Analfabetisme espiritual

Tot i mirar molt poc la televisió, ho reconec, són un dels centenars de milers que seguim la sèrie “La que se avecina” (LQSA) de la cadena Telecinco. De fet, aquest estrany comportament ja em ve de lluny perquè encara recordo quan sopava davant la pantalla per veure els capítols de “Aquí no hay quien viva” que fins el 2006 va emetre Antena 3 i que, per si no ho sabeu, la primera vindria a ser una continuació de la segona, tot i que amb alguns personatges nous i en un altre indret. Per situar molt breument a la gent que no té perquè estar-ne al cas, aquesta sèrie narra les aventures, desventures i problemes, alguns de quotidians i altres de molt més rocambolescs, d’una comunitat de veïns en una suposada luxosa urbanització anomenada “Mirador de Montepinar”. Confesso que em gràcia veure també com van evolucionant els personatges que hi són des del principi (p. ex. l’Enrique Pastor) i la incorporació d’altres de més nous (el paper d’Antonio Recio, “mayorista, no limpio pescado” és, per mi, boníssim), tot i que em sobrem els típics “cameos” de persones cèlebres (p. ex. el gil**** del Mario Vaquerizo, Rossy de Palma, Cristina Pedroche i uns quants més -aquí en teniu una llista). I si ens perdem un capítol, no passar res, el podem “recuperar” (si un sap quan, és clar) al canal FdF (Factoría de Ficción) atès que els van repetint i repetint i repetint i … No m’imagino això si els capítols estiguessin gravats en una antiga cinta de vídeo. Sigui com sigui, ja ho veieu, sóc un pèl heterodox, puc passar de veure LQSA a The Walkin Dead.

maxresdefault

Faig aquesta introducció perquè aquest passat dilluns va començar la vuitena temporada de la sèrie i vaig ser un dels 4,4 milions d’espectadors que vam veure el capítol (no pas sencer, però, perquè ja sabeu que aquesta cadena té el mal costum de passar-se la puntualitat horària allà on acaba l’esquena i un ha de matinar per anar al treball l’endemà). Doncs bé, resulta que una de les escenes, a part de còmica, té una clara relació amb aquest bloc, tot i que com us podeu imaginar, en castellà: hi surt el Javi i el seu sogre Fermín Trujillo que intenten fer fora del baix amb jardí que tenen una parella de llogaters acabada d’arribar, perquè també els han sortit uns possibles compradors. Total, que no tenen cap altra ocurrència que vendre la moto que el pis està embruixat i que hi ha fets paranormals. I per demostrar-ho munten una ouija, aquell joc de taula en què l’esperit amb qui es vol parlar va movent les mans del mèdium per sobre de les lletres de l’abecedari d’un tauler per comunicar el que vol dir: com una mena de codi de morse espiritual.

ouija-1

Ara bé, resulta que l’esperit contactat (la mare del Fermín) comet algunes errades d’ortografia d’aquelles que són de calaix (“ogar” sense “h” i “varato” amb “v”), suposadament perquè com era d’extracció humil no va poder anar a escola. Ja veieu, doncs, que ni el món dels esperits dels morts es veu lliure de les imperfeccions lingüístiques del món dels vius. I tal i com anem crec que aquesta escena ens està dient el que ens espera: a mida que les generacions actuals d’estudiants -que ja hem dit i repetit que presentem moltes llacunes en el domini dels idiomes materns- passin a una millor vida, els mèdiums hauran de tenir al costat un diccionari per poder corregir errades com aquestes. Crec que si es fes la versió espanyola de la famosa pel·lícula de Poltergeist, això hauria de sortir sí o sí perquè, no ens enganyem, és el pa de cada dia. Potser que algú proposi oferir un curs avançat d’espiritisme que inclogui un mòdul d’ortografia, sintaxi, etc. o que abans d’invocar l’esperit d’un familiar, demani la presència del Pompeu Fabra. I és que no em voldria riure jo d’un esperit, no sigui que se les manegui per tenir-me després al seu costat, quan encara em queda molt per fer entre els vius. Tot plegat, us deixo aquí l’enllaç de l’escena (disculpeu els anuncis que us puguin sortir però és de Telecinco i ja se sap, és una cadena acostumada a intercalar entre anunci i anunci alguna escena de la sèrie o pel·lícula que estigui emetent en aquell moment). I si recordeu una de les frases més famoses del cinema, aquella que deia “de vegades veig morts” … doncs potser en un pla més terrenal hauríem de dir: “Moltes vegades veig nyaps ortogràfics”.

ouija-surrealista-Fermin_MDSVID20141013_0171_18

Advertisements

1 comentari

Filed under Castellà, Reflexió

One response to “Analfabetisme espiritual

  1. Retroenllaç: Balanç “fartogràfic” del 2014 | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s