Category Archives: Cafeteries-forns-fleques

Panellets discordants

S’acosta la diada de la Castanyada i això vol dir que fa dies que hem començat a veure als aparadors de les pastisseries, fleques i supermercats anuncis que ens recorden que hem de continuar amb la tradició de menjar un dolç tan nostre com són els panellets, alhora que tampoc hem d’oblidar les paradetes de moniatos i castanyes que més d’un cop, val a dir-ho, ens els hem menjat amb màniga curta i xancletes. Sigui com sigui, amb temperatures estivals o de rigorós hivern, no hem de deixar enrere aquesta tradició i que quedi arraconada per la festa “importada” de Halloween (o com deia el Lópes de la mítica sitcom de TV3, Plats Bruts, “Gendolin”). Dit en altres paraules, vosaltres us imagineu que a l’Amèrica més recòndita i profunda celebrin una típica romeria andalusa? doncs el mateix. I com el món dels dolços no té perquè estar deslligat del tot del que passa a la vida real, aquí també podem trobar algun que altre panallet discordant, d’igual manera que molts catalans no estem d’acord amb l’status quo actual i el volem canviar, tot i les amenaces que venen des de Madrid: en el meu cas, reconec que tinc ganes que allà agafin el toro per les banyes i apliquin el famós article 155 de la p*** Constitució espanyola, tan sols per veure què passa i com s’ho faran després.

2015-10-21 14.53.17

Però no ens desviem del tema i tornem al que ens ocupa aquí: en la primera imatge podeu veure com a alguna fleca catalana s’han “colat” aquests panellets discordants, potser uns quintacolumnistes? potser “importats” del cap i casal barceloní on ja sabem que alguns parlen allò que en diuen “xava“? La qüestió és que han comès una errada tan habitual com confondre la vocal “E” per l'”A”. Això sí, curiosament la baguette sí està ben escrita, no fos cas que els nostres veïns gals François Hollande i Manuel Valls s’encabritessin. De totes formes, quan al voltant de la fleca d’aquest cartell tens uns quants locals més anunciant panellets, correctament escrits, fóra bo que ens poséssim a rumiar si el nostre cartell també ho és i acceptar la possibilitat que l’hem espifiat: no fem com aquell conductor ben carregat d’alcohol que es pensa que són els altres els que circulen a l’inrevés.

Per acabar, us poso l’enllaç al capítol de Plats Bruts sobre panellets i Halloween.

Panallets

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under alimentació, Cafeteries-forns-fleques

Proletaris anorreats i dislèxics?

Arran d’aquests anys de crisi i escàndols polítics i financers de tota mena fa temps que circula per la xarxa una d’aquelles frases que són ben trobades i que romanen en l’imaginari col·lectiu; diu, en castellà: “la clase obrera no tiene obras, la clase media no tiene medios, la clase alta no tiene clase”. Una frase que, crec, defineix molt bé la situació del país malgrat que el discurs oficial apunta cap a un altre costat, amb un govern que està traient pit i que, temps al temps, encara tornarà a dir allò tan famós d'”España va bien”. Per alguns, sens dubte i per a molt més, sens subte que de cap de les maneres (un exemple). I en aquest segon grup cal incloure la classe obrera o si ho voleu en termes marxistes, la “proletària”. De fet, estic convençut que avui dia poca gent sabria el significat original d’aquesta paraula (fins i tot molts polítics de la dreta espanyola que d’ençà l’aparició de “Podemos” ara en veuen per tot arreu, de proletaris), així com també dubto que sàpiga identificar qui és un proletari de debò: un treballador de la construcció o potser el d’una gran empresa d’un sector industrial potent (siderúrgic, miner, automòbil, etc.)? Més aviat, ja entrats al segle XXI, diria que aquest concepte està més que démodée i que els manuals i llibres en general que en parlen deuen estar arraconats al Cementiri dels Llibres Oblidats de què parlava Carlos Ruiz Zafón en la seva famosa novel·la “L’ombra del vent”. És a dir, avui dia un proletari deu ser el més semblant a una espècie en vies d’extinció.

