Category Archives: Castellà

¡Catalufos, no pitéis el “ipno”!

La gent que em segueix en això de les xarxes socials (no gaires, tot sigui dit) i la que em coneix realment (espero que uns quants més) ja sap que més d’un cop m’he declarat persona que odia el futbol de totes totes. I no entraré, de nou, en explicar-ne els motius, només reiterar el que per mi és el principal i el pal de paller de la meva postura: en aquest país el futbol fa més mal que bé perquè fa que moltes persones que, d’entrada diríem que són “normals”, es comportin durant una estona (més o menys perllongada) com autèntics pallassos (si optem per l’accepció còmica) o com hooligans (si tirem per la vena més violenta). Per descomptat que també trobem molts aficionats a qui aquest esport només els provoca una visualització encara més evident de la seva imbecilitat o agressivitat. Per això intento no caure en aquest costat fosc del comportament humà i si algú m’ha de titllar d’imbècil o pallasso, doncs que sigui per un altre motiu (*).

Faig aquesta introducció perquè un cop més la final de la Copa del Rei de futbol d’aquest propassat dissabte entre Barça i Alavès ha estat un excel·lent aparador per deixar anar la bilis de la catalanofòbia a la qual ja estem més que acostumats. De fet, fins i tot podria dir que és la reacció o contraatac a la ja preceptiva xiulada que fan els aficionats catalans a l’himne espanyol. Per tant, empat a un pel que fa a suposades ofenses (personalment tant em fot que es xiuli l’himne com que jo sigui inclòs en un determinat col·lectiu pel simple fet de ser català). Ara bé, el que Fartografia no pot passar per alt de cap de les maneres és veure com fins i tot persones que es deuen sentir espanyoles fins la mèdul·la -ja sabem que ningú és perfecte- no són capaces d’escriure correctament una paraula de només 5 lletres, i que tan sols una la diferencia entre el castellà i català. Ara ja veiem que el futbol també deixa en evidència gent d’allò més analfabeta i després les maleïdes xarxes socials ja s’encarreguen de visualitzar-ho als quatre vents.

(*). Per descomptat que aquesta crítica no va dirigida a tota aquella gent que sent aficionada al futbol es comporta encara d’una forma razonable, que n’hi ha i en conec alguns. Les grans simplificacions fan que només ens fixem en els extrems i ens oblidem, en canvi, de tot el que hi ha pel mig.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Xarxes socials

Puntada antifeixista a l’ortografia

Aquest bloc està farcit d’entrades que reflecteixen l’elevat grau d’invasió de castellanismes que pateix el català i aquesta que llegiu n’es un altre exemple. També s’ha dit més d’una vegada que el campus universitari de la UAB és un “magnífic” camp de proves que demostra que una part del seu estudiantat, a banda d’estar molt conscienciat políticament i identificat amb determinades opcions ideològiques, presenta serioses mancances si ens referim a un domini del català que poguéssim qualificar d'”acceptable”. Sóc conscient, d’altra banda, que en qüestió de castellanismes n’anem tan servits que és impossible no caure en el parany en un moment o altre, per molt que vigilem de no dir-ne cap.

2016-06-17 07.50.57

La imatge correspon a una de tantes pintades que decoren regularment els murs de les facultats de la UAB, en aquest cas concret la de Ciències Polítiques i de Sociologia. Val a dir que no és actual i si no recordo malament va aparèixer durant les darreres mobilitzacions dels estudiants de fa uns mesos. Hi podeu observar, com dèiem abans, un dels castellanismes més recurrents a la llengua catalana en tant que la paraula “patada” s’hauria de substituir per altres com “puntada de peu” o “cop de peu” i si qui dóna la patada és un animal (que n’hi ha uns quants de bípeds pul·lulant per les facultats), aleshores millor referir-s’hi com “coça”, “bitzac” o “guitza”.

De totes formes, jo mateix reconec que és difícil no fotre patades lingüístiques al català, oimés si com aquesta en qüestió es troba molt interioritzada al català i en aquest sentit, combrego amb aquest article d’opinió. De fet, no m’estranyaria que en aquest text algú hi trobés algun castellanisme, per la qual cosa demano disculpes per endavant.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Universitat

Ideologies que maten … l’ortografia

Fa temps que tant a Espanya com a Catalunya estem instal·lats en una situació política certament inestable i que dóna molt de joc als mass media. En un cas perquè després de fer-nos perdre el temps anant a votar el 20-D tenim un govern en funcions -per cert, algú ho ha notat?-, uns líders polítics incapaços d’assolir un pacte i un escenari de repetició de nous comicis electorals per al 26-J. I en l’altre cas perquè tot i haver-se arribat in extremis a un acord per formar govern després de les eleccions del 27-S, el panorama per al president Puigdemont és com el d’un malabarista intentant fer el seu número circense i amb els pallassos d’un i altre cantó fent-li la guitza. I ara tenim l’amenaça dels i les “cupaires” de tombar els pressupostos i per tant, el risc que tornem a unes altres eleccions. Sens dubte que aquests temps són també -i suposo que és una conseqüència de l’anterior- propicis perquè els candidats remarquin la seva fermesa en pro d’una determinada ideologia i alhora, la seva oposició a unes altres amb què ataquen, quan no insulten, els seus rivals. Així, tenim el Partit Popular que titlla de “comunistes” els líders dels partits d’esquerra (pacte Podemos-IU), acusació que també fa l’omnipresent Albert Rivera així que pot, que és molt sovint perquè no deixa de tenir un micròfon adherit al seu cos com si fos un apèndix més. En aquesta línea, no passa dia que no es vulgui relacionar Podemos i Pablo Iglesias amb el règim “populista” de Nicolás Maduro a Veneçuela, fins i tot en visites al país com si es tractés d’un messies (oi Albert?) o convocant reunions del Consell de Seguretat Nacional per tractar la situació que s’hi viu. Sembla ser que ara la màxima preocupació de la ciutadania és Veneçuela i jo sense saber-ho … Suposo que alguna cosa haurem fet malament en una vida anterior perquè se’ns castigui amb aquests polítics.

