Monthly Archives: Setembre 2015

A reflexionar, amb la solitud d’Unió

Amb motiu de les eleccions al Parlament català de demà, les darreres cinc entrades les he dedicades a criticar alguns partits polítics amb qui em trobo a les antípodes en molts aspectes ideològics, per descomptat també el lingüístic i més en concret pels atacs al model d’immersió en català que de fa anys s’està aplicant a Catalunya, així com també per fer de la llengua un arma contra el nacionalisme català. Per tant, com la resta de partits que es presenten no em consta que ho facin, ho deixo aquí. Us convido a llegir-les i espero que us agradin: no compto que siguin del gust dels votants i simpatitzants del PP, C’s i PSC però se’m fot. Aquest és el meu espai de reflexió i també de rèplica als insults amb què som titllats la gent que com jo, volem fer de Catalunya un altre país i millor, pensant en els nostres fills; i en aquest sentit, el repertori de l'”enemic” és molt ampli, tot i que “nazi” ha esdevingut moneda d’ús comú per insultar-nos. Així doncs, toca ara reflexionar i demà votar, abans que segon quins siguin els resultats ens enviïn els tancs per la Meridiana i la Guàrdia Civil per la Diagonal, es trobin a la Plaça Colón i facin via cap a la Plaça Sant Jaume. I és que això seria el millor que ens podria passar després de fer-nos fora de la Unió Europea, l’OTAN, el sistema solar, Eurovisión, la lliga espanyola de futbol, el Gran Hermano i no sé d’on més. Se’m fa estrany com sent tan dolents, cap diari “unionista” no ha publicat encara un informe que digui (no que ho demostri) que el Mas i la seva trepa de Junts pel Sí seran els responsables de la futura apocalipsi zombie que està al caure.

12027571_10207636513141337_6653701374365866410_n

Però no ens desviem del tema, com deia abans, és moment de reflexionar i que cadascú voti d’acord amb el grau d’adoctrinament que hagi rebut. I per ajudar-vos us deixo aquesta imatge que vaig trobar en un mur de Facebook i que és molt encertada perquè, honestament, crec que ho clava: quin millor lloc per a la reflexió que una seu d’Unió Democràtica de Catalunya? Al seu costat, qualsevol monestir de clausura semblaria un plató de Tele5 o una tertúlia amb presència d’en Marhuenda i Inda. I és que amb la ruptura de la coalició amb Convergència, Unió ha passat a ser un partit de quatre gats … literalment. De fet, la famosa (i de mal gust) foto d’en Duran a la seva habitació de l’hotel Palace de Madrid (hi deu estar empadronat) on sortia tot sol esmorzant i llegint el diari, ja va ser una bona premonició.

duran-palace

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

Camarada Susana, em vaig al gulag

Susana, et confesso d’entrada que no sóc un fidel acèrrim de cap partit polític perquè així no em puc sentir un “traïdor” quan deixo de votar-ne un i el canvio per un altre. Sí tinc clar a quins partits no continuaré votant mai (PP, C’s i altres de la mateixa índole) i pel que fa als altres, he anat evolucionant a mesura que creia que alguns partits no responien a les meves inquietuds ideològiques, o agafo una o altra papereta depenent de quines eleccions es tractin. Per què et dic això? doncs perquè el PSOE-PSC ja fa molt de temps que també va ingressar al grup d’opcions a descartar rotundament. I mira que quan era jove aquest era un partit que entrava a les meves travesses. Els temps, però, canvien, la gent també i perquè te’n facis una lleugera idea, en les nombroses oportunitats que he tingut per votar, he donat la meva confiança, a més d’un partit com el teu, a CiU, ERC i fins i tot a les darreres municipals ho he fet a la CUP … conservador, d’esquerra, més radical, etc. Ja ho veus, doncs, em moc d’un costat a un altre de l’espectre ideològic sense gaires miraments i amb una facilitat extraordinària. Eps, i amb la consciència molt tranquil·la, cosa que molts col·legues teus de partit dubto que puguin dir, si és que realment senten la política com el que hauria de ser -un servei a la comunitat- i no com crec jo que se la prenen -un medi de vida i “a vivir que son dos días”.

Fa temps que el teu va deixar de ser, per mi, un partit de referència per al que se sol dir, sovint massa a la lleugera, modern, renovador, regenerador, avançat, etc. i una altra etiqueta més que crec que hauríeu de guardar al calaix per sempre: “progressista”. Susana, saps què vol dir aquesta paraula? honestament diria que no. El diccionari de l’IEC defineix “progressisme” com un “conjunt d’idees socials i polítiques avançades, innovadores” mentre que el de la RAE lo hace como “dicho de una persona, colectividad, etc. con ideas avanzadas y con la actitud que esto entraña”. És a dir, no saps de què t’estic parlant perquè dubto que sàpigues a què fan referència realment aquesta i la resta d’etiquetes que us autoadjudiqueu: tu te les has empassades com si res, com si fos la “Bíblia” doctrinària del PSOE i de tant en tant les deixes anar, millor si és en un míting electoral perquè sempre queden millor davant un públic enfervorit, bandereta en ma, i tan obnubilat que també se les fa seves com qui estigués passant el rosari. Menys mal encara que ara heu descobert la vena balladora de l’Iceta i com ja es veu a venir la patacada del diumenge, deu estar fent punts per entrar al programa “Mira quién baila” sense haver de passar abans pels càstings: i és que sembla que estigui on fire i que no hi ha qui el pari, literalment (allò de Don’t stop me now).

titol_de_la_imatge_200433

Susana, has sortit del teu “cortijo andaluz” i desembarcat a Catalunya juntament amb altres pesos pesants del PSOE, per … no sé exactament a fer què: potser a ajudar al Miquel, tot i que com en el cas d’altres candidats a la Generalitat en aquestes eleccions, el pobre sembla que quedi sempre en un segon pla darrera dels líders estatals del partit? Potser per fer que el partit  quedi bé i compleixi la quota femenina? Potser per buscar parella de ball (en Miquel crec que seria perfecte)? O potser per insultar-nos i seguir amb els mateixos clixés de sempre, i que tant és que ho digui un del PSOE com del PP o Ciudadanos? No fa gaires dies en un míting a Mataró vas deixar a entreveure que comparaves el franquisme i l’independentisme, dient aquesta ximpleria tan absurda: “Van ser homes estrets de ment els que van prohibir part de la riquesa que era la vostra llengua. Ara no puc entendre que, amb tot el que es va patir, es pugui perdre part d’aquella riquesa, que ja no es pugui dir ‘te quiero’ i ‘t’estimo’“. És a dir, insinues que aquí prohibim que la gent parli en castellà, d’igual manera que abans passava amb el català. Com diria en Peyu, ¡ole tú! No sé quines històries us expliquen o ensenyen a Andalusia però has caigut en el mateix error que altres polítics que vénen a casa nostra, deixen anar la seva dosi d’insults de rigor i se’n tornen cap a les seves poltrones ben acomodades: sàpigues que això mateix ho hagués pogut firmar qualsevol líder de qualsevol altre partit d’arrel espanyola (o “trasplantat”) i que per atacar el sobiranisme català s’agafa a la llengua com una arma llancívola.