Ploretaris

És clar que sempre podem trobar excepcions, ni que siguin rere la porta dels lavabos d’un bar. Pareu compte d’aquesta imatge que adjunto on sembla que hem topat amb una persona que, a banda de ser víctima de les malifetes de policies i psiquiatres (no sé jo qui d’aquests dos grups és pitjor!), deu patir el que potser es podria diagnosticar com un cert grau de dislèxia. Desconec si les possibles pallisses de la policia o les avorrides sessions de teràpia psiquiàtrica de l’autor d’aquest missatge tan “decimonònic”, han derivat en l’intercanvi de lletres del concepte en qüestió que, no ho oblidem, és “proletari“. De totes formes, i segons el pensament marxista, puc entendre que la policia sigui un instrument de la classe capitalista -aquella que posseeix els mitjans de producció- per oprimir el proletariat, negar les seves reivindicacions i perpetuar un sistema d’explotació laboral. Ara bé, algú m’hauria d’explicar què hi tenen a veure també en això els professionals de la psiquiatria? És potser una forma més dissimulada de seguir fent el mateix i tenir el proletariat mansit, calmat? Ho dic perquè si d’això és tracta no caldria recórrer a aquest gremi i les classes dirigents disposen d’una eina més efectiva i barata per anorrear els “maleïts” proletaris, una que no falla mai: vegi’s aquesta altra imatge.

11800313_1022853927747823_1162307841661582074_n

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques, Política

Espifiada canina d’elaboració pròpia

Sembla mentida però el món de la “ela geminada” dóna bastant de què parlar en aquest àmbit tan particular com és el de la correcta ortografia catalana. I val a dir que jo no seré el primer “inquisidor” que cridi les hordes per portar a la foguera aquells “heretges” que cometin el pecat d’escriure malament una paraula que contingui aquesta lletra tan nostra, atès que de ben segur aquest deu ser un dels casos en què sempre dubto. Però com no em cansaré de repetir, qualsevol dubte pot esvair-se amb una simple consulta al diccionari, en paper o online. D’entrada, cal saber que aquesta lletra correspon a un so que prové del llatí, la grafia del qual es representa per dues eles separades per un punt volat (l·l), però alhora la seva pronúncia ­habitual no marca d’una manera clara el doble so de la lletra ela, la qual cosa fa que de vegades tinguem dubtes més que raonables en escriure correctament certes paraules. Per afegir més llenya al foc, s’ha de saber que el fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica sinó que depèn de l’etimologia, altrament dit, que no hi ha una norma que s’hagi de seguir al peu de la lletra sinó que el que es digui en aquest sentit haurà de ser a títol orientatiu. De totes formes, en aquest primer enllaç teniu unes quantes pautes per no espifiar-la i en aquest altre, un article interessant sobre la necessitat de normalitzar el caràcter originari de la ela geminada en un entorn digital, atès els problemes que pot ocasionar el no fer-ho, més greus del que podem pensar en un primer moment.

Tot i així, i encara que hom pugui disculpar errades com les que ens pot provocar aquesta lletra, no estaria de més, com dic més amunt, de recorre al diccionari si no es vol cometre errades a l’hora de promocionar i vendre serveis i productes. Així, fixeu-vos a la primera imatge com és curiós el fet que som capaços d’escriure paraules que no són ben bé pròpies, així com vendre granissats com Déu mana (i no la seva versió més pètria) i en canvi no saber elaborar correctament tot això. I si es vol acompanyar un gelat amb un una cigarreta electrònica, en aquesta botiga teniu una gran selecció.

Elaboracio_geladeria

Deixo el món de la gelateria i m’endinso breument en el dels gossos, un animal que m’agrada molt tot i que ves per on, a casa tenim un gat. No conec gens el tema de la psicologia canina i m’imagino que tot i que deu ser prou complexa com per haver de justificar l’existència d’aquesta mena de servei, estic convençut que el comportament caní sempre serà més fàcil de reconduir que no pas l’humà. Potser hauríem de deixar els psicòlegs per als cans i desviar els humans cap els psiquiatres, directament. Sigui com sigui, mala peça tenim al teler si comencem per escriure incorrectament la clau del servei que es vol oferir, les solucions a certs problemes. D’altra banda, un gos “agresiu”, amb una sola essa, ho deu ser menys que el seu homòleg amb dues i per cert, em crida molt l’atenció que un gos pugui agafar mania a un … fregaplats. Si és així, recordem que sempre es diu que els gossos s’acaben assemblant als seus amos. Tot plegat, potser que truqui al famós “encantador de perros” perquè em doni quatre pistes de com fer un programa com el seu però més en la línia d’aquest bloc, com per exemple, “l’entabanador de l’ortografia” o una cosa per l’estil.

Psicologia_canina

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris, Cafeteries-forns-fleques

Brioixeria? finalment al·leluia!

