Lectura? bye, bye

Fa uns dies em vaig trobar amb aquesta carta d’un lector que publicava el diari La Vanguardia en la seva edició digital (27 de juny). D’entrada us confesso que malgrat sóc un devorador de novel·les, no m’ha agradat mai les obres de certs gèneres i autors. Encara recordo quan era estudiant de l’antic B.U.P. (Batxillerat Unificat Polivalent que per cert, no he sabut mai què havia unificat i en què es basava aquest suposat caràcter polivalent) com a l’assignatura de “Literatura” em feien llegir obres que mai m’han dit res i no m’han fet ni fred ni calor: allò que podríem dir els “clàssics” i que vés a saber si 35 anys més tard continuen sent els mateixos, doncs ja sabem que la categoria de “clàssic” es pot allargar en el temps tant com convingui. Sigui com sigui, com moltes altres coses en aquella època, trobava que haver de llegir sense que em vingués de gust de fer-ho era una mena de càstig i no li trobava cap sentit. Tot i això, reconec el mèrit de qui va ser la meva professora -la Teresa Just- ja que amb la seva bona feina va fer que com a mínim m’esforcés el suficient per aprovar la seva matèria i qui sap si sense ser-ne conscient, va plantar en mi la llavor d’un futur interès en la lectura, encara que com deia abans, vers altres temes (aquí podeu llegir un escrit sobre ella amb motiu del seu traspàs, ara farà quasi dos anys).

aporte-para-promocionar-la-lectura-en-los-jovenes-1-728

Desconec què s’ensenya actualment als instituts en qüestió de literatura, ja us podeu imaginar que si abans no m’interessava gaire, ara encara menys. I en aquest desinterès de ben segur que hi té molt a veure el fet que a les darreres dècades hem vist com la política educativa d’aquest país era una o altra en funció de qui és l’inquilí del Palau de la Moncloa; és a dir, no ha estat mai objecte d’un pacte d’estat, bàsicament entre els dos partits d’àmbit estatal que ens han governat, un greu error que ja veiem que estem pagant avui dia, amb uns estudiants una bona part dels quals arriben a l’etapa universitària -si és que ho fan- amb greus mancances en allò que abans es deia “cultura general” (ara seria més aviat “incultura total”), així com també en competències tan bàsiques com un bon domini de l’escriptura. Aquests dies m’he estat llegint uns quants treballs de fi de Grau (per tant, d’estudiants que deuen tenir al voltant d’uns 22 anys si han anat superant curs rere curs) i us confesso que en més d’un cas (i de dos, i de tres) hagués fet falta un bon tunning ortogràfic, lingüístic i d’expressió. Però com no em vull posar pedres al fetge, faig com si no ho veiés perquè en el fons penso que intentar corregir aquests defectes ja no em pertoca a mi -que em trobo a la darrera fase del procés d’aprenentatge- i de fet, sempre que surt aquest tema -i és recorrent- em pregunto: què han fet els estudiants abans d’arribar-hi i fins i tot, en algun cas particular, com és que se li ha permès arribar?

En aquest context, d’una educació francament millorable en molts aspectes, la pretesa retallada (una més!!) de les hores lectives de literatura (tant és l’idioma) crec que és un greu error i estic d’acord amb el contingut de la carta. Si això s’acaba per confirmar, estarem assistint a la pràctica desaparició d’aquesta matèria dels plans docents dels instituts, amb la qual cosa hem de deduir que encara seran menors les opcions que tinguin els estudiants per llegir (o per haver de fer-ho). És a dir, estarem erosionant una suposada competència que haurien d’assolir i que és tan necessària com l’oxigen que respirem: sense tenir adquirit un hàbit regular de lectura, difícilment la gent tindrà un correcte i bon domini de l’escriptura, en tant que ningú nega que per saber escriure també s’ha de llegir, i no poc. No estic reivindicant ara i aquí que la gent s’abraoni a les llibreries per adquirir les obres més emblemàtiques dels autors universals, però entre això i limitar-se a llegir els titulars dels principals diaris esportius del país, hi ha un món que molta gent no ha explorat: ara que hi penso, per què no començar per la lectura d'”El Quijote” en la seva revisió moderna que ha fet l’escriptor Andrés Trapiello?

Desconec si darrera d’aquesta tisorada a la literatura hi ha una mena de ma negra que com diu l’autor de la carta, pretengui eliminar tot allò que afavoreixi que la ciutadania tingui un major sentit crític de la realitat, que no sigui fàcil de manipular i que fins i tot, gosi tenir idees pròpies (a on anirem a parar?), és a dir, que s’avanci cap a la formació d’una gran massa de gent dòcil, acrítica i que digui “sí” a tot el que li vingui imposat des de dalt, sense ni obrir la boca. Diguem que la meva capacitat de reflexió futura no arriba a tant i tampoc és tan àmplia però segur que si ara ja estem donant per perduda la batalla perquè la gent tingui més cura en allò que escriu, més tard o més d’hora perdrem la guerra total, tant per desinterès com, simplement, per ignorància. Altrament dit, la famosa dita “que el llegir no ens faci perdre l’escriure” deixarà de tenir sentit perquè haurem perdut la noció del que és llegir, i els llibres perdran la seva funció original, la de sempre, per acabar adquirint-ne d’altres: decorar la capçalera del llit, motivar la comprar de calces en un mercat …

Llibres

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Reflexió, Universitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s