Monthly Archives: Octubre 2015

Panellets discordants

S’acosta la diada de la Castanyada i això vol dir que fa dies que hem començat a veure als aparadors de les pastisseries, fleques i supermercats anuncis que ens recorden que hem de continuar amb la tradició de menjar un dolç tan nostre com són els panellets, alhora que tampoc hem d’oblidar les paradetes de moniatos i castanyes que més d’un cop, val a dir-ho, ens els hem menjat amb màniga curta i xancletes. Sigui com sigui, amb temperatures estivals o de rigorós hivern, no hem de deixar enrere aquesta tradició i que quedi arraconada per la festa “importada” de Halloween (o com deia el Lópes de la mítica sitcom de TV3, Plats Bruts, “Gendolin”). Dit en altres paraules, vosaltres us imagineu que a l’Amèrica més recòndita i profunda celebrin una típica romeria andalusa? doncs el mateix. I com el món dels dolços no té perquè estar deslligat del tot del que passa a la vida real, aquí també podem trobar algun que altre panallet discordant, d’igual manera que molts catalans no estem d’acord amb l’status quo actual i el volem canviar, tot i les amenaces que venen des de Madrid: en el meu cas, reconec que tinc ganes que allà agafin el toro per les banyes i apliquin el famós article 155 de la p*** Constitució espanyola, tan sols per veure què passa i com s’ho faran després.

2015-10-21 14.53.17

Però no ens desviem del tema i tornem al que ens ocupa aquí: en la primera imatge podeu veure com a alguna fleca catalana s’han “colat” aquests panellets discordants, potser uns quintacolumnistes? potser “importats” del cap i casal barceloní on ja sabem que alguns parlen allò que en diuen “xava“? La qüestió és que han comès una errada tan habitual com confondre la vocal “E” per l'”A”. Això sí, curiosament la baguette sí està ben escrita, no fos cas que els nostres veïns gals François Hollande i Manuel Valls s’encabritessin. De totes formes, quan al voltant de la fleca d’aquest cartell tens uns quants locals més anunciant panellets, correctament escrits, fóra bo que ens poséssim a rumiar si el nostre cartell també ho és i acceptar la possibilitat que l’hem espifiat: no fem com aquell conductor ben carregat d’alcohol que es pensa que són els altres els que circulen a l’inrevés.

Per acabar, us poso l’enllaç al capítol de Plats Bruts sobre panellets i Halloween.

Panallets

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under alimentació, Cafeteries-forns-fleques

El FEU abusa a la UAB!

En anteriors entrades d’aquest bloc ja he demostrat que el campus de la UAB és un camp abonat perquè l’inquisidor lingüístic que porto dins meu faci de les seves i evidenciï aquells missatges que de tant en tant hi apareixen, en forma de cartells, pintades, etc. i que inclouen alguna “heretgia”. Per exemple, en aquesta entrada criticava l’abandó de l’apòstrof, aquí ho feia sobre l’oblit dels accents “divins” i aquí em fotia dels accents “clitorians”, en aquesta altra una deficient “organització” dels estudiants i per acabar aquest recordatori, en aquest cinquè enllaç us mostro els dubtes sobre les assemblees (si busqueu en aquest bloc per l’etiqueta “Universitat” us sortiran uns quants exemples més). Doncs bé, fa pocs dies vaig topar-me amb aquest cartell a la mateixa entrada de la Facultat de Filosofia i Lletres on es veu que aquesta darrera paraula està sobrevalorada. I és que ja sabem que el nivell mig de bona part dels estudiants que accedeixen a un grau universitari és, per norma general i cada cop més, francament millorable i poc podem fer nosaltres després per redreçar la situació quan el pal de paller de l’educació en aquest país -les etapes de primària i secundària- està més tort que recte, i les diferents polítiques educatives aplicades -ara una, ara una altra- no ajuden, precisament, a redreçar-lo. Per això no és estrany veure missatges com aquest que, amb poques paraules, es carrega un concepte clau de l’estadística.

