Daily Archives: Setembre 24, 2015

Camarada Susana, em vaig al gulag

Susana, et confesso d’entrada que no sóc un fidel acèrrim de cap partit polític perquè així no em puc sentir un “traïdor” quan deixo de votar-ne un i el canvio per un altre. Sí tinc clar a quins partits no continuaré votant mai (PP, C’s i altres de la mateixa índole) i pel que fa als altres, he anat evolucionant a mesura que creia que alguns partits no responien a les meves inquietuds ideològiques, o agafo una o altra papereta depenent de quines eleccions es tractin. Per què et dic això? doncs perquè el PSOE-PSC ja fa molt de temps que també va ingressar al grup d’opcions a descartar rotundament. I mira que quan era jove aquest era un partit que entrava a les meves travesses. Els temps, però, canvien, la gent també i perquè te’n facis una lleugera idea, en les nombroses oportunitats que he tingut per votar, he donat la meva confiança, a més d’un partit com el teu, a CiU, ERC i fins i tot a les darreres municipals ho he fet a la CUP … conservador, d’esquerra, més radical, etc. Ja ho veus, doncs, em moc d’un costat a un altre de l’espectre ideològic sense gaires miraments i amb una facilitat extraordinària. Eps, i amb la consciència molt tranquil·la, cosa que molts col·legues teus de partit dubto que puguin dir, si és que realment senten la política com el que hauria de ser -un servei a la comunitat- i no com crec jo que se la prenen -un medi de vida i “a vivir que son dos días”.

Fa temps que el teu va deixar de ser, per mi, un partit de referència per al que se sol dir, sovint massa a la lleugera, modern, renovador, regenerador, avançat, etc. i una altra etiqueta més que crec que hauríeu de guardar al calaix per sempre: “progressista”. Susana, saps què vol dir aquesta paraula? honestament diria que no. El diccionari de l’IEC defineix “progressisme” com un “conjunt d’idees socials i polítiques avançades, innovadores” mentre que el de la RAE lo hace como “dicho de una persona, colectividad, etc. con ideas avanzadas y con la actitud que esto entraña”. És a dir, no saps de què t’estic parlant perquè dubto que sàpigues a què fan referència realment aquesta i la resta d’etiquetes que us autoadjudiqueu: tu te les has empassades com si res, com si fos la “Bíblia” doctrinària del PSOE i de tant en tant les deixes anar, millor si és en un míting electoral perquè sempre queden millor davant un públic enfervorit, bandereta en ma, i tan obnubilat que també se les fa seves com qui estigués passant el rosari. Menys mal encara que ara heu descobert la vena balladora de l’Iceta i com ja es veu a venir la patacada del diumenge, deu estar fent punts per entrar al programa “Mira quién baila” sense haver de passar abans pels càstings: i és que sembla que estigui on fire i que no hi ha qui el pari, literalment (allò de Don’t stop me now).

titol_de_la_imatge_200433

Susana, has sortit del teu “cortijo andaluz” i desembarcat a Catalunya juntament amb altres pesos pesants del PSOE, per … no sé exactament a fer què: potser a ajudar al Miquel, tot i que com en el cas d’altres candidats a la Generalitat en aquestes eleccions, el pobre sembla que quedi sempre en un segon pla darrera dels líders estatals del partit? Potser per fer que el partit  quedi bé i compleixi la quota femenina? Potser per buscar parella de ball (en Miquel crec que seria perfecte)? O potser per insultar-nos i seguir amb els mateixos clixés de sempre, i que tant és que ho digui un del PSOE com del PP o Ciudadanos? No fa gaires dies en un míting a Mataró vas deixar a entreveure que comparaves el franquisme i l’independentisme, dient aquesta ximpleria tan absurda: “Van ser homes estrets de ment els que van prohibir part de la riquesa que era la vostra llengua. Ara no puc entendre que, amb tot el que es va patir, es pugui perdre part d’aquella riquesa, que ja no es pugui dir ‘te quiero’ i ‘t’estimo’“. És a dir, insinues que aquí prohibim que la gent parli en castellà, d’igual manera que abans passava amb el català. Com diria en Peyu, ¡ole tú! No sé quines històries us expliquen o ensenyen a Andalusia però has caigut en el mateix error que altres polítics que vénen a casa nostra, deixen anar la seva dosi d’insults de rigor i se’n tornen cap a les seves poltrones ben acomodades: sàpigues que això mateix ho hagués pogut firmar qualsevol líder de qualsevol altre partit d’arrel espanyola (o “trasplantat”) i que per atacar el sobiranisme català s’agafa a la llengua com una arma llancívola.

