Stop 101 a Manresa

Ja sabeu que una de les fonts que nodreixen aquest bloc són les imatges de pintades i grafits que trobo pels carrers de la ciutat per on em moc habitualment, i davant dels quals sovint m’aturo per mirar-los i comprovar si inclouen alguna errada digna de ser “retratada” en aquest espai. De proves n’hi ha unes quantes que m’estalviaré de recordar-vos-les ara i aquí. De fet, la intenció d’aquesta entrada no és comentar cap nova imatge urbana ortogràficament errònia sinó fer una reflexió sobre aquesta inestimable font i la contradicció “interna” (o com diria aquell cantant, sentiment de “corasón partío”) en què em trobo. M’explico. L’estiu del 2012 l’Ajuntament de Manresa va aprovar una ordenança de civisme i com era d’esperar, una de les seves mesures “estrella” és la penalització per fer grafits a les parets dels immobles de la ciutat. Poc temps va passar fins que van aparèixer les primeres veus en contra de dita ordenança, sent el col·lectiu de l’Assemblea Llibertària del Bages el que sembla que es fa veure més. De totes formes, regirant pel web també he trobat informació en una tal “Coordinadora de la Transformació Social, el Capitalisme i el Patriarcat”, de nom tan llarg que potser té més lletres que membres (aquí teniu el seu enllaç), així com a la revista llibertària El Pèsol Negre (el núm. 63 de la seva revista -de gener i febrer d’enguany- inclou un article que en parla). Resumint-ho una mica, i perquè la gent se situï, amb el nom d'”STOP 101″ s’anuncià la programació de 101 accions simbòliques de desobediència contra l’ordenança, amb una referència clara al nombre d’articles que s’hi inclou. I dit i fet, de seguida ens vam trobar la ciutat “decorada” o “empastifada” (segons qui ho miri) amb grafits com el de la primera imatge.

STOP_101_Manresa_1

No entro a valorar aquí la naturalesa d’aquests diferents col·lectius que s’hi oposen i els motius per fer-ho (de ben segur que en algun aspecte trobaríem algun punt de coincidència però sospito que en molts altres no). Més aviat, i com deia abans, palesar la sensació de divisió interna: d’una banda, em considero una persona força cívica en el meu comportament com a ciutadà i alhora molt crítica amb la imatge de certa deixadesa (desordre, brutícia, etc.) que observo de fa temps pels carrers de Manresa. Fins i tot confesso que tinc una sensació d’enveja quan en altres ciutats trobo un entorn molt més agradable per passejar, passar el dia, etc. (i em demano també què redimonis es fa amb els impostos que pago com a bon contribuent que sóc). I per descomptat que en aquesta qüestió hi entren en joc les pintades, grafits i cartells enganxats. Per tant, des d’aquest punt de vista podria mostrar-me a favor de l’ordenança de civisme perquè, deixant de banda molts altres dels seus articles, aquest en concret vetllaria per una ciutat més neta i que és el que aquí estaria reivindicant. En certa forma aquesta postura es veu reflectida en aquesta segona imatge que vaig trobar en un carrer del nucli antic, en què algú va decidir desobeir l’ordenança i després algú altre hi va afegir la queixa que ja està bé de guixar les parets i es demana l’aplicació immediata de la polèmica ordenança.

STOP_101_Manresa

D’altra banda, però, això últim no deixa de ser contradictori amb el que deia a l’inici de l’entrada, en la línia de no mossegar la ma que et dóna de menjar o si es vol, de no queixar-me per tot allò que serveix per nodrir de material aquest bloc. I és que com sabeu, els grafits són com un mannà diví (a més del fet que també em serveixen per a les meves classes a la Universitat). Així doncs, no sé què dir-vos: per un costat de vegades penso que hi ha gent molt porca que bé mereixeria que els obliguessin a netejar les seves accions de “guerrilla urbana” amb un cubell i fregall a mode d’escarn públic; però d’un altre no puc deixar de pensar que de vegades et topes amb grafits fets amb molt gust artístic, enginyosos i/o amb un missatge que ens hauria de convidar a reflexionar. No ho sé, és com aquella típica escena dels dibuixos animats, quan davant un dilema tens l’àngel i el dimoni a banda i banda del teu cap dient-te tots dos què has de fer i que no facis cas del que digui l’altre.

Per cert, no em surt al diccionari la paraula “guixarada” i en canvi sí que s’accepta “guixada”. Així doncs, queixem-nos però fem-ho correctament.

Anuncis

1 comentari

Filed under Miscel·lània, Reflexió

One response to “Stop 101 a Manresa

  1. Retroenllaç: A “llimpiar” tota la merda! | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s