Category Archives: Animals-veterinaris

Entrenament “àgil” de castellanismes

Després d’unes darreres entrades amb un caràcter més de reflexió torno a una altra de les essències d’aquest bloc, la de denunciar les “heretgies lingüístiques” amb què em vaig topant en el dia a dia, en pintades a les parets dels carrers, propaganda a les bústies, anuncis de botigues, etc. Diguem que no requereixen un “desgast mental” per part meva (el meu cap ja no es troba en condicions de barrinar gaire) i qui sap si són més idònies per continuar captant l’interès dels possibles lectors del bloc. Dit això, fixeu-vos en aquestes dues imatges que us adjunto tot seguit. En primer lloc, no fa gaire que Tele 5 ha deixat d’emetre el programa “Vaya fauna”, una mena de talent show d’animals i propietaris i que a més de no tenir gaire bona audiència, ha rebut també crítiques d’associacions animalistes per l’ús i explotació d’animals amb l’objectiu de fer ximpleries que entretinguin el públic. D’entrada ja veieu que aquesta cadena de televisió sembla que es mogui com peix a l’aigua en un entorn circense, ja que el seu programa estrella també inclou un bestiari molt espectacular: per descomptat que m’estic referint al “Sálvame Deluxe”.

Entreno_gosos

Sempre m’he demanat perquè l’ésser humà s’entossudeix en buscar en animals uns comportaments que són antinaturals, i que molts de nosaltres no faríem per por al més gran dels ridículs, llevat que es vulgui explícitament sortir al Youtube. Però com sembla que els animals no tinguin desenvolupat aquest sentiment, doncs vinga … posem dalt l’escenari un ós que toqui una trompeta, un gos fent una “gymkana”, un cavall en un exercici de doma, un porquet amb un llacet, un lleó (que sempre dóna un cert toc “salvatge”) i un presentador que s’avingui a fer el ximple i ja tenim muntat el circ televisiu. Això sí, abans uns i altres hauran d’assajar i entrenar molt. I justa la fusta! heus aquí un dels castellanismes més habituals que s’han colat al català, com és l'”entreno“. Per tant, disposem-nos a entrenar gossos i a més, en versió trilingüe atès que al català i castellà, a l’anunci també hi han afegit l’anglès, en tant que m’imagino que entrenar un gos en agility deu consistir en practicar exercicis pels quals el cànid en qüestió ha de guanyar agilitat. Però com passa sovint, la inclusió d’un anglicisme sempre contribueix a donar una certa imatge de qualitat, que suposem que altres paraules més nostres no deuen atorgar.

I si voleu veure les evolucions dels gossos ensinistrats, què menys que assistir a una representació en un teatre amb un bon aforament en comptes d'”aforo“, una altra paraula “infiltrada”. Per cert, remarco també la “taquilla” no perquè sigui un castellanisme, que no ho és (explicació) sinó, simplement, per no respectar el plural (A-ES). És una qüestió que aquests dies d’estiu estic treballant amb el meu fill quan fem quaderns de repàs.

Sala_Els_Carlins

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris, Espectacles

Espifiada canina d’elaboració pròpia

Sembla mentida però el món de la “ela geminada” dóna bastant de què parlar en aquest àmbit tan particular com és el de la correcta ortografia catalana. I val a dir que jo no seré el primer “inquisidor” que cridi les hordes per portar a la foguera aquells “heretges” que cometin el pecat d’escriure malament una paraula que contingui aquesta lletra tan nostra, atès que de ben segur aquest deu ser un dels casos en què sempre dubto. Però com no em cansaré de repetir, qualsevol dubte pot esvair-se amb una simple consulta al diccionari, en paper o online. D’entrada, cal saber que aquesta lletra correspon a un so que prové del llatí, la grafia del qual es representa per dues eles separades per un punt volat (l·l), però alhora la seva pronúncia ­habitual no marca d’una manera clara el doble so de la lletra ela, la qual cosa fa que de vegades tinguem dubtes més que raonables en escriure correctament certes paraules. Per afegir més llenya al foc, s’ha de saber que el fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica sinó que depèn de l’etimologia, altrament dit, que no hi ha una norma que s’hagi de seguir al peu de la lletra sinó que el que es digui en aquest sentit haurà de ser a títol orientatiu. De totes formes, en aquest primer enllaç teniu unes quantes pautes per no espifiar-la i en aquest altre, un article interessant sobre la necessitat de normalitzar el caràcter originari de la ela geminada en un entorn digital, atès els problemes que pot ocasionar el no fer-ho, més greus del que podem pensar en un primer moment.

