vacances. Desconec si en 4t curs d’ESO aquests estudiants han fet a l’assignatura de llengua catalana la part dels pronoms febles, però venint d’on ve, no deixa gaire bé el nivell educatiu del nostre país. I és que com deia abans, aquests pronoms són entre nosaltres per fer-nos la vida impossible.

Ajudans

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s