No hi ha dubte que el món dels forns, fleques i cafeteries té molt protagonisme en aquest bloc, i no és que sigui una qüestió de malvolença personal per part meva sinó que respon, simplement, al fet que sense voler-ho ni buscar-ho, em topo amb unes quantes situacions que mereixen ser tractades des del punt de vista lingüístic. Però seguint la línia de l’anterior entrada a aquesta, en què l'”inquisidor ortogràfic” donava mostres de la seva feblesa humana i emfasitzava una dimensió més educadora que no pas punitiva, aquí us en deixo una altra, de mostra. Resulta que fa unes setmanes vaig publicar aquesta entrada on, de nou, sortia el castellanisme tan típic i propi d’aquest món com és el de “bollería”, en relació a un cartell d’una pastisseria on alhora s’hi podia veure el símbol d’establiment adherit al programa del voluntariat per a la llengua, impulsat pel Consorci de Normalització Lingüística. No esmentaré què hi deia perquè per això ja us deixo l’enllaç que us hi porta però recordo que si més no, resultava curiós que un voluntari per ensenyar parlar el català cometés una errada tan clàssica com aquesta. De totes formes, també deia que potser el més important era començar a parlar una llengua, encara que fos amb alguna màcula i passés per alt també alguna  norma “fabriana” (d’en Pompeu, no del Carlos, el polític mafiós de Castelló).

Brioixeria_embossada

Doncs bé, perquè veieu que no m’acarnisso sense cap motiu amb un sector professional o altre, us deixo aquesta imatge que vaig fer pocs dies després de publicar l’entrada en qüestió; és del mateix establiment i el cartell té el mateix format que l’altre. M’agradaria pensar que algú ha llegit el bloc i ha fet veure als responsables de la pastisseria la seva errada, però tampoc serem tan pretensiosos com això. Recordem que els inquisidors, a més de saber fer bé la seva feina, també havien de ser austers i modestos. Així que no establirem una relació directa entre el bloc i la correcció del cartell però mantindrem la porta oberta per si de cas … La modèstia no ha d’estar renyida amb una petita dosi d’autocomplaença. Finalment, i després d’uns quants intents, veiem la paraula “brioixeria” escrita correctament i per això li posem el símbol de correcte! Felicitats, us heu salvat de la pira.

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

Encara més de croassants i bollería

A risc de fer-me pesat, enceto l’any gairebé com vaig acabar el 2013, amb una nova entrada dedicada al món de la “bolleria” per constatar, una vegada més, que la plaga de castellanismes i gal·licismes mal escrits s’estén pertot arreu, fins i tot per aquelles contrades on en principi podríem pensar que el bon català està més ben resguardat de les males influències (de fet, en aquesta altra entrada ja en feia referència). Però es veu que no, que tot allò que és bo acostuma a tenir problemes perquè arribi a tothom i en canvi, allò que és dolent s’escampa com la pólvora. Ja posats, i en clau humorística, potser hom podria fer de tot això un viral. Fixeu-vos en aquesta primera imatge, d’una cafeteria de Berga, com el gal·licisme “croissant” està mal escrit tal i com dèiem no fa gaire (ho podeu llegir aquí). Atès que som un país on l’aprenentatge d’idiomes estrangers està sota mínims, aleshores per què complicar-nos la vida encara més amb aquestes “foteses” lingüístiques? Oimés si es tracta d’una paraula d’origen francès i ja sabem que aquest idioma està de reculada, demodé, sota l’avenç de l’anglès. Una autèntica llàstima en un cartell tan ben cuidat, formós i on no hi aprecio cap més errada ortogràfica. Dubto, però, de la paraula “gofre” (un altre gal·licisme?) però li atorgarem el benefici del dubte.

Croassant_Berga

I què me’n dieu d’aquesta segona imatge? El primer dia de l’any vaig estar rondant una estona per la capital del Berguedà, confiant de trobar un forn obert on comprar pa, i em vaig topar amb aquest on apareix, de nou, el castellanisme “bollería”. No hi ficarem més cullerada sobre aquesta qüestió perquè com deia al principi, ja comença a ser una mica pesat i res més lluny de la meva intenció que avorrir el lector parlant del mateix. De totes formes, heu de saber que si mai esteu per Berga i heu de convidar algú a prendre un cafè i un “bollu”, podreu triar entre unes quantes opcions interessants, i també que si se us passa pel cap de demanar un brioix no em vull imaginar jo la cara que posarà el personal de l’establiment. D’ignorància, potser?

Bolleria_Berga

Per cert, sapigueu que al final vaig trobar un lloc on poder comprar pa tot i que a la colònia de Cal Rosal, molt a prop de Berga.

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

Escriure tal i com parlem?

Començo amb la següent pregunta: us imagineu que ens deixéssim de punyetes ortogràfiques, gramaticals i lingüístiques en general i ens poséssim d’acord tots plegats per acabar escrivint tal i com pronunciem les paraules, sobretot les que provenen d’altres llengües? Si així fos potser les acadèmies d’idiomes haurien de reorientar la seva activitat formativa i també, entre altres coses, aquest bloc tampoc tindria gaire sentit d’existir. De totes formes no mossegarem la ma que li dóna de menjar no sigui que al final les autoritats pertinents em facin cas i promoguin una veritable revolució en matèria de normativa lingüística. Els que tenim la sort de parlar castellà i català de forma gairebé natural -és el que té un sistema educatiu d’immersió lingüística en un idioma i un context quotidià mixt- sabem que el català té més sons muts que no pas el castellà però no per això deixem d’escriure, si és que en som realment conscients. De la mateixa manera, no em vull imaginar un andalús escrivint tal i com pronuncia el castellà, oimés si és d’aquells d’allò més tancats (aquí teniu un exemple i en aquest altre enllaç un segon). Si de vegades, fins i tot preparant les meves orelles amb temps, sóc incapaç d’entendre’ls. Però què hi farem … deu ser allò de l’España plurinacional i de la riquesa de diversitat de llengües espanyoles, que uns mai s’han cregut i uns altres estem deixant de creure-hi.

Croassant

Faig aquesta introducció perquè, un cop més, l’àmbit de les forneries i fleques dóna peu per seguir nodrint el bloc. Pareu atenció en aquesta primera imatge en què podeu veure un bon exemple del que és un gal·licisme, és a dir, un element lingüístic d’origen francès introduït en una altra llengua. Això sí, un gal·licisme mal escrit perquè la forma correcta és “croissant” (igual en català). En canvi, el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española sí accepta “cruasán” com el que realment és, un “bollo de hojaldre en forma de media luna”. Posats a no respectar les paraules que incorporem d’altres llengües, aleshores, i per posar un exemple, per què no aprofitem el nostre savuarfer per muntar una butic d’art amater especialitzat en colaix? D’altra banda, i curiosament, fixeu-vos com el cartell incorpora un altre gal·licisme com és la més típica barra de pa d’avui dia, una “baguette”, i que segons el Centre de Terminologia, Termat, podria escriure’s com a “baguet”. De l’accent incorrecte a la vocal O, com a conjunció, ja ni en parlo perquè passa tan desapercebut que ni val la pena.

I és que si ja ens resulta difícil escriure correctament en la nostra pròpia llengua, com no ho ha de ser, i encara més, si ens posen pedres en el camí amb paraules que no són ben bé nostres? I si deixem de costat el francès i creuem el Canal de la Mànega per ficar-nos amb l’anglès, no sé jo si ho tindríem més cru. Us imagineu que un dia quedem amb uns amics per anar al teatre a veure una obra de Sespir i després ens baixem una ap d’Internet per valorar-la amb el nostre smarfon? I després ens fem unes fotos per penjar-les al feisbok? O passem del teatre i quedem per veure un zriler que fan per la televisió en praimtaim? I per rematar la nit, què tal si després fem unes copes en un afterauers aprofitant que ens han donat un flaier? I si ens va l’espectacle més picant, per què no un estriptis?

croissant

I per acabar, us poso aquesta segona imatge perquè comproveu com de diferents maneres podem veure escrita el gal·licisme dels c******. Potser la dièresi és el toc del forner per fer que la paraula sembli més catalana. I és que com ja s’ha dit en aquest bloc en algun altre escrit recent, el català ha procurat ser sempre un poble integrador amb la gent nouvinguda, i també amb els seus costums gastronòmics. Eps! si bé la paraula “croissant” prové del francès, heu de saber que l’origen del producte en qüestió no ho és (ho podeu llegir aquí).

Per cert, sabíeu que la paraula “brioix” també és un gal·licisme? Mira que n’hem parlat uns quants cops i fins ara no ho havia esmentat. Ho he descobert amb motiu d’aquest escrit. I és que sempre s’aprenen coses noves.

Comentaris tancats a Escriure tal i com parlem?