Carta_Junts_x_si

Susana, no sé si allà baix us arriben notícies del dia a dia de Catalunya, que abans no hagin passat pels filtres de La Razón, el Mundo, ABC o el País, i tampoc sé si més enllà del programa de Juan y Medio, veus altres canals de televisió. Però per si de cas, ja t’ho dic: a Catalunya parlem dues llengües sense cap problema, ens hem casat i format famílies amb qui hem estimat, sense demanar abans la seva procedència ni si tenia el carnet de persona “afecta al règim”, portem els nostres fills a un model d’escola que fa del català la llengua vehicular i sense que això suposi un domini inferior del castellà en acabar el procés ‘escolarització, i llevat de situacions puntuals relacionats amb processos immigratoris més recents, no ens ha importat gaire (o gens) si teníem veïns andalusos, murcians, extremenys … Més aviat t’hauries de fer la següent pregunta: per què van venir a Catalunya milers de conciutadans teus? doncs per guanyar-se una vida que la teva terra els hi estava denegant, i van passar de viure de la gana i la misèria a tenir un lloc on, col·loquialment, caure’s mort. Per tant, no ens vinguis ara amb aquest discurs “paternalista” de preocupar-se pels “teus” andalusos quan estic convençut que t’importen un rave. Al cap i a la fi estàs caient en el mateix error “etnicista” que va cometre el “Coletas” no fa gaires dies en un altre míting a Rubí. És curiós sentir de boca vostra un cop rere altre que aquí volem dividir els catalans i en el fons ho acabeu fent vosaltres en funció dels seus orígens, procedència i llengua. Fixa’t, Susana, la imatge superior és una carta publicada en un diari sobre el “miracle lingüístic” que s’ha donat a Catalunya: tots parlem castellà i som molts els que també som bilingües. A més, t’incloc dos enllaços per si entre cas de corrupció i cas de corrupció, tens temps de fer-hi una ullada: primer, la carta de resposta d’una persona que es va sentir ofesa pel que vas dir a Mataró; i segon, la web de l’associació “Súmate” on sembla que no els importen tant d’on ve la gent sinó cap a on va (allò que algú va dir que no hem votar pensant tant en els avis sinó més aviat en els nostres fills). No sé si això que vas dir va ser un moment de “sobreescalfament” típic d’un míting electoral, dubto que sigui per incultura (de fet, has arribat a ser Presidenta de la Junta de Andalusia) i per tant, m’inclino a pensar que com molts més de vosaltres, ho vas dir de mala fe.

I per acabar de reblar el clau, el Sr. González ha decidit desembarcar del seu iot, aixecar-se de la butaca del Consell d’Administració d’alguna de les empreses de l’IBEX-35 de què en forma part, i aconsellat pel seu psiquiatre, ha vingut aquí per deixar anar uns quants titulars: encara cueja la polèmica carta publicada a El País en què comparava el procés sobiranista amb moviments feixistes d’èpoques passades i vaticinava una mena d’Albània del segle XXI, i ara fa pocs dies ens ha comparat amb l’Stalin. Com li comentava al teu col·lega unionista Xavier García Albiol, quedo sorprès de la imaginació que teniu tots plegats a l’hora d’associar-nos a personatges malignes de la història. És clar que com no hi ha cap diferència entre l’antic líder soviètic i Hitler -l’altre referent de comparació- tant és un com l’altre: superioritat de la raça ària i dictadura dels soviets, camps de concentració, d’extermini nazis i gulags a la Sibèria més profunda, banderes amb l’esvàstica, la falç i el martell i … l’estelada. Tot al mateix sac, ben remogut i tindrem una Catalunya amb un líder que es deixarà bigotet, els nens entraran a les escoles a pas d’oca, abans de començar les classes hauran de cantar el virolai, per descomptat que el castellà acabarà anorreat, les persones sospitoses de tenir sang no catalana seran deportades, quan no traslladades directament en vagons de tren de Rodalies a camps de reclusió i començarem a armar un exèrcit per “recuperar” els territoris de parla catalana (la Franja de Ponent són els nostres Sudets, la Comunitat Valenciana l’Àustria annexionada per Hitler i les Balears seran com la Polònia d’abans). I tot això amb una bona dosi d’adoctrinament a càrrec de TV3 i els altres mitjans de la CCMA.