Mitja

I és que per si no ho sabeu, en català no existeix una nota “mitja” sinó que direm la nota “mitjana”, com el quocient que resulta de dividir la suma de valors d’un conjunt entre el nombre d’elements que el formen. És a dir, allò que en castellà s’anomena “media”. Per tant, heus aquí un clar castellanisme de caire estadístic. I cal anar amb compte de no confondre-ho amb la “mediana”, que es refereix a la dada situada al centre d’un conjunt de valors estadístics, ordenats de menor a major, i que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota. O sigui, allò que en castellà també s’anomena … “mediana”. Per tant, demanaria als membres d’aquest Front Estudiantil Unitari que tinguin més cura del seu vocabulari ja que si estan criticant que la universitat pública està en un procés d’elitització, sembla que ells vulguin “vulgaritzar-la” encara més del que ho està. I si no es demanar gaire, que no n’abusin, amb una sola “S”. Encara rai que algú es va adonar d’aquest “abús” i ho va corregir, se’m va avançar.

Però no deixo de banda aquest Front, associació d’estudiants de la qual reconec que no en tenia coneixement i no em sona que s’hagi prodigat gaire per aquesta Facultat als darrers cursos. El passat dijous va convocar una vaga sobre la qual no entraré a discutir si tenen o no motius per fer-ho -per a uns quants estudiants sempre n’hi ha i per a la majoria sembla que no n’hi ha per tant ja que un cop més, la vaga no va tenir gaire seguiment. Sigui com sigui, per la Facultat podies recollir un volant (en castellà diem “octavilla”) com el que us adjunto i on s’explicava el perquè de la vaga: doncs bé, suposo que la persona o equip que el va redactar no deu conèixer la funció de la barra espaiadora del teclat d’un ordinador ja que les 17 línies del text (totes tret de la darrera) pateixen d’aquest “oblit”. D’això sí que en podem dir un veritable abús: potser ara ser “elitista” deu voler dir transgredir una de les normes més bàsiques d’un redactat.

Manifest_FEU

 

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Pregunis auqtse meidcmenta, vol?

Començo per fer la següent pregunta: quina deu ser la professió més maleïda per aquella gent (jo m’hi incloc) que desitja entendre tot allò que li passin per escrit en un paperet? tic, tac, tic, tac … Temps!! doncs la resposta és ben senzilla: metge i per afinar més, aquells que dediquen part de la seva jornada laboral a receptar medicaments. I és qui no s’ha queixat mai o posat cara de circumstàncies quan després de visitar el seu metge de capçalera li ha donat la recepta perquè passi després per la farmàcia i ha estat incapaç d’entendre què li estava receptant, amb quina dosi i durant quant de temps? Encara sort que els farmacèutics ja hi deuen estar tan avesats que amb tota la naturalitat del món et serveixen el que t’han receptat i et quedes amb un pam de nassos demanant-te com ho han pogut desxifrar amb tanta rapidesa, gairebé sense immutar-se. És com si tinguessin al cap una màquina de descodificació capaç de ridiculitzar la famosa Enigma de l’exèrcit alemany a la II Guerra Mundial.

Metges_i_ordinadors

Un és conscient que els metges, sobretot aquells que tenen un contacte directe, diari i constant amb la gent, estan sotmesos a una gran pressió que com més va més creix: retallades, saturació dels serveis d’urgència i atenció primària, usuaris que deuen pensar que només són ells i la resta de pacients estan per molestar, consultes innecessàries, situacions de violència quan no d’agressió directa, demandes de prescriure medicaments a la carta, reducció del temps de consulta, etc. Altrament dit, què se n’ha fet d’aquella imatge del metge com una persona amb una autoritat que es feia respectar per tothom? Com diu el programa de la Teresa Campos, “¡Qué tiempo tan feliz!” És per tot això que un pot entendre que en aquest context suara descrit, qualsevol metge “pressionat” acabi redactant un informe com el de la imatge que adjunto, i entendria també que el corresponent corrector del processador de textos estigués a la cambra frigorífica, esperant la seva autòpsia després que hagi traspassat per manca d’ús o d’actualitzacions.