Communisme_mata_1

No em posaré aquí a advocar per una ideologia i denigrar d’una altra, però ja posats a estar més “ideologitzats” que ningú, per què no en reivindiquem una que defensi uns certs mínims ortogràfics en el moment d’agafar un esprai i fer una pintada a qualsevol mur? Ni sóc comunista ni tampoc un nazi (tot i que aquí ho sembli), totes dues tenen a les seves esquenes milions de morts (és el que té portar a l’extrem certs postulats ideològics) i si s’acusa algú de ser hereu d’un comunisme demodé també es podria dir el mateix d’aquells que són hereus d’un règim, franquista per a més senyes, que veia amb bons ulls el nazisme quan aquest semblava que s’havia de menjar el món. En la línia del que reivindico, us poso aquestes dues imatges: la primera(*) anunciant que el comunisme mata i si bé ja ho sabíem (o si més no s’ha fet en nom seu), el que potser desconeixíem és que en castellà aquesta paraula s’escrigui amb una doble “M”. La segona imatge és molt il·lustradora del que pensa molta gent: que bona part dels militants i simpatitzants dels partits d’ultradreta tenen poques neurones al cap, i sovint en mode off. Deixant de banda que s’ha de ser molt fill de puta per pensar això, és d’analfabet escriure-ho així; hi ha gent que presumeix de “nazi” i ni sap escriure correctament un dels distintius més recurrents d’aquesta ideologia: la salutació amb el braç amunt va acompanyada del crit “Heil” i no “hait” … gilipollas!! (**)

13339707_10208453470327383_4031228098865864047_n

(*). Val a dir que aquesta pintada estava al costat d’una altra que deia el mateix en anglès i en aquest idioma sí és communism.

(**). Sóc conscient que aquest insult no és correcte en català però sempre m’ha agradat. Potser hauríem de dir “carallot”.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política

Lomana … és imperatiu corregir-te!

Aquest bloc més d’un cop s’ha fet ressò de les pífies de personatges coneguts del món de la cultura, periodisme, política, etc. quan han escrit algun missatge al Twitter (p. ex. aquí teniu una entrada sobre Podemos, aquesta sobre càrrecs públics i una tercera del “messiànic” Rivera). És aquesta una d’aquelles xarxes socials que facilita que tothom pugui dir la seva, del que sigui i en qualsevol moment i sobretot, sense que abans s’hagi fet un mínim esforç de reflexió del que es diu i, sobretot, de com escriure-ho. Certament, el reduït nombre de caràcters que permet no dóna per esplaiar-se gaire però potser aquí radica una de les seves virtuts: la de deixar al descobert les misèries de molta gent que no sap escriure correctament i a qui sembla que no li importi gens que l’altra gent se n’adoni. Sens dubte obliden el que es diu molt sovint en aquests casos, allò que escrius, si és bo i ben escrit, és dues vegades bo. Però ja sabem que en aquest p*** país això de la bona escriptura és un valor que va a menys i en el fons, i per mi, no deixa de ser un reflex més d’una situació de dèficits estructurals del nostre model d’ensenyament. No entraré de nou a comentar-ne aquí alguns dels motius però potser l’enorme popularització de les mateixes xarxes i també dels sistemes de missatgeria instantània com el Whatsapp, amb el que això implica d’una escriptura que prima més la immediatesa que el rigor, en sigui un i molt clar.

D’altra banda, el feed-back que permeten les xarxes, els comentaris d’altres persones i rèpliques entre uns i altres fa que augmentin les butlletes perquè un o altre cometi una pífia, que encara és més visible si es tracta de voler corregir algú i fer-ho malament. En aquest enllaç us poso un cas del conegut escriptor Arturo Pérez Reverte i en aquest altre la resposta del “cupaire” David Fernández a un comentari que més que opinar sobre la posició de la CUP en relació al procés sobiranista, és un reguitzell d’insults i alhora d’incorreccions.

Lomana_i_imperatiu

Doncs bé, ara tenim un altre exemple que ha implicat la coneguda Carmen Lomana, de professió … ¿¿?? i que vaig trobar al digital Huffingtonpost.es fa unes setmanes. Quan ho vaig llegir em vaig quedar una mica pensatiu ja que no sabia què entenia aquesta senyora per un temps verbal imperatiu. Alguns dels comentaris que es podien llegir eren d’allò més divertits i imaginatius però en el fons, i per mi, no deixa de ser una mostra més de com maltractem, també, el castellà. Potser que no li demanem a aquesta dona més del que pot donar perquè sospito que amb tanta operació d’estètica i algun que altre estirament de pell, la seva neurona (en singular) deu treballar en unes condicions infrahumanes. Si no hagués posat el parèntesi al seu comentari encara podríem haver pensat, de bona fe, que a l’hora d’escriure el text ha confós la tecla de la “Z” per la “D”, que una i altra no estan gaire lluny en el teclat; però això de voler corregir algú i fer-ho malament, és com fer dues vegades el ridícul.

