Monthly Archives: Agost 2014

Discrepàncies sobre l’avortament?

Dir que el tema de l’avortament sempre suscita polèmica, aquí i arreu, és començar l’entrada amb una més que fefaent obvietat. Dir que, com sempre, hi ha molta gent que opina sense tenir-ne ni p*** idea i ho fa més amb les vísceres que amb el cap, també ho és. I dir que acostuma a haver-hi una clara divisió entre els partits polítics d’un costat i un altre seria una tercera obvietat. Per tant, m’estalviaré aquí de pronunciar-me perquè suposo que a poca gent li deu interessar què n’opino jo. És més, ja dic de bon principi que aquest tema no m’ha tret mai la son i que no he anat més enllà del que suposa fer-me’n una idea -que repeteixo, me la guardo per mi- a partir del poc que he llegit i escoltat en alguns mitjans de comunicació. Potser pel fet d’haver nascut com a home (demano perdó per aquesta tara de naixement) i no poder viure en primera persona el dilema, potser perquè és un tema tan delicat que si mous fitxa en un sentit ja tens les altres en contra, o potser perquè mai m’he trobat (amb les meves parelles) en una disjuntiva d’aquesta naturalesa … No ho sé, però sigui pel que sigui és una qüestió de la qual sempre he procurat ser reservat i girar pàgina. Potser no actuo correctament, potser aquesta actitud de no fer res és de covards … Tant se val, no estem aquí per parlar de mi.

D’altra banda, també és cert que en aquest maleït país que ens ha tocat viure no és fàcil prendre postura perquè com en altres temes cabdals (p.ex. l’educació), el de l’avortament també hauria de ser de país, es a dir, que hom procurés arribar a un gran acord entre partits polítics i que no es canviïn les regles del joc quan canvia l’inquilí del Palau de la Moncloa. Però com Spain is different, això aquí no passa: estem més que acostumats a veure com una de les primeres tasques a fer per part del nou president de torn i del seu equip de ministres és, justament, desfer el que han fet els predecessors en els respectius càrrecs. Deu ser que els ibèrics portem a la sang un ADN que ens guia vers l’autodestrucció.

Cos_i_decissio_1

Cos_i_decissio_2

Arran la proposta de reforma (una més …) de la llei d’avortament del ministre Alberto Ruíz Gallardón (que per alguns passava abans per ser el ministre més “progre” d’en Rajoy i ara és vist com el més “carca”, fins i tot per damunt d’en Wert), s’ha encetat de nou el debat, tot i que res no impedirà que la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y los Derechos de la Mujer Embarazada” s’aprovi amb la majoria absoluta del Partit Popular (és el que tenen les majories als parlaments, que quan calen són veritables corrons). De totes formes, si com dèiem abans aquest és un tema que inevitablement encén els ànims d’alguns sectors, fóra bo que els col·lectius que es mostren a favor de la despenalització de l’avortament i que també sigui lliure, gratuït i no sé quantes coses més, facin un esforç per unificar els eslògans amb què fer paleses les seves inquietuds.

Així doncs, fixeu-vos en aquestes dues imatges que inclouen el mateix text reivindicatiu (tot i que en aquesta darrera un pèl “difosa”) i com a la primera hi ha una errada d’aquelles de manual bàsic d’ortografia en català. Potser el fet que sobri una de les dues “esses” a la decisió no és més que un missatge subliminal per dir que també sobre en Gallardón i ja posats, tot el govern que l’acompanya, amb el president al capdavant. És clar, però, que potser és tan subliminal que ningú s’hi deu haver adonat encara. O també podríem pensar que el seu autor estava tan capficat en el caràcter del missatge (allò que en diuen “contingut”) que no va parar gaire atenció en el seu “continent”. Tot plegat, ara em ve al cap la coneguda frase de “Nosaltres parim, nosaltres decidim”; ni hi trec ni tampoc afegeixo raó però que es tingui en compte que “altres corregim”. Sense voler fer de tot això una broma fàcil, cada cop més tinc clar que hi ha més gent que té el diccionari més que “avortat”.

Per cert, i casualitats de la vida, demà diumenge (24 d’agost) tornen a emetre el documental “Avortament, dret a decidir?” del “30 minuts” de TV3. Com sempre quan es parla d’aquest programa, del tot recomanable.

1 comentari

Filed under Miscel·lània, Universitat

Fartografia, de guàrdia per vacances

Veient aquest cartell fotografia fa pocs dies i a pocs metres de casa meva, entendreu que Fartografia es vegi obligat a organitzar un servei de guàrdia o de reforç durant les vacances. Ja sabem que per aquesta època de l’any tot i tothom es relaxa i pel que sembla, les bones formes en l’ús de la llengua no en poden quedar al marge. M’estalviaré de fer un dels meus comentaris habituals de les altres entrades perquè com ja podreu suposar, qualsevol cosa que pugui dir estaria de més. Aquest matí l’he tornat a veure i havien arrencat el tros de paper de “Ve …” i alguna ànima caritativa havia corregit la preposició “asta” afegint-li l’hac inicial corresponent. És clar que potser volien dir que tanquen per vacances perquè se’n van a fer … “vejaciones” amb la cornamenta (o banyam) d’un bou o un cérvol, una llança o el pal d’una bandera. I és que hi ha gent molt bèstia.

Cerrado_por_vecaciones

Com us deia a l’inici, Fartografia farà bé en muntar un cos de guàrdia per a situacions tan clamoroses com aquesta (que no “glamoroses”). Ja veieu que una lletra de diferència pot fer molt de mal. Així doncs, que tingueu bones vacances, jo continuaré vetllant perquè la gent faci un bon ús del català. De fet, però, aquest tipus de situacions ridícules no són una excepció, i com a mostra, aquí en teniu una.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

Fumar és perillós per a la salut oi? i tant!

Avui dia ningú pot negar que fumar pot ser perjudicial per a la salut, tant de qui ho fa com també per als qui estiguin al seu voltant. Fent un repàs de la premsa digital, em trobo aquesta notícia que explica que un home mor perquè li ha explotat la cigarreta electrònica que estava fumant. I això que se suposa que aquest invent només implicava beneficis perquè havia d’ajudar els i les fumadores a deixar de consumir tabac tradicional, o a reduir progressivament els nivells de nicotina o, simplement, a continuar “fumant” en llocs on ara està prohibit (per allò del fum). Per mi, aquesta és una qüestió menor ja que fa molt temps que vaig deixar el vici i a casa meva i al meu entorn més immediat tampoc estan gaire per la causa; mentre no ens llencin el fum directament als morros tampoc sortirem al carrer demanant el sacrifici a la plaça pública de tot aquell que hagi comès el sacrilegi de … FUMAR!! Més aviat, però, sí que ho demanaríem per tota aquella gent que s’entossudeix a demostrar que, efectivament, fumar perjudica, i molt, la salut mental i que per efecte de la nicotina i altres substàncies contaminants, la gent pot perdre de vista la necessitat de consultar un diccionari abans d’anunciar el seu establiment.

Cigarretes_electròniques

Fixeu-vos en aquest cartell tan ben fet -on fins i tot les dues paraules escrites en anglès són correctes- com potser de tan vapor d’alta qualitat que hi ha havia en el taller on l’han fabricat, se’ls devia anar la ma en això de l’ela geminada. Jo reconec, ara mateix, que no em sé les normes de quan s’ha escriure i quan no aquesta lletra tan nostra, i que moltes vegades ho sé per una simple qüestió de memorització. Però també és cert, com també s’ha reivindicat aquí sovint, que davant el dubte no hi ha res millor i més fàcil que consultar un diccionari. És clar que si ens posem pesats amb aquests detalls “selectius”, algú ens pot enviar a l’àrea de servei de l’autopista AP-68 on fa uns mesos -en un viatge amb els meus estudiants- vaig trobar aquest curiós cartell a la porta dels lavabos. No és que inclogui cap errada ortogràfica si deixem de banda que, com es diu en aquesta altra entrada que inclou un text de Júlio Cortázar, la col·locació (o no) d’una coma dins una frase pot fer canviar el seu significat: en aquest cas es dóna a entendre que està prohibit fumar els tancs de benzina que es troben a prop (avui dia la gent és capaç de fumar qualsevol cosa) però no diu res d’altres tancs que estiguin més lluny. En canvi, havent posat una coma després del verb “fumar” la cosa ja hagués canviat i el missatge d’avís no cridaria tant l’atenció.