Presentación1

Tot plegat, veniu de fora a insultar-nos i a comparar-nos amb dictadors funestos per a la història mundial i nacional, mentre el titella de l’Iceta és incapaç de fer-vos callar, cosa que crec que hauria de fer ja no només per dignitat pròpia (que sembla que no en tingui) sinó per la dels seus conciutadans i votants que encara creuen -potser són il·lusos- en un PSC com abans. I així li va, avançat per la dreta i per l’esquerra, segueix difonent un missatge de “Fadaralisme” que aquí fa temps que ja no ens empassem i a Espanya mai s’ho han cregut. Ja ho veus, Susana, per venir de gira a insultar-nos val més que no perdis el temps i queda’t pel teu “cortijo” i de pas, si no és gaire demanar, treballeu una miqueta, que entre Fira d’Abril, Setmana Santa, PER, becaines i “tapeos”, no crec que tingueu temps per fer-ho. Ho reconec, això últim m’ha quedat molt populista i demano disculpes a la gent ofesa, però és la imatge tòpica que aquí es té de molts de vosaltres. Al cap i a la fi, però, si t’han d’insultar potser és preferible que et diguin gandul abans que nazi, no creus?

Presentación1

Postdata: ara et deixo perquè amb l’ajuda del Google Earth vaig a veure si trobo espai suficient per la geografia catalana per mirar de construir els gulags que, sens dubte, haurem de menester en una possible Catalunya independent. Paraula de González, el nou Josif Stalin. Per cert, que tal si els col·loquéssim als latifundis que teniu per allà baix?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albiol, ara sóc un nord-coreà!

A les anteriors entrades m’he “despatxat a gust” amb l’Albert Rivera i ara permet-me que ho faci amb tu, tot i que per motius de temps no em podré esplaiar tant com amb el teu col·lega d’insults. Per tant, crec que em quedaré amb aquesta única entrada … vés què hi farem! Ets el candidat a la Generalitat de Catalunya per un partit que de sempre ha estat a les antípodes del meu pensament ideològic però com sóc respectuós amb altres opcions polítiques, encara que sigui difícil de creure-ho, no en feia gaire cas: cadascú pel seu camí i quan convenia, a pactar amb el diable (allò tan “pujolià” de “peix al cove“). Ara bé, ja fa un temps que per atacar certs posicionaments tu i els teus col·legues, aquí i allà, no heu tingut cap mena d’escrúpol en fer de la llengua una arma d’enfrontament, generant i atiant un suposat conflicte que per a la gran majoria de la població catalana no existeix: el model d’immersió lingüística i l’escola pública a Catalunya no fa més que fomentar un nacionalisme i una ideologia contra Espanya. Encara rai que sembla que excloguis les escoles concertades i privades i que potser no hagis utilitzat la paraula “nazi”, que sembla que deu formar part del vocabulari bàsic a utilitzar quan s’està de campanya electoral. Sobre aquesta qüestió, i com li deia al Rivera, aquest model no és perfecte, per descomptat té errades i com al final de tot són les persones qui l’han d’aplicar, sempre trobaríem una poma podrida que fes de “comissari polític” i recriminés els nens que a l’hora del pati cometessin la blasfèmia de parlar en castellà. De totes formes, faries bé de respondre a la invitació de la CUP de passejar-te per les escoles i comprovar in situ això mateix que dius. I si resultés que tens raó aleshores tindries potser la legitimitat per aplicar arreu el teu eslògan electoral a l’alcaldia de Badalona a les darreres eleccions municipals: netegem l’escola de “catalufos” abans que ho facin ells amb nosaltres … heil!! Però si us plau, si trobes algun cas no magnifiquis la tragèdia: no elevis a categoria general el que potser és una anècdota.

00 El alcalde Albiol limpia Badalona.

Jo, que sóc una persona sensible a la qüestió del model lingüístic a l’escola, de vegades em sento una mica ofès o dolgut quan des de diferents plataformes i personalitats -crec que molt lletrades- llegeixo notícies d’actes i declaracions en què de cada tres paraules, dues són un insult a la gent que com jo, i no som pocs, pensem i volem fer d’una manera diferent. De fet, als darrers temps hom pot comprovar com la llista dels insults i desqualificacions s’ha ampliat força: p. ex. aquí tens una mostra del darrer acte celebrat per la Plataforma Libres e Iguales i que agrupa gent tan coneguda com Albert Boadella, Federico Jiménez Losantos, Carlos Herrera, Joaquín Leguina, José María Fidalgo, Arcadi Espada, etc. i fins i tot un Premi Nobel de Literatura com en Mario Vargas Llosa que tot i “perdre’s” ara per les interioritats de la Isabel Preysler, no ha perdut ni un bri de la seva ràbia contra tot allò que faci tuf a català. Ara que hi penso, també és una mica trist que havent-se presentat a les eleccions presidencials al seu país (Perú), fos derrotat per un “chinito” (en Fujimori). D’aleshores ençà tinc la impressió que va venir a España per descarregar la seva frustració.