Per cert, sabíeu que la Lomana es va presentar al Senat a les darreres eleccions generals per VOX? Humilment, Carmen, crec que seria més útil que consultis un diccionari de la coneguda editorial homònima. Amb les ximpleries que diu el seu líder, si a les files del partit es dóna el cas d’un militant acérrim defensor del castellà correcte, encara seria capaç d’agafar-s’ho al peu de la lletra i llançar-te Giralda avall.

 

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Xarxes socials

EspaÑa amb seny, de debò?

Avui s’acaba la campanya electoral per al 20-D i una de les coses que perduraran per un temps més són els cartells que podem trobar penjats als fanals dels carrers (i en el meu hi trobo una representació variada d’uns i altres partits). Doncs bé, resulta que els del PP han cridat l’atenció del meu fill i em demana perquè la paraula “España” està escrita en castellà i en canvi la resta de l’eslògan és en català. D’entrada, adoneu-vos que amb 5 anys ja és capaç de distingir paraules depenent de l’idioma, malgrat estar “submergit” en un entorn familiar gairebé del tot català i que el Projecte Educatiu de la seva escola defensa el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. També és cert que a casa està habituat a fer zapping televisiu saltant de la família dels Súper 3 i les corredisses del Tom i el Jerry (en català), a les aventures submarines del Bob Esponja i els fogons de Masterchef Junior (ambdós en castellà).

c528x408_espanol

M’imagino que deu haver un sentit ben intencionat però a primer cop d’ull pot semblar curiós no veure la versió catalana del topònim, quan al nostre idioma -equiparable a qualsevol altre- tenim paraules per designar aquest país: o és que potser els polítics del PP diuen United Kingdom per referir-se al Regne Unit, la France per indicar França o Deutschland per designar l’Alemanya de la Merkel? oi que no? i menys encara quan el seu líder ha deixat mostres ben fefaents que quan surt a l’estranger ha quedat arraconat més d’un cop de les converses entre altres col·legues perquè deuen parlar en anglès, i ell no en sap ni un borrall. Com es diu en aquest bloc, sembla que es vulgui deixar de manifest que la idea que aquesta gent té d’EspaÑa sigui tan inalterable que ni tan sols aquest concepte no es pugui traduir, ni s’hagi de fer. És a dir, el que podria ser un exemple més de com EspaÑa es passa per allà on acaba l’esquena la pretesa diversitat lingüística existent dins el seu territori i que sigui dit de passada, no s’ha cregut mai.

És clar que també podríem pensar que amb aquest cartell el PP ha volgut fer una picada d’ullet a certs segments del catalanisme polític que tot i que no estar per la independència pura i dura, tampoc els agrada gaire, els “grinyoli”, veure escrit el mot “Espanya”, com si hagués de ser inassumible de pronunciar-lo en català. I posats a especular, per què no pensar també en la possibilitat d’un altre missatge subliminal vers Ciudadanos (Rivera i uns quants més) que tal i com surt retratat al programa Polònia de TV3, té un curiós sentit del bilingüisme.

CVVj1SiWUAAb4Rr

cartel-pp-elecciones-generales-20d

I ja que parlem d’eslògans de cartells electorals, és curiós també veure com no són ben bé igual en un i altre idioma. La paraula catalana “Seny” es tradueix al castellà com “juicio”, “cordura” o “sensatez”, i tenim expressions com “beure’s el seny”, “no tenir seny”, “perdre el seny”, “recobrar el seny” o “posar seny”; en canvi, la versió en castellà crec que es podria traduir perfectament com “EspaÑa de debò”. No entenc aquesta diferència entre les dues versions: és que potser fins ara el PP no s’ho havia agafat de debò, en això de governar el país, i aquests darrers quatre anys ha estat fent proves i experiments amb la ciutadania (com si fóssim conillets d’índies) per veure com sortir-se’n, de la crisi? O ens vol vendre la imatge que a Catalunya hi ha gent que ha perdut el seny (el “sano juicio”) per voler un país millor, un estat propi, i que sota el poder hipnotitzador de TV3 i les brigades d’adoctrinament que dia rere dia irrompen a les escoles, assisteix a les manifestacions multitudinàries per la Diada, com uns ramats de xais guiats pel pastor d’en Mas?

Mireu, senyors i senyores del PP, ni uns som tan bojos, radicals, ni uns altres són tan assenyats, centrats, com per donar-ne lliçons: la radicalitat democràtica pot ser tan assenyada com forassenyada la pretesa centralitat, el “seny”, que dieu representar. Al cap i a la fi, i mirant-ho objectivament, el vostre és el veritable partit antisistema: us esteu carregant el sistema públic de pensions, el sistema públic d’educació, el sistema públic de sanitat … I la gent anar-s’ho mirant. És clar que amb imatges com aquesta, un comença a entendre-ho millor: EspaÑa, tota ella, fa temps que ha perdut el nord, el seny.

CWXXzJhW4AAlR2P

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

“H”echemos a los políticos … a molts!