Carta_Junts_x_si

Susana, no sé si allà baix us arriben notícies del dia a dia de Catalunya, que abans no hagin passat pels filtres de La Razón, el Mundo, ABC o el País, i tampoc sé si més enllà del programa de Juan y Medio, veus altres canals de televisió. Però per si de cas, ja t’ho dic: a Catalunya parlem dues llengües sense cap problema, ens hem casat i format famílies amb qui hem estimat, sense demanar abans la seva procedència ni si tenia el carnet de persona “afecta al règim”, portem els nostres fills a un model d’escola que fa del català la llengua vehicular i sense que això suposi un domini inferior del castellà en acabar el procés ‘escolarització, i llevat de situacions puntuals relacionats amb processos immigratoris més recents, no ens ha importat gaire (o gens) si teníem veïns andalusos, murcians, extremenys … Més aviat t’hauries de fer la següent pregunta: per què van venir a Catalunya milers de conciutadans teus? doncs per guanyar-se una vida que la teva terra els hi estava denegant, i van passar de viure de la gana i la misèria a tenir un lloc on, col·loquialment, caure’s mort. Per tant, no ens vinguis ara amb aquest discurs “paternalista” de preocupar-se pels “teus” andalusos quan estic convençut que t’importen un rave. Al cap i a la fi estàs caient en el mateix error “etnicista” que va cometre el “Coletas” no fa gaires dies en un altre míting a Rubí. És curiós sentir de boca vostra un cop rere altre que aquí volem dividir els catalans i en el fons ho acabeu fent vosaltres en funció dels seus orígens, procedència i llengua. Fixa’t, Susana, la imatge superior és una carta publicada en un diari sobre el “miracle lingüístic” que s’ha donat a Catalunya: tots parlem castellà i som molts els que també som bilingües. A més, t’incloc dos enllaços per si entre cas de corrupció i cas de corrupció, tens temps de fer-hi una ullada: primer, la carta de resposta d’una persona que es va sentir ofesa pel que vas dir a Mataró; i segon, la web de l’associació “Súmate” on sembla que no els importen tant d’on ve la gent sinó cap a on va (allò que algú va dir que no hem votar pensant tant en els avis sinó més aviat en els nostres fills). No sé si això que vas dir va ser un moment de “sobreescalfament” típic d’un míting electoral, dubto que sigui per incultura (de fet, has arribat a ser Presidenta de la Junta de Andalusia) i per tant, m’inclino a pensar que com molts més de vosaltres, ho vas dir de mala fe.

I per acabar de reblar el clau, el Sr. González ha decidit desembarcar del seu iot, aixecar-se de la butaca del Consell d’Administració d’alguna de les empreses de l’IBEX-35 de què en forma part, i aconsellat pel seu psiquiatre, ha vingut aquí per deixar anar uns quants titulars: encara cueja la polèmica carta publicada a El País en què comparava el procés sobiranista amb moviments feixistes d’èpoques passades i vaticinava una mena d’Albània del segle XXI, i ara fa pocs dies ens ha comparat amb l’Stalin. Com li comentava al teu col·lega unionista Xavier García Albiol, quedo sorprès de la imaginació que teniu tots plegats a l’hora d’associar-nos a personatges malignes de la història. És clar que com no hi ha cap diferència entre l’antic líder soviètic i Hitler -l’altre referent de comparació- tant és un com l’altre: superioritat de la raça ària i dictadura dels soviets, camps de concentració, d’extermini nazis i gulags a la Sibèria més profunda, banderes amb l’esvàstica, la falç i el martell i … l’estelada. Tot al mateix sac, ben remogut i tindrem una Catalunya amb un líder que es deixarà bigotet, els nens entraran a les escoles a pas d’oca, abans de començar les classes hauran de cantar el virolai, per descomptat que el castellà acabarà anorreat, les persones sospitoses de tenir sang no catalana seran deportades, quan no traslladades directament en vagons de tren de Rodalies a camps de reclusió i començarem a armar un exèrcit per “recuperar” els territoris de parla catalana (la Franja de Ponent són els nostres Sudets, la Comunitat Valenciana l’Àustria annexionada per Hitler i les Balears seran com la Polònia d’abans). I tot això amb una bona dosi d’adoctrinament a càrrec de TV3 i els altres mitjans de la CCMA.

Presentación1

Tot plegat, veniu de fora a insultar-nos i a comparar-nos amb dictadors funestos per a la història mundial i nacional, mentre el titella de l’Iceta és incapaç de fer-vos callar, cosa que crec que hauria de fer ja no només per dignitat pròpia (que sembla que no en tingui) sinó per la dels seus conciutadans i votants que encara creuen -potser són il·lusos- en un PSC com abans. I així li va, avançat per la dreta i per l’esquerra, segueix difonent un missatge de “Fadaralisme” que aquí fa temps que ja no ens empassem i a Espanya mai s’ho han cregut. Ja ho veus, Susana, per venir de gira a insultar-nos val més que no perdis el temps i queda’t pel teu “cortijo” i de pas, si no és gaire demanar, treballeu una miqueta, que entre Fira d’Abril, Setmana Santa, PER, becaines i “tapeos”, no crec que tingueu temps per fer-ho. Ho reconec, això últim m’ha quedat molt populista i demano disculpes a la gent ofesa, però és la imatge tòpica que aquí es té de molts de vosaltres. Al cap i a la fi, però, si t’han d’insultar potser és preferible que et diguin gandul abans que nazi, no creus?

