Monthly Archives: gener 2016

Contra la gentrificació: no tot s’hi val

La gent que segueix aquest bloc sap que el seu objectiu és aportar un minúscul granet de sorra a la millora del trist panorama de la situació del català escrit que trobem en uns quants àmbits de la nostra vida quotidiana: anuncis, cartells, propaganda, pintades als carrers, xarxes socials, etc. De tant en tant també fa “incursions” al castellà perquè com a bilingües que som, també val la pena tenir una mica més de cura quan utilitzem aquest idioma. Ara bé, no recordo que Fartografia hagi dedicat alguna entrada a l’anglès tot i que sí una al francès. Per tant, com mai és tard per fer-ho, aquí en teniu la primera: considereu-ho com si l'”inquisidor lingüístic” que porto dins hagués fet les amèriques per enriquir la seva, ja elevada, cultura ortogràfica. I com qui no vol la cosa, o casualitats de la vida, l’exemple toca de ple un dels conceptes que s’explica sovint a l’àmbit de la Geografia urbana, del qual no en sóc un especialista però com a geògraf que sóc, de tant en tant l’explico en alguna de les meves classes.

Gentrificacio

Per a tota aquella gent que no sàpiga què vol dir aquest concepte, en poques paraules es refereix al procés de transformació d’un barri degradat i empobrit i pel qual la seva població original es veu desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, amb el que això implica d’alça del preus dels habitatges (de compra i de lloguer) i canvi en les relacions socials, en les activitats econòmiques, ús de l’espai urbà i una millora en els serveis: per exemple, això ha passat als barris del Raval i Poble Nou de Barcelona, l’Albaicín de Granada, el de Triana a Sevilla, Malasaña en Madrid o el cas molt més paradigmàtic de la ciutat nord-americana de Sant Francisco. Resumint-ho molt, i d’acord amb la imatge que adjunto, seria la substitució d’habitatges socials per apartaments per a yuppys, artistes, bohemis, hipsters i algunes “tribus urbanes” més d’aquestes que van apareixent de tant en tant, demostrant amb això que ens equivoquem en buscar vida intel·ligent en altres planetes quan encara està per veure que n’hi hagi al nostre.

Però no ens desviem del tema: fixeu-vos com l’autor de la pintada reivindicativa ha tingut un petit lapsus i s’ha deixat la lletra “r” al bagul. Potser estem assistint al naixement d’una nova tribu, la dels “grafiters analfabets” o si més no, un pèl despistats. Tot plegat, està bé lluitar contra aquest procés de gentrificació però fóra bo fer-ho també amb una mica de vista. Per cert, en aquesta entrada podeu comprovar que la paraula “grafiti” s’accepta en castellà, però en canvi al català no em surt per enlloc.

Postdata: ja que parlem d’aquest tema heu de saber que el mot “vivenda” és un castellanisme i que el correcte en català és “habitatge“; reconec que a mi quasi se’m cola en el text i que ho he hagut de consultar al diccionari, de fet, diria que el primer, però, és molt més habitual de sentir que el segon.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política

El Tió ha fet una carnisseria!

No fa gaire vaig publicar aquesta entrada sobre l’expressió incorrecte de “Cagatió” que sembla que darrerament s’hagi posat moda quan arriben dates nadalenques. A banda d’això, he de dir que per mi és una temporada en què ja sóc conscient que hauré de fer el cor fort i aguantar el que crec, humilment, són massa regals per als nens ja que entre el tió, cap d’any, Reis i la mare que els va a parir a tots, n’acabo una mica fart. Però com veig que la meva petició anual que a casa no ens cal res i que ja tenim de tot, que si de cas ja fem amb un regal per al nen, i molt seleccionat, acaba per no ser escoltada … doncs miro cap a un altre costat i entre bocí de torró, de tortell i copa de mistela, espero pacientment que s’acabi tot això i tornar de nou a la rutina diària prenadalenca.

Per sort, no tots els regals que ha cagat el tió i caigut del sac dels Reis pensant en el nen de la casa han estat capses de Lego y Playmobil -eps, que m’agraden i els trobo educatius- sinó que també hi ha hagut espai per a uns quants quaderns de cal·ligrafia, contes i jocs de taula, com el que és objecte d’atenció en aquesta entrada. Fixeu-vos en la següent imatge: és d’un joc de preguntes i respostes i en una se’ls ha colat una errada en una paraula d’aquelles que al programa de TV3, “El gran dictat“, podria sortir perfectament a la secció de “Lletra a lletra”.

