Són unes quantes vegades les que en aquest bloc hem vist que la qüestió dels accents pot portar de corcoll a més d’una persona. Jo mateix he reconegut també que de tant en tant he de repassar les normes d’accentuació i que sovint sé com s’accentuen les paraules no tant per conèixer-les bé, aquestes normes, sinó més aviat perquè a força d’escriure i llegir, al final ja he memoritzat l’opció correcta: si porten accent, si no en porta, si és tancat, obert … I si tot i així el dubte no desapareix, sempre dic que és molt fàcil recórrer a Internet i consultar un dels nombrosos manuals que hi podem trobar, de tota mena i dirigits a qualsevol tipus de públic (p. ex. us enllaço aquest amb una orientació clarament escolar).
Si entrem una mica en detall del cas que ens ocupa aquí, veurem que la lletra “O” pot portar un accent obert o tancat, depenent dels casos, però mai s’accentua quan l’han deixada sola. En aquest cas es tracta d’una conjunció, és a dir, un nexe que uneix oracions o paraules, de tipus disjuntiu, que implica una elecció forçosa, ergo, o una cosa o una altra (podeu veure-ho en aquest enllaç). De fet, quan es tracta d’immboles, o bé els llogues o bé els compres però no es poden excloure les dues opcions alhora.
Fartografia 