Les altres no són pas dones?

Us poso en context, Festa Major Alternativa (FMA) de Manresa que es fa en paral·lel a la festa major “tradicional” de la capital del Bages, i que se celebren la darrera setmana d’agost. Aquesta FMA és organitzada per un seguit de col·lectius i entitats, més en concret, Arran, Ateneu La Sèquia, CUP, La Gatzara-Fot-li foc!, PAHC i Escola Popular i si doneu una ullada al seu programa veureu de quin pal va. A més, tal i com reivindica la seva web, “és un espai lliure d’agressions masclistes. Si et sents agredida i necessites ajuda, vés al punt de gestió d’agressions o a les barres”. Per descomptat que estic totalment d’acord amb això últim, faltaria més, i per descomptat també que personatges com en Bertín Osbone o tota la tropa de VOX no hi serien mai benvinguts, llevat que s’oferissin voluntaris per participar en un debat sobre les feminazis, el supremacisme feminista d’esquerres i comunista, chavista, bilduetarra i separatista, sobre la negació del canvi climàtic, o, encara millor, presentar-se per pujar a un escenari i deixar-se estomacar pels assistents jugant al punching ball. Però bé, feta aquesta introducció anem al tema, no sigui que la FMA faci seves aquestes propostes i em convidin a mi.

Ja sabem que darrerament, i per desgràcia, a qualsevol acte festiu multitudinari, o també anant sola pel carrer, moltes dones són víctimes d’agressions masclistes, bé només verbals o ja no tan verbals. Hom té la sensació que de “manades” no només existeix la de Pamplona del 2016 sinó que ara treuen el cap unes quantes més (exemple), i sense anar més lluny a Manresa també n’ha aparegut alguna; potser és la derivada d’un “efecte crida” o també perquè els seus membres deuen tenir la sensació que poden actuar amb una certa impunitat (i això no ho hem de desvincular de la presència de VOX en l’escenari polític NAZIonal). Sigui com sigui, trobo molt encertada tota iniciativa dirigida a augmentar la seguretat de les possibles víctimes davant d’un atac de qualsevol fill de puta d’aquesta mena.

Ara bé, també seria bo que la difusió de dites iniciatives es fes correctament: encara que no es vegi gaire bé, per la mida del text en el cartell, fixeu-vos com en aquest taller d’autodefensa sembla com si les lesbianes i les trans no fossin unes dones com altres. I és que humilment crec que o bé es puntualitza a quines altres dones es dirigeix el taller (hem de deduir que es refereix a les heterosexuals), o bé si aquestes no són incloses, aleshores la coma està de més. Des d’aquí, doncs, crido a la correcció ortogràfica i si cal també a incloure en el taller una katana a l’estil de les pel·lícules de Kill Bill i només quan la situació ho requereixi, fer cas del missatge que es pot llegir en aquesta pintada (cantonada c/ Sabateria amb c/ Sant Miquel, de Manresa):

Entrenament “àgil” de castellanismes

Després d’unes darreres entrades amb un caràcter més de reflexió torno a una altra de les essències d’aquest bloc, la de denunciar les “heretgies lingüístiques” amb què em vaig topant en el dia a dia, en pintades a les parets dels carrers, propaganda a les bústies, anuncis de botigues, etc. Diguem que no requereixen un “desgast mental” per part meva (el meu cap ja no es troba en condicions de barrinar gaire) i qui sap si són més idònies per continuar captant l’interès dels possibles lectors del bloc. Dit això, fixeu-vos en aquestes dues imatges que us adjunto tot seguit. En primer lloc, no fa gaire que Tele 5 ha deixat d’emetre el programa “Vaya fauna”, una mena de talent show d’animals i propietaris i que a més de no tenir gaire bona audiència, ha rebut també crítiques d’associacions animalistes per l’ús i explotació d’animals amb l’objectiu de fer ximpleries que entretinguin el públic. D’entrada ja veieu que aquesta cadena de televisió sembla que es mogui com peix a l’aigua en un entorn circense, ja que el seu programa estrella també inclou un bestiari molt espectacular: per descomptat que m’estic referint al “Sálvame Deluxe”.

Sempre m’he demanat perquè l’ésser humà s’entossudeix en buscar en animals uns comportaments que són antinaturals, i que molts de nosaltres no faríem per por al més gran dels ridículs, llevat que es vulgui explícitament sortir al Youtube. Però com sembla que els animals no tinguin desenvolupat aquest sentiment, doncs vinga … posem dalt l’escenari un ós que toqui una trompeta, un gos fent una “gymkana”, un cavall en un exercici de doma, un porquet amb un llacet, un lleó (que sempre dóna un cert toc “salvatge”) i un presentador que s’avingui a fer el ximple i ja tenim muntat el circ televisiu. Això sí, abans uns i altres hauran d’assajar i entrenar molt. I justa la fusta! heus aquí un dels castellanismes més habituals que s’han colat al català, com és l'”entreno“. Per tant, disposem-nos a entrenar gossos i a més, en versió trilingüe atès que al català i castellà, a l’anunci també hi han afegit l’anglès, en tant que m’imagino que entrenar un gos en agility deu consistir en practicar exercicis pels quals el cànid en qüestió ha de guanyar agilitat. Però com passa sovint, la inclusió d’un anglicisme sempre contribueix a donar una certa imatge de qualitat, que suposem que altres paraules més nostres no deuen atorgar.

I si voleu veure les evolucions dels gossos ensinistrats, què menys que assistir a una representació en un teatre amb un bon aforament en comptes d'”aforo“, una altra paraula “infiltrada”. Per cert, remarco també la “taquilla” no perquè sigui un castellanisme, que no ho és (explicació) sinó, simplement, per no respectar el plural (A-ES). És una qüestió que aquests dies d’estiu estic treballant amb el meu fill quan fem quaderns de repàs.