Però retornem al tema dels insults: alguns catalans hem passat de ser insolidaris, egoistes, garrepes, “polacos” i altres coses per l’estil a veure com s’apujava de cop i volta uns quants esgraons en l’escala d’insults: els anteriors ja deuen formar part de l’ADN català i ara hem passat a ser xenòfobs, racistes, feixistes, etnicistes, etarres i ja el súmmum del que és més dolent i pervers per a la humanitat, nazis. Xavier, sàpigues que tu, els teus col·legues, mitjans de comunicació afins i altres partits heu fet de la paraula “nazi” una llicó de com banalitzar la història. No teniu de puta idea del que deu significar aquesta expressió i per començar, un exemple: compareu les grans manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre dels darrers anys amb les que organitzava el partit nazi a l’Alemanya de Hitler (p. ex. l’exministra socialista Maria Antonia Trujillo i la resposta en aquest bloc). Jo crec que en el fons, quan veieu les imatges de la mobilització de tanta gent, de forma pacífica i cívica, deveu tenir enveja perquè estic més que convençut que el Partit Popular seria incapaç de fer el mateix un, posem per cas, 12 d’octubre, fins i tot comptant amb l’ajuda d’altres partits unionistes, el Banco de España, l’AEB i CECA, la “Santíssima Trinitat” (Obama, Cameron i Merkel), la Belén Esteban, l’arquebisbe de València, els mitjans de comunicació espanyols, etc. Us quedaríeu en evidència i faríeu el ridícul més espantós (fins i tot superant al del teu mateix president Rajoy, que amb les declaracions sobre la qüestió de la nacionalitat, demostrà que no té idea d’allò que diu defensar a capa i espasa: la Constitució). De totes formes, perquè vegis que la semblança amb el moviment nazi tampoc us queda gaire lluny, aquí et deixo un fotomuntatge que crec és bastant aclaridor: llàstima que a la foto on surt l’Aznar el seu bigoti tan típic hagi estat afaitat perquè aleshores sí que podria passar per l’altre personatge funest de la història mundial (reconec que la semblança física del Goebbles amb el Rajoy no se sosté per enlloc però sí és cert que ambdós han estat fidels escuders dels seus líders).

Diferencies_PP_nazis

La imaginació per afegir insults al catàleg és infinita i ara ja se’ns compara amb el règim nord-coreà, el chavisme i no amb no sé quines ximpleries més. Què vols que et digui, Albert? per molt tocat de l’ala que s’hagi tornat l’Artur Mas, no me l’imagino en els seus deliris tancat al Palau de la Generalitat amb un brigada sexual de dones per al seu entreteniment, ni canviant de fus horari perquè li vingui de gust, ni tampoc parlant al pati dels tarongers amb un ocellet que digui ser la reencarnació d’en Tarradellas. Per descomptat, les comparacions que feu amb un altre dictador que segur et deu ser més proper, en Franco, només són peccata minuta (Celia Villalobos). Per tant, en només una entrada en aquest bloc m’heu fet passar de ser un nazi a un seguidor acèrrim i obnubilat pel poder “MASsiànic” de Kim Jong-un; de fet, si compares les fesomies d’un i altre se’m fa estrany que no m’hagi adonat abans perquè ara que m’hi fixo, són ben clavats i podrien passar per bessons: és més, no sé què espereu per ordenar als diaris La Razón o El Mundo que publiquin una notícia sobre un lligam comú entre el català i coreà, en rebatejar el líder nordcoreà per “Joaquim” (o en un pla més familiar “Quim” o “Quimet”) o fins i tot, per acusar l’Alejandro Cao de Benós de ser un espia d’en Mas. Amb aquesta varietat desplegada d’associar-nos a personatges històrics de difícil justificació democràtica no sé com no hem anat encara a visitar un psiquiatre: amb tantes personalitats encabides dins un únic cos ni un guió d’en Tarantino ho podria superar.

