La tírria de C’s vers les (altres) llengües

Resten pocs dies perquè finalitzi la campanya electoral per a les generals del proper diumenge i fins ara el gestor d’aquest bloc no s’ha mullat gaire, com sí ho ha fet amb motiu d’altres comicis anteriors. I per què ara no? per manca de temps (no em paguen com a blocaire) i, sobretot, per estar una mica cansat de tanta precampanya i campanya. Eps! i ja veurem si al març no tornem de nou perquè no s’hagi pogut resoldre l’atzucac en què ens trobem amb el sí o no a la investidura d’en Mas. Temps al temps, suposo que ja ho veurem abans que acabi l’any i ara ocupem-nos d’un altre polític: n’Albert Rivera i els seus “Ciudadanos” (abans “Ciutadans” o en versió “floriana” “Siudatans”). La gent que segueix aquest bloc ja sap que jo i ell estem a les antípodes en molts aspectes i sobretot, en dos: el que es refereix al procés sobiranista que es viu a Catalunya i de retruc, en tot allò relacionat amb el model lingüístic (aquí teniu una mostra en forma d’entrada dirigida a ell en què m’autoinculpava de ser un “naÇi”, amb motiu de les passades eleccions catalanes del 27-S). I pel que sembla, la qüestió de la llengua l’acompanya allà on va (i és a tot arreu) i vagi on vagi crea polèmica.

12373401_1403129749712562_1678724877512415475_n

Resulta que fa uns dies es va celebrar el Dia Internacional de l’Eusquera en què es va retre homenatge als “euskaldunberris”, com un model a seguir per ser un exemple per a tothom pel que suposa de garantia per a la supervivència de l’idioma basc a la província d’Àlaba. Doncs surt Ciudadanos i no se suma a les altres forces polítiques a aquesta declaració argumentant, en primer lloc, que l’aprenentatge de l’eusquera es basa en la imposició i l’adoctrinament polític i segon, assegurant també que el seu estudi a les escoles té efectes perniciosos en l’adquisició de competències i coneixements dels estudiants. Mentre que pel que fa a la primera qüestió crec que cau dins el que seria una simple opinió política, la segona em sembla d’una paranoia total i absoluta vers allò que des del punt de vista lingüístic s’aparti un bri de la línia ideològica oficial del partit, marcada per gent que tothom ja deu conèixer (m’estic referint als noms de la columna de la dreta de la imatge superior, els de l’esquerra són els veritables “intel·lectuals”).

No m’estendré en debatre aquesta qüestió perquè ja ho fet en altres entrades anteriors referides al model lingüístic made in C’s a aplicar a les comunitats autònomes bilingües i que es resumeix en: prioritzar el castellà, apostar per una segona llengua -l’anglès- i reduir la tercera, l'”autonòmica” a l’àmbit familiar, casolà, folklòric o com digué aquella tòtila de les neurones fregides, Carolina Punset, la que tan sols serveix per tornar a l'”aldea” (només li hagués faltat dir allò tan cinematogràfic de “la reserva índia”). Com es veu, no hi ha manera que entenguin que l’aprenentatge de les llengües no és mai un obstacle per acabar dominant-ne unes altres, bé es faci de petit a les escoles o ja de gran en una acadèmia. I per descomptat no conceben que l’Administració ha de vetllar per la protecció de les llengües que es trobin en inferioritat de condicions i sense conèixer gaire a fons la realitat basca, diria que l’eusquera és la que té més les de perdre (sempre he pensat que a diferència del català, és una llengua que si no l’aprens de petit difícilment ho faràs de gran, més que res perquè no se sembla en absolut al castellà).

I per acabar de reblar el clau, un tercer argument de la banda d’en Rivera és el que diu que hi ha gent que ha perdut el seu lloc de feina per no saber eusquera i que ha hagut de marxar d’Euskadi vers altres llocs d’Espanya on no cal acreditar el domini d’aquesta llengua per poder exercir algunes professions; res de nou en l’horitzó, això també ho sabem aquí, a Catalunya: l’argument és que com els que parlem català també dominem el castellà (per això som bilingües), aleshores no s’entén perquè ens entestem a voler continuar parlant-ho, també en situacions tan habituals en l’àmbit d’alguns serveis públics com quan se’ns adrecen en castellà. Oi que estem en un territori bilingüe? doncs què menys que pugui parlar la meva llengua materna sense que això impliqui l’obligació del meu interlocutor que faci el mateix, només se li demanaria que l’entengui i no m’obligui a mi a haver de canviar de registre, si no vull. I d’altra banda, aquest argument entraria en contradicció amb el que deia la Punset sobre el valencià i la seva inutilitat per trobar feina: dominar una altra de les llengües pròpies d’aquells territoris que han tingut la dissort que la història hagi fet que n’hi hagi una segona, a més del castellà, sí pot servir per trobar feina, o per o mantenir-la. No és només una simple qüestió pràctica, laboral, també té molt a veure amb el respecte dels drets lingüístics que, fins i tot, les persones de l’esquerra de la imatge anterior podrien entendre (sempre i quan posin la seva neurona en mode “on”) … i que carai, és també una mostra d’educació.

CE8n2qrXIAAbI5I.jpg largeI parlant d’educació, què se’n pot esperar si uns dels fundadors o ideòlegs de C’s és l’Arcadi Espada, també ficat a la plataforma “Libres e iguales“? Amb frases com aquestes hom s’adona de quin peu coixeja aquesta gent de C’s. És clar que aquest imbècil no especifica el nombre final de llengües que s’haurien de mantenir ni tampoc quines caldria esborrar del mapa lingüístic mundial, però ja podem deduir algunes de les que per descomptat estarien de més i que actuarien com un “desgraciado factor de diversidad”. Ves per on, mai no hauria dit que la diversitat fos quelcom negatiu. Ja ho veieu, no ens movem d’aquell vell discurs (i sovint recuperat) de l'”España, una, grande, libre y SÓLO en español”. Per cert, si voleu sentir les seves ximpleries crec que és habitual de la tertúlia nocturna del canal 13TV, també l’he vist alguna vegada als programes matinals de la Susanna Griso (A3) i Ana Rosa Quintana (Tele5) i sempre el veureu amb aquesta cabellera despentinada (no melena), com si hagués sortit del camerino amb l’assecador de cabells posat. Escolteu-lo i de ben segur que riureu una estona: és com el Boadella, un altre bufó català que diu que s’ha hagut d’exiliar a Madrid perquè aquí hagués acabat a la foguera per les seves heretgies. Estigues tranquil, Albert, que com a catalans sabem què és això de la diversitat (de vegades imposada) i en som més partidaris que no pas vosaltres.

Postdata: m’assabento que ahir la plataforma dels que se senten lliures i iguals va retre homenatge al Boadella. Ja m’imagino que un aquelarre de bruixes i bruixots deu ser, al costat d’aquest acte, una trobada senyores jubilades per fer punta de coixí.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s