Ofici_carnicer

I és que a la pregunta de quin ofici té el cangur del dibuix, en què surt tallant filets de carn, la resposta apareix mal escrita atès que l’ofici de “carnicer” no existeix en català. Per tant, l’animalot en qüestió sembla haver fet una veritable “carnisseria” ortogràfica i ha passat la serra mecànica per la secció de la dobla essa, que és com s’ha d’escriure. D’altra banda, curiós que un cangur faci de carnisser però si en aquest país en Rajoy ha fet de president i la Belén Estebán d’escriptora, aleshores no hi ha res perquè sorprendre’ns.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Pífies en l’economia mediàtica

Crec haver dit alguna vegada en aquest espai que una de les assignatures que imparteixo al Grau de Geografia i Ordenació del Territori (GiOT) de la UAB és Economia. Quan m’ho van proposar, a mitjans del 2010, no ho vaig dubtar ni un moment ja que crec que és bo que un professor variï o ampliï de tant en tant el seu repertori docent si no vol acabar fent sempre el mateix i, ergo, instal·lar-se en una còmoda rutina que pot conduir a un cert estat d’avorriment (i el que això implica també d’avorrir els estudiants a l’aula). I val a dir que aquesta decisió va ser, per mi, encertada perquè amb la maleïda crisi que encara patim, de material no me’n falta en absolut. A més, com de la crisi poca gent se’n salva, l’economia ha deixat el seu àmbit més tradicionalment restringit i podríem dir que ha passat a ser d’interès general: no hi ha tertúlia de ràdio i televisió en què no se’n parli (fins i tot a la franja del prime time). De fet, tinc la sensació que alguns economistes han assolit un cert nivell de popularitat i impacte tan gran que han esdevingut gairebé gurús mediàtics: Xavier Sala i Martín, José Mª Gay de Liébana, Santiago Niño-Becerra, Daniel Lacalle …

Piulada_Bernardos

Faig aquesta introducció perquè una de les fonts d’on trec més material per a les classes són les xarxes socials i quan segueixes uns quants economistes d’un i altre espectre ideològic (segurament en el punt mig dels dos extrems trobaríem una gran dosi de la veritat) acabes per fornir un bon gruix d’articles, opinions i imatges que, us ho asseguro, en el meu cas han substituït els clàssics manuals d’economia que trobem per les biblioteques. De fet, estic cofoi de poder dir que els meus estudiants, si volen, no tenen perquè prendre apunts. Doncs bé, de nou el Twitter ens dóna un molt bon exemple de com de la mateixa forma que un economista conegut no implica per defecte que sigui un bon economista, pot demostrar també manca de rigor ortogràfic en els missatges que escriu. Us poso un cas, el d’en Gonzalo Bernardos, economista que ha aconseguit igualar gairebé a l’Albert Rivera pel que fa a això de trepitjar platós de TV i estudis de ràdio (el veureu a La Sexta, Antena 3 i a 8TV i el sentireu en alguna emissora de ràdio com ara a RAC 1, on també té l’honor de ser imitat). Així, aquesta imatge és d’una piulada seva del nou president de la Generalitat, en Carles Puigdemont, on podem veure com mostra un desig potser un pèl exagerat i també com fa un mal ús dels pronoms febles (ja he dit més d’un cop que els pronoms no són el meu fort però diria que aquest “el” hauria de ser “ho”).

No conec aquest paio però buscant una mica per la xarxa trobo que és nascut a Barcelona, amb una carrera docent també molt arrelada a Catalunya i tot i no saber del cert si el català és o no la seva llengua materna, crec que ha tingut prou temps com per no cometre pífies ortogràfiques com aquestes. És clar que quan el sents a parlar ja t’adones que peca del mal de molts catalanoparlants: que parlen el català tan malament com l’escriuen, ple d’incorreccions, castellanismes, etc. Estic convençut que en castellà no comet tantes errades però tot i així, i sent professor universitari, no estaria de més vetllar per la qualitat ortogràfica del que s’escriu i s’acaba difonent. També podria ser un exemple de com sembla que el món de l’economia “mediàtica” estigui renyit amb el de l’ortografia “anònima”, si jutgem per aquesta altra entrada que vaig dedicar al Xavier Sala i Martín. Sigui com sigui, per sort jo no en sóc, d’economista, tan sols un simple geògraf: i és que no m’agradaria que diguessin de mi el mateix que diuen d’aquests altres professionals, que es passen mitja jornada laboral fent prediccions de com anirà l’economia i l’altra mitja a intentar esbrinar perquè han fallat.