Fa uns dies que hem entrat, de nou, en campanya electoral, aquest cop per a les eleccions generals del 20 de desembre, tot i que a Catalunya com ja estem més que acostumats en aquests darrers anys, ja no ens ve d’una més i de fet, crec que ja deuen formar part de la nostra vida quotidiana, com ho és el telenotícies, les tertúlies o els talls publicitaris d’A3 (“Volvemos en 6 minutos”). És com un bucle del qual no saps quan va començar ni tampoc quan acabarà: acostumat a veure els capítols repetits de la sèrie “La que se avecina”, crec que els actes electorals els haurien d’emetre pel canal Fdf i ara veuríem un míting de l’Iceta de les passades eleccions al parlament català del 27-S, abans d’un de l’Aznar per les generals del 1996 i després d’un altre del Guerra per unes europees de no sé quin any … i així anant repetint tots els capítols sense cap ordre ni criteri ad infinitum. Començo aquesta entrada amb aquesta referència electoral perquè just  he vist els cartells del PSC penjats dels fanals del meu carrer amb la cara del Pedro Sánchez i un eslògan, en castellà, que m’ha cridat l’atenció: “Echemos a Rajoy” (també hi ha l’equivalent al català de “Fem Fora Rajoy” amb la Carme Chacón).

Presentación1

D’entrada no compto que el PSC-PSOE siguin solució de res i més aviat, diria que són part del problema, oimés si no són capaços de desempallegar-se de rèmores i tòtiles polítiques com la Chacón, que alineant-se amb les tesis més naZionalistes espanyoles, ha deixat anar tot els seus vòmits que potser no va treure de petita quan se li ha demanat pel procés sobiranista de Catalunya. Però deixant de banda aquest “detall”, centrem-nos en el tema que ens ocupa aquí: el cartell en castellà conté un verb que sempre ha fet la punyeta, de si s’escriu amb o sense la lletra hac. I us ho dic per experiència pròpia ja que com també em passava amb l’accent a certes paraules (exemple), més d’un cop em quedava a classe a l’hora del pati castigat i havent d’escriure a la llibreta un munt de vegades aquesta expressió tan coneguda com la que se cita en aquest breu article, en què el conegut escriptor Arturo Pérez Reverte respon amb una piulada una pregunta d’un lector: “En el verbo echar lo primero que se echa es la ‘h’”.

66690_109215_captura-de-pantalla-2015-10-16-a-la-s-09-32-41_584_308

Com bé diu l’escriptor, el problema no és tant l’errada de la professora en voler corregir una paraula que ja era correcta sinó que més aviat el que falla és el sistema; un cop més topem amb un exemple de com sembla que aquest vulgui reproduir un dels defectes més estesos i alhora menys valorats en la societat d’avui dia: no tenir cura d’un bon domini de la llengua que, en aquest cas, se suposa que la persona en qüestió ha de dominar gairebé a la perfecció. Potser n’estem fent un gra massa i aquesta errada és només un lapsus d’algú que com jo, i molts més, sí procurem vetllar per la bona salut de la llengua (sigui quina sigui) però de totes formes, quan veig situacions com aquesta no deixo de pensar que el nostre sistema educatiu potser no fa aigües per tot arreu però sí que té molts forats per tapar. I un és aquest: la manca d’excel·lència en la formació d’aquells que després han de formar la gent. Ja ho deia jo mateix en aquesta entrada de fa uns mesos, sobretot a la segona conclusió.

Sigui com sigui, no m’estendré en aquesta altra qüestió i em quedaré aquí amb el pretext que ha donat peu a l’entrada: en castellà el verb “Echar” s’escriu sempre sense hac. De totes formes, potser que féssim més extensiva l’expressió abans citada i fem fora també del sistema molts polítics, sobretot aquells que conceben la política com un mitjà de vida i que no hi ha manera que deixin anar la poltrona perquè es deuen pensar que sense ells el país se’n va en orris (oi Duran i Lleida?). És clar que quan suposadament aquests es jubilen, passen a una millor vida, és a dir, al Senat.

Postdata: qui sap si aquesta professora sap tan poc d’ortografia castellana com de matemàtiques el professor d’en Nobita. O potser li té tírria …

humor,memes,madre analfabeta,profesor cabron,lo tenía bien,doraemon,nobita,mania

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió, Xarxes socials

Doc, posa-hi l’accent!

No fa gaires setmanes va ser notícia el 30è aniversari de l’estrena als cinemes de la primera pel·lícula de la famosa trilogia de “Regreso al futuro”, protagonitzada per en Michael J. Fox i Christopher Lloyd, i que de ben segur tothom ha vist més d’un cop de tant que l’han passat per televisió. I crec que deu ser una d’aquelles pel·lícules que mai ens cansarem de veure. Doncs bé, per si no ho recordàveu -i sinó, la premsa i les xarxes socials ja es van encarregar de fer-ho- a la segona entrega en Marty McFly viatjava al futur, més en concret al 21 d’octubre del 2015, és a dir, tot just fa un mes, i quedava astorat dels avenços tecnològics i invents que suposadament teníem en aquesta època: les vambes que es cordaven soles, caçadores autoeixugables*, cotxes voladors, skates que llisquen per l’aire i uns quants més, alguns dels quals encara són ficció i uns altres que ja estan entre nosaltres. Per cert, per aquelles mateixes dates vaig veure un reportatge del canal Discovery Max en què el director (Robert Zemeckis) i el guionista (Bob Gale) explicaven això mateix i confessaven que no van saber preveure un invent que indefectiblement és tan habitual avui dia com imprescindible per a molta gent: el telèfon mòbil (no recordo que esmentessin Internet i per si de cas ja ho faig jo).