Presentación1

Postdata: ara et deixo perquè amb l’ajuda del Google Earth vaig a veure si trobo espai suficient per la geografia catalana per mirar de construir els gulags que, sens dubte, haurem de menester en una possible Catalunya independent. Paraula de González, el nou Josif Stalin. Per cert, que tal si els col·loquéssim als latifundis que teniu per allà baix?

 

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albiol, ara sóc un nord-coreà!

A les anteriors entrades m’he “despatxat a gust” amb l’Albert Rivera i ara permet-me que ho faci amb tu, tot i que per motius de temps no em podré esplaiar tant com amb el teu col·lega d’insults. Per tant, crec que em quedaré amb aquesta única entrada … vés què hi farem! Ets el candidat a la Generalitat de Catalunya per un partit que de sempre ha estat a les antípodes del meu pensament ideològic però com sóc respectuós amb altres opcions polítiques, encara que sigui difícil de creure-ho, no en feia gaire cas: cadascú pel seu camí i quan convenia, a pactar amb el diable (allò tan “pujolià” de “peix al cove“). Ara bé, ja fa un temps que per atacar certs posicionaments tu i els teus col·legues, aquí i allà, no heu tingut cap mena d’escrúpol en fer de la llengua una arma d’enfrontament, generant i atiant un suposat conflicte que per a la gran majoria de la població catalana no existeix: el model d’immersió lingüística i l’escola pública a Catalunya no fa més que fomentar un nacionalisme i una ideologia contra Espanya. Encara rai que sembla que excloguis les escoles concertades i privades i que potser no hagis utilitzat la paraula “nazi”, que sembla que deu formar part del vocabulari bàsic a utilitzar quan s’està de campanya electoral. Sobre aquesta qüestió, i com li deia al Rivera, aquest model no és perfecte, per descomptat té errades i com al final de tot són les persones qui l’han d’aplicar, sempre trobaríem una poma podrida que fes de “comissari polític” i recriminés els nens que a l’hora del pati cometessin la blasfèmia de parlar en castellà. De totes formes, faries bé de respondre a la invitació de la CUP de passejar-te per les escoles i comprovar in situ això mateix que dius. I si resultés que tens raó aleshores tindries potser la legitimitat per aplicar arreu el teu eslògan electoral a l’alcaldia de Badalona a les darreres eleccions municipals: netegem l’escola de “catalufos” abans que ho facin ells amb nosaltres … heil!! Però si us plau, si trobes algun cas no magnifiquis la tragèdia: no elevis a categoria general el que potser és una anècdota.

00 El alcalde Albiol limpia Badalona.

Jo, que sóc una persona sensible a la qüestió del model lingüístic a l’escola, de vegades em sento una mica ofès o dolgut quan des de diferents plataformes i personalitats -crec que molt lletrades- llegeixo notícies d’actes i declaracions en què de cada tres paraules, dues són un insult a la gent que com jo, i no som pocs, pensem i volem fer d’una manera diferent. De fet, als darrers temps hom pot comprovar com la llista dels insults i desqualificacions s’ha ampliat força: p. ex. aquí tens una mostra del darrer acte celebrat per la Plataforma Libres e Iguales i que agrupa gent tan coneguda com Albert Boadella, Federico Jiménez Losantos, Carlos Herrera, Joaquín Leguina, José María Fidalgo, Arcadi Espada, etc. i fins i tot un Premi Nobel de Literatura com en Mario Vargas Llosa que tot i “perdre’s” ara per les interioritats de la Isabel Preysler, no ha perdut ni un bri de la seva ràbia contra tot allò que faci tuf a català. Ara que hi penso, també és una mica trist que havent-se presentat a les eleccions presidencials al seu país (Perú), fos derrotat per un “chinito” (en Fujimori). D’aleshores ençà tinc la impressió que va venir a España per descarregar la seva frustració.

Però retornem al tema dels insults: alguns catalans hem passat de ser insolidaris, egoistes, garrepes, “polacos” i altres coses per l’estil a veure com s’apujava de cop i volta uns quants esgraons en l’escala d’insults: els anteriors ja deuen formar part de l’ADN català i ara hem passat a ser xenòfobs, racistes, feixistes, etnicistes, etarres i ja el súmmum del que és més dolent i pervers per a la humanitat, nazis. Xavier, sàpigues que tu, els teus col·legues, mitjans de comunicació afins i altres partits heu fet de la paraula “nazi” una llicó de com banalitzar la història. No teniu de puta idea del que deu significar aquesta expressió i per començar, un exemple: compareu les grans manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre dels darrers anys amb les que organitzava el partit nazi a l’Alemanya de Hitler (p. ex. l’exministra socialista Maria Antonia Trujillo i la resposta en aquest bloc). Jo crec que en el fons, quan veieu les imatges de la mobilització de tanta gent, de forma pacífica i cívica, deveu tenir enveja perquè estic més que convençut que el Partit Popular seria incapaç de fer el mateix un, posem per cas, 12 d’octubre, fins i tot comptant amb l’ajuda d’altres partits unionistes, el Banco de España, l’AEB i CECA, la “Santíssima Trinitat” (Obama, Cameron i Merkel), la Belén Esteban, l’arquebisbe de València, els mitjans de comunicació espanyols, etc. Us quedaríeu en evidència i faríeu el ridícul més espantós (fins i tot superant al del teu mateix president Rajoy, que amb les declaracions sobre la qüestió de la nacionalitat, demostrà que no té idea d’allò que diu defensar a capa i espasa: la Constitució). De totes formes, perquè vegis que la semblança amb el moviment nazi tampoc us queda gaire lluny, aquí et deixo un fotomuntatge que crec és bastant aclaridor: llàstima que a la foto on surt l’Aznar el seu bigoti tan típic hagi estat afaitat perquè aleshores sí que podria passar per l’altre personatge funest de la història mundial (reconec que la semblança física del Goebbles amb el Rajoy no se sosté per enlloc però sí és cert que ambdós han estat fidels escuders dels seus líders).