Fumar_tancs_benzina

Com dèiem, a banda que fumar comporta riscos per a la salut, hom recomanaria a la gent una certa cura dels cartells amb què, ben elaborats o “casolans”, es convida la gent a fumar. I si realment us esteu plantejant de deixar-ho, només cal que feu una ullada a aquest altre cartell (del qual ja en vaig parlar fa un temps) i us ennuegareu amb el fum de la primera pipada.

3 comentaris

Filed under Castellà, Tabac

Llogo plaça de pàrquing i de regal, un diccionari

Encara recordo no fa gaires anys, en comprar el pis que ara ocupo, la insistència del promotor del bloc perquè em quedés una segona plaça de pàrquing amb l’argument que això revaloraria, encara més, la meva inversió. Per sort, en un dels pocs moments de lucidesa que de tant en tant tinc, vaig declinar l’oferiment contraargumentant que ja tenia un segon pàrquing molt a prop. I perquè veieu de quines xifres estem parlant, heu de saber que durant un temps, en aquell mateix carrer podies veure uns quants anuncis enganxats als fanals demanant la gens menyspreable xifra de … 24.000€ per una plaça. Total, si et pares a pensar amb calma es tracta només de dues línies de color groc pintades al terra. I és que en aquells anys de bombolla immobiliària espaterrant, alguna gent feia autèntics disbarats, tant a l’hora de vendre propietats com, sobretot, de comprar-les. Per sort, la crisi està contribuint a posar una mica les coses al seu lloc -malgrat els “cadàvers” que deixa al seu pas- i de fa un temps estem assistint a la caiguda dels preus dels habitatges, així com també el de les places d’aparcament. L’oferta d’aquestes darreres supera amb escreix la demanda actual, potser també la gent s’ho rumia dues vegades a l’hora de comprar un segon cotxe (per la inversió i el cost de mantenir-la), i tot això es fa notar en els preus de venda.

Sigui com sigui, perquè veieu com de baix ha caigut el mercat immobiliari, us adjunto dues imatges de sengles cartells que anuncien el lloguer d’una plaça de pàrquing: la primera, escrita mig en català i mig en castellà (tot i alguna errada d’aquelles que criden al cel), em sembla prou divertida però no compto que l’autor del cartell opini el mateix perquè es queixa que algú li està robant les xinxetes (en aquell moment ja eren quatre cops). I és que avui dia la gent és capaç de robar qualsevol cosa. Potser que a canvi del robatori, el lladregot li deixi una nota amb el text correctament escrit.

Cartell_parquing_1

I pel que fa a la segona -gentilesa d’una seguidora del bloc i antiga estudiant meva, l’Anna Madrid- no hi ha gaire cosa a dir: de la forma verbal “llogue”, potser el seu autor és de les Terres de Ponent (ja sabeu que allà les vocals neutres les pronuncien com una “E”) i respecte aquesta “Ç”, confesso que del meu estat d’astorament, fins i tot vaig consultar el diccionari francès no fos cas que aquesta paraula fos correcta en la llengua dels gals (per allò que també té aquesta lletra), però no ho és pas. En previsió que se us passi pel cap de trucar al seu autor i oferir-li un diccionari, m’he estimat més amagar el telèfon de contacte. Esperem, però, que la caiguda del mercat de places de pàrquing no sigui un fenòmen paral·el al descrèdit que hom mostra sovint pel català. Per cert, jo també llogo una plaça, ideal per a un cotxe de mida mitjana, us la deixaria a bon preu i en condicions molt avantatjoses … i de regal, un diccionari. Eps, no és cap broma (em refereixo a això del meu lloguer).

Cartell_parquing_2

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

I si “arrangem” la llengua?

