De política catalana …

 Ja fa un temps que, per bé o malament, ens hem despertat d’aquell somni que ens feia creure que des d’un punt de vista polític, Catalunya era una mena d’oasi lliure dels defectes i perversions propis del sistema polític de la resta de l’Estat. D’un temps ençà aquest miratge s’ha esvaït i la ciutadania catalana que vol estar informada no té més remei que patir un dia rere altre les notícies sobre escàndols, corrupteles, tràfic d’influència, portes giratòries entre el món de la política i l’empresarial, etc. i que tot plegat fa que no pari de créixer la tan anomenada “desafecció” de la gent vers la classe política. Després, aquesta mateixa s’esquinça les vestidures per l’aparició de moviments com el 15M, partits nous com Podemos, el creixement d’altres abans residuals com C’s i UPyD, la radicalització dels extrems (d’esquerra i dreta), una major presència i visibilitat de moviments feixistes i xenòfobs, etc. Com es diu en aquests casos, tal faràs, tal trobaràs.

ERC_compte

En la primera imatge que acompanya aquesta entrada faria bé Esquerra Republicana de Catalunya -que no ho oblidem, pretén ser partit de govern a les properes eleccions autonòmiques- de fer circular entre les seves bases municipals un manual de bones pràctiques ortogràfiques abans de penjar els seus cartells. I és que els afiliats i simpatitzants d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (al costat de Manresa) hauria de saber que l’opinió de la gent compta per fer més poble o si ho preferiu, es té en compte per aquesta finalitat. Es confon l’acció amb l’efecte. Per cert, imatge rebuda d’un dels seguidors del bloc, en Mariano (gràcies!!). I sense canviar de registre, què me’n dieu de la segona imatge? el Pujol ha passat de ser gairebé idolatrat per molta gent d’aquest país a caure al més terrible dels inferns: i és que es veu que això d’anar a Andorra no era tan sols per comprar formatge, carregar tabac i mirar de passar d’amagat sota les catifes del cotxe algun aparell d’electrònica que era difícil de trobar (i més car) una mica més avall. Suposo que ha decebut molta gent, a altra li ha donat carnassa per atacar el procés sobiranista i barrejar naps i cols i a molts més no els ha sorprès en absolut: és allò de “ja t’ho deia jo” o de “per aquí tothom ho sabia”.

Sigui quina sigui la sensació que tinguem d’aquest cas de corrupció -un més i a aquestes alçades ja no ens vindrà d’un- l’autor d’aquesta pintada hauria de saber que el cap del clan Pujol, en Jordi Pujol i Soley, pot ser qualsevol cosa però mai un “embusteru”, més que res perquè aquest insult o qualificatiu no existeix en català. Com moltes altres vegades recorrem a castellanismes quan també tenim les nostres pròpies paraules: en aquest cas un embustero és una persona que diu embustes, és a dir, segons el diccionari de la Real Academia Española, una mentira disfrazada con artificio (un sinònim seria embaucador) i la podríem substituir per “mentider”, “farsaire”, “falsari”, “que ensarrona” … Per tant, ara podem acusar en Pujol de moltes coses i de tots els mals del nostre país d’aquí a l’eternitat però d'”embusteru”, literalment, no.

Pujol_embusteru

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s