Accents … quina fotesa!

No fa gaires dies vaig trobar aquesta noticia al diari electrònic de Wilaweb.cat al voltant de la proposta del conegut escriptor i presentador Toni Soler d’eliminar els accents en el catala, sumant-se amb aixo al debat que hi ha sobre com resoldre problemes que la gramatica actual i “oficial” no recull (aqui en teniu una mostra). Efectivament, al seu bloc apareixia aquesta entrada amb data del 9 d’abril i que duia el titol de, justament, “I si eliminem els acents?” i en que per recolzar els seus arguments el text apareix sense cap accent ni dieresi. D’entrada he de dir que jo no soc filoleg (ni ganes que en tinc) i per tant no em voldria ficar alla on no em demanen i exposare aqui nomes la meva mes modesta i humil opinio al respecte ja que, de fet, aquest es el MEU espai per fer-ho (faltaria mes!). En segon lloc, certament el catala deu ser un idioma un pel mes complex que altres i mes dificil d’aprendre del tot correctament des del moment que, per exemple, hi trobem pronoms febles, vocals fortes i atones, accents oberts i tancats, l’ela geminada, doble essa i altres “particularitats” que podrien recolzar allo que sovint es diu del “fet diferencial catala”. De totes formes, m’imagino que altres llengues deuen tenir tambe les seves propies casuistiques, per la qual cosa argumentar que l’eliminacio dels accents ajudaria a fer que el catala sigui mes “atractiu” per captar nous parlants, em sembla una mica simplista. Diguem que els accents i altres “foteses linguistiques” no deuen ser l’unic motiu perque una llengua resulti poc atractiva.

toni-soler-prou

Tercer, tambe es diu que una part de la nostra comunicacio escrita diaria ja contempla el no us d’accents des del moment que es produeix i es transmet a traves dels dispositius mobils -llegeixi’s smartphones– i que, certament, ningu o poca gent s’escandalitza. Com ja s’ha dit en aquest mateix bloc (per exemple, en aquesta entrada) avui dia sembla donar-se mes valor a la practicitat, rapidesa i immediatesa (que no “idiotesa”) en la comunicacio que no a la correccio del text, el rigor, l’estil i … perque no dir-ho, tambe a la cal·ligrafia (en el cas cada cop mes rar que estiguem parlant d’un text manuscrit). Podriem mostrar-nos flexibles i acceptar que en determinats ambits la necessitat de ser curosos amb la llengua passi a un segon terme en pro d’aspectes com els acabats de citar. I aixo no hauria de suposar cap problema sempre i quan sapiguem diferenciar uns ambits d’uns altres, i ser tambe conscients que uns requereixen d’una determinada manera de fer i actuar que en uns altres no es valoren igual. Per exemple, i ja que he començat parlant del Toni Soler, si proposem d’escriure sense accents, aleshores per que no passem per televisio els gags del Polonia tal i com surten despres de la primera presa, amb els seus errors inclosos? O es que tothom diu sempre correctament allo que vol expressar sense equivocar-se o entrebancar-s’hi mai? Es tracta de dos ambits que sense estar a les antipodes no son ben be iguals, el primer vindria a ser com un esborrany del que sera despres el segon ambit, el resultat final que veura el teleespectador. La comunicacio quotidiana mes basica entre persones es plena de situacions linguistiques incorrectes i ningu parla tenint el diccionari i el manual al cap. Esclar que si ens quedessim amb la primera versio dels gags ja no podriem riure despres amb les preses falses.

I un altre problema que li veig a aquesta proposta d’eliminar accents es que estariem apostant per una via que potser acabaria reduint el valor de la bona escriptura fins a un nivell de banalitat. Si comencem per suprimir accents, quant temps passaria abans que fessim el mateix amb altres “molesties linguistiques”? No es que hom demani mantenir-se impassible davant els nous temps i que no s’hagi de plantejar en cap moment la revisio de les normes vigents; en aquest sentit estaria molt d’acord amb el paragraf d’aquest escrit de l’Albert Pla Nualart, quan es diu que “la llengua és i forma part dels seus parlants, ja que “sense parlants, la noció mateixa de llengua no tindria cap sentit. Però cal posar “certes restriccions” —unes normes— per garantir una comunicació eficient. Aquestes restriccions, els mateixos parlants les imposen de manera natural, “a favor de la viabilitat comunicativa i la cohesió lingüística de la comunitat parlant”, articulada gràcies a l’educació, la comunicació pública i la divulgació de coneixements“. Al cap i a la fi, i repeteixo que no soc filoleg, es ben cert que les probabilitats que una llengua sigui mes respectada augmenten a mida que ho fan tambe els seus parlants pero aixo no hauria d’implicar que comencem a ser massa permissius i suprimim certes particularitats que son les que li donen tambe riquesa i caracter diferencial. No compto que els que vetllen per la bona salut de l’espanyol es plantegin una mesura com aquesta i tampoc veig que sigui aquest un idioma que estigui de reculada.

En definitiva, es comença per sacrificar els accents i s’acaba per acceptar qualsevol text escrit en llenguatge de mobil i presentat en un context d’allo mes serios, o escoltant un presentador de noticies en horari de maxima audiencia que segueix el telepronter ple d’expressions com “vale”, “esto” i “pues”, d’aquelles que tota persona amb nomes un dit de front repeteix continuament quan esta parlant. Al cap i a la fi, oi que si fem de pintors no ens presentarem a un casament amb la roba de treball? oi que si assistim a un enterrament no ens comportarem com si estiguessim en un carnaval? Oi que si … trobariem molts situacions quotidianes on s’espera que actuem d’una manera concreta i no per aixo la vida ha de ser molt mes complicada, simplement cal saber diferenciar unes i altres. Si es questio de reduir la dificultat d’aprenentatge d’una llengua, aleshores fa temps que disposem de la solucio: es diu diccionari. Esclar que si no volem viure situacions com aquesta, aleshores potser si que el millor seria eliminar tota mena de norma: es allo de “mort el gos, morta la rabia”. Per acabar tota aquesta dissertacio, unes quantes imatges comiques sobre els accents: que la frivolitat no ens faci perdre la serietat. Per cert, la del sexe em sembla molt bona!

Accents_1

Accents_2

ATENCIÓ: he fet com el Toni Soler i us presento aquesta entrada sense cap accent i dieresi. Confesso que m’ha costat molt abans de publicar-la perque em fa mal als ulls i mes aviat, estic acostumat al contrari. Aviam si ara resultara que aixo m’agradara i em deixare d’estar de foteses com aquestes.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Reflexió, Xarxes socials

2 responses to “Accents … quina fotesa!

  1. Mateu

    Ufff… m’he ficat nerviós llegint aquesta entrada al bloc per dos motius: en primer lloc, per les propostes descabellades de certa gent mediàtica (espero que no es portin a terme). En segon lloc, per la falta d’accents. En aquest sentit segur que a tu també t’ha costat escriure’l, ja que n’has inclòs uns quants, segurament inconscientment.

    Pel què veig, aquesta revisió que alguns il·luminats volen fer a la llengua té l’objectiu que els “modernillos” puguin dir selfie (enlloc d’autofoto, la paraula acceptada*) i aquells amb una escriptura més dolenta no hagin de passar vergonya.

    Per mi, la solució passa per un millor ús dels mitjans de comunicació per part dels professionals (per exemple, la paraula selfie l’han estès les TV).

    *http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/156/

  2. Mateu,
    Ja t’has pres la pastilla? estigues tranquil i que la sang no arribi al riu. Certament m’ha costat d’escriure aquesta entrada sense accents i dièresis i els que se m’han passat els acabo de corregir (no pas els que es troben en el paràgraf entrecomillat). També comparteixo amb tu l’opinió que això d’eliminar d’accents ajudaria la gent que sap poc d’ortografia a amagar i dissimular aquesta mancança, per la qual cosa, i de nou, estaríem reduint el nivell un esgraó més.
    Per cert, això de les “selfies” no deixa de ser una “collonada”: molta gent ja es feia abans autofotos amb les càmeres digitals: total, si sortia malament la podies repetir tants cops com fes falta. Sembla que s’hagi descobert ara l’invent del segle i en el fons això és un altre descobriment de la sopa d’all.

    Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s