Quaderns de repàs … també valencià?

Més d’un cop he dit en aquest bloc que no restringeixo l’educació del meu fill a l’àmbit estrictament escolar ja que a casa nostra tenim clar que l’educació inclou uns quants aspectes més, entre els quals també el reforç que nosaltres puguem donar-li: i amb això no vull dir inscriure’l en un munt d’activitats extraescolars que farien que el nen anés com una baldufa d’un lloc a un altre sense rumb. És per això que aquestes darreres setmanes abans de l’esperat (pels pares) inici de l’escola, dia sí i dia també li fem fer una mica de repàs de lectura i cal·ligrafia amb els clàssics quaderns de l’editorial Rubio, la mateixa de quan jo també me’ls havia d’empassar, fa d’això quatre dècades. Renoi! com passa el temps i com algunes coses no canvien gaire: aquí teniu una imatge d’un dels quaderns perquè la gent més jove sàpiga de què parlo i també l’enllaç a una entrada del setembre de 2013 en què en una reflexió sobre la cal·ligrafia ja en feia referència.

Cuadernos_Rubio_1

Sempre he cregut que aquests quaderns són molt idonis perquè el nen comenci a familiaritzar-se en el dibuix o grafia de les lletres (tot i les opinions i iniciatives per eliminar la lletra lligada dels plans docents, i que jo mateix ja vaig criticar en aquesta altra entrada) i en definitiva, perquè sàpiga escriure i llegir amb prou destresa, que és el mínim que se li pot demanar a qualsevol persona d’aquest país que hagi passat per l’escola. I és amb aquesta idea que com a pares, a casa nostra també fem una mica de mestres. De fet, em serveix també per recordar nocions de quan jo estudiava Magisteri, allà pel segle XIX. De totes formes, de la mateixa manera que un mestre es pot equivocar, també ho pot fer la gent que tingui l’encàrrec d’elaborar aquests quaderns. I com a botó de mostra us poso aquesta segona imatge en què es tracta d’exercitar les lletres “l” i “ll” amb un exemple que inclou el que potser és un dels castellanismes més estesos i alhora difícils de veure: si recordeu el que deia en aquesta entrada la paraula “melena” té en català un sentit del tot diferent al que tothom pensa -deposició o vòmit de sang negra- i que la mata de pèl lleonina s’hauria d’haver substituït per una “crinera“. Sí, ja ho sé, tothom utilitza la primera opció i la segona és més desconeguda però això no treu que les coses s’hagin de fer correctament. És clar que ben mirat, també podria tractar-se d’una “melena valenciana” pel que es dirà després.

Cuadernos_Rubio_2

Fixeu-vos en aquesta altra imatge en què apareix un verb que, d’entrada, no és gaire habitual en català donat que en el seu lloc és molt més comú “rentar“. Però eps! la forma “llavar” és correcta, apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, no ens deixem portar per una primera impressió, com ja vaig fer en aquesta altra entrada amb la paraula “cessació”.

Cuadernos_Rubio_2

I finalment, i en relació amb el deia abans sobre la possibilitat que el quadern estigui redactat en la varietat valenciana del català, o en contingui paraules, us adjunto una darrera imatge que inclou una forma d’expressió que després de fer la pertinent pregunta al consultori d’en Magi Camps (a La Vanguardia), vaig saber que és correcta en valencià -“El pare de Pep“- mentre que si es tracta de qualsevol altra variant del català hauríem de dir “El pare d’en/del Pep“. I tot plegat, davant del dubte sobre el possible origen valencià, agafo un dels quaderns i descobreixo que estan fets, justament, a València. Deixant de banda aquesta qüestió, ja es veu que tant una com altra varietat de català no són gaire diferents, com de fet reflecteix també aquest gag del Polònia amb els antics presidents Montilla i Camps. Ara que el govern de la Comunitat Valenciana ha canviat de mans i el seu president -en Ximo Puig- no és tant anticatalà com els anteriors, potser és el moment de construir ponts de diàleg (com es diu habitualment en terminologia política): aquí farem fer als nostres infants quaderns en valencià i més avall del riu Sènia en català, en la seva varietat dialectal occidental (que no es digui que tot queda centralitzat al voltant de Barcelona).

Cuadernos_Rubio_3

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s