12144943_1682504688651587_5195089690903460243_nDoncs bé, perquè veieu que hi ha gent amb molta imaginació i temps per perdre (o que es deu avorrir molt), en un mur de Facebook vaig trobar aquesta imatge ben curiosa que reproduïa una piulada i en què es veu com en Marty s’equivoca: fa un temps la Real Academia Española (RAE) va aconsellar (eps! però no era cap proposta normativa) la supressió dels accents diacrítics a l’adverbi “solo” i als pronoms demostratius, però tot i així encara som molts els que els continuem posant. Per tant, en aquest cas preferim no seguir el consell i pel que sembla, és aquest un tema que genera un cert debat entre autors, editors i acadèmics; d’entrada no m’imagino com deu ser una reunió entre els membres de l’Academia per debatre si cal introduir una nova paraula al diccionari (un exemple), o com deu ser formar part de l’equip que revisa definicions de les ja incloses, però qui sap si ens sorprendrien a tots plegats per l’elevat to de les seves discussions, l’acarnissament entre uns i altres, etc. El que sí està clar és que en Marty McFly i en Doc no van saber preveure que hi ha coses de la llengua que no es toquen, que la tradició val més que qualsevol argument i que si a l’escola ens castigaven fent escriure a la pissarra 100 vegades la paraula “sólo” (amb accent), i us ho dic per experiència pròpia, era per algun motiu …

Marty i Doc, estigueu tranquils perquè llevat dels que no tenen ni idea del tema dels accents, hi haurà gent que com jo, seguirà accentuant “sólo”: no voldria generar cap mena de confusió si mai he d’escriure un missatge com aquest (del sexe), ni tampoc tenir-la si hagués de veure aquesta pel·lícula sense saber de què va i si l’adverbi no estigués accentuat en el seu títol: si es tracta de sexe, no és el mateix dir “només una nit” que “estar sol una nit” (en el primer cas potser no en tindré prou i en el segon potser m’hauré de dutxar amb aigua freda).

accents_1

solo-una-noche-cartel1

(*). Per cert, a la pel·lícula hi ha una escena on en Marty cau dins un estany i just sortir-ne tot xop la seva jaqueta s’eixuga automàticament. Doncs bé, sabeu la diferència entre els verbs “assecar” i “eixugar?

1 comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

12-O: per la bona salut del castellà

Ahir es va celebrar el 12 d’octubre, per a molts el “Dia de la Hispanidad” o de la “Fiesta Nacional” i per a molts altres un dia de nefast record pel que va suposar amb el pas del temps en aquells territoris que suposadament van descobrir els espanyols i després conquerir, rapinyar, etc. Les interpretacions són diverses i no és cosa meva, ni aquí, ficar-m’hi (p. ex. aquí teniu l’editorial del diari La Razón i en aquest altre enllaç un fantàstic text d’un bloc que val la pena seguir). En el meu cas, i com a català que en els darrers anys ha adoptat una postura clarament sobiranista (en tant que sóc un naçi declarat a més de nord-coreà, chavista, xenòfob, feixista, estalinista, etnicista, etarra i no sé quantes maldats més), no m’he sentit aquesta diada com a meva. De totes formes, com a “bon” català que em considero també vaig fer festa perquè … que coi! un dia és un dia: atès que és una festa imposada, no li girem la cara i aprofitem allò que tingui de positiu. Ara bé, no us penseu que hagi perdut ni un segon del meu preuat temps en veure la desfilada militar sinó que a casa vam optar per fer cas de les peticions del nen i vam acabar veient les aventures d’en Nobita i Doramon.

Malgrat aquesta actitud d’oposició no us penseu que no tingui un cert “carinyu” per a tot allò que faci referència a España; al cap i a la fi, i fins que no canviï la situació, de moment porto gairebé mig segle de vida amb un DNI i passaport d’aquest país i no m’ha sortit cap èczema a la pell quan he d’ensenyar algun d’aquests dos documents, ni ho faig amb fàstic ni res per l’estil: m’ho agafo de la mateixa manera com ho faig amb el carnet de la biblioteca o el del bàsquet, sense amagar-ho però tampoc sense presumir-ne ni fent-ne bandera. D’altra banda, és curiós que se’ns titlli de “nacionalistes” que ens amaguem darrera una estelada quan ells fan de la seva bandera un símbol també nacionalista: és clar que no se n’adonen (o no volen) perquè aleshores haurien d’aplicar-se els mateixos insults que ens diuen a nosaltres. Però no ens desviem del tema i anem al gra: perquè vegeu que estic molt content per dominar, també, el castellà -tot i adoctrinat per TV3 i el pèrfid de l’Artur Mas- ja heu vist en algunes entrades d’aquest bloc que a més del català, l’inquisidor lingüístic que porto dins meu també es preocupa per la bona salut del castellà: quina millor manera de confraternitzar amb l'”enemic” que ajudar-lo en aquesta tasca tan noble i sovint mai prou ben valorada.