Es demostra, un cop més, que de vegades l’ús d’ordinadors no és sinònim de fer les coses millor; i és que estic convençut que per molt que un s’ho proposés seria incapaç d’escriure d’aquesta manera tan “dislèxica”, oimés en una situació de pressió per causa, posem per cas, d’un jubilat que amenacés amb la crossa perquè se li recepti un fàrmac de la gamma “premium” en comptes d’un genèric. Eps! i sé de què parlo ja que com ja vaig dir aquí, a la família som dos els doctors, jo i el de veritat, el meu germà, que exerceix al CAP de Balaguer. En el meu cas, us ben asseguro que si algun dels meus estudiants m’entrega un exercici amb un redactat tan “desordenat” l’hi retorno amb una nota de consell perquè visiti un logopeda: hi ha coses que en un curs d’un grau universitari no es poden acceptar sota cap concepte, per molt que aquests també se sentin pressionats (sovint per haver esperat fins a darrera hora per posar-se les piles).

Deixa un comentari

Filed under Sanitat

12-O: per la bona salut del castellà

Ahir es va celebrar el 12 d’octubre, per a molts el “Dia de la Hispanidad” o de la “Fiesta Nacional” i per a molts altres un dia de nefast record pel que va suposar amb el pas del temps en aquells territoris que suposadament van descobrir els espanyols i després conquerir, rapinyar, etc. Les interpretacions són diverses i no és cosa meva, ni aquí, ficar-m’hi (p. ex. aquí teniu l’editorial del diari La Razón i en aquest altre enllaç un fantàstic text d’un bloc que val la pena seguir). En el meu cas, i com a català que en els darrers anys ha adoptat una postura clarament sobiranista (en tant que sóc un naçi declarat a més de nord-coreà, chavista, xenòfob, feixista, estalinista, etnicista, etarra i no sé quantes maldats més), no m’he sentit aquesta diada com a meva. De totes formes, com a “bon” català que em considero també vaig fer festa perquè … que coi! un dia és un dia: atès que és una festa imposada, no li girem la cara i aprofitem allò que tingui de positiu. Ara bé, no us penseu que hagi perdut ni un segon del meu preuat temps en veure la desfilada militar sinó que a casa vam optar per fer cas de les peticions del nen i vam acabar veient les aventures d’en Nobita i Doramon.

Malgrat aquesta actitud d’oposició no us penseu que no tingui un cert “carinyu” per a tot allò que faci referència a España; al cap i a la fi, i fins que no canviï la situació, de moment porto gairebé mig segle de vida amb un DNI i passaport d’aquest país i no m’ha sortit cap èczema a la pell quan he d’ensenyar algun d’aquests dos documents, ni ho faig amb fàstic ni res per l’estil: m’ho agafo de la mateixa manera com ho faig amb el carnet de la biblioteca o el del bàsquet, sense amagar-ho però tampoc sense presumir-ne ni fent-ne bandera. D’altra banda, és curiós que se’ns titlli de “nacionalistes” que ens amaguem darrera una estelada quan ells fan de la seva bandera un símbol també nacionalista: és clar que no se n’adonen (o no volen) perquè aleshores haurien d’aplicar-se els mateixos insults que ens diuen a nosaltres. Però no ens desviem del tema i anem al gra: perquè vegeu que estic molt content per dominar, també, el castellà -tot i adoctrinat per TV3 i el pèrfid de l’Artur Mas- ja heu vist en algunes entrades d’aquest bloc que a més del català, l’inquisidor lingüístic que porto dins meu també es preocupa per la bona salut del castellà: quina millor manera de confraternitzar amb l'”enemic” que ajudar-lo en aquesta tasca tan noble i sovint mai prou ben valorada.

