Barbarisme que no passa de moda

No són poques les entrades en aquest bloc referides a la qüestió dels barbarismes i castellanismes (p. ex. aquesta i aquesta altra); de fet busqueu per aquestes dues etiquetes i us en sortiran unes quantes més. S’entén per “barbarisme” una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i alhora és vista com un empobriment d’aquesta, un situació que és molt habitual en territoris bilingües. Per la seva banda, un “castellanisme” seria l’exemple més clar d’un barbarisme en el català, tot i que hi ha castellanismes admesos igual que hi ha també gal·licismes, italianismes o anglicismes. Ara bé, i tal com diu Joan Miravitlles en el seu Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions, “no és cap pecat que les llengües llatines estiguin tan emparentades i que molts cops es corresponguin tan íntimament. Però això provoca una contaminació que, si bé de vegades és inevitable i no sempre perniciosa, sovint és innecessària, perquè el català disposa de paraules i expressions tan adequades o més, que les manllevades a altres llengües”.

Faig aquesta introducció perquè aquí teniu un altre exemple de castellanisme, d’aquells tan estesos que ni ens adonem que no són correctes. En aquest cas en comptes d'”embusteru” l’autor de la pintada hagués pogut escriure formes més correctes com “mentider“, la més habitual i suposo que utilitzada, o també sinònims com “farsaire“, “falsari“, “falsiós“, “enganyós“, etc. Malgrat això, i tractant-se del personatge a qui fa referència la pintada, molt em temo que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acabarà per claudicar i acceptar finalment aquesta forma (faltaria per veure si escrita com a “embuster” o “embusteru“). I és que tractant-se d’un membre de la classe política del país (i això és extensiu a tota Espanya) gairebé serà inevitable parlar de “mentider” o “embuster” com a sinònim de “polític” (en el sentit de persona que es dedica a la política). És a dir, un barbarisme que mai passarà de moda. Per acabar, posats a insultar algú, recomano abans de consultar un llistat d’insults, que en català en tenim un munt i alguns de molt curiosos (heus aquí un exemple) i que podrien haver estat aplicats en aquests dos casos de titulars de premsa que us poso. Adoneu-vos com en el primer el Sr. Albiol, en una mena de pirueta lingüística, fa servir la forma correcta i la incorrecta com a sinònims.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s