11866318_1028305950527434_4112764238957163562_n

És per això que adjunto aquesta imatge que vaig trobar en un mur de Facebook que crec, modestament, ho “clava” pel fet que reflecteix molt bé les errades més habituals que comet molta gent quan ha d’escriure en castellà certes paraules amb una combinació de les lletres H, L, LL, Y, B i V. El nombre de possibilitats d’espifiar-la és, certament, gran i encara hi podríem afegir alguna altra (que no existeix) com per exemple “yave”; si el català té les seves “coses” amb l’ortografia (pronoms febles, ela geminada, accents oberts i tancats, etc.), el castellà tampoc es queda curt. I com a reflex del que deia abans del meu interés per la seva bona salut, us deixo uns quants enllaços a entrades anteriors d’aquest bloc on també evidencio algunes d’aquestes pífies: 1º de Mallo, Valla golfa y se pintan ballasHaber murciano y Pendrive. Tot plegat, ja sabem que la incultura és un mal molt estès al nostre país (poseu-hi les fronteres allà on vulgueu) però és clar, no deixo de trobar mostres arreu que ho deixen ben palès i que donen peu a dir que, malauradament, encara hi ha molta gent que prefereix passar una tarda en una plaça de toros (per allò de la festa nacional?) que no pas en una … posem pel cas, biblioteca? Per tant, i si fèssim menys desfilades militars, deixéssim que la cabra pasturi tranquil·lament per la caserna i fomentéssim més la cultura? Què voleu que us digui? m’estimo ser un adoctrinat una mica lletrat que no pas un analfabet funcional.

valdemoro

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània, Política

Dessembossant la política catalana?

Ja fa deu dies que es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya més importants, crec jo, dels darrers anys i el balanç és, com era d’esperar, d’allò més variat en funció de qui el faci. En aquest cas, però, i per variar, hi ha uns quants clars perdedors que no poden negar-ho, uns altres que volen afegir matisos als resultats obtinguts i algun que altre guanyador: en primer lloc, Unió desapareix del mapa polític català i si això es perllonga fins a les generals del desembre, potser tindrem la sort de veure, finalment, la jubilació (això sí, molt daurada) d’en Duran i Lleida. Per la seva banda el Partit Popular s’enfonsa i els catalans han decidit “netejar” una mica el Parlament (fent servir paraules de l’Albiol de quan es presentava per a les municipals a Badalona). Tercer, el PSC ha resistit millor la patacada -una “dolça” derrota?- potser més aviat per les ballarugues de l’Iceta perquè no compto jo que ningú faci cas de la seva proposta “fadaralista” (començant pel mateix PSOE). En quart lloc, l’experiment de “Podemos” i no sé quantes marques més sota el mateix paraigües no ha acabat de funcionar aquí i de fet, si durant la campanya electoral va ser difícil veure el Joan “menjatofu” Herrera i la Dolors “col bullida” Camats, després de les votacions la gent segueix sense saber ben bé qui n’era el cap visible (i com sempre, el Polònia de TV3 ho reflectia molt bé). A l’altra extrem tenim els guanyadors, la CUP i Ciutadans, que han augmentat, i molt, la seva presència al Parlament en relació al 2012 (de 3 a 9 i de 9 a 25), tot i que els “cupaires” són clau per a la investidura del president -sigui quin sigui aquest- mentre que la colla de l’Arrimadas no ha assolit el seu objectiu de desbancar una majoria independentista. I per últim, la coalició de Junts pel Sí, que no ha arribat a la majoria en escons i per tant, les lectures d’aquest fet són variades, segons qui la faci, de la plataforma mediàtica i les ulleres amb què ho faci. De totes formes, no m’estendré més en la valoració dels resultats perquè no és l’objectiu d’aquesta entrada, però si en voleu un parell de molt correctes, al meu modest parer, us deixo aquesta del Lonely Geographer i aquesta altra del Fot-li Pou.

Desembusaments

Sigui com sigui, el que està clar és que el mapa polític català segueix sent molt entretingut, amb 6 forces representades (de partits n’hi ha més) i diria que deu ser de les cambres autonòmiques amb més varietat de l’estat espanyol. Per sort, la política a casa nostra la considerem tan important com per no deixar-la en mans d’un bipartidisme funest PP-PSOE que moltes vegades acaba reduint-se a una mena de PPSOE. Alhora, però, és justament aquesta varietat la que pot complicar el funcionament del Parlament i per tant, l’obligada necessitat d’haver d’arribar a acords entre partits, fins i tot potser amb qui no s’hagués dit mai. Per sort, tenim a l’abast un desembossador que farà que la feina del dia a la cambra parlamentària sigui més fàcil i a més, la tenim en versió bilingüe, com li agradaria al Rivera i a aquesta noia … com es diu … ah sí! l’Arrimades. Llàstima que en el seu esperit d'”integrar” ambdues llengües s’hagi comès una errada, per suposat en la versió en català. I és que l’acció resultant del verb “desembossar” (també es pot escriure amb la vocal “u”) accepta diferents formes com ara “desembós“, “desembús“, “desembossada” i “desembussada” (totes quatre al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que dóna com a preferent la primera), però en cap cas la paraula “desembussament“.