Diferencies_PP_nazis

La imaginació per afegir insults al catàleg és infinita i ara ja se’ns compara amb el règim nord-coreà, el chavisme i no amb no sé quines ximpleries més. Què vols que et digui, Albert? per molt tocat de l’ala que s’hagi tornat l’Artur Mas, no me l’imagino en els seus deliris tancat al Palau de la Generalitat amb un brigada sexual de dones per al seu entreteniment, ni canviant de fus horari perquè li vingui de gust, ni tampoc parlant al pati dels tarongers amb un ocellet que digui ser la reencarnació d’en Tarradellas. Per descomptat, les comparacions que feu amb un altre dictador que segur et deu ser més proper, en Franco, només són peccata minuta (Celia Villalobos). Per tant, en només una entrada en aquest bloc m’heu fet passar de ser un nazi a un seguidor acèrrim i obnubilat pel poder “MASsiànic” de Kim Jong-un; de fet, si compares les fesomies d’un i altre se’m fa estrany que no m’hagi adonat abans perquè ara que m’hi fixo, són ben clavats i podrien passar per bessons: és més, no sé què espereu per ordenar als diaris La Razón o El Mundo que publiquin una notícia sobre un lligam comú entre el català i coreà, en rebatejar el líder nordcoreà per “Joaquim” (o en un pla més familiar “Quim” o “Quimet”) o fins i tot, per acusar l’Alejandro Cao de Benós de ser un espia d’en Mas. Amb aquesta varietat desplegada d’associar-nos a personatges històrics de difícil justificació democràtica no sé com no hem anat encara a visitar un psiquiatre: amb tantes personalitats encabides dins un únic cos ni un guió d’en Tarantino ho podria superar.

Presentación1

Presentación2

Ara bé, el que realment és un veritable insult, a la intel·ligència, és el que heu fet al PP amb això d’inventar idiomes. D’entrada reconec que suposo que els catalans hem hagut de fer alguna cosa malament perquè als territoris de les comunitats limítrofes se’ns tingui ràbia, i m’estic referint a la franja amb l’Aragó i el País Valencià. Per exemple, segur que estarem d’acord tu i jo que aquesta idea dels Països Catalans (PPCC) no agrada a molta gent, a mi tampoc, i que pot ser vista com un intent de Catalunya d’annexionar-se’ls i expandir-s’hi, de nou emulant al nazisme com si estigués buscant el seu propi lebensraum (Conseller Germà Gordó). De totes formes, m’hauries d’explicar molt bé com podríem fer-ho si no disposem de cap exèrcit: potser enviant per terra la “infanteria” de les colles de castellers, desplegant les de bastoners per aire i les sardanístiques per mar? I tot això sota el comandament d’un Lluís Llach que en cas que el fessin presoner, no acceptaríem cap intercanvi. Com sembla que us surtin grans a la pell acceptar que les llengües no coneixen fronteres administratives i que el català també es parla més enllà de la Catalunya autonòmica, elimineu el problema canviant el nom o fins i tot negant qualsevol evidència científica d’un origen comú.

Des d’aquest punt de vista, el reconeixement oficial de la anomenada Lengua aragonesa propia del área oriental a la Ley 3/2013 de Lenguas de Aragón no és més que un circumloqui per evitar anomenar el català pel seu propi nom. Per descomptat l’acrònim de LAPAO és molt més divertit i posats a inventar noms, jo també me’n trec un de la butxaca: Llengua de l’antic llatí de les províncies occidentals de l’Imperi Romà (LALPOIR), és a dir, el castellà (o espanyol). Reconec que he de millorar la denominació però és un primer intent. En altres paraules, Xavier, tu creus que la gent de La Rioja diuen que parlen en “riojano” o que a Múrcia facin servir el “murciano”? Tampoc he sentit a dir que a Perú parlin en peruà (no ho sé, demana-li al teu amic d’insults, en Mario Vargas Llosa), que el Messi parli l’argentí (en boca seva un idioma molt diferent perquè t’asseguro que quan el sento no l’entenc de res), o que el Maduro conversi en veneçolà amb l’ocell d’en Chávez? Fins i tot crec que als Estats Units d’Amèrica diuen que parlen en anglès i no pas americà, i sense cap mania. És clar que és possible que aquest idioma se us escapi a bona part de la cúpula del partit, si ens atenem al domini demostrat pel vostre líder.

I ja posats, què me’n dius de la polèmica sobre si el valencià i català són la mateixa llengua? t’accepto que li diguis el nom que vulguis (el nom no fa la cosa) però les evidències científiques sembla que deixen molt clar un origen comú. Ara bé, que un partit com C’s distingeixi una o altra varietat a partir de paraules o formes que no coincideixin és com si jo digués que a l’Argentina no parlen castellà perquè el significat del verb “coger” és molt diferent que el que aquí li donem, o que aquí agafem “conchas” de la platja i allà se les “mengen”. De totes formes, per a la gent del teu partit més allà del riu Sènia no crec que els importi gaire, tenint en compte que els principals dirigents dels darrers anys (Camps, Fabra i Barberà) no s’han aplicat gaire a parlar en valencià, si més no del que em consta a mi en actes públics: potser segueixen l’antiga doctrina “aznariana” de parlar-lo en la intimitat o la més moderna de la Carolina Punset d’utilitzar-lo només quan van de visita a l'”aldea”.

La qüestió és crear conflictes allà on no n’hi ha o atiar alguna guspira que no aniria a més si no fos per treure’n rèdits polítics, presentar part dels catalans com els causants de tots els mals del país (no sé què espereu a portar-nos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans). Com suposo que ja heu acceptat que mai us fareu amb el poder de la Generalitat per vies democràtiques, aprofitem el “tema català” per fer-ho a España, com si fóssim un punching-ball. Després resulta que quan convoqueu concentracions a Barcelona pel dia de la Hispanidad, només sou capaços d’emplenar la Plaça Catalunya, i amb clapes. És clar que sempre us podeu agafar a allò tan recorrent -que també forma part del vocabulari electoral- de la “Catalunya silenciada i silenciosa”. Per cert, com t’expliques que en aquestes concentracions sigui habitual també veure gent amb banderes preconstitucionals i saludant braç en alt? No havíem quedat que vosaltres sou els defensors de la Constitució espanyola i que això de saludar d’aquesta manera és propi de nazis, és a dir, de separatistes catalans? Xavier, ja no sé què pensar: no sé si sóc un nazi, un comunista nord-coreà o un revolucionari veneçolà de pa sucat amb oli que es deixa aconsellar per un ocell. Potser que faci una visita al psiquiatre …

dia-hispanidad-barcelona-2013

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albert, continuo sent un naÇi

