Reflexions postelectorals 20-D

Passades les eleccions del 20-D i després d’uns dies sentint opinions i comentaris sobre els seus resultats, m’afegiré a aquesta la llista de periodistes, economistes, politòlegs, sociòlegs, psicòlegs, parapsicòlegs … tertulians, creadors d’opinió i tots ells suposats entesos en la matèria, per dir també la meva. Al cap i a la fi, si ens fixem en el nivell d’uns quants d’aquests personatges més mediàtics, em sento del tot legitimat per no dir una ximpleria més gran que algunes de les que han deixat anar amb el micròfon obert. Així doncs, anem per parts:

Primer, ara hem descobert que España només es deixa governar quan un del dos partits d’àmbit estatal hegemònics fins ara, obté majoria absoluta o si no és el cas prou marge com per haver de pactar només amb un partit. No hem d’oblidar alguns governs del Sr. Felipe González i José María Aznar recolzats en partits nacionalistes, CiU i PNV, en aquella època quan els nacionalistes eren bons i no havien traspassat encara el costat fosc de la força, és a dir, abraçat obertament l’independentisme. Tot i això, després de quatre anys d’un (des)govern que s’ha dedicat més aviat a donar peixet al Polònia de TV3, la situació no és que sigui gaire millor que al 2011 i potser ens anirien millor les coses amb un govern en funcions, o per què no dir-ho, sense govern. De casos semblants no ens en falten i el dels belgues pot ser un bon referent: per tenir un president “plasma” i una cort de ministres nefasta, és millor no tenir res.

Pujol-Anazar-Gonzalez

Segon, en moments com aquest és quan es demostra la veritable talla d’un polític que aspira a ser president, és molt fàcil governar amb una majoria absolut i a cops de decret llei que no haver de trucar les portes d’altres partits perquè et donin suport o com a mínim, que no et facin gaire la murga durant la legislatura. És clar que això suposa haver de renunciar a voler dur a terme el teu programa electoral però tant se val: només cal repassar les promeses incomplertes del PP en aquest temps que ha aplicat el corró per adonar-se que això d’oblidar-se del que es diu en campanya electoral forma part de l’ADN dels polítics del nostre país. I posats a haver de buscar suports, només un recordatori: crec que fou en John F. Kennedy qui va dir que no es pot negociar amb una persona que creu que el que és seu és seu i el que és teu és negociable.

14498365788771

Tercer, però no només és responsabilitat del PP buscar una sortida a l’atzucac que es han deixat els resultats del comicis, els altres partits també han de moure fitxa, sobretot el PSOE, Podemos i Ciudadanos. Aquest darrer ja ha convidat els socialistes a no torpedinar la investidura d’en Rajoy, a avantposar els interessos del país abans que els dels partits, per evitar que es trenqui Espanya: això va pel que va dir Podemos de permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i que aquesta és una línia vermella del seu programa electoral (per cert, Albert, si no recordes allò que diuen “donde dije ‘digo’ digo ‘Diego'”, aquí tens un exemple?). D’entrada li diria al Sr. Rivera que no tingui por, que molts catalans que estem en aquesta ona no ens creiem aquesta promesa i que no val la pena insistir en aquest camí sinó buscar-ne un altre de més directe. També és curiós veure com canvien les coses en poc temps: després de les eleccions al parlament català del 27-S la seva becària … ains, com es diu … ah sí, l’Arrimadas, va afanyar-se a reclamar noves eleccions pel panorama d’ingovernabilitat que s’albirava i en canvi, ara, en una situació semblant el seu cap messiànic no fa el mateix. Tot sigui per al bé d’EspaÑa. I afegeixo, potser és perquè ha passat massa temps als platós de televisió i estudis de ràdio, ara aquí i ara allà, potser perquè viu en un món fet a mida com a la pel·lícula El show de Truman, però crec que en aquest país hi ha problemes més greus que afecten a molta gent i que això del respecte de la sobirania nacional, la Constitució i altres ximpleries semblants, no serveixen per pal·liar els desnonaments, la pobresa energètica, la manca de beques-menjador, d’ajudes a la dependència, els salaris rebaixats, les pensions, l’emigració dels nostres joves formats, etc.