Recordeu aquesta anterior entrada de fa uns mesos sobre l’ús de les cometes? Si aneu a la part del final veureu les diferents aplicacions que té aquest signe ortogràfic: que sí per a una citació textual, delimitar el nom d’una publicació, indicar l’àlies o pseudònim d’una persona, donar un ús irònic o emfàtic a una paraula, delimitar un mot estranger i … també per escriure una paraula sabent que és incorrecta o inexacta però no som capaços de trobar cap altra de millor. Doncs bé, fixeu-vos en aquesta primera imatge que vaig prendre fent el badoc en una de les nombroses botigues de roba que trobareu pel carrer Major de Lleida -que per cert, passa per ser un dels eixos comercials més llargs d’Europa. Encara que sembli una mica masclista, ja us podeu imaginar que hi vaig entrar seguint la meva dona ja que ella sí que hi estava realment interessada. Però al que anàvem: em va cridar molt l’atenció veure entre cometes la paraula “arreglos” que tantes vegades diem -i jo el primer. A banda que en català és incorrecta -un cop més, és un típic castellanisme- vaig pensar que qui va escriure el cartell ja era conscient que estava cometent una “heretgia lingüística” i que va posar-hi les cometes com si estigués demanant disculpes. Si va ser amb aquesta intenció, disculpada queda i de fet, no he sabut veure en el cartell cap més errada.

Arreglos

De totes formes, li proposo a la persona en qüestió una altra paraula que sí és correcta en català i que no cal, per tant, que vagi entre cometes. Fixi-s’hi en aquesta segona imatge i veurà que els “arreglos” de roba són “arranjaments”, en el sentit de fer la vora d’uns pantalons, ajustar una peça de roba a les mides del client, sargir un forat, etc. Potser una de les poques coses bones que ens ha portat aquesta maleïda crisi que no hi ha manera que ens en desempalleguem, és que ara la gent aprofita més que abans la roba que té i en comptes de comprar-ne de nova al cap de pot emps, la fa durar més, bé reciclant-la o bé arranjant-la. D’aquí que veiem pel carrers locals dedicats específicament a aquest sector i que es recuperin oficis que ja es donaven per perduts o que havien quedat reclosos a l’àmbit familiar, com el de cosidora. Perquè us en feu una idea, en aquest enllaç podeu veure’n una mostra, extret del programa “Els matins” de TV3 de l’Helena Garcia Melero; de totes formes, si voleu que sigui sincer, no m’imagino aquesta mossa cosint un pedaç de cuir als pantalons dels seus fills (la veig massa “xic” com per fer-ho). Per cert, sapigueu que amb la quantitat de comerços que hi ha al carrer Major de Lleida, no en trobareu cap -si no se m’ha passat per alt- que es dediqui a fer arranjaments de la llengua.

2014-08-06 13.32.20

Postdata: casualitats de la vida, després de publicar aquesta entrada vaig ensopegar amb una altra botiga d'”arreglos” de roba. Deu ser que aquest castellanisme és tan vell com la iaia de l’aparador. Ara bé, fixeu-vos a la dreta el llistat de feines d’arranjament de roba que fa aquesta iaia: algun dia m’hi he de passar i demanar-li què vol dir “modernitzar”? potser entrar amb uns pantalons de pota d’elefant i sortir amb uns de “pitillo”?

Presentación1

2 comentaris

Filed under Roba-calçat

“Cazicada” ortogràfica

Vagi per endavant que el contingut d’aquesta entrada no té res a veure amb el motiu de la imatge que inclou i que simplement la vaig agafar, crec recordar, d’un diari en veure-hi una clamorosa errada ortogràfica, en castellà. I és que si ho recordeu bé, a mitjans del passat mes de maig van assassinar qui aleshores era la presidenta de la Diputació provincial de León, Isabel Carrasco, a mans de dues dones, mare i filla, amb motiu d’una revenja personal. Se’n va parlar a tort i dret d’aquesta tragèdia en mitjans de comunicació i com sempre, alguns abonant-se a una excessiva morbositat -pels motius, pel modus operandi, pel fet que el marit i pare era el cap de policia d’Astorga, etc.- en un desig no tan evident, per mi, d’aclarir els fets com més aviat d’esgarrapar uns quants punts més d’audiència. Un altre factor que va afegir més merda que res més és que en l’exercici de la seva tasca política, sembla que aquesta dona no era gaire ben estimada entre determinada gent i col·lectius. I d’això se’n va fer ressò les xarxes socials en les quals, i com ja s’ha dit en aquest bloc més d’un cop, algunes persones tenen la ma trencada en fer comentaris, com a mínim, desafortunats i dels quals després es penedeixen, rectifiquen, esborren, etc. Per exemple, recordeu aquesta entrada sobre una piulada en relació al darrer informe PISA? o aquesta altra sobre la situació del Teatro Español de Madrid?

