Els efectes del “caloret faller”?

Ja havíem oblidat el ridícul i patètic discurs de benvinguda a les Falles del 2015 de la coneguda alcaldessa de València, na Rita Barberà, amb un ús molt deficient del valencià -allò que va esdevenir “viral” i trending topic d'”el caloret faller“- que una companya seva de govern ens ho ha fet recordar de nou i s’ha enfilat també al carro(*) de la destrossa de la llengua. Efectivament, Mayrén Beneyto, regidora de Cultura de l’Ajuntament valencià i alhora presidenta del Palau de la Música, es va voler acomiadar de la política amb una nota escrita en castellà que ha estat notícia no per les seves paraules de comiat o agraïment sinó per la gran quantitat de faltes d’ortografia, errors de puntuació i faltes de concordança que fins a un total de 30, s’acumulaven en tan sols 19 línies (en aquest enllaç teniu la notícia). És ben bé allò de la maximització de la pobresa lingüística en tan poc espai, alhora que una altra mostra -al meu parer- de com molts polítics han arribat on són sense saber ni un borrall d’allò que se suposa han de dominar amb uns certs mínims, sinó més aviat per una altra via i mitjà que tractant-se del nostre país, pot ser qualsevol que se us passi pel cap menys el més lògic i idoni.

Cada cop que em miro el text d’aquest missatge no deixo de pensar que el més discret del meus estudiants ho hagués pogut fer molt millor, i com ja deveu saber, el panorama universitari no destaca gaire per la seva magnificència i bones maneres ortogràfiques, lingüístiques i estilístiques. Quan es va fer pública la nota, tots els mitjans se’n van fer ressò i la seva autora es va defensar dient que l’havia redactada pensant en ser difosa únicament en cercles privats, adreçada als seus col·laboradors. I aquí va cometre una primera errada: en aquest país ja no hi ha res que sigui privat i encara menys si prové d’un polític i se’l pot desacreditar com sigui (o al seu partit). I segona: es dóna a entendre que si hagués pensat en fer un text públic el seu contingut hauria estat molt més correcte. Ara bé, això no és gaire creïble perquè qui té l’hàbit d’escriure bé tant se val que ho faci en un o altre àmbit. Una cosa és redactar de qualsevol manera unes quantes línies en un esborrany, com podria ser això, i una altra ben diferent transformar-lo després en una nota més correcta i polida, sigui quina sigui la seva sortida final. O és que potser els col·laboradors de la Sra. Beneyto no es mereixen un mínim de respecte quan se’ls hagi d’adreçar un missatge de comiat?

Despedida-Mayren-Beneyto-Lengua-Literatura_EDIIMA20150414_0854_16

Aquesta no és la primera vegada que un membre de la tan desprestigiada classe política del nostre país fica la pota, des del punt de vista estrictament lingüístic, en algunes declaracions publicades després a les xarxes socials. Sense anar més lluny, recordeu aquestes dues publicades en aquest mateix bloc, la primera d’un diputat del partit socialista de Múrcia i aquesta altra de la regidora de cultura a l’Ajuntament de Madrid. I és que sembla ser que aquestes xarxes han de servir, també, per deixar en evidència les nostres misèries en l’ús més que deficient de la llengua, sigui quina sigui (ja en feia una reflexió en aquesta entrada). De totes formes, en el cas de la regidora valenciana, és curiós també veure com sent d’un partit polític que en aquesta Comunitat ha fet tot el possible, i molt més, per desprestigiar el català i arraconar el valencià, no es preocupi gaire per demostrar que el castellà tampoc és el seu fort. Potser és que la Sra. Beneyto segueix al peu de la lletra al Sr. José Maria Aznar quan va dir allò que parlava el català en la intimitat i ella deu fer el mateix amb el castellà.

Per cert, sent Regidora de Cultura i havent comès aquest cúmul d'”heretgies lingüístiques”, és com si en Pepe Gotera i Otilio fossin consellers d’obres públiques, el Súper de la TIA el ministre de l’interior, el professor Bacteri el màxim responsable del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científiques) i en general, el número 13 de la Rue del Percebe el Congrés dels Diputats a Madrid. Esclar que veient qui és el president de la comunitat de veïns d’aquesta escala, la realitat superaria la ficció.

(*) Postdata: l’expressió inicial que havia escrit era la de “pujar-se al carro” però sembla ser que és un castellanisme, com un lector m’ha fet veure. Ja veieu que per molta cura que es vulgui tenir en el bon ús de la llengua, de tant en tant se’ns en cola alguna.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Castellà, Política, Reflexió, Xarxes socials

4 responses to “Els efectes del “caloret faller”?

  1. Jordi Bancells

    Ep, no ‘et pugis’ al carro dels que ja no s’enfilen! 😉

  2. Jordi,
    Gràcies per fer-m’ho veure. De fet, ja quan vaig escriure aquesta frase amb aquest verb no les tenia totes i després, però, se’m va anar el sant al cel. Els castellanismes estan per tot arreu i de vegades sense adonar-nos-en, se’ns colen. Ho esmeno.

  3. Vaja, i jo que em pensava que les faltes eren perquè escrivia en valencià! Ja m’ho podia haver imaginat que una regidora de cultura del PP fos analfabeta en valencià, però en la “lengua del imperio”! ¡Hay para alquilar sillas!

  4. I quantes cadires diu que vol llogar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s