El xiulet d’en Sala-i-Martin

No cal, ara, recordar un cop més el rebombori que va causar fa poques setmanes la sonora xiulada a l’himne espanyol abans que es disputés la final de la Copa del Rei entre el F.C. Barcelona i l’Athletic de Bilbao. La gent que em coneix ja sap que jo dec ser una de les poques persones d’aquest país que pensen que tot aniria millor sense el p*** futbol i que seríem més feliços si aquest esport desaparegués de les nostres vides. Però com m’imagino que això és com demanar peres a un pomer o igual de miraculós com que la Belén Esteban acabi sent premi Nobel de literatura, m’hauré de resignar i amagar el cap en un forat si mai el meu fill em demana que l’inscrigui en un equip de futbol. Dir-vos que d’aquest partit en concret no en vaig veure res però això sí, no em vaig voler perdre la xiulada que, com ja es veia a venir, va ser tan espectacular -i això és un fet del tot objectiu- que segurament va fer que se’n parlés més que no pas del propi partit. I encara que ara no ve al cas, vaig tenir uns quants motius perquè jo també m’hi afegís, des de casa.

Per descomptat que les xarxes socials en van anar plenes, d’insults, contra els catalans, el president Mas pel seu mig somriure i altres membres de la classe política i en general, també contra tota aquella persona que va gosar dir que la xiulada havia de ser vista com una més virtut de la llibertat d’expressió i que més que fixar-se en el càstig o sanció, calia preguntar-se pels motius del fet. I des de la meva més absoluta modèstia, jo em poso també en aquesta postura perquè crec que aquesta és una petició amb molta lògica: tot i això, demaneu-li al Xavi Hernández (jugador de futbol del Barça) o al Marc Gasol (jugador de bàsquet NBA) que us reprodueixin la llista dels insults que han plogut sobre els seus caps: potser el de “fill de puta” devia ser el més suau.

Sala_i_Martin

Doncs bé, sense voler alimentar innecessàriament la polèmica, tenim un altre personatge popular a qui també li han dit el nom del porc, tant per opinar sobre la xiulada -per descomptat, a favor- com per com haver-ho fet, amb un to molt irònic, amb unes quantes errades. Es tracta d’en Xavier Sala-i-Martín, conegut economista i professor universitari, molt mediàtic -i ho ha estat encara molt més en aquests anys de crisi-, antic membre de la junta del F.C. Barcelona quan el Laporta n’era el seu president, un neoliberal convençut i un ferm partidari d’una Catalunya independent. Encara que potser molta gent el coneix, més aviat, per ser aquell senyor que surt a la tele amb unes americanes de colors molt vistosos. Doncs bé, el comentari que va publicar al seu compte de Twitter inclou unes quantes errades ortogràfiques. I com 140 caràcters no donen gaire marge per equivocar-se … doncs què voleu que us digui? si he de ser coherent amb mi mateix, des d’aquest bloc també l’he de criticar, igual que han fet moltes més persones, tot i que sospito que més aviat per la seva ideologia política que per res més: em costaria molt de creure que tothom sabés que paraules com “países” i “fútbol” porten accent o que en castellà se “silba” amb “b”.

Ja sabem també que aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, molts més han volgut ficar-hi cullerada i hem vist algun creuament de piulades entre el mateix Sala-i-Martín i l’entitat unionista o espanyolista (com us estimeu més) “Convivencia Cívica Catalana” (o també anomenada “Connivencia Cínica Catañola”), aquests dient, fent-ne una clara mofa, que el model català d’immersió lingüística és meravellós i l’altre per disculpar-se de l’educació que va rebre en temps d’en Franco. Començo per l’economista: no es pot recórrer a aquest argument quan ja fa anys que no té vigència i a més, tractant-se d’un professor universitari no estaria de més que si reconeix tenir mancances en castellà, doncs posar-se a solventar-les, que tampoc costa gaire. I pel que fa a la colla de cínics … perdó, volia dir cívics, justament no són el millor exemple en matèria lingüística perquè si fos per ells, aplicarien el mateix model educatiu d’immersió però amb un gir de 180º, és a dir, en castellà.

Advertisements

1 comentari

Filed under Castellà, Universitat, Xarxes socials

One response to “El xiulet d’en Sala-i-Martin

  1. Retroenllaç: Pífies en l’economia mediàtica | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s