cazique

La qüestió, però, és que com deia abans, no entro a analitzar els motius d’aquest assassinat (no es pot qualificar l’acció de cap altra manera), ni tampoc el tractament informatiu que se’n va fer, sinó en la correcció ortogràfica d’una de les pintades que van aparèixer en l’escenari del crim (sapigueu que la que us adjunto no va ser l’única). Fixeu-vos com l’autor/a d’aquesta en particular va cometre un altre “crim” (disculpeu-me per aquesta comparació) en confondre la lletra “Z” per la “C”. Potser qui la va escriure tenia el cap més posat en la persona a qui feia referència i no tant en la correcció ortogràfica del seu contingut. D’altra banda, desconec si aquesta errada és bastant freqüent en la llengua de Cervantes però per si de cas, aquí consta i que us serveixi d’exemple perquè si mai arriba el moment que hagueu d’acusar alguna persona de “cacic”, assegureu-vos de fer-ho correctament.

Per acabar, el meu més sincer condol a la família de la Sra. Carrasco, tot i que sigui amb retard. De ben segur que tothom -jo el primer- té alguns clars-obscurs a la seva vida però no compto que cap es mereixi un final com el d’ella.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània, Xarxes socials

Operació sortida … ortogràfica també?

Ja fa uns dies que oficialment es va donar inici a la tradicional operació sortida de vacances d’estiu, com si es tractés de la graella de sortida d’una prova del mundial de fórmula 1, i com si la gent que s’arrisca a anar-se’n de casa en aquestes dates per gaudir d’un merescut descans, no pogués fer-ho abans o després de l’agost. Tant se val, la gent que com jo agafem el cotxe perquè ens agrada anar de ruta i no ens importa gaire fer uns quants centenars de quilòmetres per arribar a la destinació, procurem no haver de destinar una part del pressupost vacacional per fer front a “sorpreses” desagradables que ens arribin en forma de notificació del Servei Català de Trànsit, un cop ja hem guardat el record de les vacances en el nostre racó de memòria (mental i del pendrive). Qui, de tant en tant, no ha rebut una “invitació” per contribuir a les arques públiques havent de pagar una multa de trànsit que creiem no ens mereixem, que pensem que potser sí ens la mereixíem però que no n’hi ha per a tant, etc. Eps, no voldria que ara penséssiu que jo em trobo en aquesta situació, ans el contrari, fa molt de temps que no me’n posen cap i toco fusta i creuo els dits perquè mantingui el meu historial gairebé net com una patena. Penso que ja em buiden prou les butxaques per altres conceptes com per a sobre, que me les hagi de regirar encara més per una qüestió com aquesta.

Molta gent pensa, i no seré jo qui els faci canviar d’opinió, que moltes de les multes es posen amb un esperit purament recaptatori i que no ajuden gaire a millorar la seguretat en les carreteres, quan suposadament aquest hauria de ser el seu principal i únic objectiu. Més aviat potser pot tenir l’efecte invers des del moment que els conductors poden estar més pendents de possibles radars (fixos i mòbils) que no pas del que hi ha a la carretera per on circulem. I suposo que per això, de tant en tant, algú que ha rebut la notificació que dèiem unes línies més amunt, agafa un esprai i expressa la seva indignitat i ràbia contra el cos policial. De totes formes, potser hauria d’haver rebut la multa -si és que és el cas- per caure en el parany d’un castellanisme tan típic com el de la imatge, atès que l’acció a què es refereix el missatge és RECAPTAR i no pas “RECAUDAR” i per tant qui l’exerceix és un RECAPTADOR.

Mossos_recaudadors

I per acabar, una pregunta: qui infracciona els que posen infraccions? ho demano perquè si us fixeu en la segona imatge, a l’apartat anomenat tan pomposament “Fet constitutiu de la infracció” hi podeu veure un altre castellanisme. Així doncs, més aviat el seu autor/a hauria de REPRENDRE les classes de català. Es veu, doncs, que l’ús del bon català també ha fet la seva particular operació sortida però tot apunta que està allargant molt el seu retorn. I és que circular per les magnífiques autovies de les Castelles té això, que de tants quilòmetres que pots fer-hi sense trobar-te cap cotxe et dóna temps per practicar el castellà i barrejar-lo després amb el català, en una mena de “catañol”.

Multa_mossos

1 comentari

Filed under Policia-cossos de seguretat