Vejam si al final resultarà que “Ciudadanos” no serà prou capaç de treure’ns d’aquest atzucac en què estem ficats (com van repetint de plató en plató i dia rere dia), i en comptes de votar aquest partit haurem de prendre mesures més innovadores; d’entrada, contractar un equip de desembossadors que facin una bona desembossada de les clavegueres parlamentàries (també a nivell estatal) i dels mateixos partits polítics.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Serveis llar

Camarada Susana, em vaig al gulag

Susana, et confesso d’entrada que no sóc un fidel acèrrim de cap partit polític perquè així no em puc sentir un “traïdor” quan deixo de votar-ne un i el canvio per un altre. Sí tinc clar a quins partits no continuaré votant mai (PP, C’s i altres de la mateixa índole) i pel que fa als altres, he anat evolucionant a mesura que creia que alguns partits no responien a les meves inquietuds ideològiques, o agafo una o altra papereta depenent de quines eleccions es tractin. Per què et dic això? doncs perquè el PSOE-PSC ja fa molt de temps que també va ingressar al grup d’opcions a descartar rotundament. I mira que quan era jove aquest era un partit que entrava a les meves travesses. Els temps, però, canvien, la gent també i perquè te’n facis una lleugera idea, en les nombroses oportunitats que he tingut per votar, he donat la meva confiança, a més d’un partit com el teu, a CiU, ERC i fins i tot a les darreres municipals ho he fet a la CUP … conservador, d’esquerra, més radical, etc. Ja ho veus, doncs, em moc d’un costat a un altre de l’espectre ideològic sense gaires miraments i amb una facilitat extraordinària. Eps, i amb la consciència molt tranquil·la, cosa que molts col·legues teus de partit dubto que puguin dir, si és que realment senten la política com el que hauria de ser -un servei a la comunitat- i no com crec jo que se la prenen -un medi de vida i “a vivir que son dos días”.

Fa temps que el teu va deixar de ser, per mi, un partit de referència per al que se sol dir, sovint massa a la lleugera, modern, renovador, regenerador, avançat, etc. i una altra etiqueta més que crec que hauríeu de guardar al calaix per sempre: “progressista”. Susana, saps què vol dir aquesta paraula? honestament diria que no. El diccionari de l’IEC defineix “progressisme” com un “conjunt d’idees socials i polítiques avançades, innovadores” mentre que el de la RAE lo hace como “dicho de una persona, colectividad, etc. con ideas avanzadas y con la actitud que esto entraña”. És a dir, no saps de què t’estic parlant perquè dubto que sàpigues a què fan referència realment aquesta i la resta d’etiquetes que us autoadjudiqueu: tu te les has empassades com si res, com si fos la “Bíblia” doctrinària del PSOE i de tant en tant les deixes anar, millor si és en un míting electoral perquè sempre queden millor davant un públic enfervorit, bandereta en ma, i tan obnubilat que també se les fa seves com qui estigués passant el rosari. Menys mal encara que ara heu descobert la vena balladora de l’Iceta i com ja es veu a venir la patacada del diumenge, deu estar fent punts per entrar al programa “Mira quién baila” sense haver de passar abans pels càstings: i és que sembla que estigui on fire i que no hi ha qui el pari, literalment (allò de Don’t stop me now).

titol_de_la_imatge_200433

Susana, has sortit del teu “cortijo andaluz” i desembarcat a Catalunya juntament amb altres pesos pesants del PSOE, per … no sé exactament a fer què: potser a ajudar al Miquel, tot i que com en el cas d’altres candidats a la Generalitat en aquestes eleccions, el pobre sembla que quedi sempre en un segon pla darrera dels líders estatals del partit? Potser per fer que el partit  quedi bé i compleixi la quota femenina? Potser per buscar parella de ball (en Miquel crec que seria perfecte)? O potser per insultar-nos i seguir amb els mateixos clixés de sempre, i que tant és que ho digui un del PSOE com del PP o Ciudadanos? No fa gaires dies en un míting a Mataró vas deixar a entreveure que comparaves el franquisme i l’independentisme, dient aquesta ximpleria tan absurda: “Van ser homes estrets de ment els que van prohibir part de la riquesa que era la vostra llengua. Ara no puc entendre que, amb tot el que es va patir, es pugui perdre part d’aquella riquesa, que ja no es pugui dir ‘te quiero’ i ‘t’estimo’“. És a dir, insinues que aquí prohibim que la gent parli en castellà, d’igual manera que abans passava amb el català. Com diria en Peyu, ¡ole tú! No sé quines històries us expliquen o ensenyen a Andalusia però has caigut en el mateix error que altres polítics que vénen a casa nostra, deixen anar la seva dosi d’insults de rigor i se’n tornen cap a les seves poltrones ben acomodades: sàpigues que això mateix ho hagués pogut firmar qualsevol líder de qualsevol altre partit d’arrel espanyola (o “trasplantat”) i que per atacar el sobiranisme català s’agafa a la llengua com una arma llancívola.

