Anuncis casolans … riure per no plorar

Després de les darreres entrades al bloc que convidaven més aviat a la reflexió i/o tenien una orientació política, a causa de les darreres eleccions municipals, amb aquesta altra recuperem el seu tarannà més directament incisiu amb les heretgies lingüístiques, en aquest cas del castellà. Així, en aquest sentit una de les millors fonts proveïdores de material que nodreixen el bloc són els anuncis casolans (entès com allò que pertany a l’interior de la casa, la família, a l’àmbit domèstic), que no “cassolans” (de “cassola”, entès com el vas, habitualment rodó, de terrissa o metall, més ample que alt, i que serveix sobretot per a guisar-hi). Ja fa temps que podem veure per tot arreu anuncis de qualsevol cosa en qualsevol suport urbà -fanals, contenidors, senyals de trànsit, etc.- anunciant el que sigui i el que és més bo, de vegades amb un nombre increïble d’errades pel poc text que inclouen, algunes de les quals són tan insospitades que et fan posar els ulls com dues taronges. Us en poso dos exemples: una imatge extreta d’aquest enllaç al diari La Vanguardia i un enllaç del diari El Mundo amb una col·lecció de 30 imatges de cartells que inclouen, com diu, autèntics “horrors ortogràfics”. Sobre aquest darrer us convido, de debò, a fer-hi una ullada i segur que acabareu rient per no haver de plorar de pena.

Duele-a-la-vista_54429539401_53389389549_600_396

Pel que fa a l’altre exemple, també seria digne de ser inclòs en aquest llistat i el primer que un pot pensar en veure el cartell és que al seu autor fa temps que també li van buidar el pis, començant potser per la seva llibreria, secció diccionaris, i després no s’ha preocupat gens per reposar-la. Algú pot pensar que els autors d’aquests anuncis, per un motiu o altre, no han rebut prou formació com per saber escriure amb una mica més de correcció. Sense negar aquest argument més que plausible, això no treu que no se’ls pugui demanar una mica més de cura en allò que escriuen, en tant que avui dia l’accés a les eines per fer-ho és molt fàcil i a l’abast de tothom. Crec que aquest breu article del diari El País reflecteix bastant bé la importància de l’ortografia per a qualsevol idioma i com potser una de les errades que es pot cometre és la demanar que es revisi l’ortografia perquè es converteixi en quelcom totalment fonètic, on hi hagi una total correspondència entre fonemes i grafies. En altres paraules, si haguéssim d’escriure el castellà tal i com el pronuncien molts andalusos, per dir un exemple amb situacions que sovint poden ser molt extremades, aleshores ens estaríem carregant la llengua d’en Cervantes i no caldria que vingués la gent del PP i C’s a queixar-se que a Catalunya són uns altres els que estan cometent un “genocidi lingüístic”.

De totes formes, i com diu en Magí Camps en el seu consultori lingüístic de La Vanguardia, en resposta a una opinió sobre la progressiva pèrdua de la correcta fonètica castellana, la fonètica evoluciona amb el temps i per il·lustrar-ho posa l’exemple de com fa uns segles, “Quixote”, “México” i “Oaxaca” es pronunciaven no amb la jota actual sinó amb un so que correspondria a la ix fricativa. Temps al temps, acabarem acceptant com a correctes expressions com “la yuvia en Seviya es una maraviya” o paraules com “tasista”, “esamen” “sesto”, “ación”, “direción” i un llarg etcètera. Per descomptat, en el català passarà tres quarts del mateix.

Ja ho veieu, no me’n puc estar: una altra entrada que acaba amb un to reflexiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s