11866318_1028305950527434_4112764238957163562_n

És per això que adjunto aquesta imatge que vaig trobar en un mur de Facebook que crec, modestament, ho “clava” pel fet que reflecteix molt bé les errades més habituals que comet molta gent quan ha d’escriure en castellà certes paraules amb una combinació de les lletres H, L, LL, Y, B i V. El nombre de possibilitats d’espifiar-la és, certament, gran i encara hi podríem afegir alguna altra (que no existeix) com per exemple “yave”; si el català té les seves “coses” amb l’ortografia (pronoms febles, ela geminada, accents oberts i tancats, etc.), el castellà tampoc es queda curt. I com a reflex del que deia abans del meu interés per la seva bona salut, us deixo uns quants enllaços a entrades anteriors d’aquest bloc on també evidencio algunes d’aquestes pífies: 1º de Mallo, Valla golfa y se pintan ballasHaber murciano y Pendrive. Tot plegat, ja sabem que la incultura és un mal molt estès al nostre país (poseu-hi les fronteres allà on vulgueu) però és clar, no deixo de trobar mostres arreu que ho deixen ben palès i que donen peu a dir que, malauradament, encara hi ha molta gent que prefereix passar una tarda en una plaça de toros (per allò de la festa nacional?) que no pas en una … posem pel cas, biblioteca? Per tant, i si fèssim menys desfilades militars, deixéssim que la cabra pasturi tranquil·lament per la caserna i fomentéssim més la cultura? Què voleu que us digui? m’estimo ser un adoctrinat una mica lletrat que no pas un analfabet funcional.

valdemoro

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània, Política

Segueix la indesició “avortiva”

Recordeu aquesta entrada de l’agost del 2014 sobre les discrepàncies a l’hora d’escriure la paraula “decisió” en referència a un tema sempre tan polèmic com el de l’avortament? Que si hi afegim una lletra “S” de més, que si mostrem una mica de dislèxia intercanviant l’ordre de les consonants … Doncs bé, sembla ser que la persona encarregada d’empastifar parets i murs dels carrers de Manresa amb el seu missatge tan reivindicatiu segueix fent de les seves. I menys mal que rere seu en deu venir una altra que, diccionari a la ma, li va corregint les seves errades ortogràfiques, que no “desviacions ideològiques”. Per a gent com l’administrador d’aquest modest bloc és una sort que hagi persones que més enllà de les seves inquietuds feministes, procuri fer-nos arribar les seves reivindicacions sense cap “màcula”. O qui sap si per contra, potser la correcció de la segona imatge és obra d’un escamot antifeminista, antiavortista, ultracatòlic i no sé quants prefixos més amb la “sagrada missió” d’evidenciar les llacunes ortogràfiques d’aquelles dones que no deuen tenir cap altra cosa a fer que avortar dia sí i dia també.

Desicio

Sigui com sigui, en el context actual del nostre país ja us podeu imaginar que tot allò que es demani i porti al davant la paraula “decisió” (ben escrita) o l’infinitiu “decidir”, farà sonar totes les alarmes del govern espanyol, que immediatament donarà instruccions als tribunals de justícia, Suprem, Constitucional, de la Haia, etc. perquè ho avortin a base de recursos. I és que ja veiem que aquí la divisió de poders del baró de Montesquieu, típica de qualsevol país que presumeixi de democràtic, no és que s’hagi eliminat sinó que fins i tot, hom té la impressió que mai ha existit del tot. I d’altra banda, us recordo que vosaltres (les dones) podreu decidir però uns altres us hem de corregir els missatges. De la mateixa manera que els CAP poden dispensar la píndola avortiva també fóra bo que amb la capsa incloguessin un manual bàsic d’educació sexual i també un diccionari. Per cert, i ja que ho acabo d’esmentar, si no recordeu la diferència entre “capsa” i “caixa“, aquí la teniu.

Desicio_corregida

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània

Dessembossant la política catalana?

Ja fa deu dies que es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya més importants, crec jo, dels darrers anys i el balanç és, com era d’esperar, d’allò més variat en funció de qui el faci. En aquest cas, però, i per variar, hi ha uns quants clars perdedors que no poden negar-ho, uns altres que volen afegir matisos als resultats obtinguts i algun que altre guanyador: en primer lloc, Unió desapareix del mapa polític català i si això es perllonga fins a les generals del desembre, potser tindrem la sort de veure, finalment, la jubilació (això sí, molt daurada) d’en Duran i Lleida. Per la seva banda el Partit Popular s’enfonsa i els catalans han decidit “netejar” una mica el Parlament (fent servir paraules de l’Albiol de quan es presentava per a les municipals a Badalona). Tercer, el PSC ha resistit millor la patacada -una “dolça” derrota?- potser més aviat per les ballarugues de l’Iceta perquè no compto jo que ningú faci cas de la seva proposta “fadaralista” (començant pel mateix PSOE). En quart lloc, l’experiment de “Podemos” i no sé quantes marques més sota el mateix paraigües no ha acabat de funcionar aquí i de fet, si durant la campanya electoral va ser difícil veure el Joan “menjatofu” Herrera i la Dolors “col bullida” Camats, després de les votacions la gent segueix sense saber ben bé qui n’era el cap visible (i com sempre, el Polònia de TV3 ho reflectia molt bé). A l’altra extrem tenim els guanyadors, la CUP i Ciutadans, que han augmentat, i molt, la seva presència al Parlament en relació al 2012 (de 3 a 9 i de 9 a 25), tot i que els “cupaires” són clau per a la investidura del president -sigui quin sigui aquest- mentre que la colla de l’Arrimadas no ha assolit el seu objectiu de desbancar una majoria independentista. I per últim, la coalició de Junts pel Sí, que no ha arribat a la majoria en escons i per tant, les lectures d’aquest fet són variades, segons qui la faci, de la plataforma mediàtica i les ulleres amb què ho faci. De totes formes, no m’estendré més en la valoració dels resultats perquè no és l’objectiu d’aquesta entrada, però si en voleu un parell de molt correctes, al meu modest parer, us deixo aquesta del Lonely Geographer i aquesta altra del Fot-li Pou.

Desembusaments

Sigui com sigui, el que està clar és que el mapa polític català segueix sent molt entretingut, amb 6 forces representades (de partits n’hi ha més) i diria que deu ser de les cambres autonòmiques amb més varietat de l’estat espanyol. Per sort, la política a casa nostra la considerem tan important com per no deixar-la en mans d’un bipartidisme funest PP-PSOE que moltes vegades acaba reduint-se a una mena de PPSOE. Alhora, però, és justament aquesta varietat la que pot complicar el funcionament del Parlament i per tant, l’obligada necessitat d’haver d’arribar a acords entre partits, fins i tot potser amb qui no s’hagués dit mai. Per sort, tenim a l’abast un desembossador que farà que la feina del dia a la cambra parlamentària sigui més fàcil i a més, la tenim en versió bilingüe, com li agradaria al Rivera i a aquesta noia … com es diu … ah sí! l’Arrimades. Llàstima que en el seu esperit d'”integrar” ambdues llengües s’hagi comès una errada, per suposat en la versió en català. I és que l’acció resultant del verb “desembossar” (també es pot escriure amb la vocal “u”) accepta diferents formes com ara “desembós“, “desembús“, “desembossada” i “desembussada” (totes quatre al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que dóna com a preferent la primera), però en cap cas la paraula “desembussament“.

Vejam si al final resultarà que “Ciudadanos” no serà prou capaç de treure’ns d’aquest atzucac en què estem ficats (com van repetint de plató en plató i dia rere dia), i en comptes de votar aquest partit haurem de prendre mesures més innovadores; d’entrada, contractar un equip de desembossadors que facin una bona desembossada de les clavegueres parlamentàries (també a nivell estatal) i dels mateixos partits polítics.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Serveis llar