Carta_Junts_x_si

Susana, no sé si allà baix us arriben notícies del dia a dia de Catalunya, que abans no hagin passat pels filtres de La Razón, el Mundo, ABC o el País, i tampoc sé si més enllà del programa de Juan y Medio, veus altres canals de televisió. Però per si de cas, ja t’ho dic: a Catalunya parlem dues llengües sense cap problema, ens hem casat i format famílies amb qui hem estimat, sense demanar abans la seva procedència ni si tenia el carnet de persona “afecta al règim”, portem els nostres fills a un model d’escola que fa del català la llengua vehicular i sense que això suposi un domini inferior del castellà en acabar el procés ‘escolarització, i llevat de situacions puntuals relacionats amb processos immigratoris més recents, no ens ha importat gaire (o gens) si teníem veïns andalusos, murcians, extremenys … Més aviat t’hauries de fer la següent pregunta: per què van venir a Catalunya milers de conciutadans teus? doncs per guanyar-se una vida que la teva terra els hi estava denegant, i van passar de viure de la gana i la misèria a tenir un lloc on, col·loquialment, caure’s mort. Per tant, no ens vinguis ara amb aquest discurs “paternalista” de preocupar-se pels “teus” andalusos quan estic convençut que t’importen un rave. Al cap i a la fi estàs caient en el mateix error “etnicista” que va cometre el “Coletas” no fa gaires dies en un altre míting a Rubí. És curiós sentir de boca vostra un cop rere altre que aquí volem dividir els catalans i en el fons ho acabeu fent vosaltres en funció dels seus orígens, procedència i llengua. Fixa’t, Susana, la imatge superior és una carta publicada en un diari sobre el “miracle lingüístic” que s’ha donat a Catalunya: tots parlem castellà i som molts els que també som bilingües. A més, t’incloc dos enllaços per si entre cas de corrupció i cas de corrupció, tens temps de fer-hi una ullada: primer, la carta de resposta d’una persona que es va sentir ofesa pel que vas dir a Mataró; i segon, la web de l’associació “Súmate” on sembla que no els importen tant d’on ve la gent sinó cap a on va (allò que algú va dir que no hem votar pensant tant en els avis sinó més aviat en els nostres fills). No sé si això que vas dir va ser un moment de “sobreescalfament” típic d’un míting electoral, dubto que sigui per incultura (de fet, has arribat a ser Presidenta de la Junta de Andalusia) i per tant, m’inclino a pensar que com molts més de vosaltres, ho vas dir de mala fe.

I per acabar de reblar el clau, el Sr. González ha decidit desembarcar del seu iot, aixecar-se de la butaca del Consell d’Administració d’alguna de les empreses de l’IBEX-35 de què en forma part, i aconsellat pel seu psiquiatre, ha vingut aquí per deixar anar uns quants titulars: encara cueja la polèmica carta publicada a El País en què comparava el procés sobiranista amb moviments feixistes d’èpoques passades i vaticinava una mena d’Albània del segle XXI, i ara fa pocs dies ens ha comparat amb l’Stalin. Com li comentava al teu col·lega unionista Xavier García Albiol, quedo sorprès de la imaginació que teniu tots plegats a l’hora d’associar-nos a personatges malignes de la història. És clar que com no hi ha cap diferència entre l’antic líder soviètic i Hitler -l’altre referent de comparació- tant és un com l’altre: superioritat de la raça ària i dictadura dels soviets, camps de concentració, d’extermini nazis i gulags a la Sibèria més profunda, banderes amb l’esvàstica, la falç i el martell i … l’estelada. Tot al mateix sac, ben remogut i tindrem una Catalunya amb un líder que es deixarà bigotet, els nens entraran a les escoles a pas d’oca, abans de començar les classes hauran de cantar el virolai, per descomptat que el castellà acabarà anorreat, les persones sospitoses de tenir sang no catalana seran deportades, quan no traslladades directament en vagons de tren de Rodalies a camps de reclusió i començarem a armar un exèrcit per “recuperar” els territoris de parla catalana (la Franja de Ponent són els nostres Sudets, la Comunitat Valenciana l’Àustria annexionada per Hitler i les Balears seran com la Polònia d’abans). I tot això amb una bona dosi d’adoctrinament a càrrec de TV3 i els altres mitjans de la CCMA.

Presentación1

Tot plegat, veniu de fora a insultar-nos i a comparar-nos amb dictadors funestos per a la història mundial i nacional, mentre el titella de l’Iceta és incapaç de fer-vos callar, cosa que crec que hauria de fer ja no només per dignitat pròpia (que sembla que no en tingui) sinó per la dels seus conciutadans i votants que encara creuen -potser són il·lusos- en un PSC com abans. I així li va, avançat per la dreta i per l’esquerra, segueix difonent un missatge de “Fadaralisme” que aquí fa temps que ja no ens empassem i a Espanya mai s’ho han cregut. Ja ho veus, Susana, per venir de gira a insultar-nos val més que no perdis el temps i queda’t pel teu “cortijo” i de pas, si no és gaire demanar, treballeu una miqueta, que entre Fira d’Abril, Setmana Santa, PER, becaines i “tapeos”, no crec que tingueu temps per fer-ho. Ho reconec, això últim m’ha quedat molt populista i demano disculpes a la gent ofesa, però és la imatge tòpica que aquí es té de molts de vosaltres. Al cap i a la fi, però, si t’han d’insultar potser és preferible que et diguin gandul abans que nazi, no creus?

Presentación1

Postdata: ara et deixo perquè amb l’ajuda del Google Earth vaig a veure si trobo espai suficient per la geografia catalana per mirar de construir els gulags que, sens dubte, haurem de menester en una possible Catalunya independent. Paraula de González, el nou Josif Stalin. Per cert, que tal si els col·loquéssim als latifundis que teniu per allà baix?

 

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió