Espifiada canina d’elaboració pròpia

Sembla mentida però el món de la “ela geminada” dóna bastant de què parlar en aquest àmbit tan particular com és el de la correcta ortografia catalana. I val a dir que jo no seré el primer “inquisidor” que cridi les hordes per portar a la foguera aquells “heretges” que cometin el pecat d’escriure malament una paraula que contingui aquesta lletra tan nostra, atès que de ben segur aquest deu ser un dels casos en què sempre dubto. Però com no em cansaré de repetir, qualsevol dubte pot esvair-se amb una simple consulta al diccionari, en paper o online. D’entrada, cal saber que aquesta lletra correspon a un so que prové del llatí, la grafia del qual es representa per dues eles separades per un punt volat (l·l), però alhora la seva pronúncia ­habitual no marca d’una manera clara el doble so de la lletra ela, la qual cosa fa que de vegades tinguem dubtes més que raonables en escriure correctament certes paraules. Per afegir més llenya al foc, s’ha de saber que el fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica sinó que depèn de l’etimologia, altrament dit, que no hi ha una norma que s’hagi de seguir al peu de la lletra sinó que el que es digui en aquest sentit haurà de ser a títol orientatiu. De totes formes, en aquest primer enllaç teniu unes quantes pautes per no espifiar-la i en aquest altre, un article interessant sobre la necessitat de normalitzar el caràcter originari de la ela geminada en un entorn digital, atès els problemes que pot ocasionar el no fer-ho, més greus del que podem pensar en un primer moment.

Tot i així, i encara que hom pugui disculpar errades com les que ens pot provocar aquesta lletra, no estaria de més, com dic més amunt, de recorre al diccionari si no es vol cometre errades a l’hora de promocionar i vendre serveis i productes. Així, fixeu-vos a la primera imatge com és curiós el fet que som capaços d’escriure paraules que no són ben bé pròpies, així com vendre granissats com Déu mana (i no la seva versió més pètria) i en canvi no saber elaborar correctament tot això. I si es vol acompanyar un gelat amb un una cigarreta electrònica, en aquesta botiga teniu una gran selecció.

Elaboracio_geladeria

Deixo el món de la gelateria i m’endinso breument en el dels gossos, un animal que m’agrada molt tot i que ves per on, a casa tenim un gat. No conec gens el tema de la psicologia canina i m’imagino que tot i que deu ser prou complexa com per haver de justificar l’existència d’aquesta mena de servei, estic convençut que el comportament caní sempre serà més fàcil de reconduir que no pas l’humà. Potser hauríem de deixar els psicòlegs per als cans i desviar els humans cap els psiquiatres, directament. Sigui com sigui, mala peça tenim al teler si comencem per escriure incorrectament la clau del servei que es vol oferir, les solucions a certs problemes. D’altra banda, un gos “agresiu”, amb una sola essa, ho deu ser menys que el seu homòleg amb dues i per cert, em crida molt l’atenció que un gos pugui agafar mania a un … fregaplats. Si és així, recordem que sempre es diu que els gossos s’acaben assemblant als seus amos. Tot plegat, potser que truqui al famós “encantador de perros” perquè em doni quatre pistes de com fer un programa com el seu però més en la línia d’aquest bloc, com per exemple, “l’entabanador de l’ortografia” o una cosa per l’estil.

Psicologia_canina

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris, Cafeteries-forns-fleques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s