Albert, continuo sent un naÇi

Començo aquesta altra entrada com a continuació de l’anterior i com diuen sovint a la televisió, “En el capítol anterior …” reproduïa el titular d’una entrevista amb el Losantos sobre la teva intenció -si està a les teves mans- d’eliminar el model d’immersió lingüística. En primer lloc, deus pensar que els diferents governs de la Generalitat des de la seva restauració han fet de l’escola una eina d’adoctrinament i d’odi contra tot allò que faci tuf a “espanyol”, i que en comptes de contractar mestres devem tenir comissaris polítics que a l’hora del pati es van passejant pels gronxadors, pistes de bàsquet i camps de futbol per controlar que cap nen parli en castellà. De fet, ara que ho dic, ja fa anys que a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (em cau molt a prop d’on sóc) observo la presència d’uns personatges sinistres vestits amb caçadora negra de cuir i gorra militar (tipus nazi o comunista, tant se val) a les portes de les aules posant l’orella per esbrinar quines bajanades diuen els formadors de futurs mestres. I fins i tot, crec recordar haver-los vist de quan jo estudiava a l’antiga Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB. Sigui com sigui, no oblidis que el model d’immersió va rebre el suport de la majoria de forces polítiques representades al parlament català (és clar, C’s encara ni existia) i tampoc que ha servit perquè molta gent aprengui català, que bona falta en feia després d’unes quantes dècades sense poder-ho fer. I per l’edat que tens dedueixo que tu també te’n deus haver beneficiat i no veig pas que siguis una persona illetrada.

640_1365689374escola-catala-ara-sempre-slide

Tu ja deus saber perfectament que a Catalunya se surt de l’escola amb un domini similar en ambdues llengües i que els suposats perjudicis del model d’immersió caldria posar-los en quarantena (aquí te’n deixo uns quants). I si aquest domini no és equilibrat potser que en busquem altres causes: atribuir el fracàs escolar d’un estudiant al fet que se l’hagi “obligat” a estudiar en un idioma i no en un altre és una ximpleria tan gran que estic segur que tu tampoc te l’empasses. Què tal si anem una mica més enllà i comencem a criticar la qualitat del model educatiu en general, a tot l’estat espanyol, no només a Catalunya: o és que em faràs creure que els estudiants catalans acaben el batxillerat fent encara els clàssics quaderns Rubio, i en canvi els estudiants de qualsevol altra escola espanyola (“sotmesos” a una model d’immersió en castellà) surten de pet disparats cap el Premi Nobel de Literatura, el Cervantes i el Planeta, tots tres alhora? Òbviament, no hi ha res perfecte i crec que tu i jo podríem trobar errades en el model, de concepció, procediment, aplicació … Ara bé, desqualificar-lo tot ell perquè unes quantes peces no acabin d’encaixar em sembla una errada encara més gran, oimés després que hagi contribuït, crec jo que honestament, a la integració de molta gent a la realitat catalana. Però és clar, ja sabem que en aquest país el tema de les llengües fa temps que és complicat, objecte de polèmiques artificials (tu això ho deus saber molt bé) i alhora no deixa de ser contradictori: d’una banda molta gent encara té el xip que amb el castellà vas a tot arreu i t’obra totes les portes (potser amb aquests dos exemples t’adonaràs que no és ben bé així –Donald Trump i aquí es parla en angles) i de l’altra, és curiós que per ser president del país no s’exigeixi un certificat de domini de cap idioma estranger i en canvi sí per a moltes altres feines de no tanta “transcendència.

Idiomes

En segon lloc, aquesta noia que tens sempre en segon pla, l’Arrimades, deia que la immersió lingüística no té cap justificació pedagògica, que respon a un model ideològic i es mostrava en contra de separar els alumnes que estudien català dels que ho fan en castellà. I alhora tu dius de deixar en mans dels pares l’elecció de l’idioma d’escolarització dels seus fills. Aleshores, vejam si ho entenc … que potser no és ideològic voler un altre model educatiu diferent, com el que tu proposes? que no ho és introduir una assignatura de religió en comptes d’una altra d’educació cívica? que no ho és també desinvertir en l’escola pública a favor de la concertada, quan no directament privada? Potser no n’ets conscient però TOT està impregnat d’ideologia, també tu, el teu partit, votants, padrins, etc. Ningú és “asèptic” a certes qüestions com l’educació i com a España és impossible arribar a un acord d’estat en temes clau com ho és aquest, doncs a Catalunya vam decidir tirar pel dret i posar en pràctica (segons tu, “imposar”) un model concret en matèria lingüística. És clar que com la teva ideologia és la bona, la correcta, i la dels altres, sobretot la d’alguns, és la dolenta, doncs l’hem de combatre. I tens tot el dret a fer-ho però si us plau, no ens prenguis per ximples.

D’altra banda, i posant-nos en un pla pràctic, com se suposa que introduiries el teu model trilingüe sense que això erosionés els drets d’aquells pares que volen continuar amb el procés actual d’immersió en català i sobretot, sense que tu mateix acabis sent un naZi? M’explico: si dius de respectar el dret dels pares a escollir l’idioma d’escolarització i la teva “becària” Inés surt afirmant que està en contra de separar els alumnes en funció de l’idioma triat, aleshores què fem? i com? Si emparant-se en el dret que tu dius respectar uns pares s’entossudeixin en seguir amb el català la temptació és molt fàcil: arraconem l’Arrimades i anem cap a la segregació. Si els nazis ho feien respecte els jueus, gitanos, homosexuals i altres col·lectius i grups ètnics, que potser faries portar un braçalet que diferenciï els alumnes en castellà dels altres en català? És clar que en aquest cas quedaria per veure qui fa de nazi. I si pel que sigui aquesta jugada no et sortís bé sempre podries recórrer a la justícia espanyola, que tothom ja sap que és d’allò més objectiva i equànime en matèria lingüística, i augmentar el percentatge d’hores en castellà a petició d’un sol estudiant: d’això se’n diu imposició d’una minoria en contra de la majoria, preservar el dret d’uns en detriment dels altres. Ara bé, no havíem quedat que estaves per respectar l’elecció dels pares en matèria d’idioma d’escolarització dels fills? o és que això només funciona en una direcció? Et poso un parell d’enllaços a sengles notícies (Naciodigital i el PuntAvui) sobre el darrer cas que s’ha donat (a Balaguer), perquè vegis que la ideologia queda molt allunyada del sentit pragmàtic que imposa la realitat que un ha de gestionar quan després es té la responsabilitat de governar, i sense que això no suposi un cert cost o desgast.

Presentación1

L’estratègia de canviar un sistema que funciona -tot i que millorable- per un altre que encara que no ho reconeguis, també respon a un principi ideològic (només cal veure qui hi ha al darrera) no crec que quallés i acabaria provocant moltes més tensions de les que hi ha avui dia. I atès que tant tu com jo som persones raonables estaríem d’acord que volem el millor per als nostres alumnes, malgrat que això impliqui el risc de perjudicar uns quants en benefici d’un bé més ampli. Al cap i a la fi, i com ha gosat a dir no fa gaire en Gabriel Rufián (membre del col·lectiu “Súmate” i de l’Assemblea Nacional de Catalunya) en terreny enemic (ni més ni menys que al programa “La marimorena” de 13TV), l’idioma és l’últim dels problemes de Catalunya. Però com fora d’aquest territori l’idioma sí és percebut com a tal, et poso aquesta notícia (divorcis i el català) perquè potser t’he de donar la raó: el català perjudica seriosament la salut d’aquells nens que havent de passar pel tràngol d’un divorci dels seus pares, encara han de patir l’adaptació a un nou entorn que com tothom sap, és com si poséssim de cop i volta un esquimal a viure en una comunitat de boiximans en ple desert del Kalahari. Potser no es veu (o no es vol veure) que a Catalunya un pot fer una vida del tot normal sense la necessitat de parlar català (de Pedro a Peter), ja no dic d’entendre’l.

En definitiva, i per acabar aquesta entrada, t’adjunto aquest primer enllaç perquè comprovis el teu nivell de discriminació lingüística en català (és clar que com deriva de l’organització Plataforma per la Llengua segur que el deus considerar esbiaixat). I ja de pas, aquest altre amb una entrevista a l’historiador Borja de Riquer en què el subtitular crec que ho clava: molta gent, jo inclòs, hem arribat a una posició favorable a la independència per motius pràctics i, sobretot, per pur esgotament. En altres paraules, amb el model actual d’España no hi vull tenir res a veure i tampoc compto que la teva idea de regenerar-la casi amb el que a casa creiem que sigui millor per al nostre futur. Potser m’equivoco però crec que tot i les pors que tu i molts altres ens voleu posar al cos, pitjor no podem anar: ens divorciem i cadascú pel seu costat, tu per Madrid i nosaltres per aquest racó del nord-est de la Península Ibèrica. Eps, i sense acritud; sigui com sigui, no em facis pensar que encara conserves tics xenòfobs de què t’acusava la Rosa Díez (i que t’has acabant cruspint) i que si mai arribes al govern xalaries per saludar el teu auditori braç en alt i palmell de la ma ben estirat.

Advertisements

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

One response to “Albert, continuo sent un naÇi

  1. Retroenllaç: La tírria de C’s vers les (altres) llengües | Fartografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s