Postdata: frase d’un conegut i ja traspassat economista dedicada a tots aquells col·legues seus que havent descobert què vol dir ser un personatge mediàtic, miren més quin perfil els queda millor davant la càmara que no pas el rigor del seu discurs.

images

Deixa un comentari

Filed under Xarxes socials

Lomana … és imperatiu corregir-te!

Aquest bloc més d’un cop s’ha fet ressò de les pífies de personatges coneguts del món de la cultura, periodisme, política, etc. quan han escrit algun missatge al Twitter (p. ex. aquí teniu una entrada sobre Podemos, aquesta sobre càrrecs públics i una tercera del “messiànic” Rivera). És aquesta una d’aquelles xarxes socials que facilita que tothom pugui dir la seva, del que sigui i en qualsevol moment i sobretot, sense que abans s’hagi fet un mínim esforç de reflexió del que es diu i, sobretot, de com escriure-ho. Certament, el reduït nombre de caràcters que permet no dóna per esplaiar-se gaire però potser aquí radica una de les seves virtuts: la de deixar al descobert les misèries de molta gent que no sap escriure correctament i a qui sembla que no li importi gens que l’altra gent se n’adoni. Sens dubte obliden el que es diu molt sovint en aquests casos, allò que escrius, si és bo i ben escrit, és dues vegades bo. Però ja sabem que en aquest p*** país això de la bona escriptura és un valor que va a menys i en el fons, i per mi, no deixa de ser un reflex més d’una situació de dèficits estructurals del nostre model d’ensenyament. No entraré de nou a comentar-ne aquí alguns dels motius però potser l’enorme popularització de les mateixes xarxes i també dels sistemes de missatgeria instantània com el Whatsapp, amb el que això implica d’una escriptura que prima més la immediatesa que el rigor, en sigui un i molt clar.

D’altra banda, el feed-back que permeten les xarxes, els comentaris d’altres persones i rèpliques entre uns i altres fa que augmentin les butlletes perquè un o altre cometi una pífia, que encara és més visible si es tracta de voler corregir algú i fer-ho malament. En aquest enllaç us poso un cas del conegut escriptor Arturo Pérez Reverte i en aquest altre la resposta del “cupaire” David Fernández a un comentari que més que opinar sobre la posició de la CUP en relació al procés sobiranista, és un reguitzell d’insults i alhora d’incorreccions.

Lomana_i_imperatiu

Doncs bé, ara tenim un altre exemple que ha implicat la coneguda Carmen Lomana, de professió … ¿¿?? i que vaig trobar al digital Huffingtonpost.es fa unes setmanes. Quan ho vaig llegir em vaig quedar una mica pensatiu ja que no sabia què entenia aquesta senyora per un temps verbal imperatiu. Alguns dels comentaris que es podien llegir eren d’allò més divertits i imaginatius però en el fons, i per mi, no deixa de ser una mostra més de com maltractem, també, el castellà. Potser que no li demanem a aquesta dona més del que pot donar perquè sospito que amb tanta operació d’estètica i algun que altre estirament de pell, la seva neurona (en singular) deu treballar en unes condicions infrahumanes. Si no hagués posat el parèntesi al seu comentari encara podríem haver pensat, de bona fe, que a l’hora d’escriure el text ha confós la tecla de la “Z” per la “D”, que una i altra no estan gaire lluny en el teclat; però això de voler corregir algú i fer-ho malament, és com fer dues vegades el ridícul.

Per cert, sabíeu que la Lomana es va presentar al Senat a les darreres eleccions generals per VOX? Humilment, Carmen, crec que seria més útil que consultis un diccionari de la coneguda editorial homònima. Amb les ximpleries que diu el seu líder, si a les files del partit es dóna el cas d’un militant acérrim defensor del castellà correcte, encara seria capaç d’agafar-s’ho al peu de la lletra i llançar-te Giralda avall.

 

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Xarxes socials