Tot i així, i encara que hom pugui disculpar errades com les que ens pot provocar aquesta lletra, no estaria de més, com dic més amunt, de recorre al diccionari si no es vol cometre errades a l’hora de promocionar i vendre serveis i productes. Així, fixeu-vos a la primera imatge com és curiós el fet que som capaços d’escriure paraules que no són ben bé pròpies, així com vendre granissats com Déu mana (i no la seva versió més pètria) i en canvi no saber elaborar correctament tot això. I si es vol acompanyar un gelat amb un una cigarreta electrònica, en aquesta botiga teniu una gran selecció.

Elaboracio_geladeria

Deixo el món de la gelateria i m’endinso breument en el dels gossos, un animal que m’agrada molt tot i que ves per on, a casa tenim un gat. No conec gens el tema de la psicologia canina i m’imagino que tot i que deu ser prou complexa com per haver de justificar l’existència d’aquesta mena de servei, estic convençut que el comportament caní sempre serà més fàcil de reconduir que no pas l’humà. Potser hauríem de deixar els psicòlegs per als cans i desviar els humans cap els psiquiatres, directament. Sigui com sigui, mala peça tenim al teler si comencem per escriure incorrectament la clau del servei que es vol oferir, les solucions a certs problemes. D’altra banda, un gos “agresiu”, amb una sola essa, ho deu ser menys que el seu homòleg amb dues i per cert, em crida molt l’atenció que un gos pugui agafar mania a un … fregaplats. Si és així, recordem que sempre es diu que els gossos s’acaben assemblant als seus amos. Tot plegat, potser que truqui al famós “encantador de perros” perquè em doni quatre pistes de com fer un programa com el seu però més en la línia d’aquest bloc, com per exemple, “l’entabanador de l’ortografia” o una cosa per l’estil.

Psicologia_canina

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris, Cafeteries-forns-fleques

Passeguem el gos?

Vagi per endavant que a mi sempre m’han agradat els animals de companyia més “habituals” (per entendre’ns, gats i gossos però res d’exotismes d’aquests que es posen de moda) i de fet, a casa tenim un felí gatú del qual n’estem molt, tot sigui dit. Òbviament, com tots els gats, respon al nom de “Mishi”. Quan era bastant més jove tenia una gossa i perquè veieu com m’agraden també, quan vaig pel carrer abans em miro el gos que la dona que el porta i tant se’m fot si aquesta està de bon veure. Per tot això, i quan tinc temps i hi penso, sempre em miro amb simpatia els programes d’aquesta temàtica “animalística”, tipus “Veterinaris” i maleeixo fins l’oll de l’os la gent que maltracta els animals. Ja en tenia prou, de raó, el gran Mahatma Gandhi quan deia que un país o una civilització pot ser jutjat per la forma com tracta els seus animals. Però no ens desviem del tema i anem a l’objectiu del bloc: fa un temps vaig veure aquesta foto en un plafó publicitari situat ben bé al centre de Manresa (a la plaça de Crist Rei) i que com veieu, és d’una residència canina i dels diferents serveis que ofereix. Fins aquí, res de nou. Potser ens pot cridar l’atenció la referència a això d'”Hotel caní”, qui sap si per diferenciar-ho d’un hotel no “caní” (posem per cas, “humà”?) però deu ser una qüestió de màrqueting o de naming. De ben segur que estaríem millor tractats i servits en aquest que en segons quins altres hotels de la nostra costa catalana, tan farcida com està.

Ara bé, fixeu-vos en els serveis d’aquest hotel perquè n’hi ha un de nou que no coneixia: el de “passegar” el gos. Fins ara sempre he pensat que en questió d’animals com aquests i de persones humanes, la gent els “passeja” (amb J) perquè fer el mateix amb G no sé ben bé què vol dir. És clar que també podria ser que el servei de “cangur” no es refereixi al que hom pot pensar com a més habitual sinó al de poder gaudir una estona de la companyia d’un mamífer marsupial del gènere Macropus, que camina a salts valent-se de les potes posteriors i de la cua, que són llargues i potents, propi d’Austràlia, Nova Guinea i les illes adjacents.

Sort que com va dir l’escriptora britànica George Elliot, “els animals són uns bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen“.

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris