Ja ha començat la campanya electoral per al 27-S i fa poc hem viscut també una altra jornada històrica de l’11-S, si més no per la capacitat de mobilització de tanta gent (no ens ficarem en les xifres) al voltant d’un únic objectiu que, sincerament, dubto que es produeixi en cap altre país d’Europa, inclosa España. Per tant, com a gestor d’aquest espai i que de fa un temps ha pres partit per una determinada postura, aportaré el meu més que modest granet de sorra a la campanya atacant aquelles opcions polítiques contràries a la meva. Per descomptat que aquests atacs seran simples picades de mosquit en la pell d’un elefant empastifat de fang però per mi seran com sessions de teràpia per desfogar-me una miqueta i dir el nom del porc a certs polítics que contemplin dins el seu programa electoral propostes que sota el meu punt de vista, cregui que van en contra del català (p. ex. a l’àmbit de l’ensenyament). Tampoc sé hores d’ara quants entrades d’aquest tipus acabaré escrivint, potser seran algunes d’ocasionals o potser serà un no parar i aquest bloc acabi sent una eina de “destrucció massiva” de polítics que influenciï decisivament en els resultats de les properes eleccions (ara sembla que hagi fumat!!).
Sigui com sigui, començo l’ofensiva amb una petita “escaramussa” contra Albert Rivera, el líder messiànic de C’s, ara dit “Ciudadanos”, que es passa de plató en plató (en això és calcat a l’Iglesias) i que per no haver de patir síndrome de manca de ressò mediàtic està eclipsant la candidata del seu partit a la Generalitat, una tal Inés Arrimadas. I per descomptat, és també un polític avesat a l’ús de les xarxes socials (aquí tampoc es diferencia en res al “Podemita”) i és clar, de tant en tant, un l’espifia (recordeu aquesta altra entrada de la Colau i el mateix Iglesias en un ascensor?). Dit això, la imatge que adjunto reprodueix una piulada seva anunciant la seva presència a un conegut programa de ràdio i la resposta d’un lector. D’entrada, sent un programa de màxima audiència a Catalunya ja no podrà escampar més la veu que el seu partit és menystingut pels mitjans de comunicació catalans, pel simple fet que és contrari a l’actual procés sobiranista (sempre ha dit que forma part d’una “Catalunya silenciosa i silenciada”). En segon lloc, mireu la resposta del lector, a mode de “zasca”, relacionant-la amb el model d’immersió lingüística, i que trobo molt enginyosa i encertada per tenir només 5 paraules.
I és que el Sr. Rivera hauria de repassar una mica el seu català i saber que aquesta frase ha d’incloure el pronom “hi“, en tant que fa referència a un complement de lloc (emissora o programa) i que després no tornem a repetir. I ja posats, i segons la resposta del consultori d’en Magí Camps a La Vanguardia, quan és aquest complement es recomana l’ús del verb “ser” i no “estar“. Ja ho veus, Albert, el català és un idioma un xic més complicat d’aprendre en relació a altres pel que a certes qüestions que, ho confesso, a mi també se m’ennueguen: deu ser que a més unionisme, menys pronoms febles. I per reblar el clau, si dins les teves pròpies files tens uns quants “enemics”, la cosa es complica (p. ex. què me’n dius del coordinador del partit a les Balears i del teu economista estrella?).
Retroenllaç: Lomana … és imperatiu corregir-te! | Fartografia
Retroenllaç: La “seguratat” d’en Manuel Valls | Fartografia