Presentación1

Presentación2

Ara bé, el que realment és un veritable insult, a la intel·ligència, és el que heu fet al PP amb això d’inventar idiomes. D’entrada reconec que suposo que els catalans hem hagut de fer alguna cosa malament perquè als territoris de les comunitats limítrofes se’ns tingui ràbia, i m’estic referint a la franja amb l’Aragó i el País Valencià. Per exemple, segur que estarem d’acord tu i jo que aquesta idea dels Països Catalans (PPCC) no agrada a molta gent, a mi tampoc, i que pot ser vista com un intent de Catalunya d’annexionar-se’ls i expandir-s’hi, de nou emulant al nazisme com si estigués buscant el seu propi lebensraum (Conseller Germà Gordó). De totes formes, m’hauries d’explicar molt bé com podríem fer-ho si no disposem de cap exèrcit: potser enviant per terra la “infanteria” de les colles de castellers, desplegant les de bastoners per aire i les sardanístiques per mar? I tot això sota el comandament d’un Lluís Llach que en cas que el fessin presoner, no acceptaríem cap intercanvi. Com sembla que us surtin grans a la pell acceptar que les llengües no coneixen fronteres administratives i que el català també es parla més enllà de la Catalunya autonòmica, elimineu el problema canviant el nom o fins i tot negant qualsevol evidència científica d’un origen comú.

Des d’aquest punt de vista, el reconeixement oficial de la anomenada Lengua aragonesa propia del área oriental a la Ley 3/2013 de Lenguas de Aragón no és més que un circumloqui per evitar anomenar el català pel seu propi nom. Per descomptat l’acrònim de LAPAO és molt més divertit i posats a inventar noms, jo també me’n trec un de la butxaca: Llengua de l’antic llatí de les províncies occidentals de l’Imperi Romà (LALPOIR), és a dir, el castellà (o espanyol). Reconec que he de millorar la denominació però és un primer intent. En altres paraules, Xavier, tu creus que la gent de La Rioja diuen que parlen en “riojano” o que a Múrcia facin servir el “murciano”? Tampoc he sentit a dir que a Perú parlin en peruà (no ho sé, demana-li al teu amic d’insults, en Mario Vargas Llosa), que el Messi parli l’argentí (en boca seva un idioma molt diferent perquè t’asseguro que quan el sento no l’entenc de res), o que el Maduro conversi en veneçolà amb l’ocell d’en Chávez? Fins i tot crec que als Estats Units d’Amèrica diuen que parlen en anglès i no pas americà, i sense cap mania. És clar que és possible que aquest idioma se us escapi a bona part de la cúpula del partit, si ens atenem al domini demostrat pel vostre líder.

I ja posats, què me’n dius de la polèmica sobre si el valencià i català són la mateixa llengua? t’accepto que li diguis el nom que vulguis (el nom no fa la cosa) però les evidències científiques sembla que deixen molt clar un origen comú. Ara bé, que un partit com C’s distingeixi una o altra varietat a partir de paraules o formes que no coincideixin és com si jo digués que a l’Argentina no parlen castellà perquè el significat del verb “coger” és molt diferent que el que aquí li donem, o que aquí agafem “conchas” de la platja i allà se les “mengen”. De totes formes, per a la gent del teu partit més allà del riu Sènia no crec que els importi gaire, tenint en compte que els principals dirigents dels darrers anys (Camps, Fabra i Barberà) no s’han aplicat gaire a parlar en valencià, si més no del que em consta a mi en actes públics: potser segueixen l’antiga doctrina “aznariana” de parlar-lo en la intimitat o la més moderna de la Carolina Punset d’utilitzar-lo només quan van de visita a l'”aldea”.

La qüestió és crear conflictes allà on no n’hi ha o atiar alguna guspira que no aniria a més si no fos per treure’n rèdits polítics, presentar part dels catalans com els causants de tots els mals del país (no sé què espereu a portar-nos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans). Com suposo que ja heu acceptat que mai us fareu amb el poder de la Generalitat per vies democràtiques, aprofitem el “tema català” per fer-ho a España, com si fóssim un punching-ball. Després resulta que quan convoqueu concentracions a Barcelona pel dia de la Hispanidad, només sou capaços d’emplenar la Plaça Catalunya, i amb clapes. És clar que sempre us podeu agafar a allò tan recorrent -que també forma part del vocabulari electoral- de la “Catalunya silenciada i silenciosa”. Per cert, com t’expliques que en aquestes concentracions sigui habitual també veure gent amb banderes preconstitucionals i saludant braç en alt? No havíem quedat que vosaltres sou els defensors de la Constitució espanyola i que això de saludar d’aquesta manera és propi de nazis, és a dir, de separatistes catalans? Xavier, ja no sé què pensar: no sé si sóc un nazi, un comunista nord-coreà o un revolucionari veneçolà de pa sucat amb oli que es deixa aconsellar per un ocell. Potser que faci una visita al psiquiatre …

dia-hispanidad-barcelona-2013

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió