Fartografia en campanya electoral

S’acosten les eleccions municipals (en alguns casos també autonòmiques) i després de dues setmanes de campanya, i de moltes més de precampanya (tinc la sensació que aquest país on ens ha tocat viure sempre està pensant en clau electoral), sabrem qui ha guanyat (ja veureu que qui més qui menys, tothom), perdut (ningú ho reconeixerà), si les enquestes ho hauran encertat o pel contrari, fallat més que a les darreres eleccions per escollir el primer ministre britànic, possibles pactes entre partits (altrament dit, el repartiment de cadires), etc. Sigui com sigui, per a molta gent haurà acabat aquest suplici i en canvi altres voldríem que hagués continuat per més temps. I encara que us sembli una mica estrany, jo m’inclouria en aquest darrer grup. El motiu: no paro de fer-me un tip de riure amb el munt de notícies que es publiquen i que malgrat estan relacionades amb les eleccions, aquestes no deixen de ser una qüestió de segon ordre. Per ser una mica més concret: mítings un pèl accidentats (una mostra), llistes retirades a cuita-corrents (un exemple), llistes “fantasmes” de gent sense cap vincle amb el municipi on es presenta (un tast), altres que no existirien si no incloguessin imputats per delictes de corrupció (el més habitual), declaracions altisonants de gent que no pensa abans de parlar i que de fet, no pensa mai (Marianico el corto), més declaracions de candidats que deuen pensar que una bona part de l’electorat és tan imbècil com ells (l’Esperanza Aguirre contra Podemos, el PP contra “Siudatans” o VOX contra Podemos), gent inclosa en llistes sense ni saber-ho (pobres jubilats!), polítics de primera fila que recorren a dinosaures de la política perquè veuen a venir una patacada (Cospedal i Aznar), candidats que encara s’imaginen que anar a un mercat a encaixar mans i petonejar uns quants nens és rendible (Rita Barberà), insults sense cap mena de mirament (Susana Díaz o Soraya Sáenz de Santamaría) … I així podríem anar fent perquè és un no parar de notícies que, quan les llegeixes, no pots deixar de riure (potser per no plorar?). I si voleu riure de veritat, aquí teniu dos enllaços més que trobo molt divertits: el que potser sigui el pitjor vídeo electoral de la història espanyola i un altre de com la passió en un debat pot fer perdre l’oremus, i la dentadura també.

26

De totes formes, més enllà d’aquestes notícies molt més mediàtiques, també en trobem d’altres que no ho són tant i que tenen una relació molt més estreta amb l’objectiu d’aquest bloc. En primer lloc, ja sabem que abans d’unes eleccions els partits en el govern s’afanyen a inaugurar el que sigui, més que res perquè la gent vegi que alguna cosa fan. Doncs bé, en primer lloc teniu un exemple més de com algunes autoritats de la Comunitat Valenciana s’entossudeixen a demostrar que no tenen cap mena de respecte pel que diuen és el seu propi idioma, el valencià, que per descomptat no té res a veure amb el català: la inauguració a finals de març d’un monòlit a la ciutat d’Alzira i que inclou 30 errades ortogràfiques i de puntuació en només 22 línies (notícia). Deu ser que encara es noten els efectes del “caloret faller” de la Rita Barberà perquè ni de lluny ens hem de creure que el valencià sigui tan diferent del català com per haver comès aquest “genocidi lingüístic” en pedra. És clar que si es defensa que aquesta llengua es remunta a l’època dels íbers … doncs és com creure que la Terra és plana, que el sol gira al seu voltant i que la Belén Esteban és una escriptora mereixedora del Nobel. Ja ho diu un col·lega blocaire -en Francesc Xavier Villalba- al seu bloc, “analfabets provats i presumptes delinqüents!”

Tot seguit teniu aquest altre exemple de mal gust, tant per a l’oïda (pels insults) com per la vista; i és que us confesso que això de “valla” per voler referir-se a l’expressió “vaya” (interjecció) no ho havia vist mai. Potser el “golfo” és, més aviat, el sr. José Antonio López i el dia que a l’escola tocava aprendre la diferència entre les consonants “ll” i “y” devia estar al bar que, d’altra banda, tractant-se d’un polític i a Andalusia, no seria gens estrany. O potser, tot i sent del PP, és un ferm partidari de les vagues de l’1 de maig i ara hem descobert l’autor d’aquesta pintada. És clar que si ens fixem en la darrera imatge i l’atribuíssim al mateix personatge, seria un perfecte exemple de com el canvi de partit en què un decideix militar pot acabar provocant confusions mentals entre “vallas”, “vayas”, “ballas” i ja posats també “bayas”. I és que cal ser molt curós i “celoso” en allò que s’escriu i es difon després.

susana_diaz.php

Ballas_i_celosia

Advertisements

1 comentari

Filed under Política, Reflexió, Serveis personals, Xarxes socials

One response to “Fartografia en campanya electoral

  1. Retroenllaç: 12-O: per la bona salut del castellà | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s