Començo aquesta altra entrada com a continuació de l’anterior i com diuen sovint a la televisió, “En el capítol anterior …” reproduïa el titular d’una entrevista amb el Losantos sobre la teva intenció -si està a les teves mans- d’eliminar el model d’immersió lingüística. En primer lloc, deus pensar que els diferents governs de la Generalitat des de la seva restauració han fet de l’escola una eina d’adoctrinament i d’odi contra tot allò que faci tuf a “espanyol”, i que en comptes de contractar mestres devem tenir comissaris polítics que a l’hora del pati es van passejant pels gronxadors, pistes de bàsquet i camps de futbol per controlar que cap nen parli en castellà. De fet, ara que ho dic, ja fa anys que a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (em cau molt a prop d’on sóc) observo la presència d’uns personatges sinistres vestits amb caçadora negra de cuir i gorra militar (tipus nazi o comunista, tant se val) a les portes de les aules posant l’orella per esbrinar quines bajanades diuen els formadors de futurs mestres. I fins i tot, crec recordar haver-los vist de quan jo estudiava a l’antiga Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB. Sigui com sigui, no oblidis que el model d’immersió va rebre el suport de la majoria de forces polítiques representades al parlament català (és clar, C’s encara ni existia) i tampoc que ha servit perquè molta gent aprengui català, que bona falta en feia després d’unes quantes dècades sense poder-ho fer. I per l’edat que tens dedueixo que tu també te’n deus haver beneficiat i no veig pas que siguis una persona illetrada.

640_1365689374escola-catala-ara-sempre-slide

Tu ja deus saber perfectament que a Catalunya se surt de l’escola amb un domini similar en ambdues llengües i que els suposats perjudicis del model d’immersió caldria posar-los en quarantena (aquí te’n deixo uns quants). I si aquest domini no és equilibrat potser que en busquem altres causes: atribuir el fracàs escolar d’un estudiant al fet que se l’hagi “obligat” a estudiar en un idioma i no en un altre és una ximpleria tan gran que estic segur que tu tampoc te l’empasses. Què tal si anem una mica més enllà i comencem a criticar la qualitat del model educatiu en general, a tot l’estat espanyol, no només a Catalunya: o és que em faràs creure que els estudiants catalans acaben el batxillerat fent encara els clàssics quaderns Rubio, i en canvi els estudiants de qualsevol altra escola espanyola (“sotmesos” a una model d’immersió en castellà) surten de pet disparats cap el Premi Nobel de Literatura, el Cervantes i el Planeta, tots tres alhora? Òbviament, no hi ha res perfecte i crec que tu i jo podríem trobar errades en el model, de concepció, procediment, aplicació … Ara bé, desqualificar-lo tot ell perquè unes quantes peces no acabin d’encaixar em sembla una errada encara més gran, oimés després que hagi contribuït, crec jo que honestament, a la integració de molta gent a la realitat catalana. Però és clar, ja sabem que en aquest país el tema de les llengües fa temps que és complicat, objecte de polèmiques artificials (tu això ho deus saber molt bé) i alhora no deixa de ser contradictori: d’una banda molta gent encara té el xip que amb el castellà vas a tot arreu i t’obra totes les portes (potser amb aquests dos exemples t’adonaràs que no és ben bé així –Donald Trump i aquí es parla en angles) i de l’altra, és curiós que per ser president del país no s’exigeixi un certificat de domini de cap idioma estranger i en canvi sí per a moltes altres feines de no tanta “transcendència.

Idiomes

En segon lloc, aquesta noia que tens sempre en segon pla, l’Arrimades, deia que la immersió lingüística no té cap justificació pedagògica, que respon a un model ideològic i es mostrava en contra de separar els alumnes que estudien català dels que ho fan en castellà. I alhora tu dius de deixar en mans dels pares l’elecció de l’idioma d’escolarització dels seus fills. Aleshores, vejam si ho entenc … que potser no és ideològic voler un altre model educatiu diferent, com el que tu proposes? que no ho és introduir una assignatura de religió en comptes d’una altra d’educació cívica? que no ho és també desinvertir en l’escola pública a favor de la concertada, quan no directament privada? Potser no n’ets conscient però TOT està impregnat d’ideologia, també tu, el teu partit, votants, padrins, etc. Ningú és “asèptic” a certes qüestions com l’educació i com a España és impossible arribar a un acord d’estat en temes clau com ho és aquest, doncs a Catalunya vam decidir tirar pel dret i posar en pràctica (segons tu, “imposar”) un model concret en matèria lingüística. És clar que com la teva ideologia és la bona, la correcta, i la dels altres, sobretot la d’alguns, és la dolenta, doncs l’hem de combatre. I tens tot el dret a fer-ho però si us plau, no ens prenguis per ximples.

D’altra banda, i posant-nos en un pla pràctic, com se suposa que introduiries el teu model trilingüe sense que això erosionés els drets d’aquells pares que volen continuar amb el procés actual d’immersió en català i sobretot, sense que tu mateix acabis sent un naZi? M’explico: si dius de respectar el dret dels pares a escollir l’idioma d’escolarització i la teva “becària” Inés surt afirmant que està en contra de separar els alumnes en funció de l’idioma triat, aleshores què fem? i com? Si emparant-se en el dret que tu dius respectar uns pares s’entossudeixin en seguir amb el català la temptació és molt fàcil: arraconem l’Arrimades i anem cap a la segregació. Si els nazis ho feien respecte els jueus, gitanos, homosexuals i altres col·lectius i grups ètnics, que potser faries portar un braçalet que diferenciï els alumnes en castellà dels altres en català? És clar que en aquest cas quedaria per veure qui fa de nazi. I si pel que sigui aquesta jugada no et sortís bé sempre podries recórrer a la justícia espanyola, que tothom ja sap que és d’allò més objectiva i equànime en matèria lingüística, i augmentar el percentatge d’hores en castellà a petició d’un sol estudiant: d’això se’n diu imposició d’una minoria en contra de la majoria, preservar el dret d’uns en detriment dels altres. Ara bé, no havíem quedat que estaves per respectar l’elecció dels pares en matèria d’idioma d’escolarització dels fills? o és que això només funciona en una direcció? Et poso un parell d’enllaços a sengles notícies (Naciodigital i el PuntAvui) sobre el darrer cas que s’ha donat (a Balaguer), perquè vegis que la ideologia queda molt allunyada del sentit pragmàtic que imposa la realitat que un ha de gestionar quan després es té la responsabilitat de governar, i sense que això no suposi un cert cost o desgast.

Presentación1

L’estratègia de canviar un sistema que funciona -tot i que millorable- per un altre que encara que no ho reconeguis, també respon a un principi ideològic (només cal veure qui hi ha al darrera) no crec que quallés i acabaria provocant moltes més tensions de les que hi ha avui dia. I atès que tant tu com jo som persones raonables estaríem d’acord que volem el millor per als nostres alumnes, malgrat que això impliqui el risc de perjudicar uns quants en benefici d’un bé més ampli. Al cap i a la fi, i com ha gosat a dir no fa gaire en Gabriel Rufián (membre del col·lectiu “Súmate” i de l’Assemblea Nacional de Catalunya) en terreny enemic (ni més ni menys que al programa “La marimorena” de 13TV), l’idioma és l’últim dels problemes de Catalunya. Però com fora d’aquest territori l’idioma sí és percebut com a tal, et poso aquesta notícia (divorcis i el català) perquè potser t’he de donar la raó: el català perjudica seriosament la salut d’aquells nens que havent de passar pel tràngol d’un divorci dels seus pares, encara han de patir l’adaptació a un nou entorn que com tothom sap, és com si poséssim de cop i volta un esquimal a viure en una comunitat de boiximans en ple desert del Kalahari. Potser no es veu (o no es vol veure) que a Catalunya un pot fer una vida del tot normal sense la necessitat de parlar català (de Pedro a Peter), ja no dic d’entendre’l.

En definitiva, i per acabar aquesta entrada, t’adjunto aquest primer enllaç perquè comprovis el teu nivell de discriminació lingüística en català (és clar que com deriva de l’organització Plataforma per la Llengua segur que el deus considerar esbiaixat). I ja de pas, aquest altre amb una entrevista a l’historiador Borja de Riquer en què el subtitular crec que ho clava: molta gent, jo inclòs, hem arribat a una posició favorable a la independència per motius pràctics i, sobretot, per pur esgotament. En altres paraules, amb el model actual d’España no hi vull tenir res a veure i tampoc compto que la teva idea de regenerar-la casi amb el que a casa creiem que sigui millor per al nostre futur. Potser m’equivoco però crec que tot i les pors que tu i molts altres ens voleu posar al cos, pitjor no podem anar: ens divorciem i cadascú pel seu costat, tu per Madrid i nosaltres per aquest racó del nord-est de la Península Ibèrica. Eps, i sense acritud; sigui com sigui, no em facis pensar que encara conserves tics xenòfobs de què t’acusava la Rosa Díez (i que t’has acabant cruspint) i que si mai arribes al govern xalaries per saludar el teu auditori braç en alt i palmell de la ma ben estirat.

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albert, ho confesso: sóc un naÇi

D’entrada, permet-me que et tutegi tot i no coneixe’ns però com sóc més vell que tu crec que és millor guardar aquest tractament per a gent més senil i alhora respectable. Disculpa’m també per si aquest titular et pugui cridar l’atenció però sempre he pensat que si un vol que sigui escoltat quan parla, de vegades ha de dir les coses amb un to contundent; i és clar, que una persona reconegui que és naÇi és, com a mínim, una mica xocant, oimés als darrers anys i en aquest país on aquesta paraula està en boca de molta gent (analfabeta i formada) quan ha de desqualificar altra gent que pensa i vol fer de forma diferent. Oi que ja saps per on vull anar? Se’ns ha inculcat que sempre hem d’aïllar allò que és dolent per al conjunt de la societat, perniciós, malvat … i què hi ha de més malèvol que un naÇi? I si a més és català, llueix una estelada al balcó de casa seva i es deixa adoctrinar per TV3, això ja deu ser el súmmum de la maldat: al seu costat, personatges històrics com Reinhard Heydrich, Adolf Eichmann, Hans Frank o el mateix Adolf Hitler no passarien el càsting per ingressar a “La patrulla canina” o se’ls negaria l’empadronament a “LazyTown – Vilamandra” per ser massa tous.

Presentación1

Per què et dic tot això? doncs ben senzill, perquè persones com tu heu fet de mi un maleït independentista, ergo, un naÇi (aquí tens una mostra recent amb motiu de la darrera diada de l’11-S). No recordo si has acusat mai algú de naÇi per voler que Catalunya tingui un estat propi (avui dia seria molt fàcil de comprovar-ho) però sí que ho han fet i ho continuaran fent els teus companys de viatge, els padrins que t’han posat on ets ara, periodistes que riuen les teves gràcies (Inda al capdavant), membres del teu partit polític i d’altres amb qui mantens vasos comunicants, d’entitats cíviques (o hauríem de dir “cíniques”?), etc. i tampoc veig que t’afanyis a criticar-ho. Suposo que la teva idea de regenerar España no passa per fer front a l’adversari sinó per odiar l’enemic … captes el matís? Al cap i a la fi, aquesta música ja et deu ser molt familiar, allò tan “göebbelià” que una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat. Per descomptat que això mateix també es pot aplicar a uns quants partidaris de la independència i que valdria més que tinguessin la boca tancada amb un morrió; ja veus que d’imbècils n’hi ha arreu i d’altra banda, què en faríem d’ells? Ens els hem de menjar amb patates, llevat que els portem dins un tren i després els fem passar a veure el piset i ens deixem oberta la clau de pas del gas. Però tranquil, ara vaig al gra i entendràs millor el motiu d’aquesta llarga introducció.

LosantosRivera

Llegeixo en una recent entrevista amb el Federico Jiménez Losantos (sempre m’he demanat on radica la “santedat” d’aquest paio) que si està a les teves mans acabaràs amb el model d’immersió lingüística a Catalunya, i després de fer una breu ullada per Internet recopilo unes quantes notícies sobre la voluntat del teu partit d’imposar un model lingüístic trilingüe i en definitiva, que els pares tinguin la llibertat d’escollir la llengua d’escolarització dels seus fills. Per exemple, en aquesta del diari ABC afirmaves fa un temps que la immersió obligatòria era quelcom d’obsolet i que parlar castellà a Catalunya era una anomalia (no ho sé del cert però podries llegir aquesta notícia). En aquesta altra comparaves la immersió amb el mateix que es feia en el franquisme (amb un canvi d’idioma) i fins i tot, no fa gaires mesos declaraves que estaves disposat a cometre el sacrilegi de fer … tatxin, tatxan! una consulta sobre aquesta qüestió. No m’imagino la cara que se’t devia posar en pronunciar aquesta paraula tot i reconèixer la teva “valentia” en no buscar un eufemisme. I d’altra banda, la teva candidata a les eleccions del 27-S al parlament català, una tal Inés Arrimadas, molt bufona ella però que sempre queda en un segon pla darrera la teva presència “messiànica” (fantàstic vídeo del Polònia de TV3), deia també fa un any que la immersió lingüística no té cap justificació pedagògica, que respon a un model ideològic i que estava en contra de les línies diferenciades que separen els alumnes que estudien català dels que estudien castellà.

fot-4

I la cirereta del pastís, en aquesta altra notícia sobre el que va dir la teva col·lega de les neurones fregides, assegures que la riquesa lingüística és estudiar en tres llengües i no només en una, i que si arribes a ser president del govern fomentaries la riquesa lingüística fent que les llengües oficials de l’Estat passin a ser assignatures optatives a tot el territori espanyol. Espera que em recuperi de tant riure … quines coses té la demagògia: és igual que l’estupidesa perquè no porta accent però s’accentua amb el pas del temps. Dit d’una altra manera: és que potser encara no t’has adonat que el nacionalisme espanyol, del que tu en formes part molt activa, és incapaç de percebre la realitat nacional d’EspaÑa, el seu caràcter multinacional, multilingüe i multicultural i que davant el risc que perdi el que deu ser la seva veritable “essència patriòtica” sembla que hagi de descarregar la seva frustració en altres cultures “menors” (o com deia la Punset, “aldeanas”). Quant mal feu (i us en feu) i no us n’adoneu; després continuareu preguntant-vos perquè a Catalunya hi ha tanta gent entossudida en parlar català i que s’ensenyi a l’escola com a llengua vehicular. És clar que com va dir un dels teus padrins, el bufó d’en Boadella en aquesta entrevista, tots seríem més feliços sense el català: en el fons té raó, com per alguns sembla que és un problema, eradiquem-lo i com més simples siguin les nostres vides, millor, menys complicacions i a viure que són dos dies (i jo ja n’he viscut un). Què hi faré! sent un naÇi adoctrinat pel poder hipnotitzador d’en Mas i TV3 (com en aquest vídeo d’en Mortadel·lo i Filemó amb Magí el Mag) no veig que vaig en direcció contrària: realment, si tanta gent ho diu, és que dec ser un naÇi.

Presentación2

Per cert, aquesta entrada to be continued … és que segueixo la teva línia de ser trilingüe.

2 comentaris

Filed under Castellà, Política, Reflexió, Xarxes socials

Un “zasca” lingüístic al Rivera

Ja ha començat la campanya electoral per al 27-S i fa poc hem viscut també una altra jornada històrica de l’11-S, si més no per la capacitat de mobilització de tanta gent (no ens ficarem en les xifres) al voltant d’un únic objectiu que, sincerament, dubto que es produeixi en cap altre país d’Europa, inclosa España. Per tant, com a gestor d’aquest espai i que de fa un temps ha pres partit per una determinada postura, aportaré el meu més que modest granet de sorra a la campanya atacant aquelles opcions polítiques contràries a la meva. Per descomptat que aquests atacs seran simples picades de mosquit en la pell d’un elefant empastifat de fang però per mi seran com sessions de teràpia per desfogar-me una miqueta i dir el nom del porc a certs polítics que contemplin dins el seu programa electoral propostes que sota el meu punt de vista, cregui que van en contra del català (p. ex. a l’àmbit de l’ensenyament). Tampoc sé hores d’ara quants entrades d’aquest tipus acabaré escrivint, potser seran algunes d’ocasionals o potser serà un no parar i aquest bloc acabi sent una eina de “destrucció massiva” de polítics que influenciï decisivament en els resultats de les properes eleccions (ara sembla que hagi fumat!!).

Rivera_immersio

Sigui com sigui, començo l’ofensiva amb una petita “escaramussa” contra Albert Rivera, el líder messiànic de C’s, ara dit “Ciudadanos”, que es passa de plató en plató (en això és calcat a l’Iglesias) i que per no haver de patir síndrome de manca de ressò mediàtic està eclipsant la candidata del seu partit a la Generalitat, una tal Inés Arrimadas. I per descomptat, és també un polític avesat a l’ús de les xarxes socials (aquí tampoc es diferencia en res al “Podemita”) i és clar, de tant en tant, un l’espifia (recordeu aquesta altra entrada de la Colau i el mateix Iglesias en un ascensor?). Dit això, la imatge que adjunto reprodueix una piulada seva anunciant la seva presència a un conegut programa de ràdio i la resposta d’un lector. D’entrada, sent un programa de màxima audiència a Catalunya ja no podrà escampar més la veu que el seu partit és menystingut pels mitjans de comunicació catalans, pel simple fet que és contrari a l’actual procés sobiranista (sempre ha dit que forma part d’una “Catalunya silenciosa i silenciada”). En segon lloc, mireu la resposta del lector, a mode de “zasca”, relacionant-la amb el model d’immersió lingüística, i que trobo molt enginyosa i encertada per tenir només 5 paraules.

I és que el Sr. Rivera hauria de repassar una mica el seu català i saber que aquesta frase ha d’incloure el pronom “hi“, en tant que fa referència a un complement de lloc (emissora o programa) i que després no tornem a repetir. I ja posats, i segons la resposta del consultori d’en Magí Camps a La Vanguardia, quan és aquest complement es recomana l’ús del verb “ser” i no “estar“. Ja ho veus, Albert, el català és un idioma un xic més complicat d’aprendre en relació a altres pel que a certes qüestions que, ho confesso, a mi també se m’ennueguen: deu ser que a més unionisme, menys pronoms febles. I per reblar el clau, si dins les teves pròpies files tens uns quants “enemics”, la cosa es complica (p. ex. què me’n dius del coordinador del partit a les Balears i del teu economista estrella?).

20080928manifestacion02

2 comentaris

Filed under Castellà, Política, Xarxes socials

Recuperem els disquets d’ordinador?

Vaig presentar la meva tesi doctoral al juliol del 1998, després d’uns quants anys d’haver-me incorporat al Departament de Geografia de la UAB i fer el clàssic recorregut laboral d’aleshores: becari, professor ajudant, associat, etc. Doncs bé, encara recordo quan havia d’anar gravant els seus capítols en antics disquets d’una capacitat d’1’44KB (els populars Floppy) i això vol dir que com el treball em va quedar una mica dens, llarg i incloïa imatges, ara tinc la tesi repartida en diferents disquets. I encara sort que per aquella època ja havíem superat el model anterior, més gran de mida i amb menor capacitat per emmagatzemar dades que, per cert, crec que encara en guardo alguns per casa. Per a tota aquella gent que no sàpiga de què estic parlant, adjunto aquesta imatge: els disquets que vaig utilitzar són els més petits i aquests darrers els més grans. I per afegir una dosi extra de dificultat (elaborar una tesi doctoral no ha estat mai una tasca ni fàcil ni còmoda), jo havia d’anar controlant que el que escrivia a la universitat (en un ordinador equipat amb Windows) es “respectava” després, quan a casa havia de treballar amb un Mac. Finalment, la tesi va ser defensada i ara queda molt bé en un prestatge.

1024px-3Disks

Per això quan vaig topar-me amb aquesta segona imatge (crec que d’un diari però no recordo de quin) el primer que vaig pensar va ser la sort que tenia aquest paio de poder guardar la seva tesi en un altre mecanisme diferent als disquets, és a dir, de poder-se beneficiar dels avenços tecnològics que en matèria d’informàtica s’han produït a les darreres dècades: què no hagués donat jo per tenir aleshores un PEN DRIVE com el que ha perdut l’autor d’aquesta tesi extraviada? Més petits de mida, amb molta més capacitat de memòria, més segurs i fiables (amb una connexió a l’ordinador de tipus USB) i unes quantes qualitats més que avui dia són inimaginables en un disquet d’abans. I per descomptat ja podeu suposar que els PEN s’estan quedant antiquats front altres sistemes d’emmagatzematge més moderns, allò que diuen del “núvol”, un Dropbox, etc.

Per cert, espero que el tema d’investigació de la tesi no estigui relacionat amb res de la gramàtica castellana ja que aquest “Hay” fa una mica de mal a la vista: o en Carlos volia dir que “Hay grabada mi tesis” o potser “Ahí está grabada mi tesis” però per tal i com està escrita la nota d’avís, potser millor que el tribunal no deixi que la tesi sigui presentada. I sobretot, espero sincerament que tingui una còpia de seguretat o una versió anterior de tot el document perquè en cas que no sigui així i hagi de començar de zero, us ben asseguro que és perquè el doctorand se suïcidi (i que el seu director l’ajudi a fer-ho).

Pendrais

3 comentaris

Filed under Informàtica-electrònica

Quaderns de repàs … també valencià?

Més d’un cop he dit en aquest bloc que no restringeixo l’educació del meu fill a l’àmbit estrictament escolar ja que a casa nostra tenim clar que l’educació inclou uns quants aspectes més, entre els quals també el reforç que nosaltres puguem donar-li: i amb això no vull dir inscriure’l en un munt d’activitats extraescolars que farien que el nen anés com una baldufa d’un lloc a un altre sense rumb. És per això que aquestes darreres setmanes abans de l’esperat (pels pares) inici de l’escola, dia sí i dia també li fem fer una mica de repàs de lectura i cal·ligrafia amb els clàssics quaderns de l’editorial Rubio, la mateixa de quan jo també me’ls havia d’empassar, fa d’això quatre dècades. Renoi! com passa el temps i com algunes coses no canvien gaire: aquí teniu una imatge d’un dels quaderns perquè la gent més jove sàpiga de què parlo i també l’enllaç a una entrada del setembre de 2013 en què en una reflexió sobre la cal·ligrafia ja en feia referència.

Cuadernos_Rubio_1

Sempre he cregut que aquests quaderns són molt idonis perquè el nen comenci a familiaritzar-se en el dibuix o grafia de les lletres (tot i les opinions i iniciatives per eliminar la lletra lligada dels plans docents, i que jo mateix ja vaig criticar en aquesta altra entrada) i en definitiva, perquè sàpiga escriure i llegir amb prou destresa, que és el mínim que se li pot demanar a qualsevol persona d’aquest país que hagi passat per l’escola. I és amb aquesta idea que com a pares, a casa nostra també fem una mica de mestres. De fet, em serveix també per recordar nocions de quan jo estudiava Magisteri, allà pel segle XIX. De totes formes, de la mateixa manera que un mestre es pot equivocar, també ho pot fer la gent que tingui l’encàrrec d’elaborar aquests quaderns. I com a botó de mostra us poso aquesta segona imatge en què es tracta d’exercitar les lletres “l” i “ll” amb un exemple que inclou el que potser és un dels castellanismes més estesos i alhora difícils de veure: si recordeu el que deia en aquesta entrada la paraula “melena” té en català un sentit del tot diferent al que tothom pensa -deposició o vòmit de sang negra- i que la mata de pèl lleonina s’hauria d’haver substituït per una “crinera“. Sí, ja ho sé, tothom utilitza la primera opció i la segona és més desconeguda però això no treu que les coses s’hagin de fer correctament. És clar que ben mirat, també podria tractar-se d’una “melena valenciana” pel que es dirà després.

Cuadernos_Rubio_2

Fixeu-vos en aquesta altra imatge en què apareix un verb que, d’entrada, no és gaire habitual en català donat que en el seu lloc és molt més comú “rentar“. Però eps! la forma “llavar” és correcta, apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, no ens deixem portar per una primera impressió, com ja vaig fer en aquesta altra entrada amb la paraula “cessació”.

Cuadernos_Rubio_2

I finalment, i en relació amb el deia abans sobre la possibilitat que el quadern estigui redactat en la varietat valenciana del català, o en contingui paraules, us adjunto una darrera imatge que inclou una forma d’expressió que després de fer la pertinent pregunta al consultori d’en Magi Camps (a La Vanguardia), vaig saber que és correcta en valencià -“El pare de Pep“- mentre que si es tracta de qualsevol altra variant del català hauríem de dir “El pare d’en/del Pep“. I tot plegat, davant del dubte sobre el possible origen valencià, agafo un dels quaderns i descobreixo que estan fets, justament, a València. Deixant de banda aquesta qüestió, ja es veu que tant una com altra varietat de català no són gaire diferents, com de fet reflecteix també aquest gag del Polònia amb els antics presidents Montilla i Camps. Ara que el govern de la Comunitat Valenciana ha canviat de mans i el seu president -en Ximo Puig- no és tant anticatalà com els anteriors, potser és el moment de construir ponts de diàleg (com es diu habitualment en terminologia política): aquí farem fer als nostres infants quaderns en valencià i més avall del riu Sènia en català, en la seva varietat dialectal occidental (que no es digui que tot queda centralitzat al voltant de Barcelona).

Cuadernos_Rubio_3

 

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Reflexió