albert-rivera-duda-entre-su-mujer-y-su-amante

Quart, seguim amb C’s, un dels partits a què li he dedicat més temps en aquest bloc; la relativa patacada que ha rebut crec que tindrà una conseqüència directa: enviar a l’atur uns quants interpretadors d’enquestes atès que els seus 40 diputats, que no és un mal resultat per a un primer cop, es queden un pèl lluny del que pronosticaven alguns sondejos. És clar que quan això no serveix ni per garantir un govern -per allò de l’interès nacional- i encara menys, per tenir-hi un cert marge d’influència, ha de ser per estar una mica fotut. Potser ha estat la seva excessiva presència mediàtica i que molta gent ja n’estigués tip de trobar-se el Rivera arreu i a tota hora, el que ha fet que en un moment de lucidesa veiessin que rere la seva façana no deu haver-hi gaires diferències amb el seu cosí germà, el PP. I ja se sap què escollir entre boig conegut i savi per conèixer o en versió bilíngüe de C’s, “entre loco conocido y sabio por conocer” …

Cinquè, fora de l’àmbit polític, ara es veu que perquè una majoria de gent no hagi donat suport a una opció o una altra i que tinguem problemes per investir un president i formar govern, és signe d’una societat que ha perdut el nord, el seny, malalta, degenerada … O això és el que es pot deduir del que va dir el bisbe de Sant Sebastià, en Munilla. La recerca del bé comú deu passar, segons designis divins, per no tenir maldecaps en moments com aquests, però s’oblida del que implica fer política: ser prou capaç, flexible, d’arribar a acords amb els adversaris i acceptant la renúncia d’alguns dels punts forts del programa amb què un s’ha presentat. És clar que com ell té un cap suprem que sempre hi ha estat (i hi serà), que no ha passat per cap congrés extraordinari de partit, una assemblea, primàries, etc. doncs alguna cosa se li deu haver empeltat. Qui sap si troba a faltar aquells temps d’un cap d’estat investit després d’una guerra civil i que va comptar amb el suport actiu de la jerarquia catòlica que ell representa. Potser els que s’han de regenerar és aquest colla de peder****s i hipòcrites que pregonen una cosa i després encara els has de demanar perdó per oferir-els l’esquena. I parlant de regeneració, estaria bé que comencessin a fer-ho pel canal 13TV.

titol_de_la_imatge_388893

I sisè i últim, tres breus apunts en clau catalana: primer, el partit més votat a Espanya és l’últim a Catalunya (dels que han obtingut diputats) per la qual cosa, es reafirma que agradi o no, existeix un clar fet diferencial; segon, sembla que l’electorat va llegir la meva entrada al bloc sobre UPyD i m’ha fet cas, tret de 7.897 persones que no es van donar per al·ludides. De fet, en el conjunt de tot l’Estat el PACMA va obtenir més vots que UPyD i VOX junts i això vol dir que la pèrfida de la Rosa Díez desapareix del mapa polític nacional. I tercerDuran i Lleida, que hi ets? crec que l’Hotel Palace de Madrid s’està rumiant de posar una placa amb el teu nom en una de les seves habitacions de luxe, en senyal d’agraïment per haver estat un client excel·lent durant tots aquests anys. De fet, només pel que vas dir en una entrevista amb la Mònica Terribas vas quedar ben retratat, de com per tu la política ha estat un medi de vida (i molt bona, per cert) i no tant (o gens) un servei per a la ciutadania. No nego que en altres temps hagis fet bona feina al Congrés, per allò d’establir ponts de diàleg entre Madrid i Catalunya, però en aquests temps de blanc o negre, has preferit quedar-te en un gris i així t’ha anat. Sigui com sigui, bon vent i barca nova!

Duran-1

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s