Filed under Cafeteries-forns-fleques

Briox? no però anem pel bon camí

Malgrat la meva envejable figura (no rigueu!!) us confesso que em costa molt mantenir-la sense que hagi de canviar de talla de pantalons, i de vegades he de fer esforços per no deixar-me portar per la golafreria més absoluta. Allò de la gola com a pecat capital és ben cert i si fos creient, m’estaria confessant dia sí i dia també per tenir pensaments gastronòmicament” impurs. Per això, cada cop que passo per davant d’una pastisseria, forn, fleca, etc. se’m va la vista als aparadors, sobretot si estan atapeïts de pastes en la seva més àmplia diversitat. I de resultes d’això no és estrany que aquest àmbit botiguer de l’alimentació rebi una especial atenció en aquest bloc. Dit en altres paraules, i per posar dos casos oposats, difícilment em fixaré en les ferreteries (no sóc destre en bricolatge) o en floristeries (la mortalitat botànica a casa meva acostuma a ser bastant alta). I perquè veieu de què parlo, us deixo els enllaços a tres entrades anteriors on m’hi esplaio (enllaç 1, enllaç 2 i enllaç 3). I com mai s’acaba d’omplir la pica, de nou topem amb la maledicció dels brioixos i per descomptat, de la brioixeria. Ja hem comentat més d’un cop que és molt habitual sentir la paraula “bollería” (un castellanisme com una casa de pagès) en comptes del seu equivalent català, “brioixeria”. Per descomptat que la primera és molt més fàcil de pronunciar i d’escriure -encara que siguis una persona amb ADN genuïnament català i comparteixis gens amb el mateix Guifré el Pilós- i posats a ser pràctics, tirem pel dret. I suposo que per molt que hi insistim, aquesta no deixa de ser una batalla perduda i qui sap si al final ens haurem de resignar i acabar per incorporar-la al nostre diccionari.

En aquesta primera foto fixeu-vos com quasi han aconseguit escriure correctament la “maleïda” paraula i tot sigui dit, s’ha d’agrair l’intent. De totes formes l’autor/a de l’escrit hauria de saber que de vegades, abans de la lletra “X” hi ha la vocal “I”. I és que si no tinc mal entès, en aquest cas estem parlant del que es coneix com a “dígraf”, és a dir dues lletres que representen un mateix so. I val a dir que aquest no és l’únic sinó que en català tenim altres dígrafs com GU, RR, SS, SC, IX, L·L, TX, QU, LL, TJ, TG, IG i NY. Però bé, poc a poc, intent rere intent, ja ens estem acostant a la “veritat absoluta” d’un dels misteris més habituals dels forns i fleques. Qui sap si en poc temps veurem, finalment, aparèixer el brioix com per art de màgia. Això sí, de la falta d’accents al cartell no en parlem: no s’entén com “entrepà” el porta, i correctament, i en canvi els cafÈs no (potser és que aquests es refereixen a si són descafeïnats o curts). I és que encara que sigui en MAJÚSCULES, cal posar-hi els accents quan les normes d’ortografia així ho indiquin, malgrat molta gent pensi el contrari.

Briox

De totes formes, i com a mostra de com l’ésser humà pot deixar d’evolucionar, quan no anar enrere, us poso aquesta altra foto on sembla que tornem als temps “foscos” de la “bolleria”. Algú pot dir que encara rai que no han posat l’accent a la vocal “I” (en castellà sí que en porta), alhora que aquest castellanisme pot veure’s compensat pel bon ús dels pronoms. De totes formes, el que més crida l’atenció d’aquest cartell -d’altra banda, ben maco i formós com correspon a una prestigiosa pastisseria del centre de Manresa-, no seria tant aquesta qüestió “bollera” sinó el que us remarco amb una fletxa  vermella, i que correspon al símbol del programa del “Voluntariat per la llengua”, impulsat pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El seu objectiu és facilitar que aquelles persones amb uns coneixements bàsics de català el puguin practicar en un context real i relaxat, agafin fluïdesa i perdin vergonya per parlar-lo. Per això el programa els assigna una “parella lingüística” que ja parla el català habitualment i que destina una part del seu temps a conversar.

bolleria_i_voluntariat_linguistic

Per descomptat que no seré jo que critiqui aquesta tasca tan lloable (oimés si és voluntària) en fer que el català acabi sent d’ús habitual  per aquelles persones que no el tenen com a primer idioma. Faltaria més!! De ben segur que, qui més qui menys, tothom coneix algú que malgrat tenir el català com a idioma matern, li convindria una bona “parella de ball” ja que més que parlar-lo el que fa és maltractar-lo així que obre la boca. Per tant, que ningú interpreti l’aparició d’aquesta foto en aquest bloc amb un ànim estrictament crític i de mofa, res més lluny de la meva intenció. Només que m’ha semblat curiós que un establiment que comet una “heretgia lingüística” tan clàssica com és aquest castellanisme, alhora es promocioni en aquest programa. Però posats a fer, fem que aquelles persones que no gosen parlar el català, ho facin, ni que sigui amb imperfeccions. Al cap i a la fi, una de les millors maneres d’acabar dominant bé un idioma és cometre errades perquè després algú te les pugui esmenar. La qüestió, però, és que se suposa que si un vol aprendre a ballar, la seva parella hauria de dominar el ball, o no?

