Gal·licismes llestos per endur-se

Tant al català com castellà trobem com més va més paraules importades d’altres llengües que hem acabat incorporant i acceptant -i fins i tot “oficialitzant”- i m’imagino que una bona part deuen provenir de l’anglès, com a idioma que tot ho envaeix. No sóc filòleg i per tant no sé què opina la gent que sí ho és i aquella altra que no sent-ho també vetlla per la “puresa” de la llengua, però suposo que per no posar-se pedres al fetge -pel fet que deu ser quelcom inevitable- ho deuen acceptar com un mal menor. I qui sap si per “endolcir” la pena es prefereix argumentar-ho com una forma d’enriquir i rejovenir l’idioma “envaït”. D’entrada, cal saber que el manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i fins a un cert punt necessari però d’altra banda, en un context de contacte constant amb altres llengües, convindria rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris -que tinguin un equivalent viu en català o que siguin fàcilment traduïbles- i aquells altres que siguin difícils d’adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació.

Sigui com sigui, i independentment de la procedència d’un manlleu, la tendència de la llengua és assimilar-lo als seus propis trets i com a norma general, els manlleus no adaptats s’haurien d’escriure en cursiva o cometes (aquí, però, teniu algunes excepcions). I si no és demanar massa, escriure’ls també correctament! No estic gaire ficat en el món de la moda i de fet, m’avorreix molt però això no treu que n’estigui del tot absent i fins i tot sé el significat d’una expressió tan habitual com prêt-a-porter, d’origen francès i que s’utilitza per a designar la roba confeccionada de manera seriada, amb patrons que es repeteixen en funció de la demanda i que, textualment, vindria a voler dir: “roba preparada per emportar”. En altres paraules, és la moda que amb diferents qualitats i preus, un pot veure diàriament pel carrer. Fixeu-vos en aquesta imatge del cartell que anunciava la inauguració d’una botiga de roba, com entre dos anglicismes s’ha “colat” aquest gal·licisme tan conegut i alhora mal escrit. I és que l’autor del cartell hauria de saber que en francès, la vocal “a”, quan ha d’anar accentuada, sempre és amb accent obert, igual que al català. Es veu que això dels accents ja ha deixat d’estar de moda, de ser chic, que és una cosa antiga, demodé i que evidentment no cal que ens esforcem gaire per trobar un diccionari en una showroom.

Pret_a_porter

Bé, com aquesta imatge no dóna per gaire no cal que hi reflexionem més. De vegades, però, tinc la sensació que determinats manlleus es podrien substituir perfectament per paraules ben nostres però que els preferim per qüestions de moda, màrqueting, perquè el seu ús és més fashion, etc. En fi, cadascú és lliure d’expressar-se amb les ximpleries que cregui més adients però com a mínim, que ho faci bé.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s