Monthly Archives: Novembre 2015

Doc, posa-hi l’accent!

No fa gaires setmanes va ser notícia el 30è aniversari de l’estrena als cinemes de la primera pel·lícula de la famosa trilogia de “Regreso al futuro”, protagonitzada per en Michael J. Fox i Christopher Lloyd, i que de ben segur tothom ha vist més d’un cop de tant que l’han passat per televisió. I crec que deu ser una d’aquelles pel·lícules que mai ens cansarem de veure. Doncs bé, per si no ho recordàveu -i sinó, la premsa i les xarxes socials ja es van encarregar de fer-ho- a la segona entrega en Marty McFly viatjava al futur, més en concret al 21 d’octubre del 2015, és a dir, tot just fa un mes, i quedava astorat dels avenços tecnològics i invents que suposadament teníem en aquesta època: les vambes que es cordaven soles, caçadores autoeixugables*, cotxes voladors, skates que llisquen per l’aire i uns quants més, alguns dels quals encara són ficció i uns altres que ja estan entre nosaltres. Per cert, per aquelles mateixes dates vaig veure un reportatge del canal Discovery Max en què el director (Robert Zemeckis) i el guionista (Bob Gale) explicaven això mateix i confessaven que no van saber preveure un invent que indefectiblement és tan habitual avui dia com imprescindible per a molta gent: el telèfon mòbil (no recordo que esmentessin Internet i per si de cas ja ho faig jo).

12144943_1682504688651587_5195089690903460243_nDoncs bé, perquè veieu que hi ha gent amb molta imaginació i temps per perdre (o que es deu avorrir molt), en un mur de Facebook vaig trobar aquesta imatge ben curiosa que reproduïa una piulada i en què es veu com en Marty s’equivoca: fa un temps la Real Academia Española (RAE) va aconsellar (eps! però no era cap proposta normativa) la supressió dels accents diacrítics a l’adverbi “solo” i als pronoms demostratius, però tot i així encara som molts els que els continuem posant. Per tant, en aquest cas preferim no seguir el consell i pel que sembla, és aquest un tema que genera un cert debat entre autors, editors i acadèmics; d’entrada no m’imagino com deu ser una reunió entre els membres de l’Academia per debatre si cal introduir una nova paraula al diccionari (un exemple), o com deu ser formar part de l’equip que revisa definicions de les ja incloses, però qui sap si ens sorprendrien a tots plegats per l’elevat to de les seves discussions, l’acarnissament entre uns i altres, etc. El que sí està clar és que en Marty McFly i en Doc no van saber preveure que hi ha coses de la llengua que no es toquen, que la tradició val més que qualsevol argument i que si a l’escola ens castigaven fent escriure a la pissarra 100 vegades la paraula “sólo” (amb accent), i us ho dic per experiència pròpia, era per algun motiu …

Marty i Doc, estigueu tranquils perquè llevat dels que no tenen ni idea del tema dels accents, hi haurà gent que com jo, seguirà accentuant “sólo”: no voldria generar cap mena de confusió si mai he d’escriure un missatge com aquest (del sexe), ni tampoc tenir-la si hagués de veure aquesta pel·lícula sense saber de què va i si l’adverbi no estigués accentuat en el seu títol: si es tracta de sexe, no és el mateix dir “només una nit” que “estar sol una nit” (en el primer cas potser no en tindré prou i en el segon potser m’hauré de dutxar amb aigua freda).

accents_1

solo-una-noche-cartel1

(*). Per cert, a la pel·lícula hi ha una escena on en Marty cau dins un estany i just sortir-ne tot xop la seva jaqueta s’eixuga automàticament. Doncs bé, sabeu la diferència entre els verbs “assecar” i “eixugar?

Anuncis

1 comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

Mossos: insultem-los correctament

Tenint en compte que l’anterior entrada anava de presumptes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra, en el marc de l’operació “Pandora”, anem a contrarestar-ho i dedicarem ara unes quantes línies a la policia catalana. A banda d’això, darrerament també han estat el centre d’atenció per saber quin paper assumirien en el cas que el parlament català decidís tirar pel dret i, curt i ras, declarés la independència, si obeirien les ordres del Ministeri d’Interior -per entendre’ns, Jorge Fernández Díaz i la seva trepa- o pel contrari, es mantindrien “fidels” al govern. La veritat és que no m’agradaria estar en el lloc dels agents quan se suposa que aquests reben ordres d’uns superiors i estan sotmesos a una estructura jeràrquica. El temps acabarà dient-nos què passarà però sigui com sigui, ja sabem que els Mossos, pel simple fet de ser un cos policial, crec que no han gaudit mai de molta simpatia entre la gent. I m’imagino que això mateix es pot aplicar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil espanyoles, la Gerdamerie francesa, els Carabinieri italians, la Policia de Segurança Pública portuguesa, etc. Tot i la bona tasca que deuen fer uns i altres en mantenir un cert nivell de seguretat als seus respectius països, també se’ls deu associar amb conductes més criticables com ara abús en l’ús de la força, corrupció i una altra que ens afecta de més a prop (a la butxaca) i més sovint, com és el de les multes de trànsit (per cert, sabeu la diferència entre “trànsit” i “tràfic”?).

Mossos_pamplinas

Qui no ha tingut mai un mal pensament vers una patrulla de mossos quan ens han clavat una multa, després de sortir retratat amb un radar camuflat? De ben segur que més d’un penjament hem deixat anar com a teràpia momentània per la ràbia que sentim en veure la “recepta” i que se’ns acomiadin amb un “que tingui un bon dia”. Per tant, posats a insultar-los, fem-ho bé. Aquesta imatge que us adjunto compliria aquesta norma només en part ja que la paraula “pamplines” és una paraula castellana que indica una cosa insubstancial o un engany petit: és a dir, a més d’un castellanisme l’autor de la pintada comet l’error d’aplicar malament un suposat insult i a més no deu saber que en català tenim expressions equivalents tan maques com “ximpleries“, “poca-soltades“, “bestieses“, “camàndules” o “falòrnies” (per gentilesa d’en Magí Camps i del seu consultori lingüístic al diari La Vanguardia).

Per cert, la present no és la primera entrada dedicada als Mossos d’Esquadra ja que fa més d’un any també vaig publicar aquesta altra, a propòsit de la visió que té molta gent sobre aquest cos i de com sembla que la seva funció principal sigui només la de recaptar diners a través de les multes.

Deixa un comentari

Filed under Policia-cossos de seguretat

Visca l’anarquia lingüística!

En el marc d’una operació policial anomenada “Cas Pandora” no fa gaires dies els Mossos d’Esquadra van fer un seguit de detencions i escorcolls en uns quants domicilis de Manresa i Barcelona, relacionats amb l’organització GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), de qui se sospita que està al darrera de diversos atemptats amb explosius de fabricació casolana durant el 2012 i 2013 en caixers automàtics i oficines bancàries. D’entrada, fora bromes perquè la cosa és seriosa però ja que aquest bloc, a mes de crític contra les “heretgies lingüístiques”, vol ser també ser també una mica irònic (potser es queda només en la intenció), permeteu-me dos apunts a mode de preguntes: una, qui és l’encarregat de batejar les operacions dels cossos policials ja que als darrers anys, i malauradament, ens hem hagut de familiaritzar amb alguns que són ben curiosos (enllaç)? I la segona pregunta, també és ben curiós que un grup d’anarquistes s’autoqualifiqui de “coordinat”. Potser vaig errat però sempre havia associat la ideologia anarquista amb un cert deix de desorganització, descoordinació, que cadascú pugui fer la seva, etc. perquè al cap i a la fi, no sé jo com es pot organitzar una societat sense normes, jerarquies, autoritat, govern … Segur que entre les idees d’anarquistes tan reputats com Piotr Kropotkin, Lev Tolstoti, Pierre-Joseph Proudhon, Max Stirner, Mijail Bakunin, Emma Goldman, etc. hi ha molt més que aquests tòpics que acabo de dir però si voleu que us sigui sincer, no veig pas avui dia, ja entrat al segle XXI, cap col·lectiu humà gaire predisposat a no deixar-se governar per una autoritat i amb un conjunt de normes establertes. Acuseu-me, si voleu, de tenir el complex de ser un vedell en mig d’un ramat conduït per un pastor, però tampoc compto que amb aquesta postura estigui pixant fora de test i qui sap si potser són els anarquistes els que ho estan fent i encara no se n’han adonat.

Montatges_policiales_1

Montatges_policiales_2

Sigui com sigui, fixeu-vos en les dues primeres imatges que de fet correspondrien a una de sola si no fos que el missatge era un pèl llarg com perquè la meva càmera el captés sencer. Encara el podeu trobar al passadís que connecta el pàrquing de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB amb l’accés als seus diferents edificis i va aparèixer després de les detencions policials dels presumptes anarquistes. En aquest bloc ja ha quedat retratada l'”anarquia” de molts estudiants (no estic dient que abracin aquesta ideologia) quan han de palesar les seves reivindicacions en una paret, i en aquest cas concret l’autor del missatge, d’una banda demostra un cert domini idiomàtic de l’anglès, castellà i català que faria feliç als ideòlegs de l’anomenat “Tractament integral de llengües” (TIL) aprovat per l’anterior govern del PP a les Balears. Ara bé, i d’altra banda, després s’observa una certa “dispersió” ja que els suposats “montatges” només existeixen en la ment d’una persona que no deu saber que aquesta paraula no existeix en català (i en canvi, sí “muntatges”), i després es passa al castellà per fer referència a la policia. Com es pot veure, una “anarquia lingüística” en tota regla en només 5 paraules; deu ser obra d’un agent policial infiltrat per desacreditar el moviment anarquista. I sort encara que en aquest deu haver-hi també militants que vetllen perquè l’anarquia no s’apoderi també d’un mínim rigor exigible en la qualitat ortogràfica: un botó de mostra seria la imatge inferior (també captada a la mateixa Facultat) en què el missatge sí apareix correctament escrit.

Anarquia_vs_democracia

 

1 comentari

Filed under Universitat