1 comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

“Muffis” en caixes o capses?

Seguim fent entrades pertanyents a l’àmbit de la pastisseria -ja us vaig dir que donava per a molt- i en aquesta tractarem un nom que als darrers anys s’ha posat molt de moda i que hem manllevat de l’anglès: per tant, suposo que hauríem de parlar d’un anglicisme, és a dir, un element lingüístic d’origen anglès introduït en una altra llengua i que en principi s’hauria d’aplicar quan a la nostra llengua no existeix una altra paraula adient per allò que volem dir. De totes formes, no sempre passa això sinó que podem trobar situacions en què l’anglicisme ja és tan popular que no se’ns passa pel cap d’utilitzar la nostra pròpia paraula equivalent. Si feu una simple cerca per Internet trobareu moltes pàgines que en parlen -de bones i de dolentes- però perquè sapigueu de què va el tema, aquí us deixo un botó de mostra i que inclou uns quants d’aquests anglicismes.

A la foto que us adjunto teniu un exemple d’un que s’ha acabat popularitzant d’allò més, m’imagino que paral·lelament a la irrupció d’un nou tipus de negoci centrat en productes de pastisseria provinents del món anglosaxó: em refereixo als comerços que venen accessoris per fer “cupcakes” i/o ofereixen també l’opció de menjar-ne. De fet, a la graella de televisió en obert -en bona part, val a dir que del tot prescindible- hi ha un canal que es diu “Divinity” i que pertany al grup “Mediaset España” (per entendre’ns “Telecinco” i companyia) en què podeu veure uns quants programes tan carregats de sucre que us aconsello no tingueu greus problemes d’obesitat, diabetis, etc. Us en dic uns quants: “Guerra de cupcakes”, “Planet cake”, “Supertartas de boda”, “Dulces e increíbles”, “Sugar Stars” o “Charly y la fabrica de pasteles”. És a dir, que si el dolç no us va val més que connecteu amb 13TV o Intereconomía, dos canals que, de dolços, no en tenen ni un bri. Més aviat són agres.

Muffis

Però no ens desviem del tema. Aquesta foto la vaig fer a Agramunt amb motiu de la darrera edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, d’obligada visita si us entusiasme un producte tan nadalenc com el torró (i per descomptat aquest ha acabat fent d’ham per captar altres productes gastronòmics). Fixeu-vos com el cartell anuncia un producte que no deixa de ser un type of quick bread of American origin that is baked in portions appropriate for one person. They are similar to cupcakes in size and cooking methods. Altrament dit, en la seva versió més estàndard, el que seria una magdalena gegant i si voleu hi podeu afegir uns quants trossos de xocolata, ametlla, etc. (o toppings) per sobre. Tanmateix, anunciar-ho en una pissarra o cartell amb aquesta expressió potser no és gaire ortodox, no fa de gaire màrqueting i sempre pot quedar millor aplicar-hi en aquest cas un anglicisme. De totes formes també caldria estar al cas de fer una correcta importació del terme, ja que en anglès s’escriu “muffin” (o amb essa final si és plural). És cert que si busqueu per la xarxa trobareu pàgines web amb la paraula “muffis” però aquesta no apareix a cap diccionari anglès. Per tant, siguem estrictes i si decidim de donar un to anglòfil al nostre negoci, potser valdria la pena comença per allò que és més bàsic: no maltractar la llengua. Ja ho fem prou amb la nostra com per ficar-nos amb la de la “Pérfida Albión”.

I per cert, aprofitant l’ocasió us faig una pregunta: els “muffis” de la imatge estan col·locats dins de caixes o de capses? Aquesta és una d’aquelles qüestions -com unes quantes més- sobre les quals sempre tinc el dubte de si utilitzo correctament una o altra opció. I al respecte, recordo fa un temps com en una campanya de TV i ràdio de sensibilització per al bon ús del català (“El català correcte, passa’l”), se’n va explicar la diferència. Segons el diccionari, per capsa s’entén un receptacle de cartó, llauna,  fusta, etc., de forma variable, més aviat de mida petita, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes (p. ex. una capsa de llumins, bombons, píndoles, una capsa rodona, quadrada, etc.). Per contra, una caixa és un receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, més aviat de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes (p. ex. embalar els mobles en caixes, una caixa de llibres, una altra de taronges, etc.).

