Sóc en Joan Carles Llurdés, professor al Dpt. de Geografia i a l’Escola de Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. També consultor dels estudis de Turisme a la UOC. Corredor de fons molt amateur des del 2006 i ho seré fins que el cos i les cames diguin prou. Participant en curses des del 2009 i si us interessen, podeu veure’n les meves cròniques en aquest altre bloc (Marathon man). M’apassiona el bàsquet i avorreixo el futbol ja que considero que aquest esport és la viva imatge de l’antic “Panem et circensis” dels temps dels romans.
Aquest bloc només té l’objectiu de deixar ben paleses les, com dic jo, “heretgies lingüístiques” que sovint es cometen contra el català escrit i que dia rere dia ens trobem pel carrer, botigues, a les nostres bústies, etc. en forma de cartells, anuncis, propaganda i altres mitjans. Això sí, que no falti una certa dosi de bon humor. I que ningú s’ofengui, res més lluny de la meva intenció.
Per acabar aquesta presentació, publico la meva foto per si algú em reconeix pel carrer i em vol felicitar (absteniu-vos els que busqueu brega).
Fartografia 
El que ets és un pedant que se’n riu de la ignorància de molta gent. Això fa llàstima, més encara al repassar el teu text i veure que falta una coma, algun text redundant, que abrevies departament en paràgraf quan no és, com a mínim elegant, no escrius en cursiva les cites en llatí… No t’atreveixis a donar lliçons amb sarcasme mentre no siguis perfecte…
Benvolguda Anna, o “sagarmatha” o qui redimonis siguis …
No pretenc ser un pedant ni riure’m ni deixar en evidència ningú. No critico tampoc ningú per la seva ignorància sinó més aviat per la seva deixadesa en escriure el que sigui en qualsevol format i no tenir després la més mínima preocupació per esbrinar si allò que ha fet és correcte, encara més avui dia que tenim molts mitjans a l’abast per, com a mínim, evitar errades d’aquelles que són clamoroses i que fan obrir els ulls a la resta de gent, jo i tu inclosos, que tenim una mica de preocupació pel català ben escrit. Ni molt menys vull donar lliçons de res a ningú, més que res perquè no sóc especialista en res i en aquest àmbit encara menys. Suposo que pel que dius tu sí que deus ser-ho, vull dir de perfecte. Ara bé, sàpigues que per donar lliçons (del que sigui) no cal ser un setciències i saber de tot al màxim nivell: no es té perquè ser-ho i sí, en canvi, estar disposat a aprendre i admetre això mateix, que un es pot equivocar quan s’està corregint algú altre (sóc professor i això ho tinc més que assumit de fa molt temps). No sóc perfecte i millor que sigui així, en la perfecció està l’avorriment (això sí que potser m’ha quedat una mica pedant, ho reconec). Per acabar perquè no voldria perdre més el temps: ja m’agradaria ser una mica sarcàstic, irònic … digueu-ho com vulguis, però suposo que em dec quedar a un nivell molt bàsic ja que se n’ha de saber molt sense caure en una mena de “barroerisme”, grolleria (potser que miri els monòlegs de “El club de la comedia” per prendre’n nota). Per cert, amb el temps que fa que gestiono aquest bloc, has trigat una miqueta en criticar-me. Ara et deixo que em toca empapar-me de la meva dosi diària de “perfeccionisme”.
Apali, bon vent i barca nova
JC