Caixa_i_capsa

És cert que de vegades podem filar massa prim en qüestions com aquesta però no estaria de més recordar que en català tenim “caixes”, “capses”, “caixons”, “calaixos” i vés a saber si alguna varietat més. Suposo que igual que en castellà hi ha “cajones”, “cajas” i “cajetillas”. El que passa és que sospito que tot ho acabem reduint a la mínima expressió i apliquem la paraula “caixa” per a més significats dels que realment té (potser passa el mateix amb el castellà). En aquest enllaç teniu una breu però clara explicació de la diferència entre una caixa i una capsa. Sembla que la mida és un criteri per diferenciar una i altra: suposo que per exemple, per això se’n deia abans la “Caixa de Pensions” i no la “Capsa de Pensions”, i avui dia “CaixaBank” en comptes de “CapsaBank”. Al final un té la sensació que potser no val la pena complicar-nos la vida amb aquestes … per alguna gent foteses? i posar-ho tot al mateix sac. O per què no, en un calaix de sastre?

2 comentaris

Filed under Cafeteries-forns-fleques

Mengem-nos les cometes!

En aquesta altra entrada de fa un temps explicava com una paraula que hauria de ser tan habitual en l’àmbit dels forns i fleques, com és la de brioixeria, queda arraconada sovint per un castellanisme com és bollería. Per descomptat que el fet que la segona sigui més fàcil de pronunciar i escriure no hauria de disculpar que aparegués en cartells i propaganda en català d’establiments que es dediquen a aquesta activitat tan saborosa. Però què hi farem! Si els forners volen vendre “bollus” en comptes de brioixos ho haurem d’acceptar amb resignació si és que avantposem les ganes de menjar-ne a un radicalisme extrem i excloent. De totes formes això no treu que haguem de deixar passar l’oportunitat de ficar-hi cullerada i aportar el nostre petit granet de sorra (o de farina, llevat, sucre …) per seguir contribuint a la millora del català visible al carrer.

Quan vaig veure el cartell -per cert, d’un establiment de Berga- el primer que vaig pensar és que hi havien posat el signe de les cometes com si s’estigués demanant disculpes per no saber la paraula correcta en català -com si fos gaire complicat buscar-la al diccionari. Després, però, i si us hi fixeu bé, vaig comprobar que l’autor del cartell -i també qui hi va donar el seu vistiplau, si és que no són la mateixa persona- tampoc dominaven gaire el castellà, més que res perquè “bollería” porta accent atès que en aquest idioma, “ia” és un hiatus. És a dir, la separació de dues vocals successives en síl·labes distintes i que per tant, no formen un diftong. D’això que acabo de dir no us penseu que en sàpiga un munt de regles d’ortografia -en català o castellà- i si en aquest cas ho sé és més aviat per haver escrit molt i llegit encara més. I és clar, a força d’anar fent-ho, i amb algunes correccions per mig, és lògic que el meu cap retingui alguna que altra cosa. Tot plegat, que aquest cartell és una espifiada per partida doble, tant per l’ús incorrecte d’una paraula com per haver-la escrita malament. I podríem afegir, fins i tot, un tercer error atès que les mateixes cometes no estan tampoc ben aplicades. Tres paraules, tres errors, la mitjana no està gens malament!

Pa_i_bolleria

Aprofitant l’avinentesa, aquí teniu uns quants criteris que regulen l’ús d’aquest signe gràfic i que podeu trobar en qualsevol manual de gramàtica catalana:

  1. Indiquen una citació textual.
  2. Delimiten el nom d’un diari, revista, publicació, etc.
  3. Indiquen el pseudònim, sobrenom o àlies d’algú.
  4. Indiquen un ús irònic o emfàtic de la paraula.
  5. Delimiten un mot estranger o poc conegut.
  6. També s’utilitzen quan l’autor es veu “obligat” a utilitzar una paraula sabent que és incorrecta o inexacta però no troba cap altra de millor.

En el cas que ens ocupa, no compto que les cometes facin referència a cap diari ni obra de la literària universal, sospito que tampoc es refereix a l’àlies de la persona que regenta l’establiment i m’agradaria pensar que tampoc amaga un sentit irònic (allò d'”entri, entri i ja veurà quins brioixos li endosem”). Potser han volgut emfasitzar la qualitat dels seus productes (però això no treu que posin entre cometes la paraula correcta). I ja posats, ens queden les dues darreres opcions: sense voler entrar en discussions numantines, que aquest sigui un mot castellà no implica que hagi de ser considerat com a estranger (en aquest sentit i dins l’àmbit pastisser, parlaríem amb més propietat de “cupcakes”, “muffins”, etc.), tot i que ja sabem que a la capital del Berguedà la gent és bastant de la ceba. I per últim, qui sap si l’autor del cartell potser tenia una pistola apuntant-li al cap i sí es va veure obligat a escriure “bolleria” però que sàpiga la persona que tenia l’arma que en català hi ha una paraula equivalent, del tot vàlida malgrat que un pèl complicat de pronunciar i alhora d’escriure. De totes formes, o s’escriu tot el cartell en català o en castellà però aquesta barreja … què voleu que us digui; potser l’ha escrit algú afí al partit d’en Rivera (Albert per a ser més precisos).

Per acabar, us deixo aquest enllaç que explica també l’ús de les cometes -amb alguns exemples “curiosos”- alhora que també el d’altres signes de puntuació. M’imagino que els criteris deuen ser els mateixos que en castellà. I no us perdeu la distinció entre cometes simples, angleses i llatines; sembla mentida com unes ratlletes al principi i final de certes paraules poden donar per a tant.

3 comentaris

Filed under Cafeteries-forns-fleques

La “chocolata” ens fa tornar bojos?

De nou una altra entrada dedicada al saborós món de la pastisseria perquè el que jo em pensava, quan ho vaig veure, que era un fulletó de propaganda ben escrit, va i resulta que el meu ull, que tot ho veu, s’adona d’una errada ortogràfica allà on potser molta gent no s’hi hagués fixat (més que res per la mida de la lletra). I oimés venint d’una entrada anterior en aquest mateix àmbit que deixava en evidència que el que en castellà s’anomena “bolleria” en català hauríem de fer servir la paraula “brioixeria” per molt complica que sigui de pronunciar i escriure (per si no ho recordeu, aquí us en deixo l’enllaç). Doncs bé, fa pocs dies em vaig trobar a la bústia l’esmentat fulletó amb les dues cares plenes d’informació (es nota que hi ha calé) i em vaig fixar que la “maleïda” brioixeria de l’anvers estava ben escrita. Aleshores vaig pensar que qui va redactar el text havia tingut prou cura com per no passar per alt aquesta paraula tan “nostra” i no deixar-se portar per la “invasió” d’un castellanisme tan típic com “bollería”. Però com no es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat, se’m passa pel cap la idea de girar el full i veure què més hi deia. I ja sabeu que de vegades la curiositat pot no ser una bona companya de viatge. Fixeu-vos com en aquesta primera imatge apareix requadrada la paraula en qüestió en senyal d’encert mentre que a la resta del text no hi veig cap altra errada (si de cas al marge superior esquerre podríem dir que la forma verbal “quedaràs” -segona persona del singular- s’hauria de substituir per la tercera -“quedarà”, si es vol mantenir la coherència amb les formes “truqui o visiti’ns”. Però ho passarem per alt i no serem tan “tiquismiquis”.

Brioixeria

Però com acabo de dir, giro full i vaig al seu revers i entre tanta oferta de productes i preus de fira trobo una “chocolata” en comptes de “xocolata”. Deu ser que el redactor escriu aquesta paraula tal com la deu pronunciar ja que en català acaba en “A” mentre que tothom sap que en castellà és amb la vocal “E”, és a dir, “chocolate”. Com es veu, no sempre tot allò que comença bé ha d’acabar de la mateixa manera. Una veritable llàstima. Potser la xocolata d’aquest obrador tenia una alta dosi de cacau i ja sabeu que us dels efectes que se li atribueixen és el generar una sensació de certa eufòria que, sigui dit de passada, amb el panorama tan desolador que ens envolta, ja va bé un cert “aïllament”. És clar que també podríem pensar en una opció més rebuscada i peregrina: que el seu autor sigui fidel seguidor del partit dels Ciutadans (d’Albert Rivera) i imbuït per les seves idees sobre el bilingüisme l’apliqui no tan sols a si es fa un discurs sencer en català o castellà, sinó també a les mateixes paraules que el componen, barrejant-hi ambdós. Per descomptat, una altra veritable llàstima, no l’opció política en sí mateixa (allà cadascú) sinó el fet de la barreja.

Chocolata

Per acabar, aquí us deixo un parell d’enllaços més relacionats amb el món de la pastisseria, aquest primer que podríem dir que en poques paraules, és un “popurri” de com no s’ha d’escriure, i un segon de més recent sobre els “xurrus”. I ja us avenço que aviat publicaré una altra entrada bastant curiosa sobre les lletres “ch” i “tx”.

1 comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques